04
de juliol
del
2022
Actualitzat
a les
18:51h
El dictamen de la llei de memòria democràtica impulsada pel govern espanyol ha superat aquest dilluns a la tarda la votació en la Comissió Constitucional del Congrés gràcies al sí de Bildu, PNB i PDECat sumats al del PSOE i Podem. ERC i Junts s'han abstingut i continuaran negociant el text fins a la pròxima votació en el ple de la cambra baixa, ja que el veuen "insuficient".
Tant PP com Vox i Cs han votat en contra. La norma declara la il·legalitat del règim franquista i la nul·litat de les resolucions dels seus tribunals, però no modifica la llei d'amnistia de 1977, una de les reivindicacions dels partits independentistes que reclamaven tocar-la per poder investigar i jutjar a Espanya els crims del franquisme.
La posició dels republicans ja ha generat crítiques internes. L'exlíder d'ERC al Congrés Joan Tardà, que havia seguit al capdavant de les negociacions, s'ha mostrat "trist i decebut" amb l'abstenció del partit. "Tants anys tibant/denunciant la impunitat per part de tants afiliats no mereixia aquest final mentider blanquejat per nosaltres", ha escrit en un tuit, en què ha assegurat que eren "la darrera veu de les víctimes".
Una altra reivindicació no atesa és que es torni la titularitat de les dependències de la comissaria de la Policia Nacional de la Via Laietana de Barcelona a la Generalitat per museïtzar l'edifici i convertir-lo en un centre de memòria. Tanmateix, arran dels acords del govern espanyol amb EH Bildu i el PDECat el text ha incorporat alguns elements reivindicats.
Els abertzales han votat a favor de la norma després d'acordar, entre altres, incloure-hi declarar de forma explícita la il·legalitat i il·legitimitat dels tribunals franquistes així com la nul·litat de totes les seves resolucions i condemnes. El pacte també implica estendre el límit temporal d'aplicació de la llei fins a finals de 1983 i la creació d'una comissió independent que contribueixi a esclarir les violacions de drets humans durant la dictadura franquista.
Pel que fa al PDECat, algunes de les millores que han inclòs en el text són la incorporació de les institucions d'autogovern catalanes com a objecte de reconeixement i reparació i la consideració de víctimes de les llengües i cultures catalana, basca i gallega. El diputat del PDECat Sergi Miquel ha remarcat que les esmenes que han incorporat fan que la llei sigui "més ambiciosa i valenta" i que serà "la base perquè dins d'uns anys es pugui anar més enllà".
ERC i Junts demanen més
La diputada dels republicans Carolina Telechea ha defensat que ERC no pot votar a favor perquè la norma "no s'atreveix" a "fer veritable justícia i reparació". Telechea ha lamentat que no es toqui la llei d'amnistia de 1977 "perpetuant un model d'impunitat" ni es reconegui la responsabilitat de l'estat "que s'hauria de traslladar a la realitat amb indemnitzacions per les causes anul·lades per llei i el retorn de tots els béns robats pel feixisme als seus legítims propietaris". "Volen aprovar un text ambiciós simbòlicament i molt fluix en la part efectiva", ha dit.
El diputat Joan Pagès també ha criticat que la norma és "insuficient". "El que hi ha són molt pocs actes de reparació i massa retòrica i simbolisme", ha afirmat Pagès, que ha demanat que es reconegui la condició de víctima a la nació catalana i el canvi d'ús de la comissaria de Via Laietana.
Tant PP com Vox i Cs han votat en contra. La norma declara la il·legalitat del règim franquista i la nul·litat de les resolucions dels seus tribunals, però no modifica la llei d'amnistia de 1977, una de les reivindicacions dels partits independentistes que reclamaven tocar-la per poder investigar i jutjar a Espanya els crims del franquisme.
Trist i decebut xq la direcció del meu estimat partit ha decidit no plantar cara a la Llei Memòria PSOE i abstenir-s’hi. Tants anys tibant/denunciant la impunitat x part d tants afiliats no mereixia aquest final mentider blanquejat x nosaltres. Erem la darrera veu d les víctimes
— Joan Tardà i Coma (@JoanTarda) July 4, 2022
La posició dels republicans ja ha generat crítiques internes. L'exlíder d'ERC al Congrés Joan Tardà, que havia seguit al capdavant de les negociacions, s'ha mostrat "trist i decebut" amb l'abstenció del partit. "Tants anys tibant/denunciant la impunitat per part de tants afiliats no mereixia aquest final mentider blanquejat per nosaltres", ha escrit en un tuit, en què ha assegurat que eren "la darrera veu de les víctimes".
Una altra reivindicació no atesa és que es torni la titularitat de les dependències de la comissaria de la Policia Nacional de la Via Laietana de Barcelona a la Generalitat per museïtzar l'edifici i convertir-lo en un centre de memòria. Tanmateix, arran dels acords del govern espanyol amb EH Bildu i el PDECat el text ha incorporat alguns elements reivindicats.
Els abertzales han votat a favor de la norma després d'acordar, entre altres, incloure-hi declarar de forma explícita la il·legalitat i il·legitimitat dels tribunals franquistes així com la nul·litat de totes les seves resolucions i condemnes. El pacte també implica estendre el límit temporal d'aplicació de la llei fins a finals de 1983 i la creació d'una comissió independent que contribueixi a esclarir les violacions de drets humans durant la dictadura franquista.
Pel que fa al PDECat, algunes de les millores que han inclòs en el text són la incorporació de les institucions d'autogovern catalanes com a objecte de reconeixement i reparació i la consideració de víctimes de les llengües i cultures catalana, basca i gallega. El diputat del PDECat Sergi Miquel ha remarcat que les esmenes que han incorporat fan que la llei sigui "més ambiciosa i valenta" i que serà "la base perquè dins d'uns anys es pugui anar més enllà".
ERC i Junts demanen més
La diputada dels republicans Carolina Telechea ha defensat que ERC no pot votar a favor perquè la norma "no s'atreveix" a "fer veritable justícia i reparació". Telechea ha lamentat que no es toqui la llei d'amnistia de 1977 "perpetuant un model d'impunitat" ni es reconegui la responsabilitat de l'estat "que s'hauria de traslladar a la realitat amb indemnitzacions per les causes anul·lades per llei i el retorn de tots els béns robats pel feixisme als seus legítims propietaris". "Volen aprovar un text ambiciós simbòlicament i molt fluix en la part efectiva", ha dit.
El diputat Joan Pagès també ha criticat que la norma és "insuficient". "El que hi ha són molt pocs actes de reparació i massa retòrica i simbolisme", ha afirmat Pagès, que ha demanat que es reconegui la condició de víctima a la nació catalana i el canvi d'ús de la comissaria de Via Laietana.