1 de 10
casa reial

Felip VI assaja el relat de la «conllevancia» en el seu retorn a Catalunya

El rei lliura els Premis Princesa de Girona amb un discurs edulcorat en el qual esquiva el plet català i sosté que la fundació estarà sempre compromesa "amb la terra que la va veure néixer"

Elionor, Felip VI, Letizia i Sofia amb una de les guardonades | Europa Press
per Pep Martí, Barcelona, Catalunya | 4 de juliol de 2022 a les 21:37 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 de juliol de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els monarques espanyols han tornat a Catalunya i ho han fet amb un discurs i un to que podria nodrir un guió per a la conllevancia. És a dir, esquivant en tot moment el conflicte polític, sense cap menció, ni tan sols indirecte, al diàleg que no acaba d'engegar, però evitant la més mínima controvèrsia i parlant una mica en català. Felip VI i Letizia, en l'acte de lliurament dels Premis Princesa de Girona, com van fer ahir les dues filles a Figueres, intenten treure el cap a Catalunya sense fer massa soroll. Les protestes, per la seva banda, han deixat de ser massives.      

Qui vulgui veure algun gest en les paraules del rei en trobarà algun. Qui trobi manca d'empatia, també. En el discurs d'aquesta tarda al Museu de les Aigües de Cornellà de Llobregat, Felip VI ha ressaltat la necessitat de "treballar junts i col·laborar" davant els nous reptes socials i ha assegurat, en el lliurament dels Premis de la Fundació Princesa de Girona, que l'entitat, "que s'estén per tot Espanya", sempre estarà "compromesa amb la terra que la va veure néixer". Ho ha dit en un acte que s'ha celebrat al Museu de ls Aigües d'Agbar, a Cornellà de Llobregat.   


En un discurs molt edulcorat, pronunciat en una part en català, el monarca s'ha referit a l'escenari deixat per la pandèmia i a l'impacte que ha tingut en les vida de la gent, i com ara, s'hi ha afegit "una guerra que porta amb ella mort, pobresa i desolació". Felip VI ha afirmat que després de la Covid i amb el conflicte a Ucraïna, la conclusió és que "viure amb incertesa, amb la complexitat i en una constant transformació no és avui l'excepció sinó la norma".

Felip VI i Letizia han presidit l'acte junt amb la princesa Elionor i la infanta Sofia, acompanyades de la ministra d'Educació i Formació Professional, Pilar Alegría, la delegada del govern espanyol, Maria Eugènia Gay, l'alcalde de Cornellà, Antoni Balmon, i el líder del PSC, Salvador Illa. Com ja és habitual en els actes vinculats a la Casa Reial, ni el president Pere Aragonès ni l'alcaldessa Ada Colau hi eren presents. Tampoc cap membre del Govern. 


Com ha passat amb els discursos, tampoc amb les presències s'ha vist cap sorpresa. Hi eren els habituals. Entre els presents predominaven representants del món econòmic, com el president de Planeta, Josep Creuheras; el caçatalents Luis Conde, que ha estat dels primers d'arribar i ja es passejava pels jardins del recinte molt abans de començar l'acte; el publicista Lluís Bassat; el president d'Agbar, Àngel Simón; Enric Lacalle, vicepresident del Círculo Ecuestre, o Jordi Mercader, president del Patronat del Museu Dalí. 

Es pot ben dir que des del discurs del 3-O, les paraules del rei a Catalunya es caracteritzen per una voluntat de no sortir ni un mil·límetre dels cànons més estrictament protocol·laris, amb algun gest envers la societat catalana, però obviant cap referència política, per indirecta que sigui. Són discursos amb una part important en català. A la Zarzuela són conscients de la distància amb la societat catalana i no mostren interès en gaires inflexions, però intenten no agreujar les tensions, com buscant una certa conllevancia. En el discurs d'avui, el rei ha explicat que la fundació ha iniciat un "tour del talent" amb visites a Guadalajara, Màlaga, Logronyo i Palma i que s'stén per tot Espanya, però "fidel a les arrels, als principis i sempre compromesa amb la terra que la va veure néixer".   


Abans que el rei, ha intervingut la princesa Elionor, que ha començat el discurs en català. L'hereva al tron espanyol ha assegurat que la fundació treballa per "la transformació educativa, cultural i econòmica de la societat" i ha elogiat el talent de les cinc dones premiades. Elionor ha explicat que ella "també s'està formant" i que s'identifica amb ls objectius de la fundació: el talent, l'esforç, el compromís i la solidaritat. Aquest any les guardonades han estat cinc dones, Elisenda Bou-Balust (empresa), Eleonora Viezzer (investigació científica), Claudia María Tecglen (social), María Hervás (arts i lletres) i l'ambientalista Trang Nguyen (en categoria d'internacional). 

Una exposició calculada

 
Una mostra d'aquesta estratègia d'exposició pública calculada va ser la visita de la princesa Elionor i la infanta Sofia al Museu Dalí de Figueres. Un lloc molt triat. Dalí, amb unes relacions sempre complexes amb la Generalitat, es va definir sempre com  "monàrquic i anarquista" i va mantenir una magnífica relació amb la cúpula de l'Estat, de Franco a Joan Carles I. 

La visita a la ciutat empordanesa va generar dues concentracions, una a favor i l'altra en contra, cadascuna de les quals va concentrar més d'un centenar de persones. La contrària a la visita monàrquica va ser convocada per les agrupacions locals d'ANC, CDR, el Consell per la República i Òmnium Cultural. La favorable va ser convocada per l'entitat espanyolista Convivència Cívica Catalana. 

L'alcaldessa de Figueres, Agnès Lladó, no va rebre les dues filles dels reis i va deixar palès el seu rebuig a la visita. D'aquesta manera, queda clar que les relacions institucionals entre Catalunya i la Zarzuela estan lluny de la normalització. Segurament no tornaran a ser com abans del procés. Però també és cert que les visites reials ja no generen les mobilitzacions massives de no fa tant de temps. 

De la condemna a l'indult


La celebració dels Premis Princesa de Girona ha estat en aquest sentit un termòmetre de la tensió en la relació entre la societat catalana i la monarquia. L'edició d'aquest any i la del 2021 han tingut poc a veure amb la d'aquell 4 de novembre del 2019, quan els reis espanyols van presidir l'acte, celebrat al Palau de Congressos, en una Barcelona ocupada per les forces policials i una protesta massiva al carrer. Feia pocs dies de la sentència de l'1-O i les mobilitzacions d'Urquinaona. Alguns vips van patir per poder entrar al recinte.

L'any passat ja no va ser així. La celebració es va fer el juliol, després que s'haguessin atorgat els indults per part del govern de Pedro Sánchez. Com avui, es va notar l'absència de personalitats polítiques del sobiranisme i van destacar figures el món empresarial i dirigents socialistes. Però el clima ja havia canviat. Des d'aleshores, la Zarzuela ha intentat capejar el temporal com ha pogut. Fins i tot encomanant-se a la poesia. Abans, el desembre del 2020, els reis van venir a Barcelona en una visita no anunciada per lliurar a Joan Margarit el premi Cervantes. A Palau, però, en les coses de Catalunya no acaben de trobar la prosa.    

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

Participació