04
de juliol
del
2022
La legislació del Govern i el Parlament per esquivar la sentència del 25% de castellà és plenament vigent. Just quan va rebre l'aval de la cambra, les entitats espanyolistes van anunciar un recurs al Tribunal Constitucional (TC) i aquest dilluns el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha plantejat portar el decret llei sobre validació dels projectes lingüístics i la llei d'usos i aprenentatges lingüístics a l'alt tribunal perquè considera que vulnera articles de la Constitució i l'Estatut. El moviment no ha agafat per sorpresa els impulsors d'aquesta estratègia, que situa el català com a llengua vehicular i el castellà com a llengua d'ús curricular, i rebutja percentatges. Tenen motius per a l'optimisme, però també moltes incerteses sobre la decisió que prendran dels jutges.
La llei i el decret tenen al seu favor un aval sense fissures del Consell de Garanties Estatutàries (CGE). L'organisme de control estatutari -els pronunciaments del qual no són vinculants- diu, per unanimitat, que la nova legislació s'adapta a l'Estatut i a la Constitució, i també a la interpretació que n'ha fet el TC. També certifica que la proposició de llei negociada durant mesos per ERC, Junts, PSC i comuns garanteix una presència "més àmplia" del castellà en el sistema educatiu català i en cap cas, com denuncien Vox, Ciutadans i PP, deixa relegada la llengua castellana a l'escola. El text ha rebut fortes crítiques de la CUP i també de bona part de la comunitat educativa, que mantenen que acaba amb el model d'immersió lingüística.
Ara, el TSJC reconeix que la sentència del 25% no es pot aplicar i maniobra per arribar al TC, però el fet d'arribar a l'alt tribunal no és necessàriament una mala notícia per als interessos del català. Juristes consultats per NacióDigital destaquen la doctrina consolidada del TC, que es pot veure tant en la sentència 337/1994 sobre la llei de normalització lingüística de 1983, com en la sentència 31/2010 de l'Estatut. "El TC hauria de ser coherent amb la seva doctrina", manté Joan Ridao, jurista i director de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern (IEA). Una posició que comparteix Xavier Arbós, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona (UB). Fer pronòstics, però, sempre es complicat, i encara més en un aspecte tan sensible com aquest.
La sentència sobre l'Estatut -en què més enllà de tombar diversos articles, el TC també en va fer una interpretació polèmica- dona les claus sobre quina hauria de ser la línia dels jutges a l'hora d'abordar aquesta llei. L'article 35 regula els drets lingüístics en l'àmbit de l'ensenyament i el punt 1 estableix que totes les persones tenen dret a rebre l'ensenyament en català, que s'ha d'utilitzar com a llengua vehicular i d'aprenentatge en el sistema educatiu. El TC avala aquest article, però en fa una interpretació concreta: diu, en el fonament jurídic 24 de la sentència de l'Estatut, que el silenci sobre la vehicularitat del castellà no és inconstitucional sempre que no impedeixi que aquesta llengua sigui també vehicular a l'escola.
Només pot prosperar si hi ha un canvi de criteri
La nova llei del català no diu explícitament que el castellà sigui llengua vehicular a l'escola, sinó que la defineix com a llengua "d'ús curricular i educatiu". Això permet que ERC i Junts diguin que només el català és llengua vehicular i, alhora, el PSC sostingui que "l'ús curricular i educatiu" del castellà és sinònim de vehicular. Si el TC manté la línia hauria d'avalar la nova llei i ratificar la interpretació que ha fet des de fa anys. La doctrina del TC, juntament amb la llei Celaá -que se centra en l'assoliment de les competències orals i escrites de les dues llengües al final de l'educació obligatòria-, la llei catalana i el fet que el TSJC no té competència per fixar percentatges en tot el sistema educatiu permeten sostenir que el TC hauria d'avalar la nova legislació del Parlament.
I en tot això quin paper té el TSJC? El tribunal ha deixat en suspens els tràmits d'execució de la sentència del 25%, perquè amb la nova legislació és impossible d'aplicar. A banda, però, s'ha de pronunciar sobre diverses qüestions. Els jutges tenen sobre la taula un projecte de decret en fase de memòria, la llei del Parlament, el decret llei del Govern i un dictamen del CGE. "Costa pensar que el TSJC mantindrà el seu criteri a ultrança. Si ho fa, hi haurà un conflicte d'atribucions", sosté Ridao. En aquesta línia, Arbós recorda que el TC ja discuteix que els tribunals superiors de justícia facin de "co-reguladors", és a dir, que tinguin capacitat d'avalar o tombar lleis amb caràcter general, com el TSJC ha volgut fer amb el 25% de castellà a totes les aules de Catalunya.
Un camí llarg amb incerteses
La llei catalana va camí de l'alt tribunal però, com és habitual en les qüestions de llengua, els jutges es prendran el seu temps. Malgrat que els impulsors de la llei tenen motius per a l'optimisme, en el sentit que el TC hauria de canviar un criteri consolidat per tombar el text, el camí té incerteses. En les properes setmanes o mesos, el TC s'ha de pronunciar sobre un recurs contra la llei Celaá. Entre d'altres, el PP considera inconstitucional la disposició addicional 38a, que estableix que s'ha de garantir el ple coneixement de les dues llengües oficials quan s'acaba l'etapa obligatòria, sense fixar percentatges. La decisió que prengui el TC sobre aquesta qüestió podria o bé ratificar el criteri seguit fins ara o començar a variar-lo, cosa que complicaria el futur de la llei catalana.
D'altra banda, també afegeix incertesa sobre el pronunciament el fet que el TC s'ha de renovar -des de fa temps- i per tant els jutges que hi ha ara no seran els que hauran de resoldre aquesta qüestió. Fa setmanes que va acabar el mandat de quatre dels dotze magistrats del TC, inclòs el seu president, Pedro González-Trevijano. El govern espanyol hauria de nomenar dos jutges i el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) n'hauria de nomenar dos més, però com que la institució ja fa anys que també té el mandat caducat, això no es pot fer amb normalitat. La renovació del TC hauria de reforçar el sector considerat progressista de l'alt tribunal. En tot cas, trigarà temps a resoldre's.
La llei i el decret tenen al seu favor un aval sense fissures del Consell de Garanties Estatutàries (CGE). L'organisme de control estatutari -els pronunciaments del qual no són vinculants- diu, per unanimitat, que la nova legislació s'adapta a l'Estatut i a la Constitució, i també a la interpretació que n'ha fet el TC. També certifica que la proposició de llei negociada durant mesos per ERC, Junts, PSC i comuns garanteix una presència "més àmplia" del castellà en el sistema educatiu català i en cap cas, com denuncien Vox, Ciutadans i PP, deixa relegada la llengua castellana a l'escola. El text ha rebut fortes crítiques de la CUP i també de bona part de la comunitat educativa, que mantenen que acaba amb el model d'immersió lingüística.
Ara, el TSJC reconeix que la sentència del 25% no es pot aplicar i maniobra per arribar al TC, però el fet d'arribar a l'alt tribunal no és necessàriament una mala notícia per als interessos del català. Juristes consultats per NacióDigital destaquen la doctrina consolidada del TC, que es pot veure tant en la sentència 337/1994 sobre la llei de normalització lingüística de 1983, com en la sentència 31/2010 de l'Estatut. "El TC hauria de ser coherent amb la seva doctrina", manté Joan Ridao, jurista i director de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern (IEA). Una posició que comparteix Xavier Arbós, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona (UB). Fer pronòstics, però, sempre es complicat, i encara més en un aspecte tan sensible com aquest.
La sentència sobre l'Estatut -en què més enllà de tombar diversos articles, el TC també en va fer una interpretació polèmica- dona les claus sobre quina hauria de ser la línia dels jutges a l'hora d'abordar aquesta llei. L'article 35 regula els drets lingüístics en l'àmbit de l'ensenyament i el punt 1 estableix que totes les persones tenen dret a rebre l'ensenyament en català, que s'ha d'utilitzar com a llengua vehicular i d'aprenentatge en el sistema educatiu. El TC avala aquest article, però en fa una interpretació concreta: diu, en el fonament jurídic 24 de la sentència de l'Estatut, que el silenci sobre la vehicularitat del castellà no és inconstitucional sempre que no impedeixi que aquesta llengua sigui també vehicular a l'escola.
Només pot prosperar si hi ha un canvi de criteri
La nova llei del català no diu explícitament que el castellà sigui llengua vehicular a l'escola, sinó que la defineix com a llengua "d'ús curricular i educatiu". Això permet que ERC i Junts diguin que només el català és llengua vehicular i, alhora, el PSC sostingui que "l'ús curricular i educatiu" del castellà és sinònim de vehicular. Si el TC manté la línia hauria d'avalar la nova llei i ratificar la interpretació que ha fet des de fa anys. La doctrina del TC, juntament amb la llei Celaá -que se centra en l'assoliment de les competències orals i escrites de les dues llengües al final de l'educació obligatòria-, la llei catalana i el fet que el TSJC no té competència per fixar percentatges en tot el sistema educatiu permeten sostenir que el TC hauria d'avalar la nova legislació del Parlament.
I en tot això quin paper té el TSJC? El tribunal ha deixat en suspens els tràmits d'execució de la sentència del 25%, perquè amb la nova legislació és impossible d'aplicar. A banda, però, s'ha de pronunciar sobre diverses qüestions. Els jutges tenen sobre la taula un projecte de decret en fase de memòria, la llei del Parlament, el decret llei del Govern i un dictamen del CGE. "Costa pensar que el TSJC mantindrà el seu criteri a ultrança. Si ho fa, hi haurà un conflicte d'atribucions", sosté Ridao. En aquesta línia, Arbós recorda que el TC ja discuteix que els tribunals superiors de justícia facin de "co-reguladors", és a dir, que tinguin capacitat d'avalar o tombar lleis amb caràcter general, com el TSJC ha volgut fer amb el 25% de castellà a totes les aules de Catalunya.
Un camí llarg amb incerteses
La llei catalana va camí de l'alt tribunal però, com és habitual en les qüestions de llengua, els jutges es prendran el seu temps. Malgrat que els impulsors de la llei tenen motius per a l'optimisme, en el sentit que el TC hauria de canviar un criteri consolidat per tombar el text, el camí té incerteses. En les properes setmanes o mesos, el TC s'ha de pronunciar sobre un recurs contra la llei Celaá. Entre d'altres, el PP considera inconstitucional la disposició addicional 38a, que estableix que s'ha de garantir el ple coneixement de les dues llengües oficials quan s'acaba l'etapa obligatòria, sense fixar percentatges. La decisió que prengui el TC sobre aquesta qüestió podria o bé ratificar el criteri seguit fins ara o començar a variar-lo, cosa que complicaria el futur de la llei catalana.
D'altra banda, també afegeix incertesa sobre el pronunciament el fet que el TC s'ha de renovar -des de fa temps- i per tant els jutges que hi ha ara no seran els que hauran de resoldre aquesta qüestió. Fa setmanes que va acabar el mandat de quatre dels dotze magistrats del TC, inclòs el seu president, Pedro González-Trevijano. El govern espanyol hauria de nomenar dos jutges i el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) n'hauria de nomenar dos més, però com que la institució ja fa anys que també té el mandat caducat, això no es pot fer amb normalitat. La renovació del TC hauria de reforçar el sector considerat progressista de l'alt tribunal. En tot cas, trigarà temps a resoldre's.