04
de juliol
del
2022
Actualitzat
a les
20:10h
Com en bona part de les múltiples pugnes que han protagonitzat ERC i Junts al llarg de l'última dècada, cada xoc ve precedit d'una remor de fons, sovint protagonitzada per actors secundaris, que acaba cristal·litzant en un pols públic. És exactament el que ha passat en el cas del judici a la president del Parlament, Laura Borràs, pendent de data després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) tanqués la instrucció. Si la setmana passada va ser Carme Forcadell, expresidenta de la cambra, qui va suggerir que Borràs hauria de prioritzar la institució al càrrec, aquest dilluns la secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, ha elevat els decibels a l'hora de demanar a la també màxima dirigent de Junts que no "arrossegués" el Parlament amb una causa "tacada" per la corrupció. El pols pel futur de Borràs ja està oficialment inaugurat entre els dos socis.
"No pot actuar només com a persona individual. És la màxima representant del Parlament i ha d'actuar preservant la institució i el seu prestigi, i defensant-ne l'exemplaritat i honorabilitat", ha insistit Vilalta, que ha definit com a "clar" el contingut de l'article 25.4 del reglament del Parlament, que estipula que a un diputat se l'ha de suspendre de les seves funcions quan se li obre judici oral per corrupció. Un article que va ser inclòs dins les normes de la cambra gràcies al vot de Junts pel Sí i la CUP en la legislatura del referèndum i que ara, en privat, alguns dels seus promotors -no precisament de l'espai anticapitalista- es penedeixen d'haver fixat dins del reglament del Parlament. Unes normes que, segons Vilalta, s'han d'activar en el moment que "pertoqui".
Quan arribarà, aquest moment? Quan hi hagi data pel judici, circumstància que encara no està clara, perquè primer s'ha de pronunciar la Fiscalia -per decidir si reclama arxivar la causa o procedeix a l'escrit d'acusació- i perquè hi ha en marxa un recurs de Gonzalo Boye, advocat de Borràs, en el qual es reclama que el procediment es faci amb jurat popular. Els pols, però, ja està instal·lat. En la reunió de la direcció de Junts s'hi ha acordat fer costat de manera "unànime" -el terme no és menor, tenint en compte la remor que hi ha de portes endins al partit- a la presidenta del Parlament, i el portaveu de la formació, Josep Rius, ha exigit a tot l'independentisme -una manera de no citar explícitament ERC- que faci costat a Borràs. L'ha situat, de fet, com a víctima de la "repressió", i ha reclamat "no fer el joc" a la "guerra bruta de l'Estat".
Suport, per tant, incondicional a Borràs, malgrat que hi ha veus que defensen "entrenar un relleu" per si arriba la inhabilitació o per si es produeix un escenari -ara mateix improbable- d'un pas al costat. El pla de Junts passa per promoure un dictamen de la comissió de l'Estatut del Diputat per tal de determinar la situació de la presidenta un cop s'obri judici oral, i aquest dictamen -amb la signatura de Jaume Alonso-Cuevillas, membre de la direcció del partit i proper a Borràs- es portaria al ple. És en aquest punt que al partit es qüestiona si ERC es "retratarà" al ple al costat de l'oposició, que fa dies que reclama a Borràs s'aparti del càrrec per no perjudicar la institució. Dins la mesa, assenyalen a Junts, ningú -tampoc els republicans- han demanat la seva dimissió. El PSC ja ha indicat que la presidenta ha de "pensar en el prestigi de la institució". Tot i posar l'accent en la presumpció d'innocència, la portaveu dels socialistes, Èlia Tortolero, ha animat a "preservar" la cambra en una situació judicial tan delicada.
"No és repressió", deixava clar aquest matí Vilalta, en nom dels republicans. "És un cas de lawfarede manual", es queixava Rius per justificar el posicionament de Junts. Preguntat sobre si el futur del Govern estarà en joc en cas que ERC no faci costat a Borràs, ha ressaltat que no es contempla. Sectors afins a la presidenta del Parlament mantenen que serà "molt difícil d'explicar a la militància" compartir executiu amb els republicans en aquest escenari i això, en un moment en què Junts perfila una auditoria sobre el compliment de l'acord de legislatura, pot fer aixecar veus a favor de sortir del gabinet. Una posició que no comparteix el sector més pragmàtic del partit, que no troba motiu suficient un xoc per Borràs a l'hora de justificar abandonar la Generalitat. Jordi Sànchez va verbalitzar-ho a principis d'abril.
La represa del diàleg, al centre del debat
El cas de la presidenta del Parlament se suma als matisos -en el millor dels casos- que expressen els dos socis sobre la represa del diàleg, que ha de culminar -ho va fer públic el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en una entrevista al diari El País- en una cita de la mesa de negociació aquest mateix mes de juliol. Una trobada que, en tot cas, ha d'anar precedida d'una reunió cara a cara amb Pere Aragonès per tal d'escenificar el desgel després de la tensió del Catalangate. Junts ja ha fet saber que una condició prèvia per reprendre el diàleg és que hi hagi una comissió d'investigació al Congrés dels Diputats sobre l'espionatge als dirigents independentistes.
Al partit de Borràs i Jordi Turull -que divendres es va desplaçar a Ginebra per reunir-se amb Marta Rovira, secretària general d'ERC- sostenen que aquesta revifada del diàleg protagonitzada per Sánchez després de la derrota del PSOE a les eleccions andaluses és només una operació de "màrqueting". "El diàleg sense continguts només és màrqueting. El que Catalunya necessita són solucions, i sense Junts no hi ha solució al conflicte. Si el govern espanyol vol plantejar solució seriosa, som clars amb les condicions: agenda de l'autodeterminació i l'amnistia, garanties i una condició prèvia: que el Catalangate sigui tractat en una comissió al Congrés", ha apuntat Rius, que no ha precisat si el partit canviaria l'alineació a la taula de diàleg de cara a futures reunions.
La delegació estava integrada per Turull, Sànchez, Jordi Puigneró i Míriam Nogueras, noms que no van superar el sedàs d'Aragonès i tampoc de la Moncloa perquè no eren exclusivament membres del Govern. Vilalta ha insistit que, segons l'acord subscrit fa un any, està estipulat -Junts no ho comparteix- que només els consellers poden formar part de l'alineació catalana. "La delegació amb membres del Govern té més força, perquè representa tot el país", apuntava la dirigent d'ERC. Cas Borràs i taula de diàleg: dues carpetes complexes que amenacen amb un juliol calent a les files de l'independentisme i que tenen tots els elements per derivar en l'enèsima crisi entre socis de Govern.
"No pot actuar només com a persona individual. És la màxima representant del Parlament i ha d'actuar preservant la institució i el seu prestigi, i defensant-ne l'exemplaritat i honorabilitat", ha insistit Vilalta, que ha definit com a "clar" el contingut de l'article 25.4 del reglament del Parlament, que estipula que a un diputat se l'ha de suspendre de les seves funcions quan se li obre judici oral per corrupció. Un article que va ser inclòs dins les normes de la cambra gràcies al vot de Junts pel Sí i la CUP en la legislatura del referèndum i que ara, en privat, alguns dels seus promotors -no precisament de l'espai anticapitalista- es penedeixen d'haver fixat dins del reglament del Parlament. Unes normes que, segons Vilalta, s'han d'activar en el moment que "pertoqui".
Quan arribarà, aquest moment? Quan hi hagi data pel judici, circumstància que encara no està clara, perquè primer s'ha de pronunciar la Fiscalia -per decidir si reclama arxivar la causa o procedeix a l'escrit d'acusació- i perquè hi ha en marxa un recurs de Gonzalo Boye, advocat de Borràs, en el qual es reclama que el procediment es faci amb jurat popular. Els pols, però, ja està instal·lat. En la reunió de la direcció de Junts s'hi ha acordat fer costat de manera "unànime" -el terme no és menor, tenint en compte la remor que hi ha de portes endins al partit- a la presidenta del Parlament, i el portaveu de la formació, Josep Rius, ha exigit a tot l'independentisme -una manera de no citar explícitament ERC- que faci costat a Borràs. L'ha situat, de fet, com a víctima de la "repressió", i ha reclamat "no fer el joc" a la "guerra bruta de l'Estat".
Suport, per tant, incondicional a Borràs, malgrat que hi ha veus que defensen "entrenar un relleu" per si arriba la inhabilitació o per si es produeix un escenari -ara mateix improbable- d'un pas al costat. El pla de Junts passa per promoure un dictamen de la comissió de l'Estatut del Diputat per tal de determinar la situació de la presidenta un cop s'obri judici oral, i aquest dictamen -amb la signatura de Jaume Alonso-Cuevillas, membre de la direcció del partit i proper a Borràs- es portaria al ple. És en aquest punt que al partit es qüestiona si ERC es "retratarà" al ple al costat de l'oposició, que fa dies que reclama a Borràs s'aparti del càrrec per no perjudicar la institució. Dins la mesa, assenyalen a Junts, ningú -tampoc els republicans- han demanat la seva dimissió. El PSC ja ha indicat que la presidenta ha de "pensar en el prestigi de la institució". Tot i posar l'accent en la presumpció d'innocència, la portaveu dels socialistes, Èlia Tortolero, ha animat a "preservar" la cambra en una situació judicial tan delicada.
"No és repressió", deixava clar aquest matí Vilalta, en nom dels republicans. "És un cas de lawfarede manual", es queixava Rius per justificar el posicionament de Junts. Preguntat sobre si el futur del Govern estarà en joc en cas que ERC no faci costat a Borràs, ha ressaltat que no es contempla. Sectors afins a la presidenta del Parlament mantenen que serà "molt difícil d'explicar a la militància" compartir executiu amb els republicans en aquest escenari i això, en un moment en què Junts perfila una auditoria sobre el compliment de l'acord de legislatura, pot fer aixecar veus a favor de sortir del gabinet. Una posició que no comparteix el sector més pragmàtic del partit, que no troba motiu suficient un xoc per Borràs a l'hora de justificar abandonar la Generalitat. Jordi Sànchez va verbalitzar-ho a principis d'abril.
La represa del diàleg, al centre del debat
El cas de la presidenta del Parlament se suma als matisos -en el millor dels casos- que expressen els dos socis sobre la represa del diàleg, que ha de culminar -ho va fer públic el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en una entrevista al diari El País- en una cita de la mesa de negociació aquest mateix mes de juliol. Una trobada que, en tot cas, ha d'anar precedida d'una reunió cara a cara amb Pere Aragonès per tal d'escenificar el desgel després de la tensió del Catalangate. Junts ja ha fet saber que una condició prèvia per reprendre el diàleg és que hi hagi una comissió d'investigació al Congrés dels Diputats sobre l'espionatge als dirigents independentistes.
Al partit de Borràs i Jordi Turull -que divendres es va desplaçar a Ginebra per reunir-se amb Marta Rovira, secretària general d'ERC- sostenen que aquesta revifada del diàleg protagonitzada per Sánchez després de la derrota del PSOE a les eleccions andaluses és només una operació de "màrqueting". "El diàleg sense continguts només és màrqueting. El que Catalunya necessita són solucions, i sense Junts no hi ha solució al conflicte. Si el govern espanyol vol plantejar solució seriosa, som clars amb les condicions: agenda de l'autodeterminació i l'amnistia, garanties i una condició prèvia: que el Catalangate sigui tractat en una comissió al Congrés", ha apuntat Rius, que no ha precisat si el partit canviaria l'alineació a la taula de diàleg de cara a futures reunions.
La delegació estava integrada per Turull, Sànchez, Jordi Puigneró i Míriam Nogueras, noms que no van superar el sedàs d'Aragonès i tampoc de la Moncloa perquè no eren exclusivament membres del Govern. Vilalta ha insistit que, segons l'acord subscrit fa un any, està estipulat -Junts no ho comparteix- que només els consellers poden formar part de l'alineació catalana. "La delegació amb membres del Govern té més força, perquè representa tot el país", apuntava la dirigent d'ERC. Cas Borràs i taula de diàleg: dues carpetes complexes que amenacen amb un juliol calent a les files de l'independentisme i que tenen tots els elements per derivar en l'enèsima crisi entre socis de Govern.