03
de juliol
del
2022
Actualitzat
el
15
de juliol
a les
10:53h
L'extrema dreta i la justícia espanyola s'han fet amb la pell de la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mónica Oltra. Dos advocats vinculats a l'esquadrista Espanya 2000, l'associació fantasma Gobiérnate de la inefable Cristina Seguí i els de Vox, no han parat fins que no l'han esbudellat políticament.
Seguí s'ha mostrat eufòrica a les xarxes i ha promès que amb l'ajuda de Déu -jo crec que del diable més vomitiu- continuarà fent tot el mal que puga. "Los derechos sexuales", piulava l'altre dia en resposta al suport de Yolanda Díaz a Oltra, "son que la niñas tuteladas estén a salvo de las pajas de los maridos de tus amigas". Ja es veu que de la tècnica de "fer la mà", la Seguí en sap un niu.
El feixisme indígena poques vegades com en aquest cas ha desplegat totes les seues sinistres habilitats. Acabada de dimitir la dirigent valenciana algú va enviar a la seu de Compromís en València una corona de flors amb un amenaçador, "Mónica, siempre te recordaremos". La màfia o bé t'envia flors o un cap de cavall ensangonat o un pistoler rabiós o una acusació popular qualsevol representada per una legió d'advocats xusqueros.
Val dir, que a la infame campanya no ha faltat tampoc l'artilleria tronada de personatges com Juan Carlos Girauta i la dels mitjans de desinformació habituals que treballen des de les catacumbes del Palacio del Pardo entre muntanyes d'idees reaccionàries merdoses i mòmies que unflen pel cul amb editorials i articles infames que podria escriure un mico convenientment ensinistrat.
Els jutges ja fa temps que van entomar la denúncia d'aquest personal contra Oltra per haver presumptivament encobert des de la Conselleria els abusos comesos per qui llavors era el seu marit a una menor tutelada en un centre depenent de l'administració valenciana. Tot i que els mateixos jutges i la fiscalia reconeix que no n'hi ha proves directes, a Oltra, no li ha quedat cap altra que anar-se'n. S'havia convertit en un llast per al president socialista Ximo Puig, però, també, per al seu propi partit. La política no té amics, només té interessos -alguns de molt miserables- i, també, calendaris ocults que organitzen uns pocs sense el permís ni el coneixement de la majoria de confrares.
En una entrevista del periodista Sergi Moyano al magistrat emèrit Martín Pallín per a La Veu del País Valencià aquest assegura que Oltra va enfrontar malament l'assumpte i que ha dimitit tard i malament. Crec que té raó. Però Pallín també diu que caldrà forçar molt el dret penal per a condemnar-la i reconeix que en Europa només a Espanya, Hongria i Polònia funciona el lawfare de l'extrema dreta.
Res de nou. Molt pitjor els va passar als líders independentistes als quals se'ls empresonà després d'un procés circense i per delictes que en realitat no havien comès a toc de timbal dels feixistes habituals.
Podeu posar tots els matisos que vulgueu a un cas com a un altre, guardar distàncies o podeu també, si teniu un segon, pensar en l'aforisme de Joan Fuster: "La veritat no sempre coincideix amb la justícia, t'ho adverteixo".
Seguí s'ha mostrat eufòrica a les xarxes i ha promès que amb l'ajuda de Déu -jo crec que del diable més vomitiu- continuarà fent tot el mal que puga. "Los derechos sexuales", piulava l'altre dia en resposta al suport de Yolanda Díaz a Oltra, "son que la niñas tuteladas estén a salvo de las pajas de los maridos de tus amigas". Ja es veu que de la tècnica de "fer la mà", la Seguí en sap un niu.
El feixisme indígena poques vegades com en aquest cas ha desplegat totes les seues sinistres habilitats. Acabada de dimitir la dirigent valenciana algú va enviar a la seu de Compromís en València una corona de flors amb un amenaçador, "Mónica, siempre te recordaremos". La màfia o bé t'envia flors o un cap de cavall ensangonat o un pistoler rabiós o una acusació popular qualsevol representada per una legió d'advocats xusqueros.
Val dir, que a la infame campanya no ha faltat tampoc l'artilleria tronada de personatges com Juan Carlos Girauta i la dels mitjans de desinformació habituals que treballen des de les catacumbes del Palacio del Pardo entre muntanyes d'idees reaccionàries merdoses i mòmies que unflen pel cul amb editorials i articles infames que podria escriure un mico convenientment ensinistrat.
Els jutges ja fa temps que van entomar la denúncia d'aquest personal contra Oltra per haver presumptivament encobert des de la Conselleria els abusos comesos per qui llavors era el seu marit a una menor tutelada en un centre depenent de l'administració valenciana. Tot i que els mateixos jutges i la fiscalia reconeix que no n'hi ha proves directes, a Oltra, no li ha quedat cap altra que anar-se'n. S'havia convertit en un llast per al president socialista Ximo Puig, però, també, per al seu propi partit. La política no té amics, només té interessos -alguns de molt miserables- i, també, calendaris ocults que organitzen uns pocs sense el permís ni el coneixement de la majoria de confrares.
En una entrevista del periodista Sergi Moyano al magistrat emèrit Martín Pallín per a La Veu del País Valencià aquest assegura que Oltra va enfrontar malament l'assumpte i que ha dimitit tard i malament. Crec que té raó. Però Pallín també diu que caldrà forçar molt el dret penal per a condemnar-la i reconeix que en Europa només a Espanya, Hongria i Polònia funciona el lawfare de l'extrema dreta.
Res de nou. Molt pitjor els va passar als líders independentistes als quals se'ls empresonà després d'un procés circense i per delictes que en realitat no havien comès a toc de timbal dels feixistes habituals.
Podeu posar tots els matisos que vulgueu a un cas com a un altre, guardar distàncies o podeu també, si teniu un segon, pensar en l'aforisme de Joan Fuster: "La veritat no sempre coincideix amb la justícia, t'ho adverteixo".