03
de juliol
del
2022
Actualitzat
a les
12:39h
Falten cinc minuts per a les cinc de la tarda i l'activitat a la Baixada de la Llibreteria és frenètica. Uns turistes francesos passegen amb gelats enormes en direcció a la plaça de l'Àngel mentre un grup de britànics camina a pas lent bevent-se batuts de fruites multicolors. Des de la cruïlla amb el carrer del Veguer la vista panoràmica permet distingir clarament els visitants dels barcelonins que aprofiten la tarda del dimarts per fer gestions al Gòtic.
Primera parada: l'aparador de la històrica pastisseria La Colmena. La senyora, que sembla que acaba de sortir del metro perquè guarda la mascareta i un targeter a la bossa, observa atentament els diferents tipus de cacau que hi ha exposats i llegeix, gairebé en veu alta els petits cartells que els diferencien. Es gira i, gairebé sense moure's del lloc, contempla la portalada de la també històrica cereria Subirà. Ara sí, unes quantes passes endavant la condueixen fins a la porta de l'emblemàtica Casa de les Sabatilles. Se n'ha adonat: el cartell de "fi d'activitat" que fa uns dies penjava a sota de les lletres lluminoses de la botiga ja no hi és. Se n'ha alegrat i no pot evitar entrar a preguntar. "Que no tanqueu al final, nena?", diu a la dependenta que trafega amb caixes i caixetes de sabates sense parar.
Sí. La Casa de les Sabatilles era una de les botigues "de tota la vida" que encara seguien vives a la Baixada de la Llibreteria. Convivia entre basars de souvenirs i tendes especialitzades en gorres, objectes de pell i CBD stores. Hi convivia fins a aquest dijous 30 de juny al vespre, quan va abaixar la persiana per últim cop, almenys com a botiga de sabatilles i espardenyes típiques catalanes. Estava oberta, almenys, des del 1950, però una ordre de desnonament els ha obligat a tancar. "Han sigut cinc anys de tràfec fins que el maig passat ens van donar un mes per marxar del local", explica Joan Carles Iglesias, actual propietari de la Casa de les Sabatilles, a NacióDigital.
Fa cinc anys que es va morir la seva mare i la botiga va deixar d'estar a nom de la família, però el maldecap ve de més lluny. Fa vint anys que Iglesias es mou de judici en judici per salvar el negoci que el seu pare va comprar en un traspàs el 1984 i que incloïa dues subrogacions. La primera va ser el 2010, quan va morir el pare, i la segona havia de ser el 2017, quan va morir la mare. La sorpresa, però, va ser quan Iglesias es va trobar que no era possible fer la segona subrogació. La propietat del local va canviar el 2001, quan una gran societat va comprar-lo i no va ser informada dels acords establerts el 1984. Uns acords que van ser únicament verbals i, amb la llei Boyer del 85 que no permetia les dues subrogacions, van quedar totalment oblidats.
La família Iglesias ha intentat fer mans i mànigues per no perdre el local, ha recorregut jutjats i fins i tot ha arribat a l'Audiència Nacional. Però no, sempre s'ha donat la raó al propietari perquè no s'ha pogut demostrar amb papers o per escrit els acords del contracte. Així s'excusa l'empresa propietària que, amb la mort de la mare el 2017, s'afanya a recuperar l'establiment. Després de tots aquests anys de batalla judicial, la sentència ja és ferma i favorable a la propietat. "És una llei amb efecte retroactiu que genera inseguretat legal", lamenta Iglesias, que es mira el local des de la porta. Aquest dijous 30 havien de marxar voluntàriament, i així ho van fer. "Marxaré per evitar que em facin fora els Mossos", explica anunciant que el dilluns 4 era la data límit.
Iglesias va guanyar el concurs municipal d'uns baixos de protecció oficial per obrir un negoci de proximitat a Ciutat Vella, però no està disponible. Calia adequar-lo i, com a molt d'hora, li oferien per al primer o segon trimestre del 2023, una data a la qual no podia esperar. Així, fins fa uns dies no tenien previsió d'ubicar el negoci en un altre local, donat l'elevat preu dels lloguers al barri -i a la ciutat, en general. Finalment, però, han trobat un petit establiment al carrer Freneria. La històrica Casa de les Sabatilles de la Baixada de la Llibreteria tanca, però la família Iglesias podrà continuar donant a conèixer la tradició d'espardenyes catalanes i evitar, en la mesura del possible, la contínua turistificació del Gòtic.
Primera parada: l'aparador de la històrica pastisseria La Colmena. La senyora, que sembla que acaba de sortir del metro perquè guarda la mascareta i un targeter a la bossa, observa atentament els diferents tipus de cacau que hi ha exposats i llegeix, gairebé en veu alta els petits cartells que els diferencien. Es gira i, gairebé sense moure's del lloc, contempla la portalada de la també històrica cereria Subirà. Ara sí, unes quantes passes endavant la condueixen fins a la porta de l'emblemàtica Casa de les Sabatilles. Se n'ha adonat: el cartell de "fi d'activitat" que fa uns dies penjava a sota de les lletres lluminoses de la botiga ja no hi és. Se n'ha alegrat i no pot evitar entrar a preguntar. "Que no tanqueu al final, nena?", diu a la dependenta que trafega amb caixes i caixetes de sabates sense parar.
Sí. La Casa de les Sabatilles era una de les botigues "de tota la vida" que encara seguien vives a la Baixada de la Llibreteria. Convivia entre basars de souvenirs i tendes especialitzades en gorres, objectes de pell i CBD stores. Hi convivia fins a aquest dijous 30 de juny al vespre, quan va abaixar la persiana per últim cop, almenys com a botiga de sabatilles i espardenyes típiques catalanes. Estava oberta, almenys, des del 1950, però una ordre de desnonament els ha obligat a tancar. "Han sigut cinc anys de tràfec fins que el maig passat ens van donar un mes per marxar del local", explica Joan Carles Iglesias, actual propietari de la Casa de les Sabatilles, a NacióDigital.
Fa cinc anys que es va morir la seva mare i la botiga va deixar d'estar a nom de la família, però el maldecap ve de més lluny. Fa vint anys que Iglesias es mou de judici en judici per salvar el negoci que el seu pare va comprar en un traspàs el 1984 i que incloïa dues subrogacions. La primera va ser el 2010, quan va morir el pare, i la segona havia de ser el 2017, quan va morir la mare. La sorpresa, però, va ser quan Iglesias es va trobar que no era possible fer la segona subrogació. La propietat del local va canviar el 2001, quan una gran societat va comprar-lo i no va ser informada dels acords establerts el 1984. Uns acords que van ser únicament verbals i, amb la llei Boyer del 85 que no permetia les dues subrogacions, van quedar totalment oblidats.
La família Iglesias ha intentat fer mans i mànigues per no perdre el local, ha recorregut jutjats i fins i tot ha arribat a l'Audiència Nacional. Però no, sempre s'ha donat la raó al propietari perquè no s'ha pogut demostrar amb papers o per escrit els acords del contracte. Així s'excusa l'empresa propietària que, amb la mort de la mare el 2017, s'afanya a recuperar l'establiment. Després de tots aquests anys de batalla judicial, la sentència ja és ferma i favorable a la propietat. "És una llei amb efecte retroactiu que genera inseguretat legal", lamenta Iglesias, que es mira el local des de la porta. Aquest dijous 30 havien de marxar voluntàriament, i així ho van fer. "Marxaré per evitar que em facin fora els Mossos", explica anunciant que el dilluns 4 era la data límit.
Iglesias va guanyar el concurs municipal d'uns baixos de protecció oficial per obrir un negoci de proximitat a Ciutat Vella, però no està disponible. Calia adequar-lo i, com a molt d'hora, li oferien per al primer o segon trimestre del 2023, una data a la qual no podia esperar. Així, fins fa uns dies no tenien previsió d'ubicar el negoci en un altre local, donat l'elevat preu dels lloguers al barri -i a la ciutat, en general. Finalment, però, han trobat un petit establiment al carrer Freneria. La històrica Casa de les Sabatilles de la Baixada de la Llibreteria tanca, però la família Iglesias podrà continuar donant a conèixer la tradició d'espardenyes catalanes i evitar, en la mesura del possible, la contínua turistificació del Gòtic.