02
de juliol
del
2022
Actualitzat
el
04
de juliol
a les
9:58h
Laura Borràs, presidenta del Parlament i de Junts, és una de les protagonistes de la setmana. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha tancat -ara sí- la instrucció del cas que investiga presumptes males pràctiques en l'etapa que dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), fet que situa més a prop l'obertura d'un judici clau per al futur de la legislatura. Perquè no només hi haurà en joc el destí de Borràs com a segona autoritat del país, sinó perquè pot influir en la supervivència del Govern format per ERC i Junts i, de retruc, posar de nou la majoria independentista -integrada també per una CUP en dinàmica d'oposició des de fa mesos- davant del mirall.
Borràs ha mantingut perfil baix en públic aquesta setmana, i la seva defensa ja ha presentat un recurs en el qual detalla la necessitat que el judici es faci amb jurat popular. Ara tot està en mans de la Fiscalia, que ha de decidir si reclama l'arxiu de la causa o bé procedir a l'acusació, que pot incloure petició de penes de presó en la mesura que un dels presumptes delictes que se li atribueix és la malversació de fons públics. La presidenta de la cambra fa mesos que prepara l'estratègia judicial i també comunicativa, basada en aquest últim punt en la denúncia del lawfare de l'Estat. Aquests són tots els moviments tectònics que es deriven de la situació judicial de Borràs, escollida fa tan sols un mes com a líder de Junts al costat de Jordi Turull.
La sintonia entre socis, de nou en joc
Aquest dilluns hi va haver una reunió rellevant entre els cúpules d'ERC i Junts, amb Pere Aragonès i Jordi Puigneró com a principals dirigents. També hi havia Borràs i Turull, que des que han arribat a la cúpula del partit comparteixen tasques de coordinació amb els socis de l'executiu. S'hi va arribar a dos acords: no barallar-se més en públic -la represa del diàleg amb Madrid havia desembocat en els retrets habituals a través dels mitjans- i "més traspàs d'informació" entre tots els actors. El canvi de clima es va veure ràpidament en la sessió de control al Parlament, en la qual Albert Batet i Aragonès van exhibir sintonia a l'hora de fixar condicions de manera conjunta a la negociació amb el govern espanyol. Un canvi de to que va ser percebut, fins i tot, des dels escons del PSC.
Vol dir això que la relació entre socis és una bassa d'oli? Només va fer falta esperar a dijous al matí per veure que el cas Borràs crisparia de nou els ànims. Carme Forcadell, expresidenta del Parlament i dirigent d'ERC, va suggerir des de la SER Catalunya que Borràs hauria de deixar el càrrec a l'hora de prioritzar la institució, afirmació que ràpidament va ser rebatuda des de les xarxes socials per part de l'entorn de Junts. Josep Rius, vicepresident i portaveu de la formació, va defensar la presidenta davant del ple que s'estava celebrant a la cambra. La pressió sobre el futur de Borràs ja estava en marxa, amb els dubtes d'ERC ja públics i la CUP instal·lada en el silenci propi de qui espera que els altres dos actors fixin -si arriba el cas- una posició conjunta.
Per què és rellevant que Junts i els republicans no tinguin una posició conjunta sobre una eventual suspensió de Borràs com a presidenta en aplicació del reglament? El futur del Govern pot estar en joc. "Serà difícil d'explicar que continuem dins l'executiu si ERC no fa costat a Borràs", han insistit fonts properes a la dirigent independentista. Borràs és qui va plantejar més obertament la celebració d'una consulta a la militància per decidir si Junts continuava al Govern en funció del compliment del pacte de Govern, i no s'ha amagat mai que no estava a favor de l'acord de legislatura signat entre Aragonès i l'anterior secretari general, Jordi Sànchez. Sànchez, de fet, es va acomiadar del càrrec amb afirmacions en entrevistes que deixaven clar que la continuïtat de Junts dins l'executiu havia d'estar per sobre del futur judicial i polític de Borràs.
Junts promourà un relleu de Borràs?
No hi ha cap veu a Junts, ni una, que en públic s'hagi pronunciat a favor del relleu de la presidenta del Parlament. El cert, però, és que en privat hi ha dirigents que defensen "actuar amb prudència" i tenir-ho "tot preparat" per qualsevol eventualitat. "S'ha de començar a preparar un relleu", han arribat a assenyalar fonts del partit consultades per NacióDigital. Cap mecanisme s'ha posat en marxa, en tot cas, perquè no hi ha fissures en la defensa de la presidenta de la cambra. També és cert, però, que una eventual inhabilitació en ferm situaria Borràs fora del càrrec i deixaria pràcticament impossible que repetís com a candidata a la presidència de la Generalitat.
No hi ha eleccions catalanes en l'horitzó -els consellers dels dos partits, i per descomptat Aragonès, són partidaris d'esgotar la legislatura després d'anys marcats per la inestabilitat-, de manera que la tria del cap de cartell no és una urgència. Però de moviments de fons n'hi ha, amb un nom que sobresurt per sobre dels altres. Es tracta de Jaume Giró, conseller d'Economia, que ja projecta els pressupostos del 2023 i és protagonista en actes de profunditat política com el que va reivindicar el Ramon Trias Fargas més pragmàtic aquesta mateixa setmana. Giró està enquadrat dins del sector més institucional del partit, va signar el manifest a favor del tàndem Turull-Borràs -rebut amb malestar per la presidenta del Parlament- i va ser proposat per al càrrec per Sànchez. Les dues ànimes de Junts, per ara, això sí, conviuen en equilibri. En funció de la resposta a l'obertura de judici oral, però, poden aparèixer les dissensions.
La majoria independentista, davant d'un nou test
Els 74 escons que sumen ERC, Junts i la CUP no s'ha demostrat operativa des de la investidura d'Aragonès. Es va començar a esberlar en el debat de política general -els anticapitalistes van reclamar al Govern posar rumb a un nou referèndum seguint l'exemple d'Escòcia- i es va acabar de trencar amb el cas de l'escó de Pau Juvillà. També es projecten ombres sobre què passarà amb el vot delegat de Lluís Puig, diputat des de l'exili, a qui el Tribunal Constitucional (TC) ha tombat la capacitat d'emetre el seu sufragi. En el cas del futur de Borràs, l'independentisme també hi arriba sense una solució pactada, i això que la situació és previsible des de l'inici de la legislatura. Amb la boca petita, ERC i la CUP admeten que "sabien" que passaria.
I, malgrat aquesta previsió, les mirades de reüll i les acusacions creuades -i preventives- de traïció enfoquen un debat en el qual s'hi jugarà bona part del futur de la legislatura. Tenint en compte que hi haurà en joc la unitat del Govern, la unitat dins de Junts i la unitat en tot el flanc independentista, el cas Borràs apareix com la cruïlla més delicada camí de les municipals i les espanyoles de l'any vinent.
Borràs ha mantingut perfil baix en públic aquesta setmana, i la seva defensa ja ha presentat un recurs en el qual detalla la necessitat que el judici es faci amb jurat popular. Ara tot està en mans de la Fiscalia, que ha de decidir si reclama l'arxiu de la causa o bé procedir a l'acusació, que pot incloure petició de penes de presó en la mesura que un dels presumptes delictes que se li atribueix és la malversació de fons públics. La presidenta de la cambra fa mesos que prepara l'estratègia judicial i també comunicativa, basada en aquest últim punt en la denúncia del lawfare de l'Estat. Aquests són tots els moviments tectònics que es deriven de la situació judicial de Borràs, escollida fa tan sols un mes com a líder de Junts al costat de Jordi Turull.
La sintonia entre socis, de nou en joc
Aquest dilluns hi va haver una reunió rellevant entre els cúpules d'ERC i Junts, amb Pere Aragonès i Jordi Puigneró com a principals dirigents. També hi havia Borràs i Turull, que des que han arribat a la cúpula del partit comparteixen tasques de coordinació amb els socis de l'executiu. S'hi va arribar a dos acords: no barallar-se més en públic -la represa del diàleg amb Madrid havia desembocat en els retrets habituals a través dels mitjans- i "més traspàs d'informació" entre tots els actors. El canvi de clima es va veure ràpidament en la sessió de control al Parlament, en la qual Albert Batet i Aragonès van exhibir sintonia a l'hora de fixar condicions de manera conjunta a la negociació amb el govern espanyol. Un canvi de to que va ser percebut, fins i tot, des dels escons del PSC.
Vol dir això que la relació entre socis és una bassa d'oli? Només va fer falta esperar a dijous al matí per veure que el cas Borràs crisparia de nou els ànims. Carme Forcadell, expresidenta del Parlament i dirigent d'ERC, va suggerir des de la SER Catalunya que Borràs hauria de deixar el càrrec a l'hora de prioritzar la institució, afirmació que ràpidament va ser rebatuda des de les xarxes socials per part de l'entorn de Junts. Josep Rius, vicepresident i portaveu de la formació, va defensar la presidenta davant del ple que s'estava celebrant a la cambra. La pressió sobre el futur de Borràs ja estava en marxa, amb els dubtes d'ERC ja públics i la CUP instal·lada en el silenci propi de qui espera que els altres dos actors fixin -si arriba el cas- una posició conjunta.
Per què és rellevant que Junts i els republicans no tinguin una posició conjunta sobre una eventual suspensió de Borràs com a presidenta en aplicació del reglament? El futur del Govern pot estar en joc. "Serà difícil d'explicar que continuem dins l'executiu si ERC no fa costat a Borràs", han insistit fonts properes a la dirigent independentista. Borràs és qui va plantejar més obertament la celebració d'una consulta a la militància per decidir si Junts continuava al Govern en funció del compliment del pacte de Govern, i no s'ha amagat mai que no estava a favor de l'acord de legislatura signat entre Aragonès i l'anterior secretari general, Jordi Sànchez. Sànchez, de fet, es va acomiadar del càrrec amb afirmacions en entrevistes que deixaven clar que la continuïtat de Junts dins l'executiu havia d'estar per sobre del futur judicial i polític de Borràs.
Junts promourà un relleu de Borràs?
No hi ha cap veu a Junts, ni una, que en públic s'hagi pronunciat a favor del relleu de la presidenta del Parlament. El cert, però, és que en privat hi ha dirigents que defensen "actuar amb prudència" i tenir-ho "tot preparat" per qualsevol eventualitat. "S'ha de començar a preparar un relleu", han arribat a assenyalar fonts del partit consultades per NacióDigital. Cap mecanisme s'ha posat en marxa, en tot cas, perquè no hi ha fissures en la defensa de la presidenta de la cambra. També és cert, però, que una eventual inhabilitació en ferm situaria Borràs fora del càrrec i deixaria pràcticament impossible que repetís com a candidata a la presidència de la Generalitat.
No hi ha eleccions catalanes en l'horitzó -els consellers dels dos partits, i per descomptat Aragonès, són partidaris d'esgotar la legislatura després d'anys marcats per la inestabilitat-, de manera que la tria del cap de cartell no és una urgència. Però de moviments de fons n'hi ha, amb un nom que sobresurt per sobre dels altres. Es tracta de Jaume Giró, conseller d'Economia, que ja projecta els pressupostos del 2023 i és protagonista en actes de profunditat política com el que va reivindicar el Ramon Trias Fargas més pragmàtic aquesta mateixa setmana. Giró està enquadrat dins del sector més institucional del partit, va signar el manifest a favor del tàndem Turull-Borràs -rebut amb malestar per la presidenta del Parlament- i va ser proposat per al càrrec per Sànchez. Les dues ànimes de Junts, per ara, això sí, conviuen en equilibri. En funció de la resposta a l'obertura de judici oral, però, poden aparèixer les dissensions.
La majoria independentista, davant d'un nou test
Els 74 escons que sumen ERC, Junts i la CUP no s'ha demostrat operativa des de la investidura d'Aragonès. Es va començar a esberlar en el debat de política general -els anticapitalistes van reclamar al Govern posar rumb a un nou referèndum seguint l'exemple d'Escòcia- i es va acabar de trencar amb el cas de l'escó de Pau Juvillà. També es projecten ombres sobre què passarà amb el vot delegat de Lluís Puig, diputat des de l'exili, a qui el Tribunal Constitucional (TC) ha tombat la capacitat d'emetre el seu sufragi. En el cas del futur de Borràs, l'independentisme també hi arriba sense una solució pactada, i això que la situació és previsible des de l'inici de la legislatura. Amb la boca petita, ERC i la CUP admeten que "sabien" que passaria.
I, malgrat aquesta previsió, les mirades de reüll i les acusacions creuades -i preventives- de traïció enfoquen un debat en el qual s'hi jugarà bona part del futur de la legislatura. Tenint en compte que hi haurà en joc la unitat del Govern, la unitat dins de Junts i la unitat en tot el flanc independentista, el cas Borràs apareix com la cruïlla més delicada camí de les municipals i les espanyoles de l'any vinent.