01
de juliol
del
2022
Actualitzat
a la
13:03h
L'economia catalana mostra robustesa però no assoleix encara recuperar els nivells anteriors a la pandèmia. Va créixer un 5,8% el 2021, és a dir, per sobre del 5,1% de l'economia espanyola i del 5,4% de la zona euro. Però el 2020 va patir de ple les conseqüències de la Covid (-11,7%), per l'elevat pes dels serveis vinculats al turisme en la nostra economia. Per al 2022, les previsions són del 4,8% a Catalunya, sent un dels països de la zona euro que registrarà un increment més elevat. Però no es podrà recuperar el 2022 el nivell del PIB d'abans de la pandèmia. Caldrà esperar al 2023 per recuperar tot el terreny perdut.
Aquesta és una de les dades clau de la Memòria Econòmica de Catalunya 2021 que aquest divendres han presentat les cambres catalanes al Saló de Cònsols de la Llotja de Mar, amb assistència del president de la Generalitat, Pere Aragonès; el president del Consell de Cambres, Jaume Fàbrega; i la presidenta de la Cambra de Barcelona, Mònica Roca. Carme Poveda, directora de la Memòria, ha presentat la publicació, junt amb Oriol Amat, rector de la Universitat Pompeu Fabra, que ha mostrat els resultats economicofinancers de l'empresa catalana l'any 2021.
El president Aragonès ha destacat que les dades de la Memòria Econòmica contradiuen els discursos catastrofistes que s'han volgut generar els darrers anys, ja que queda clara la resiliència del teixit productiu català i el seu esforç i compromís. "Catalunya lidera la recuperació i el creixement", ha dit, destacant que l'important no ha estat només quant es creix sinó "com es creix". Ha subratllat que el 2021 s'ha recuperat el nivell prepandèmic, esmentant el sector turístic i el creixement de les exportacions. Aragonès ha recordat que sota la pandèmia es va donar tot el suport a l'economia productiva i perquè ningú quedés enrere. "Si es va poder fer va ser perquè vam optar per polítiques expansives" i ha demanat, en aquest sentit, al govern espanyol que "flexibilitzi els objectius de dèficit" per reforçar l'estat del benestar.
La inflació necessita un acord de rendes, ha assegurat Aragonès, el que requereix que tots els agents socials facin el màxim esforç. Aragonès ha subratllat la urgència d'anar a una redefinició econòmica, amb l'aposta decidida per l'hidrogen verd i pels semiconductors i la transformació del sector de l'automoció. Ha citat explicitament la inversió en complements per a bateries feta per la companyia Iljin. "El futur de Catalunya ha de passar per la reindustrialització del país", ha resumit el president català, assenyalant que per al 2030 la indústria ha de representar el 25% del PIB català.
La presidenta de la Cambra, Mònica Roca, ha destacat de la memòria el que demostra de "la resiliència del poble català". Roca ha incidit en el llast que suposa el greu dèficit d'infraestructures que pateix l'economia catalana. Sobre l'impacte social de la crisi, la presidenta cameral ha recordat el suport que dona la Cambra a un pacte de rendes i la defensa que fa l'entitat d'un model de creixement just, que ha de saber aprofitar els fons europeus, que han d'arribar a tot el territori, cosa que encara no s'està produint de ple.
El president del Consell de Cambres, Jaume Fàbrega, ha reclamat al Govern que col·labori amb el teixit productiu, amb manca de flexibilitat i burocràcia feixuga: "President, no podem lluitar amb el braç lligat a l'esquena", ha dit, i ha reclamat que el món de l'empresa vegi l'administració com una "aliada", assenyalant que hi ha altres administracions de territoris competidors que són més àgils a l'hora de potenciar l'economia. Ha reconegut l'esforç fet per la Generalitat per potenciar la formació professional: "No podem acceptar un 29% d'atur juvenil".
Carme Poveda ha destacat en la seva presentació que si la crisi pandèmica va afectar de ple el creixement i les previsions, ara l'economia ha d'entomar una crisi inflacionària i la incertesa que suposa la guerra d’Ucraïma, que estan impactant molt desigualment els diversos sectors. La recuperació econòmica sorgeix de l’estalvi de les famílies, de l'enorme pes del turisme i de la bona salut de les exportacions. Oriol Amat, per la seva banda, ha aprofundit en l'estat de les finances de les empreses catalanes i ha assegurat que el gran repte pendent és la productivitat i la retribució del treballador, alhora que la capacitat de seguir generant entorns que afavoreixin la recerca i el desenvolupament.
Una dada central que ajuda a explicar la recuperació de l'economia catalana és l'augment de 4,7 punts de la demanda interna i d'1,1 punt de la demanda externa. Però ha estat l'augment del consum domèstic, d'un 5,2% interanual, ha estat el factor decisiu, ja que representa la meitat del PIB a Catalunya. Cal matisar que que les restriccions del primer semestre del 2021 i l'escalada de la inflació han afectat la tendència del consum.
Els serveis registren més recuperació de l'activitat. La memòria destaca que el comerç, el transport i l'hostaleria han influït amb força en aquest gir, ja que van patir l’impacte de la pandèmia l'any 2020 amb virulència i, per això, han registrat un avenç més destacat, del 14% interanual. La indústria també ha contribuït a la recuperació, tot i que el creixement ha estat cinc dècimes inferior a la mitjana del PIB. Finalment, el sector de la construcció, que va patir una contracció del 12,3% el 2020, ha crescut només un 1,5%. Els problemes de subministrament i l'augment de preus de les matèries primeres i dels béns intermedis són motius de pes per a aquest lleu augment de l'activitat de la construcció.
Més turisme estranger
La gran afluència del turisme estranger, amb un augment del 48,6% respecte del 2020 i la resiliència de les exportacions catalanes (21,5%) han estat elements clau d'aportació per finalitzar amb un saldo positiu amb l'exterior. L'economia catalana ha finalitzat l’any amb un saldo exterior positiu amb l'estranger de 13.861 milions d'euros. Catalunya continua sent la comunitat autònoma líder pel que fa a fluxos de béns amb l'exterior. Les dades són clares: les seves exportacions representen una quarta part de les estatals (25,4%) i les importacions, un 26,5%.
Quant a la inversió estrangera, ha disminuït un 4,8%, amb un total de 2.969 milions d'euros. El pes de Catalunya en el total de la inversió estrangera a Espanya és el 10,3% (molt inferior al 15,3% amb el que es comptava prèviament a la Covid).
L'ocupació, estri de recuperació
Hi ha dades significatives i positives pel que fa al mercat laboral, convertint-se en un important estri de recuperació. El nombre d'assalariats amb activitat, excloent els qui estan en situació d'ERTO, es va reduir el 2020 en un 14,8%. El 2021, l'augment de l'ocupació ha estat del 3,2% en mitjana anual. S'ha registrat un augment d'afiliacions a la Seguretat Social d'un 2,7% l'any 2021. Catalunya va tenir 450.100 persones en atur de mitjana el 2021, un 6,7% inferior al 2020. Però cal tenir present que el nombre d'aturats encara és un 5,6% superior si ho comparem amb les dades de 2019.
Previsions de creixement
L'augment de les pressions inflacionistes durant el primer trimestre de 2022 (que ha arribat a un màxim del 9,5% al març a Catalunya) i el context generat per la invasió de Rússia a Ucraïna han incidit directament en aquestes dades, provocant una forta desacceleració del creixement del PIB a Catalunya (-1,5 punts), ja que en un inici, la previsió de creixement del PIB per a l’any 2022 era del 6,3%.
En clau positiva, els indicadors econòmics i les expectatives de les empreses no presenten un context d'estancament o de recessió econòmica. En aquest sentit, la memòria allunya la perspectiva d’estagflació (elevat creixement dels preus i nul creixement) a curt termini. Però aquest context d'inflació i guerra sí que incideix negativament en la recuperació del PIB als nivells prepandèmia i la situa en una visió realista en el 2023.
Aquesta és una de les dades clau de la Memòria Econòmica de Catalunya 2021 que aquest divendres han presentat les cambres catalanes al Saló de Cònsols de la Llotja de Mar, amb assistència del president de la Generalitat, Pere Aragonès; el president del Consell de Cambres, Jaume Fàbrega; i la presidenta de la Cambra de Barcelona, Mònica Roca. Carme Poveda, directora de la Memòria, ha presentat la publicació, junt amb Oriol Amat, rector de la Universitat Pompeu Fabra, que ha mostrat els resultats economicofinancers de l'empresa catalana l'any 2021.
El president Aragonès ha destacat que les dades de la Memòria Econòmica contradiuen els discursos catastrofistes que s'han volgut generar els darrers anys, ja que queda clara la resiliència del teixit productiu català i el seu esforç i compromís. "Catalunya lidera la recuperació i el creixement", ha dit, destacant que l'important no ha estat només quant es creix sinó "com es creix". Ha subratllat que el 2021 s'ha recuperat el nivell prepandèmic, esmentant el sector turístic i el creixement de les exportacions. Aragonès ha recordat que sota la pandèmia es va donar tot el suport a l'economia productiva i perquè ningú quedés enrere. "Si es va poder fer va ser perquè vam optar per polítiques expansives" i ha demanat, en aquest sentit, al govern espanyol que "flexibilitzi els objectius de dèficit" per reforçar l'estat del benestar.
La inflació necessita un acord de rendes, ha assegurat Aragonès, el que requereix que tots els agents socials facin el màxim esforç. Aragonès ha subratllat la urgència d'anar a una redefinició econòmica, amb l'aposta decidida per l'hidrogen verd i pels semiconductors i la transformació del sector de l'automoció. Ha citat explicitament la inversió en complements per a bateries feta per la companyia Iljin. "El futur de Catalunya ha de passar per la reindustrialització del país", ha resumit el president català, assenyalant que per al 2030 la indústria ha de representar el 25% del PIB català.
La presidenta de la Cambra, Mònica Roca, ha destacat de la memòria el que demostra de "la resiliència del poble català". Roca ha incidit en el llast que suposa el greu dèficit d'infraestructures que pateix l'economia catalana. Sobre l'impacte social de la crisi, la presidenta cameral ha recordat el suport que dona la Cambra a un pacte de rendes i la defensa que fa l'entitat d'un model de creixement just, que ha de saber aprofitar els fons europeus, que han d'arribar a tot el territori, cosa que encara no s'està produint de ple.
El president del Consell de Cambres, Jaume Fàbrega, ha reclamat al Govern que col·labori amb el teixit productiu, amb manca de flexibilitat i burocràcia feixuga: "President, no podem lluitar amb el braç lligat a l'esquena", ha dit, i ha reclamat que el món de l'empresa vegi l'administració com una "aliada", assenyalant que hi ha altres administracions de territoris competidors que són més àgils a l'hora de potenciar l'economia. Ha reconegut l'esforç fet per la Generalitat per potenciar la formació professional: "No podem acceptar un 29% d'atur juvenil".
Carme Poveda ha destacat en la seva presentació que si la crisi pandèmica va afectar de ple el creixement i les previsions, ara l'economia ha d'entomar una crisi inflacionària i la incertesa que suposa la guerra d’Ucraïma, que estan impactant molt desigualment els diversos sectors. La recuperació econòmica sorgeix de l’estalvi de les famílies, de l'enorme pes del turisme i de la bona salut de les exportacions. Oriol Amat, per la seva banda, ha aprofundit en l'estat de les finances de les empreses catalanes i ha assegurat que el gran repte pendent és la productivitat i la retribució del treballador, alhora que la capacitat de seguir generant entorns que afavoreixin la recerca i el desenvolupament.
Una dada central que ajuda a explicar la recuperació de l'economia catalana és l'augment de 4,7 punts de la demanda interna i d'1,1 punt de la demanda externa. Però ha estat l'augment del consum domèstic, d'un 5,2% interanual, ha estat el factor decisiu, ja que representa la meitat del PIB a Catalunya. Cal matisar que que les restriccions del primer semestre del 2021 i l'escalada de la inflació han afectat la tendència del consum.
Els serveis registren més recuperació de l'activitat. La memòria destaca que el comerç, el transport i l'hostaleria han influït amb força en aquest gir, ja que van patir l’impacte de la pandèmia l'any 2020 amb virulència i, per això, han registrat un avenç més destacat, del 14% interanual. La indústria també ha contribuït a la recuperació, tot i que el creixement ha estat cinc dècimes inferior a la mitjana del PIB. Finalment, el sector de la construcció, que va patir una contracció del 12,3% el 2020, ha crescut només un 1,5%. Els problemes de subministrament i l'augment de preus de les matèries primeres i dels béns intermedis són motius de pes per a aquest lleu augment de l'activitat de la construcció.
Més turisme estranger
La gran afluència del turisme estranger, amb un augment del 48,6% respecte del 2020 i la resiliència de les exportacions catalanes (21,5%) han estat elements clau d'aportació per finalitzar amb un saldo positiu amb l'exterior. L'economia catalana ha finalitzat l’any amb un saldo exterior positiu amb l'estranger de 13.861 milions d'euros. Catalunya continua sent la comunitat autònoma líder pel que fa a fluxos de béns amb l'exterior. Les dades són clares: les seves exportacions representen una quarta part de les estatals (25,4%) i les importacions, un 26,5%.
Quant a la inversió estrangera, ha disminuït un 4,8%, amb un total de 2.969 milions d'euros. El pes de Catalunya en el total de la inversió estrangera a Espanya és el 10,3% (molt inferior al 15,3% amb el que es comptava prèviament a la Covid).
L'ocupació, estri de recuperació
Hi ha dades significatives i positives pel que fa al mercat laboral, convertint-se en un important estri de recuperació. El nombre d'assalariats amb activitat, excloent els qui estan en situació d'ERTO, es va reduir el 2020 en un 14,8%. El 2021, l'augment de l'ocupació ha estat del 3,2% en mitjana anual. S'ha registrat un augment d'afiliacions a la Seguretat Social d'un 2,7% l'any 2021. Catalunya va tenir 450.100 persones en atur de mitjana el 2021, un 6,7% inferior al 2020. Però cal tenir present que el nombre d'aturats encara és un 5,6% superior si ho comparem amb les dades de 2019.
Previsions de creixement
L'augment de les pressions inflacionistes durant el primer trimestre de 2022 (que ha arribat a un màxim del 9,5% al març a Catalunya) i el context generat per la invasió de Rússia a Ucraïna han incidit directament en aquestes dades, provocant una forta desacceleració del creixement del PIB a Catalunya (-1,5 punts), ja que en un inici, la previsió de creixement del PIB per a l’any 2022 era del 6,3%.
En clau positiva, els indicadors econòmics i les expectatives de les empreses no presenten un context d'estancament o de recessió econòmica. En aquest sentit, la memòria allunya la perspectiva d’estagflació (elevat creixement dels preus i nul creixement) a curt termini. Però aquest context d'inflació i guerra sí que incideix negativament en la recuperació del PIB als nivells prepandèmia i la situa en una visió realista en el 2023.