Antoni Furió: «El blaverisme ha desaparegut del País Valencià»

La recuperació de l'obra completa de Joan Fuster és una tasca callada i artesanal, com sol ser en països que encara estan lluny d'assolir la seva plenitud nacional. A ella es dedica -en plena celebració de l'Any Fuster- Antoni Furió (Sueca, 1958), junt amb Josep Palàcios, figura clau en el món fusterià. Furió és un editor i historiador rellevant, a l'obra del qual s'ha d'anar per conèixer moltes claus de la cultura del País Valencià. 

Catedràtic d'Història Medieval de la Universitat de València, intel·lectual compromès, Furió ha estat a Barcelona per presentar dos nous volums de l'obra completa fusteriana, a càrrec d'Edicions 62 i la Universitat de València. Ho ha fet a l'Ateneu Barcelonès, on NacióDigital l'entrevista perquè ens parli de Fuster, però també de la política del País Valencià, de la relació amb Catalunya i també d'un personatge tan esmentat i poc conegut com Jaume el Conqueridor, que coneix bé.

- Vostè és el curador de l'obra completa de Fuster. 

- Cocurador. Amb Josep Palàcios, que és l'hereu i és molt important. És el gran amic de Fuster i l'hereu en el sentit material. La casa de Fuster i els seus béns materials els va heretar Palàcios, que d'altra banda és un gran escriptor. Però un escriptor maleït perquè moltes de les seves obres les ha publicat ell mateix, perquè també és tipògraf i li agrada l'edició de bibliòfil. L'únic llibre que ha publicat en una editorial convencional va ser Alfabet, a Empúries, amb Xavier Folch i Jordi Cornudella, i va tenir un èxit de crítica extraordinari.    

- Els dos nous volums que han presentat de l'obra completa de Fuster inclouen textos fins ara introbables?

- Introbables en el sentit d'inèdits potser no, però molts dels textos no hi ha més remei que anar a les hemeroteques per trobar-los. Són de difícil consulta. 

"Crec que és un error pensar en Fuster com un filòleg, per mi és un historiador"

  
- Què ens diuen de Fuster aquests textos?

- Fuster és un escriptor, és un intel·lectual, però també és un erudit, és un historiador. Aquests dos volums mostren el Fuster historiador. Un historiador de la literatura i la cultura. El seu gran projecte era el de la història social de la llengua catalana. Jo, com a historiador, vaig aprendre amb ell. No li interessa solament la producció, sinó el consum. No li interessen només els autors -Joanot Martorell, Ausiàs March, Jaume Roig-, sinó qui llegia. Qui llegia Tirant lo Blanc en la València de finals del segle XV? L'atreu un cas com el dels moriscos, els hereus dels musulmans que constitueixen fins a l'expulsió una tercera part de la població. Fuster estudia la llengua dels moriscos. Què parlaven? Català o àrab? O tot el tema de les revolta de les Germanies, que és la gran revolució que tanca l'edat mitjana i inicia els temps moderns. També estudia el bandolerisme català. 
 
- I els dos nous volums quins temes inclouen?

- El primer va de l'edat mitjana fins al segle XIX, amb estudis sobre l'erasmisme i la Inquisició. I el segon volum és literatura catalana contemporània, des de la Renaixença. I també inclou els pròlegs, alguns de cent pàgines, que fa a la poesia completa de Salvat-Papasseït, a la de Salvador Espriu i a la Vicenç Andrés Estellés. I a l'obra completa de Josep Pla. Fuster fa un pròleg que desconcerta Pla.

- En quin sentit? 

- Va ser molt discutit en la seva època. Pla va trobar una mica marxistoide la seva introducció. Fuster va qualificar Pla de kulak, que en rus és el pagès ric. Un kulak de l'Empordà. Pla no ho veia clar i tampoc molts dels crítics de l'època, com Castellet o Ferrater. S'ha de dir que es conserva la correspondència entre Fuster i Pla, i s'ha de dir que Pla estava contentíssim perquè veia en Fuster el gran intel·lectual que era. El text sobre ell estava escrit amb veneració.  

"Caldria superar l'estereotip del "Fuster valencià", és un escriptor català del País Valencià"

 
- Li anava a preguntar què fa un medievalista com vostè capbussant-se en l'obra fusteriana, però crec que ja l'ha contestat. L'obra fusteriana ho engloba tot. 

- Tots tenim els nostres mestres, les persones que ens han influït. En la meva formació intel·lectual, Fuster m'ha influït molt. També com a historiador. Crec que és un error pensar en Fuster com un filòleg. Va acabar la seva vida com a catedràtic de Filologia, perquè va ser la manera d'incorporar-lo a la universitat i que no hagués d'escriure tants articles a la premsa. Pensem que els anys seixanta ell arriba a escriure vint articles al mes i viu d'això. Ni tenia patrimoni ni tenia altres ingressos. A partir del 1984 el fan professor i ja té un ingrés regular al departament de Filologia Catalana, però jo el veig més com un historiador. La major contribució de Fuster és a la història més que a la llengua. A banda d'escriptor, ja que és un gran assagista.
 
- Quants volums comprendrà l'obra completa?

- Amb aquests dos nous, ja n'han sortit cinc i en sortiran dos més. Tot Fuster en 7.000 pàgines. Però cal dir que això serà el Fuster en català. Queda una obra immensa en castellà que no està traduïda. Pensem que Fuster ha publicat una setantena de llibres, més de 4.000 articles periodístics i un centenar de pròlegs i presentacions. De llibres i de catàlegs de pintura, o solapes de discos. Només a La Vanguardia té a la vora de 600 articles. Afegeix El Correo Catalán, Tele/Expres i a València el Levante o Las Provincias.  - La figura de Fuster encara dona sorpreses?

- Continua donant sorpreses perquè és molt mal conegut i funcionem a base de clixés. Ell té un projecte nacional, qué és tan senzill com dir que per separat no ens en sortirem ningú, ni tan sols el Principat. D'aquí els Països Catalans com a futur compartit. Ara, ell no ha reflexionat mai si això hauria de ser un estat independent o federat o com ha de ser. I encara menys entra en la política parlamentària. No és militant de cap partit. Polític en aquest sentit no ho és, però polític en el sentit d'un pensador amb unes propostes polítiques per al país, sí. I això domina i a vegades obscureix la part literària. Que és molt important en la línia dels grans humanistes d'un pensament crític i escèptic que ve de Montaigne, passa per Voltaire i arriba a Bertrand Russell. 

- Abans ha dit erasmista. Fuster sembla un heterodox liberal i alguns que es reclamen fusterians no són una mica dogmàtics?

- Efectivament. I s'ha menystingut molt la part dels seus lectors de centre i de dreta. Fuster va dir una frase, "el País Valencià serà d'esquerres o no serà". Una frase molt mal entesa. Volia dir que com que les dretes no es creien el país, l'únic que podia construir el País Valencià eren les esquerres. I això ho veiem trenta anys després de la seva mort. Però això no vol dir que Fuster s'adrecés només a l'esquerra. Sectors conservadors, en el sentit que pot tenir el catalanisme a Mallorca, o la mateixa CiU a Catalunya, han tingut una gran importància. Ho ha estat menys a València, però en aquest sector també hi ha hagut una importància gran de Fuster. Aquesta dimensió política, de vegades, ha posat en segon terme la seva dimensió literària. Però també sap mal que ara, amb l'Any Fuster, reivindicant-ne la dimensió literària, menystinguem la política.  
 
- Creu que el centenari projecta bé el personatge? Què s'ha fet bé i què no? 

- Crec que un Any Fuster hauria de servir per projectes molt ambiciosos. Per què no haver començat el projecte d'edició de l'obra que està en castellà i traduir-la? Un Any Fuster hauria d'haver servit per començar la traducció i publicació d'aquesta gran part de l'obra de Fuster que continua en castellà i és gairebé inaccessible. Si tu vols llegir Destino, has d'anar a l'hemeroteca. Després, tota la premsa de la Transició, amb revistes que han desaparegut, des de Por Favor a Cuadernos para el Diálogo. Ara nosaltres estem en els volums quatre i cinc de l'obra completa, però el primer és del 2002, fa vint anys. No dic que això fos per aquest any, però sí per començar-lo. I després, trobo a faltar el vessant més popular, com aquelles edicions que he vist en altres èpoques que es repartien en el metro de valència. En l'obra de Fuster hi ha els aforismes, que és el més semblant a un tuit punyent. I no cal regalar-los, però uns llibrets així es poden vendre a 2 o 3 euros i arribar a un públic més ampli.  
 - Quins estereotips de Fuster caldria superar?

- N'hi ha dos. Un a Catalunya. És el del Fuster valencià, pensar que Fuster és un valencià. Fuster és un escriptor català del País Valencià o al País Valencià. No ha de ser "el" valencià, com després d'ell va passar a ser Joan Francesc Mira. Com, en els cantants, va ser Raimon. I un altre seria des del País Valencià, d'un Fuster bàsicament polític, obviant el vessant literari, que es veu molt bé en els aforismes, que els joves poden entendre molt bé.   

- Quin és l'estat de les relacions entre els intel·lectuals valencians i catalans?

- Jo crec que en aquest tema el procés autonòmic ha fet molt de mal. Abans hi havia una relació més fluida i contínua entre els intel·lectuals d'arreu dels Països Catalans. Si penses amb Mallorca, la relació era estreta. Pensem en els col·legis professionals de Catalunya i Mallorca, la Caixa de Catalunya i Balears, etcètera. Ara no. Catalunya són les quatre províncies i Mallorca té el seu govern i el seu parlament. I el País Valencià també. I s'arriba a pensar que la relació entre Catalunya i el País Valencià han de ser les d'uns veïns com les que es puguin tenir amb Múrcia. Quaranta anys de règim autonòmic han anat aprofundint les diferències i abismes entre els Països Catalans. Això no ha afectat tant el món de la literatura i els llibres sí que circulen. Els escriptors valencians publiquen a Mallorca i sobretot a Barcelona, però en el món de la comunicació la premsa és més autonòmica, que no és el mateix que autonomista.
 
- El que no s'ha aconseguit en el terreny polític ho poden assolir els projectes d'infraestructures? El Corredor Mediterrani pot ajudar a afermar els lligams entre la gent dels Països Catalans?

- Sí, n'estic convençut. L'estat centralitzat i, a més, radial, explica coses com que hagin passat trenta anys de l'AVE Madrid-Sevilla i encara no hi ha AVE València-Barcelona. Quan es va crear el ferrocarril al segle XIX, el primer va ser el de Barcelona-Mataró perquè es buscava la rendibilitat i responia al mercat. La primera autopista va ser la del Mediterrani. Però després aquesta autopista s'ha mantingut de pagament i han aparegut totes les autovies gratuïtes que travessen l'Estat. De València a Barcelona la distància és exactament la mateixa que de València a Madrid, 358 quilòmetres. De València a Madrid hi pots anar en hora i mitja, i cap a Barcelona hi trigues tres hores, que és el que he estat jo avui.

"Ja no estem en l'anticatalanisme barroer de fa trenta anys. Ara l'anticatalanisme que hi ha a València és el mateix que podríem trobar a Granada o a Toledo"

  
L'Estat l'obstaculitzarà tant com podrà el Corredor Mediterrani, i intenta que València miri a Madrid. Gonçal Castelló va definir l'autopista del Mediterrani com el carrer major dels Països Catalans. Un corredor que vagi de València a Barcelona però que després connecti amb la xarxa europea és més vital per València que per Barcelona i, en canvi, la premsa de Madrid i certa premsa valenciana diuen que això és catalanisme, per doblegar-se als interessos dels independentistes. És del tot fals, però aquesta la facilitat de les comunicacions afavoreix els vincles entre Barcelona i València, els lligams empresarials, els vincles entre dos ports que poden ser complementaris més que competitius.

- Això afecta l'estat de l'anticatalanisme?

- Sí. Ja no estem en l'anticatalanisme barroer de fa trenta anys. Ara l'anticatalanisme que hi ha a València, i això és important, és el mateix que podríem trobar a Granada, a Toledo, és aquell anticatalanisme propi de l'espanyolisme. El blaverisme ha desaparegut perquè els blavers honestos s'han fet catalanistes i els més obtusos s'han fet espanyolistes.  

- Quin balanç fa del Pacte del Botànic? S'imagina un retorn del PP al poder?

- El Botànic ha estat positiu però massa tímid. Perquè han estat dues legislatures. Havia d'haver aprofitat per fer canvis més agosarats. Em fa por un govern del PP, que no seria com el d'Andalusia, seria PP-Vox. El Botànic és un magma perquè dins mateix del PSOE hi ha diversos partits, hi ha el més espanyol i el més valencianista, fins i tot catalanista. A Podem hi ha un magma de tot. I Compromís també perquè una cosa és Mònica Oltra, ara defenestrada, i una altra és Baldoví, que ve del Bloc. Però el positiu és que aquest magma ha produït dues legislatures molt progressistes. Només per higiene calia desallotjar el PP. El tema és si el que s'ha fet aquests anys tindria solidesa suficient per resistir un nou govern del PP.  
 
- Permeti'm una incursió medieval. Vostè també ha biografiat el rei Jaume el Conqueridor. És personatges que és difícil de destriar del mite, imagino. Què va redescobrir d'ell?

- La meva biografia no volia tant parlar del rei sinó mostrar al lector la societat medieval a partir d'una figura ben il·luminada per les fonts com és el rei. Parlo, per exemple, de l'alçada del rei, que va viure molts anys per aquella època, 68 anys. La gent moria als 40. Vol dir que estava ben alimentat. Molt alt també volia dir que menjava carn i llet. Imaginem-lo dalt d'un cavall, amb un casc i una espasa. Jo enfrontava aquesta imatge amb la del pagès, que veia davant la imatge del poder. I vaig intentar donar una visió moderna que no fos la carrinclona de la Reconquesta cristiana. Donar una mirada més respectuosa envers els musulmans i alhora més atenta a tots els segments socials. Que eren el 90% de la població, encara que als llibres d'història solien aparèixer només el rei, els nobles, el Papa i els bisbes. 

"El Pacte del Botànic a la Generalitat valenciana ha estat positiu, però hauria d'haver fet canvis més agosarats"

 
- Expliqui'ms algun fet que el va sorprendre del Conqueridor.

- El mite hagués pogut ser sant. Al segle XVII, Espanya va intentar fer sants a dos reis, Ferran III de Castella i Jaume el Conqueridor. Ferran és avui Sant Ferran, però a Roma van trobar aspectes bruts de Jaume. No només que era molt faldiller, sinó que va cometre un acte molt lleig. El seu confessor era un bisbe que tenia la llengua molt llarga i va explicar els secrets del rei. I Jaume I li va tallar la llengua. No és sant per això.