Armes a dojo

Rep el butlletí cada matí al teu correu

Més diners en armament. La indústria militar és la principal beneficiària de la cimera de l'OTAN a Madrid, que s'ha tancat aquest dijous després d'una setmana especialment intensa en què Pedro Sánchez, immers en una espiral electoral negativa, ha aprofitat per anotar-se punts a favor en el context internacional. De la cita a la capital de l'Estat en surt un compromís ferm: els països que formen part de l'Aliança incrementaran el seu pressupost en l'àmbit de defensa i enviaran també més diners a Ucraïna per seguir-se defensant de l'agressió russa, que continua trastocant-ho tot.

En el cas espanyol, l'increment haurà de ser notable. Als pressupostos del 2020, Espanya destinava un 1% del seu PIB a armament. Feia temps que la direcció de l'OTAN i, singularment els Estats Units, li demanaven més compromís. I Sánchez ho accepta amb l'argument que ser forts a l'OTAN posiciona millor Espanya en l'escena global i que la despesa militar no ha de ser, pel que diu, un tabú per a l'esquerra. Després de la invasió russa, quan ja va quedar clar que els marcs s'endurien i l'atlantisme quedava enfortit, tal com s'ha anat confirmant, el president espanyol ja va dir que el 2030 arribaria a l'objectiu del 2% del PIB. El 2025 serà de l'1,2%. El segon lustre de l'actual dècada serà, per tant, de molta més despesa militar. Uns anys en els que ja no es preveuen fons europeus i en els que les normes de la UE -a Alemanya ja es comença a tenir en compte aquesta opció de cara a l'any vinent- poden tornar a l'austeritat si no es resol més aviat que tard la crisi inflacionista.

Sánchez, que com tots els presidents en dificultats o de sortida troba més plaent la política exterior que la domèstica, vol ser un país important a l'OTAN i que els aliats militars l'ajudin a controlar les fronteres de Ceuta i Melilla. I això no és gratis.
 

---

Avui no et perdis

»La cimera de l'OTAN pavimenta el camí cap al rearmament amb Rússia en el punt de mira; per Oriol March.

» Crònica: Aragonès i Giró reivindiquen el Trias Fargas més pragmàtic; per Pep Martí.

»Pressió sobre Borràs per la seva continuïtat a les portes del judici; per Bernat Surroca.

» Opinió: «La tempesta Borràs»; per Francesc-Marc Álvaro.

» Opinió: «Borràs, l'elefant a l'habitació»; per Marina Fernàndez.

»El Govern dona per represes les relacions al més alt nivell europeu; per Sara González.

» Opinió: «Sexe, carícies i connexions després de parir»; per Bel Olid.

» Fil directe: «Per la boca no només moren peixos»; per Sara González.

»Totes les restriccions que has de conèixer si vols visitar un parc natural aquest estiu; per Pere Pratdesaba.

» Entrevista a Mariona Escoda: «Eufòria ha estat la culminació de molts anys picant pedra»; per Irene Montagut.
 ​