30
de juny
del
2022
Actualitzat
a les
20:02h
En les últimes hores s'ha intensificat la pressió sobre Laura Borràs després que dimecres el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) acordés tancar per segona vegada la instrucció de la causa pel presumpte fraccionament de contractes a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Aquest nou pas apropa l'obertura de judici oral, que situarà la presidenta del Parlament al banc dels acusats, i que posarà el seu càrrec a la corda fluixa. El jutge podria fer el pas aquest mateix juliol, però tot apunta que serà cap a la tardor. El reglament del Parlament és clar i ni ERC ni la CUP volen reformar-lo: quan s'obre judici per delictes de corrupció, la cambra ha de deixar en suspens els drets i els deures del diputat afectat. Borràs podria, doncs, quedar apartada del seu càrrec.
Junts ha volgut tancar files amb la seva presidenta en la sessió del ple d'aquest dijous. Tant Borràs com el seu partit consideren que és víctima d'una persecució política, igual que ho són els represaliats per l'1-O. "És l'enèsim exemple d'una situació de persecució", ha dit el portaveu de Junts, Josep Rius, a l'hemicicle. El diputat Francesc de Dalmases, de l'entorn més proper a la presidenta del Parlament, lamentava dimecres la poca contundència de la resta de partits independentistes en la defensa de Borràs i apuntava a "construcció de proves" i "xantatges a informants". L'expresident Quim Torra, també proper a Borràs, ha criticat que es posi el focus en les "conseqüències polítiques" del judici i que es deixi de banda "l'atac a l'honorabilitat" de la presidenta de la cambra.
Sigui com sigui, les conseqüències polítiques del cas de Borràs són clau, perquè marcaran el rumb -i potser el futur- de la legislatura. ERC i CUP no tenen presa una decisió, però tenen clar que el cas és complex i que el posicionament que adoptin pot ser determinant. En les darreres hores, el debat intern dels republicans s'ha intensificat entre els partidaris de deixar caure la presidenta del Parlament -aplicar el reglament- i els que són favorables a esperar fins que hi hagi sentència ferma. Aquest dijous, la predecessora de Borràs, Carme Forcadell, ha demanat a l'actual presidenta que pensi en la institució que presideix, no pas en ella mateixa, i ha demanat "explicacions convincents" davant les informacions que surten del TSJC.
Al maig, la secretaria general d'ERC, Marta Rovira, ja apuntava en aquesta línia. "Cal preservar el projecte col·lectiu i no exigir suport a cegues en nom de la repressió", va dir en una entrevista a l'ACN. En el cas de Borràs, la dirigent republicana va demanar "aclarir" el cas i "no sacrificar tot el moviment". "És molt millor que s'aclareixin els fets tranquil·lament, netament, i si no ha passat res ja tornarà", va afirmar.
La CUP també manté el silenci sobre el cas, però trasllada la responsabilitat a ERC i Junts sobre què volen fer. Els cupaires, de fet, es van abstenir en la votació de Borràs com a presidenta del Parlament i ja van advertir que era "temerari" situar-la en el càrrec tenint en compte la seva situació judicial. En una entrevista a NacióDigital, el diputat i secretari tercer de la mesa, Carles Riera, assenyalava que el fraccionament de contractes és una mala praxis. "Ni repressió, ni corrupció", va resumir Riera. Ni republicans ni cupaires consideren que el cas de Borràs formi part de la causa general contra l'independentisme.
A les portes del judici
Laura Borràs es troba a les portes del judici pel presumpte fraccionament de contractes quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes, entre 2013 i 2017. El TSJC va tornar a tancar dimecres la instrucció i ha demanat a la Fiscalia que presenti escrit d'acusació. En la interlocutòria, de 33 pàgines, el jutge considera que hi ha indicis que Borràs va adjudicar contractes menors a un conegut seu, Isaías Herrero, també investigat, per valor de més de 300.000 euros i relacionats amb la web de la Institució de les Lletres Catalanes. En total, s'investiguen 18 contractes menors per un valor total de 330.442,64 euros, dels quals l'ILC en va satisfer 309.176,90.
El jutge considera indiciàriament acreditat que Borràs iHerrero van actuar de manera coordinada, juntament amb Andreu P.M i Roger E., per adjudicar contractes a l'amic de la directora de la ILC entre els anys 2013 i 2017. Hi ha correus electrònics intervinguts a Borràs i Herrero parlant sobre com presentar diversos pressupostos per un mateix servei. Un d'Herrero i l'altre de cooperatives o terceres persones vinculades a ell. Tot plegat feia que, al final, qui cobrés fos el propi amic de Borràs. En aquesta línia, el jutge veu indicis de quatre delictes: malversació, prevaricació, frau i falsedat en document mercantil.
Indicis de quatre delictes
La interlocutòria apunta a quatre possibles delictes. El primer, un delicte continuat de prevaricació administrativa. El jutge sosté que Borràs hauria abusat de les seves funcions dictant "resolucions injustes", amb "plena consciència" que les adjudicacions entraven en contradiccions amb la legislació reguladora de contractes del sector públic, ometent una variable de concurrència "per tal d'afavorir els interessos d'Herrero enlloc dels "interessos generals". El segon, el frau administratiu. Els correus electrònics, diu el jutge, són "indicis prou sòlids" sobre la concertació entre Borràs i Herrero per tal de "defraudar" a la ILC, propiciant contractes "reveladors d'una vulneració de l'especial relació de confiança sorgida arran del nomenament de Borràs com a directora de la institució".
El tercer delicte que veu el jutge és el de falsedat en document mercantil. La interlocutòria diu que els indicis acumulats mostren "la confecció i posterior presentació" per part d'Herrero de pressupostos atribuïts a persones físiques i jurídiques que han negat tant la seva intervenció en aquests documents com les ofertes que reflectia cada pressupost. També indica que l'elaboració dels documents obeïa al propòsit d'Herrero i Borràs "de simular una concurrència d'ofertes en els expedients de contractació dels serveis relatius a la web de l'ILC".
El quart delicte seria la malversació de fons públics, perquè segons el jutge ha quedat indiciàriament acreditat que la disposició del patrimoni de la ILC derivada de la liquidació dels contractes menors "ha comportat un perjudici als cabals públic". "L'import es feia amb criteris arbitraris, a més que s'hi havien de carregar les despeses i comissions que percebien les cooperatives a les que s'havia associat Herrero i que figuraven com a adjudicatàries formals de la major part dels contractes", conclou la interlocutòria.
Junts ha volgut tancar files amb la seva presidenta en la sessió del ple d'aquest dijous. Tant Borràs com el seu partit consideren que és víctima d'una persecució política, igual que ho són els represaliats per l'1-O. "És l'enèsim exemple d'una situació de persecució", ha dit el portaveu de Junts, Josep Rius, a l'hemicicle. El diputat Francesc de Dalmases, de l'entorn més proper a la presidenta del Parlament, lamentava dimecres la poca contundència de la resta de partits independentistes en la defensa de Borràs i apuntava a "construcció de proves" i "xantatges a informants". L'expresident Quim Torra, també proper a Borràs, ha criticat que es posi el focus en les "conseqüències polítiques" del judici i que es deixi de banda "l'atac a l'honorabilitat" de la presidenta de la cambra.
Sigui com sigui, les conseqüències polítiques del cas de Borràs són clau, perquè marcaran el rumb -i potser el futur- de la legislatura. ERC i CUP no tenen presa una decisió, però tenen clar que el cas és complex i que el posicionament que adoptin pot ser determinant. En les darreres hores, el debat intern dels republicans s'ha intensificat entre els partidaris de deixar caure la presidenta del Parlament -aplicar el reglament- i els que són favorables a esperar fins que hi hagi sentència ferma. Aquest dijous, la predecessora de Borràs, Carme Forcadell, ha demanat a l'actual presidenta que pensi en la institució que presideix, no pas en ella mateixa, i ha demanat "explicacions convincents" davant les informacions que surten del TSJC.
Al maig, la secretaria general d'ERC, Marta Rovira, ja apuntava en aquesta línia. "Cal preservar el projecte col·lectiu i no exigir suport a cegues en nom de la repressió", va dir en una entrevista a l'ACN. En el cas de Borràs, la dirigent republicana va demanar "aclarir" el cas i "no sacrificar tot el moviment". "És molt millor que s'aclareixin els fets tranquil·lament, netament, i si no ha passat res ja tornarà", va afirmar.
La CUP també manté el silenci sobre el cas, però trasllada la responsabilitat a ERC i Junts sobre què volen fer. Els cupaires, de fet, es van abstenir en la votació de Borràs com a presidenta del Parlament i ja van advertir que era "temerari" situar-la en el càrrec tenint en compte la seva situació judicial. En una entrevista a NacióDigital, el diputat i secretari tercer de la mesa, Carles Riera, assenyalava que el fraccionament de contractes és una mala praxis. "Ni repressió, ni corrupció", va resumir Riera. Ni republicans ni cupaires consideren que el cas de Borràs formi part de la causa general contra l'independentisme.
A les portes del judici
Laura Borràs es troba a les portes del judici pel presumpte fraccionament de contractes quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes, entre 2013 i 2017. El TSJC va tornar a tancar dimecres la instrucció i ha demanat a la Fiscalia que presenti escrit d'acusació. En la interlocutòria, de 33 pàgines, el jutge considera que hi ha indicis que Borràs va adjudicar contractes menors a un conegut seu, Isaías Herrero, també investigat, per valor de més de 300.000 euros i relacionats amb la web de la Institució de les Lletres Catalanes. En total, s'investiguen 18 contractes menors per un valor total de 330.442,64 euros, dels quals l'ILC en va satisfer 309.176,90.
El jutge considera indiciàriament acreditat que Borràs iHerrero van actuar de manera coordinada, juntament amb Andreu P.M i Roger E., per adjudicar contractes a l'amic de la directora de la ILC entre els anys 2013 i 2017. Hi ha correus electrònics intervinguts a Borràs i Herrero parlant sobre com presentar diversos pressupostos per un mateix servei. Un d'Herrero i l'altre de cooperatives o terceres persones vinculades a ell. Tot plegat feia que, al final, qui cobrés fos el propi amic de Borràs. En aquesta línia, el jutge veu indicis de quatre delictes: malversació, prevaricació, frau i falsedat en document mercantil.
Indicis de quatre delictes
La interlocutòria apunta a quatre possibles delictes. El primer, un delicte continuat de prevaricació administrativa. El jutge sosté que Borràs hauria abusat de les seves funcions dictant "resolucions injustes", amb "plena consciència" que les adjudicacions entraven en contradiccions amb la legislació reguladora de contractes del sector públic, ometent una variable de concurrència "per tal d'afavorir els interessos d'Herrero enlloc dels "interessos generals". El segon, el frau administratiu. Els correus electrònics, diu el jutge, són "indicis prou sòlids" sobre la concertació entre Borràs i Herrero per tal de "defraudar" a la ILC, propiciant contractes "reveladors d'una vulneració de l'especial relació de confiança sorgida arran del nomenament de Borràs com a directora de la institució".
El tercer delicte que veu el jutge és el de falsedat en document mercantil. La interlocutòria diu que els indicis acumulats mostren "la confecció i posterior presentació" per part d'Herrero de pressupostos atribuïts a persones físiques i jurídiques que han negat tant la seva intervenció en aquests documents com les ofertes que reflectia cada pressupost. També indica que l'elaboració dels documents obeïa al propòsit d'Herrero i Borràs "de simular una concurrència d'ofertes en els expedients de contractació dels serveis relatius a la web de l'ILC".
El quart delicte seria la malversació de fons públics, perquè segons el jutge ha quedat indiciàriament acreditat que la disposició del patrimoni de la ILC derivada de la liquidació dels contractes menors "ha comportat un perjudici als cabals públic". "L'import es feia amb criteris arbitraris, a més que s'hi havien de carregar les despeses i comissions que percebien les cooperatives a les que s'havia associat Herrero i que figuraven com a adjudicatàries formals de la major part dels contractes", conclou la interlocutòria.