1 de 10
cambra

Haurà de canviar la junta directiva de la Cambra per la sentència del TSJC?

El tribunal obliga a la Generalitat a elaborar un nou decret electoral quan falta només un any per a les noves eleccions a cambres

Mònica Roca, presidenta de la Cambra | Cambra
per Pep Martí, Barcelona, Catalunya | 29 de juny de 2022 a les 22:09 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 de juny de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Després d'un llarg periple judicial, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha confirmat la nul·litat del decret electoral de les darreres eleccions a les cambres catalanes, que es van celebrar el 2019. En resposta a un recurs presentat per la Generalitat, que va elaborar el decret, l'alt tribunal considera que la convocatòria a les eleccions de les cambres de tot Catalunya no va ser "transparent" i va ometre el tràmit de la participació ciutadana.

Així mateix, el TSJC obliga el Govern a pagar les costes del procés i a publicar al DOGC l'anul·lació del decret electoral. Segons l'empresa Staff Pavillon SL, que va denunciar el procés electoral, la decisió del TSJC obligaria a la dissolució de les Cambres i la convocatòria immediata de noves eleccions. Però les coses semblen més complicades.


Encara que el decret de la Generalitat afecta les eleccions a totes les cambres catalanes, el cert és que el focus està posat en la Cambra de Comerç de Barcelona, que va elegir una candidatura independentista, Eines de País. Joan Canadell va ser elegit president pel Ple fins que va renunciar per complir un compromís de paritat, i perquè Canadell va fer el pas a la política activa. Mònica Roca és ara la presidenta.  

Des de la Cambra, que aquest dimecres ha celebrat un Ple amb un ordre del dia amb fort contingut polític -amb una declaració de suport al Consell de la República i al president Carles Puigdemont-, s'assegura que l'anul·lació del decret de la Generalitat no comporta cap canvi per al govern de l'entitat i que no s'anul·len les eleccions camerals. 


Una cosa similar s'assegura des del departament d'Empresa i Treball. Fonts de la conselleria expliquen que els seus serveis jurídics estan estudiant la interlocutòria. Tanmateix, aclareixen que ni aquesta interlocutòria ni el pronunciament inicial del TSJC sobre aquest cas feia cap menció al procés electoral ja celebrat o el seu resultat. De totes maneres, el Govern ja fa mesos que treballa en el nou decret electoral que, un cop aprovat, regularà els comicis que es convocaran i celebraran durant l'any vinent, d'acord amb el termini que estableix l'Estat. El TSJC -expliquen des del departament- no entra en el fons del procés electoral, sinó que impugnava una qüestió de procediment al considerar que s'havia emprat una via d'urgència per fer el decret que no estava justificada. 

Quin és el fons del tema? El recurs presentat contra el decret apuntava contra el vot telemàtic, que es va introduir per primer cop el 2019 i va ser una de les claus del triomf d'Eines de País. Fins aleshores, a les cambres havia tingut un pes determinant el vot per correu. En un procés que solia passar desapercebut i amb una participació històricament minsa, els grups tradicionals vinculats a les cambres coneixien tots els mecanismes electorals i partien amb avantatge. De 19.900 vots emesos, el 81% va ser no presencial. La introducció del vot telemàtic i la irrupció de la candidatura Eines de País va capgirar el procés.


La Llei Bàsica de l'Estat establia que es podia votar presencialment, per correu i amb vot electrònic. La Generalitat va establir un sistema de vot electrònic i presencial electrònic. Segons els qui van denunciar el decret, no tenia prou garanties i infringia la Llei Bàsica, cosa que el TSJC ha admès.

Des dels sectors tradicionalment vinculats a la Cambra, i en especial els qui van donar suport a les candidatures de Carles Tusquets i Ramon Masià, sempre s'ha esgrimit que la introducció del vot telemàtic s'havia fet amb poques garanties. De fet, en el seu moment els dos candidats van presentar ja recurs d'alçada per impedir la constitució del ple de la Cambra per suposades "irregularitats i il·legalitats". Ara, el TSJC considera que el decret presenta  manca de transparència. Però falta només un any per a les eleccions a cambres. El Govern ha d'elaborar un nou decret i probablement la decisió del TSJC no conduirà a avançar les eleccions. Però sí que obligarà a un sistema amb més garanties per al vot electrònic.    

  

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació