29
de juny
del
2022
Actualitzat
a les
20:28h
Decidir si, després de la retirada de l'escó a l'exdiputat de la CUP Pau Juvillà, acata ara la sentència que anul·la el vot delegat de l'exconsellerLluís Puig i digerir que està a un pas d'anar a judici pel cas de fraccionament de contractes a la Institució de les Lletres Catalanes. Són dos els fantasmes que trepitgen els talons de la presidenta del Parlament, Laura Borràs. Un mes després d'haver assolit el lideratge de Junts, la dirigent veu com el seu futur està tenallat per dues carpetes de diferent naturalesa: la primera, relacionada amb la defensa del vot d'un dels exiliats per l'1-O; la segona, pels delictes de prevaricació administrativa, frau, falsedat en document mercantil i malversació de fons públics que se li imputen i que posen en escac el seu càrrec a la cambra catalana.
Borràs no era aliena aquest dimarts a la coincidència dels dos fets en qüestió d'hores quan la mesa es va reunir sense haver rebut encara la sentència del Tribunal Constitucional sobre el vot de Puig, ja que la seva defensa té ben calculats els tempos. El Parlament no ha rebut la notificació oficial i, per ara, l'exconseller ha continuat participant a distància de la presa de decisions del ple; però la presidenta ja ha iniciat les converses amb altres grups independentistes per preparar el terreny. Fonts coneixedores d'aquests contactes expliquen que ella mateixa ha posat èmfasi en les conseqüències penals que pot patir si opta per mantenir la delegació del vot, ja que la sentència del TC és ferma. En el cas de Juvillà, la pèrdua de l'acta es va produir fins i tot abans que s'assolís aquest estadi judicial, una acció de la qual Borràs es va exculpar públicament acusant els funcionaris de la cambra d'haver actuat de forma "improcedent".
Aleshores, va parlar de l'existència d'una "doble realitat o realitat paral·lela": una per la via de les paraules, perquè defensava públicament que el cupaire continuava sent diputat perquè no havia ordenat el contrari; i l'altra per la via dels fets, amb un Juvillà que no va ser convocat al ple, que no va votar i a qui se li havia retirat ja l'assignació. Ara, amb el cas de Lluís Puig, com a presidenta del Parlament però també com a presidenta de Junts, Borràs haurà de donar una nova resposta que serà una nova prova del cotó de fins a quin punt està disposada a transitar la desobediència o bé actuar com ho va fer en aquests casos els seu predecessor, Roger Torrent. L'ara conseller serà jutjat per desobediència el 12 de juliol juntament amb l'anterior mesa per haver permès el debat i la votació de resolucions sobre la monarquia i l'autodeterminació.
La consigna a ERC és tancar files amb la decisió de Borràs, però amb la condició que s'expliqui de forma clara i no amb incongruències o "realitats paral·leles" com va passar en el cas Juvillà. La CUP ja ha transmès que la seva aposta és defensar el vot de l'exconseller malgrat el pronunciament del TC. Però si no hi ha una resposta consensuada sobre què fer amb el vot delegat de Puig, encara menys sobre com procedir un cop se li obri judici oral a Borràs. Aquest escenari podria arribar després de l'estiu i abocarà els partits independentistes a decidir si, en aplicació de l'article 25.4 del reglament del Parlament quan s'obre un judici oral per delictes vinculats a la corrupció, la presidenta ha de ser suspesa de la seva funció, una situació que obriria una profunda crisi entre Junts i ERC que podria tenir ressò al Govern.
Una resposta no consensuada
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha tornat a tancar la instrucció del cas i ha donat deu dies a la Fiscalia perquè presenti escrit d'acusació. La defensa de Borràs, comandada per Gonzalo Boye, encara no ha decidit si presentarà recurs -té cinc dies per fer-ho- i per ara analitza la interlocutòria del jutge instructor. El magistrat veu indicis de delicte i una possible concertació entre Borràs i un conegut seu, Isaías Herrero, per adjudicar-li a dit contractes menors -se n'investiguen 18 per un valor total que supera els 300.000 euros- mentre l'ara presidenta de la cambra era directora de la ILC, entre els anys 2013 i 2017. A més de correus electrònics intercanviats amb Herrero, condemnat a presó per tràfic de drogues, l'acusació s'ha agreujat arran de la incorporació d'un àudio i la nova declaració d'un dels investigats.
Borràs sempre ha negat els fets i denuncia que és víctima d'una "persecució política" com altres dirigents amb participació en el procés. Junts tanca files amb la seva presidenta, però ERC i la CUP marquen distància, conscients que el cas no és polític -com els fets relacionats amb l'1-O o el procés- perquè apunta a presumptes males praxis en la gestió de recursos públics. Els republicans no tenen encara un posicionament tancat sobre com ha de procedir el partit. Tot i això, cada vegada hi ha més veus que advoquen per cenyir-se al reglament i apostar per la suspensió de Borràs. De fet, al maig la secretària general, Marta Rovira, va defensar en una entrevista a l'ACN que Borràs no "és molt millor que s'aclareixin els fets tranquil·lament, netament, i si no ha passat res ja tornarà". Els republicans argumenten que no seria coherent donar-li "el mateix tractament" que els represaliats pel procés. En tot cas, ERC mirarà de reüll què fa la CUP i els cupaires, que van advertir dels riscos de situar Borràs a la presidència del Parlament -es van abstenir en l'elecció- precisament per la qüestió judicial, traslladen la responsabilitat a ERC i Junts sobre què fer.
El "no" d'ERC i la CUP a reformar el reglament
Tant ERC com la CUP s'han negat a reformar el reglament del Parlament en el sentit que proposava Borràs, que era que la suspensió no es produís fins que hi hagués sentència ferma per no vulnerar la presumpció d'innocència. L'article 25.4 és clar i estableix que quan s'obre judici oral a un diputat per delictes de corrupció, la mesa del Parlament ha d'acordar la suspensió dels drets i deures parlamentaris "de manera immediata". Això s'ha de fer un cop la interlocutòria d'obertura de judici oral sigui ferma i la cambra en tingui coneixement oficial. En aquest sentit, comptant que hi ha marge per recursos i l'estiu pel mig, l'escenari de la tardor pren força.
La decisió que pregui la majoria del Parlament, que pot deixar fora de joc un dels noms amb més ascendència dins de l'independentisme i de Junts condicionarà el rumb -o fins i tot el futur- de la legislatura. A curt termini, a Borràs la persegueix l'historial de declaracions defensant la confrontació amb els tribunals, les crítiques a Torrent per no fer-ho i el compromís explícit per actuar diferent a l'hora de blindar els drets dels diputats. I a mig termini, la seva trajectòria política transita amb l'alè al clatell d'un judici que la seva defensa creu que pot guanyar. És aquest convenciment el que fa que pesi sobre la presidenta les conseqüències en forma d'inhabilitació que podria tenir el fet de desobeir els tribunals en casos com el de Juvillà, el de Puig o els que estan per venir.
Borràs no era aliena aquest dimarts a la coincidència dels dos fets en qüestió d'hores quan la mesa es va reunir sense haver rebut encara la sentència del Tribunal Constitucional sobre el vot de Puig, ja que la seva defensa té ben calculats els tempos. El Parlament no ha rebut la notificació oficial i, per ara, l'exconseller ha continuat participant a distància de la presa de decisions del ple; però la presidenta ja ha iniciat les converses amb altres grups independentistes per preparar el terreny. Fonts coneixedores d'aquests contactes expliquen que ella mateixa ha posat èmfasi en les conseqüències penals que pot patir si opta per mantenir la delegació del vot, ja que la sentència del TC és ferma. En el cas de Juvillà, la pèrdua de l'acta es va produir fins i tot abans que s'assolís aquest estadi judicial, una acció de la qual Borràs es va exculpar públicament acusant els funcionaris de la cambra d'haver actuat de forma "improcedent".
Aleshores, va parlar de l'existència d'una "doble realitat o realitat paral·lela": una per la via de les paraules, perquè defensava públicament que el cupaire continuava sent diputat perquè no havia ordenat el contrari; i l'altra per la via dels fets, amb un Juvillà que no va ser convocat al ple, que no va votar i a qui se li havia retirat ja l'assignació. Ara, amb el cas de Lluís Puig, com a presidenta del Parlament però també com a presidenta de Junts, Borràs haurà de donar una nova resposta que serà una nova prova del cotó de fins a quin punt està disposada a transitar la desobediència o bé actuar com ho va fer en aquests casos els seu predecessor, Roger Torrent. L'ara conseller serà jutjat per desobediència el 12 de juliol juntament amb l'anterior mesa per haver permès el debat i la votació de resolucions sobre la monarquia i l'autodeterminació.
La consigna a ERC és tancar files amb la decisió de Borràs, però amb la condició que s'expliqui de forma clara i no amb incongruències o "realitats paral·leles" com va passar en el cas Juvillà. La CUP ja ha transmès que la seva aposta és defensar el vot de l'exconseller malgrat el pronunciament del TC. Però si no hi ha una resposta consensuada sobre què fer amb el vot delegat de Puig, encara menys sobre com procedir un cop se li obri judici oral a Borràs. Aquest escenari podria arribar després de l'estiu i abocarà els partits independentistes a decidir si, en aplicació de l'article 25.4 del reglament del Parlament quan s'obre un judici oral per delictes vinculats a la corrupció, la presidenta ha de ser suspesa de la seva funció, una situació que obriria una profunda crisi entre Junts i ERC que podria tenir ressò al Govern.
Una resposta no consensuada
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha tornat a tancar la instrucció del cas i ha donat deu dies a la Fiscalia perquè presenti escrit d'acusació. La defensa de Borràs, comandada per Gonzalo Boye, encara no ha decidit si presentarà recurs -té cinc dies per fer-ho- i per ara analitza la interlocutòria del jutge instructor. El magistrat veu indicis de delicte i una possible concertació entre Borràs i un conegut seu, Isaías Herrero, per adjudicar-li a dit contractes menors -se n'investiguen 18 per un valor total que supera els 300.000 euros- mentre l'ara presidenta de la cambra era directora de la ILC, entre els anys 2013 i 2017. A més de correus electrònics intercanviats amb Herrero, condemnat a presó per tràfic de drogues, l'acusació s'ha agreujat arran de la incorporació d'un àudio i la nova declaració d'un dels investigats.
Borràs sempre ha negat els fets i denuncia que és víctima d'una "persecució política" com altres dirigents amb participació en el procés. Junts tanca files amb la seva presidenta, però ERC i la CUP marquen distància, conscients que el cas no és polític -com els fets relacionats amb l'1-O o el procés- perquè apunta a presumptes males praxis en la gestió de recursos públics. Els republicans no tenen encara un posicionament tancat sobre com ha de procedir el partit. Tot i això, cada vegada hi ha més veus que advoquen per cenyir-se al reglament i apostar per la suspensió de Borràs. De fet, al maig la secretària general, Marta Rovira, va defensar en una entrevista a l'ACN que Borràs no "és molt millor que s'aclareixin els fets tranquil·lament, netament, i si no ha passat res ja tornarà". Els republicans argumenten que no seria coherent donar-li "el mateix tractament" que els represaliats pel procés. En tot cas, ERC mirarà de reüll què fa la CUP i els cupaires, que van advertir dels riscos de situar Borràs a la presidència del Parlament -es van abstenir en l'elecció- precisament per la qüestió judicial, traslladen la responsabilitat a ERC i Junts sobre què fer.
El "no" d'ERC i la CUP a reformar el reglament
Tant ERC com la CUP s'han negat a reformar el reglament del Parlament en el sentit que proposava Borràs, que era que la suspensió no es produís fins que hi hagués sentència ferma per no vulnerar la presumpció d'innocència. L'article 25.4 és clar i estableix que quan s'obre judici oral a un diputat per delictes de corrupció, la mesa del Parlament ha d'acordar la suspensió dels drets i deures parlamentaris "de manera immediata". Això s'ha de fer un cop la interlocutòria d'obertura de judici oral sigui ferma i la cambra en tingui coneixement oficial. En aquest sentit, comptant que hi ha marge per recursos i l'estiu pel mig, l'escenari de la tardor pren força.
La decisió que pregui la majoria del Parlament, que pot deixar fora de joc un dels noms amb més ascendència dins de l'independentisme i de Junts condicionarà el rumb -o fins i tot el futur- de la legislatura. A curt termini, a Borràs la persegueix l'historial de declaracions defensant la confrontació amb els tribunals, les crítiques a Torrent per no fer-ho i el compromís explícit per actuar diferent a l'hora de blindar els drets dels diputats. I a mig termini, la seva trajectòria política transita amb l'alè al clatell d'un judici que la seva defensa creu que pot guanyar. És aquest convenciment el que fa que pesi sobre la presidenta les conseqüències en forma d'inhabilitació que podria tenir el fet de desobeir els tribunals en casos com el de Juvillà, el de Puig o els que estan per venir.