Aquestes han estat les notes més altes de la selectivitat 2022 a Catalunya

Gairebé el 97% dels estudiants que s'han presentat a les PAU han aprovat els exàmens

1200_1565343732ph202256-47e53ffabc9_copia
1200_1565343732ph202256-47e53ffabc9_copia | Unsplash
NacióDigital
29 de juny del 2022
Actualitzat a les 17:05h
Dos estudiants de Sabadell i Sant Vicenç dels Horts han aconseguit la nota més alta de les proves d’accés a la universitat (PAU) amb un 10. Es tracta d’un noi que ha cursat el segon de batxillerat a l’Escola Pia de Sabadell i una noia que l’ha fet als Salesians de Sant Vicenç dels Horts, convertint-se en els dos alumnes amb una qualificació més alta a la demarcació de Barcelona.

Un total de 31.987 estudiants han superat les proves de la convocatòria ordinària d’enguany, el 96,9% de l’alumnat. Dels 39.767 estudiants, 33.006 es van examinar de la fase general i 6.761 només de l'específica. La nota mitjana global de la fase general de les PAU ha estat de 6,85, molt similar a l’any anterior (6,84).

A més dels dos estudiants que han tret un 10 a la demarcació de Barcelona, a la de Lleida una alumna de l’escola Les Heures ha tret un 9,9. La mateixa nota l’ha tret una alumna de la demarcació de Girona de l’institut Tossa de Mar. Pel que fa a Tarragona, la nota més alta ha estat un 9,7, que han obtingut una noia de l’institut Andreu Nin del Vendrell i sis nois provinents de La Salle Tarragona i dels instituts Cambrils, Gabriel Ferrater i Soler (Montblanc), Fontanelles (Les Borges del Camp), La Talaia (Segur de Calafell), i Antoni Martí i Franquès (Tarragona).

Enguany hi ha 1.409 alumnes - 853 noies i 556 nois - que rebran la distinció que atorga el Govern de la Generalitat als estudiants amb una nota igual o superior a 9 en la fase general de la PAU. Els distingits rebran un diploma acreditatiu.

Pel que fa a l’alumnat procedent de segon de batxillerat, un 97,5% podran accedir el pròxim curs 2022-2023 a la universitat. La nota mitjana de les proves d’aquests estudiants ha estat de 6,8 mentre que la nota mitjana de l’expedient de batxillerat ha estat de 7,6. Pel que fa a la nota mitjana d'accés a la universitat - que es calcula en base al 60% corresponent a l’expedient de batxillerat i el 40% restant a la nota de la fase general de les PAU - ha estat de 7,3.

Dels 6.761 estudiants que només s’han examinat de la fase específica, 2.900 aprovats procedeixen de batxillerat i 2.676 de cicles formatius de grau superior (CFGS). En aquests dos col·lectius d’alumnes es consideren aprovats si han superat amb una nota igual o superior a 5, alguna de les matèries a les quals s’han presentat. El percentatge d’aprovats ha estat del 89,2% en el cas d’alumnes de batxillerat i del 76,2% en el cas d’alumnes de cicles formatius de grau superior.

Resultats per demarcacions
A Barcelona han aprovat un total de 24.106 alumnes, amb una mitjana de l’expedient situada en un 7,5 i una mitjana de les PAU de 6,8. Això fa que la mitjana d’accés se situï en un 7,2, la mateixa que a Girona. En aquesta demarcació la mitjana de l’expedient ha estat de 7,4 i la de les PAU de6,9. Pel que fa al nombre d’aprovats, han passat un total de 3.050 estudiants.

A Lleida aquesta xifra se situa en 1.780 persones amb la mitjana d’expedient situada en un 7,6. La de les PAU és de 6,8 i la mitjana d’accés es queda en un 7,3. Finalment, a Tarragona la mitjana de l’expedient és de 7,6, la de les PAU de 6,8 i la d’accés de 7,3. En aquesta demarcació han aprovat 3.051 estudiants que s’havien presentat.

Notes mitjanes de les matèries
Tenint en compte les mitjanes dels alumnes que han aprovat, la nota mitjana de la prova d’alemany ha estat la més alta de les matèries comunes, amb un 8,4. La segueixen anglès i francès amb un 7,4 en ambdós casos, això com la de català o italià amb un 7.Història i castellà se situen amb les mitjanes més baixes, amb un 6,8 i un 6,5, respectivament.

Pel que a les matèries específiques per modalitat, grec (7,6), cultura audiovisual (7,1), dibuix artístic (7) i fonaments de les arts (7), tenen les mitjanes més elevades. Pel que fa a la cua s’hi troben matèries com electrotècnia (5,1) o física (5,8).