29
de juny
del
2022
Actualitzat
a les
14:28h
Un mes després d'haver-lo aprovat el Govern i amb l'aval del Consell de Garanties Estatutàries, el Parlament ha validat el decret llei que ha d'exercir de paraigua legal dels projectes lingüístics de les escoles i protegir les direccions dels centres davant la sentència que imposa un 25% de castellà. ERC i Junts han comptat amb el suport clau dels comuns per donar viabilitat a un decret que complementa la llei per protegir el català a les escoles que va ser aprovada el 8 de juny després de quedar aturada fins al dictamen positiu del Consell de Garanties Estatutàries. "Ens fem responsables de la legalitat dels projectes lingüístics que validem", ha defensat el consell d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, que ha subratllat la "seguretat, l'acompanyament i la protecció jurídica" que tenen ara les escoles amb aquest instrument.
Malgrat que la llei que defineix el català com a llengua vehicular i el castellà com a curricular va ser aprovada amb el consens teixit per ERC, Junts, el PSC i En Comú Podem, els socialistes s'han desmarcat aquesta vegada del decret perquè consideren que s'oposa al compliment del 25% de castellà a les aules. El decret estableix que són "inaplicables" els percentatges perquè són els criteris pedagògics els que han d'operar a l'escola. De fet, durant la seva intervenció, Cambray ha lamentat, un cop més, que els tribunals pretenguin "imposar" el model lingüístic als centres educatius gràcies a l'acció dels que volen "dilapidar consensos i crear problemes on no hi són".
A partir del decret, es va enviar unes instruccions a les escoles que fixaven que durant el mes de juny els 5.000 centres de Catalunya havien de respondre a un formulari amb set preguntes de sí o no per tal de validar els projectes lingüístics. Tots aquells que han respost afirmativament a aquests set interrogants, s'ha considerat que els seus projectes s'adapten a la nova normativa i que, per tant, no hauran de fer canvis. En cas contrari, disposaran de tot el curs que ve per subsanar-ho. Amb aquest sistema, l'objectiu que persegueix el Govern és que els centres educatius estiguin protegits de l'acció dels tribunals, que entenen que a partir d'ara s'hauran d'adreçar sempre a la conselleria i no a les escoles. "El Departament d’Educació assumeix la responsabilitat sobre la legalitat dels projectes lingüístics que valida", diu la literalitat del text que es va enviar a les escoles.
La diputada d'En Comú Podem Jéssica González ha argumentat el vot a favor del seu grup en el fet de no deixar "a la intempèrie" les direcciones de les escoles davant l'acció dels tribunals. Ha subratllat que és la llei la que aplega el consens que existeix amb el model d'immersió i que el decret és, per tant, un complement. Malgrat el suport exhibit, però, ha emplaçat el Govern a esprémer les competències exclusives que té a l'hora de promoure el català a l'escola, que ha defensat que ha d'anar de la mà de la lluita contra les desigualtats.
Junts ha reivindicat com va insistir perquè aquest decret, que ha definit com una "peça clau per plantar cara a l'embat judicial", fos una realitat. L'alcaldessa de Vic i diputada, Anna Erra, ha reivindicat que la llei que es va aprovar gaudeix de "més consens" gràcies a la petició que va fer el seu grup per demorar-ne l'aprovació. Amb tot, ha reconegut que "potser cap llei podrà blindar el català" i que caldrà seguir treballant perquè el català sigui una "llengua d'Estat". La CUP, però, ha carregat contra un decret "de despatxos" que no ha comptat amb la comunitat educativa. Segons la diputada Nogay Ndiaye, no és cert que els docents quedin protegits: "permet que la responsabilitat torni a recaure en els centres educatius".
El PSC, per la seva banda, ha criticat que el decret "trenca l'acord" al qual els quatre grups havien arribat per a la proposició de llei sobre el català. La diputada Esther Niubó ha lamentat que el decret no reculli l'ús "curricular" del castellà, juntament amb el català, com establia la proposició de llei. També ha qüestionat que el Govern rebutgi establir percentatges per al castellà a l'escola però que vulguin impulsar un pla de docència del 80% en castellà a les universitats.
Ciutadans, PP i Vox, per la seva banda, han assenyalat que el Govern només busca sortejar una sentència judicial. "Acabaran inhabilitats, multats i purgats", ha etzibat la diputada del partit taronja Anna Grau, que ha defensat que el seu partit va néixer per defensar "la dignitat" de Catalunya perquè el PSC, a qui ha acusat de ser el "tonto útil", no ho ha fet.
Malgrat que la llei que defineix el català com a llengua vehicular i el castellà com a curricular va ser aprovada amb el consens teixit per ERC, Junts, el PSC i En Comú Podem, els socialistes s'han desmarcat aquesta vegada del decret perquè consideren que s'oposa al compliment del 25% de castellà a les aules. El decret estableix que són "inaplicables" els percentatges perquè són els criteris pedagògics els que han d'operar a l'escola. De fet, durant la seva intervenció, Cambray ha lamentat, un cop més, que els tribunals pretenguin "imposar" el model lingüístic als centres educatius gràcies a l'acció dels que volen "dilapidar consensos i crear problemes on no hi són".
A partir del decret, es va enviar unes instruccions a les escoles que fixaven que durant el mes de juny els 5.000 centres de Catalunya havien de respondre a un formulari amb set preguntes de sí o no per tal de validar els projectes lingüístics. Tots aquells que han respost afirmativament a aquests set interrogants, s'ha considerat que els seus projectes s'adapten a la nova normativa i que, per tant, no hauran de fer canvis. En cas contrari, disposaran de tot el curs que ve per subsanar-ho. Amb aquest sistema, l'objectiu que persegueix el Govern és que els centres educatius estiguin protegits de l'acció dels tribunals, que entenen que a partir d'ara s'hauran d'adreçar sempre a la conselleria i no a les escoles. "El Departament d’Educació assumeix la responsabilitat sobre la legalitat dels projectes lingüístics que valida", diu la literalitat del text que es va enviar a les escoles.
La diputada d'En Comú Podem Jéssica González ha argumentat el vot a favor del seu grup en el fet de no deixar "a la intempèrie" les direcciones de les escoles davant l'acció dels tribunals. Ha subratllat que és la llei la que aplega el consens que existeix amb el model d'immersió i que el decret és, per tant, un complement. Malgrat el suport exhibit, però, ha emplaçat el Govern a esprémer les competències exclusives que té a l'hora de promoure el català a l'escola, que ha defensat que ha d'anar de la mà de la lluita contra les desigualtats.
Junts ha reivindicat com va insistir perquè aquest decret, que ha definit com una "peça clau per plantar cara a l'embat judicial", fos una realitat. L'alcaldessa de Vic i diputada, Anna Erra, ha reivindicat que la llei que es va aprovar gaudeix de "més consens" gràcies a la petició que va fer el seu grup per demorar-ne l'aprovació. Amb tot, ha reconegut que "potser cap llei podrà blindar el català" i que caldrà seguir treballant perquè el català sigui una "llengua d'Estat". La CUP, però, ha carregat contra un decret "de despatxos" que no ha comptat amb la comunitat educativa. Segons la diputada Nogay Ndiaye, no és cert que els docents quedin protegits: "permet que la responsabilitat torni a recaure en els centres educatius".
El PSC, per la seva banda, ha criticat que el decret "trenca l'acord" al qual els quatre grups havien arribat per a la proposició de llei sobre el català. La diputada Esther Niubó ha lamentat que el decret no reculli l'ús "curricular" del castellà, juntament amb el català, com establia la proposició de llei. També ha qüestionat que el Govern rebutgi establir percentatges per al castellà a l'escola però que vulguin impulsar un pla de docència del 80% en castellà a les universitats.
Ciutadans, PP i Vox, per la seva banda, han assenyalat que el Govern només busca sortejar una sentència judicial. "Acabaran inhabilitats, multats i purgats", ha etzibat la diputada del partit taronja Anna Grau, que ha defensat que el seu partit va néixer per defensar "la dignitat" de Catalunya perquè el PSC, a qui ha acusat de ser el "tonto útil", no ho ha fet.