catalangate

La cara i la creu: la investigació de l'espionatge a Sánchez fa camí i es bloqueja el «Catalangate»

Excepte la querella d'Òmnium, admesa a tràmit aquesta setmana, la resta d'accions dels independentistes continuen frenades als jutjats, que mostren poc interès per investigar

per Bernat Surroca, Barcelona, Catalunya | 3 de juliol de 2022 a les 19:00 |
Els jutjats de Barcelona tenen poc interès per investigar l'espionatge a independentistes | Òmnium
Són dos casos que tenen en comú el principal delicte, les punxades telefòniques sense control judicial, però que van a dues velocitats diferenciades. La investigació de l'Audiència Nacional sobre el cas Pegasus ha agafat velocitat de creuer i aquesta setmana vinent prendrà declaració com a testimoni -de manera escrita, en principi- al ministre de la Presidència, Félix Bolaños, home de la màxima confiança de Pedro Sánchez i que hauria d'aportar informació sobre l'espionatge al president del govern espanyol i a altres ministres. El Catalangate va a un altre ritme. Fa dos mesos que els independentistes afectats van anunciar una "ofensiva judicial" que, excepte en el cas de la querella d'Òmnium admesa a tràmit -parcialment- aquest dilluns, continua bloquejada. En alguns casos, les defenses han presentat escrits per demanar als jutges que accelerin els tràmits. De moment, no hi ha gaire interès. I això que el govern espanyol va prometre "màxima col·laboració" amb la Justícia.

No per això els afectats han deixat de denunciar el cas. Òmnium ha intensificat especialment les explicacions arreu i ha portat el cas a l'ONU, amb cartes a l'alta comissionada de Drets Humans, Michelle Bachelet, o intervencions al consell de Drets Humans. Aquest dijous, Jordi Cuixart va reaparèixer des de Ginebra per assenyalar el poc interès de l'Estat en esclarir els fets i advertir que, si res no canvia, continuarà espiant "la dissidència". En clau judicial, el jutjat 21 ha admès a tràmit la seva querella per determinar si efectivament Marcel Mauri, Txell Bonet i Elena Jiménez van ser espiats, però ha descartat investigar l'empresa NSO Group, desenvolupadora i comercialitzadora del sistema Pegasus. Òmnium, de la mà del seu advocat, Benet Salellas, ja ha anunciat que presentarà recurs contra la decisió.


La resta de querelles continuen en stand-by. La de la CUP, també presentada per Salellas, ha anat saltant de jutjats i de moment no se la vol quedar ningú. Del jutjat 22 va passar al 32, que portava la investigació per espionatge de Roger Torrent i Ernest Maragall, però en va denegar l'acumulació. Un dels objectius de les defenses dels afectats era agrupar totes les querelles al mateix jutjat, pilotat per José Antonio Cruz de Pablo. El magistrat va dir a principis de juny que no hi havia cap base per investigar l'empresa de Pegasus. La defensa va presentar un escrit demanant celeritat, però no hi ha hagut resposta. El mateix jutge va arxivar provisionalment la causa contra Torrent i Maragall, que dos anys després d'obrir-se no ha donat cap resultat.

Pel que fa a la querella d'ERC, presentada per Andreu Van den Eynde, també víctima de l'espionatge, tampoc no hi ha hagut avenços, i passa el mateix amb la de l'ANC, presentada per l'advocat Antoni Abat. En el cas de l'ANC, el jutjat 32 també ha rebutjat acumular la causa i ha quedat al jutjat 19, pendent de l'admissió a tràmit. La titular del jutjat 19, Maria del Pilar Rovira del Canto, ha signat decisions polèmiques els darrers mesos, com l'escorcoll de Can Vies, l'aval a una manifestació de La Falange o l'empresonament provisional del Carles de Sants per les protestes de Pablo Hasél. Pel que fa als republicans, Marta Rovira prepara accions legals a Suïssa, on viu exiliada des de fa més de quatre anys i on va ser víctima de l'espionatge.


La querella d'Aragonès, la setmana vinent


El president de la Generalitat, Pere Aragonès, també ha estat víctima de l'espionatge -reconegut pel CNI- quan era vicepresident del Govern, i també portarà el cas als tribunals. A hores d'ara, ultima la seva querella contra el Catalangate i fonts consultades per NacióDigital apunten que es podria presentar a principis de la setmana vinent. En les últimes setmanes, els serveis jurídics de la Generalitat han estat preparant en les darreres setmanes una querella de la qual no n'han transcendit detalls. Paral·lelament, la querella presentada pel Parlament també continua aturada, però la mesa ha acordat que la cambra es personi en les actuacions judicials relacionades amb la denúncia que va presentar al maig per l'espionatge.


Boye prepara la via internacional


Si la via domèstica està bloquejada, la via internacional encara no s'ha activat. L'advocat Gonzalo Boye, també víctima de l'espionatge, porta la carpeta de Junts i els exiliats, i ja té pràcticament enllestides les querelles que presentarà arreu d'Europa. Boye farà accions a Alemanya, França, Bèlgica, Suïssa i Portugal, aquells països on s'han comès espionatges. A banda, també presentarà querelles en diversos punts de Catalunya, i ell personalment ja n'ha presentada una als jutjats de Madrid, que per ara no té resposta. En aquella denúncia, l'advocat assenyala una vintena d'atacs rebuts amb Pegasus i posava les bases perquè el jutge identifiqués les connexions econòmiques entre l'empresa NSO i Espanya.

L'expresident Quim Torra i l'exvicepresident del Parlament Josep Costa han agafat una via diferent i han portat el cas directament al Tribunal Suprem, acusant Sánchez i el govern espanyol de l'espionatge. El Suprem -jutjat competent per veure els casos que afecten el president i els ministres, que són aforats- no té gaire interès a investigar els fets i ja els ha derivat a l'Audiència Nacional. Torra i Costa volen retenir la causa a l'alt tribunal, que haurà de prendre una decisió definitiva. L'objectiu, en tot cas, és arribar com més aviat millor a instàncies internacionals i denunciar la vulneració de drets que ha suposat la intervenció de les comunicacions de la seixantena de persones vinculades al moviment independentista.

L'Audiència Nacional posa la directa


Aquest escenari d'estancament, per ara, de l'ofensiva judicial contra el Catalangate contrasta amb la velocitat que ha imprès el magistrat instructor José Luis Calama a la investigació sobre Pegasus que afecta el govern espanyol, concretament a Sánchez i els ministres Fernando Grande-Marlaska, Margarita Robles i Luis Planas. Bolaños ha demanat declarar per escrit i el jutge li ha permès, tot i que li ha recomanat fer-ho per videoconferència per criteris "d'agilitat i utilitat". Calama també ha acordat enviar una comissió rogatòria a Israel, encapçalada per ell, per interrogar el responsable de NSO Grup. El cas Pegasus i el Catalangate, dues causes per espionatge, amb alguns elements semblants, que van a ritmes diferents.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació