28
de juny
del
2022
Actualitzat
a la
13:28h
La Diputació de Barcelona ha retret al Departament d'Educació que a la pràctica no abonarà el cost real de les places de P2 que ara assumien les famílies i ha criticat el "menysteniment" als municipis. El diputat responsable d'educació, Josep Monràs, ha assegurat que la conselleria abonarà "entre el 40 i el 45%" del cost de la plaça, ja que ha descomptat despeses de la part que fins ara pagaven les famílies i no n'ha tingut en compte d'altres. Monràs també s'ha preguntat qui assumirà els recursos de necessitats educatives específiques i ha temut que seran els ajuntaments els que acabaran pagant més per aquesta "falsa" gratuïtat. A més a més, xifres preliminars han indicat un 20% més de demanda al P2 en llars municipals, quelcom que han alertat, no es podrà cobrir.
El conseller d'Educació, Josep Gonzàlez Cambray, va anunciar a principis d'abril l'acord amb les entitats municipalistes pel qual la Generalitat passaria a pagar la part del cost del P2 que ara abonaven les famílies, més la part que ja cobria i els municipis continuaven pagant la tercera part. D'aquesta manera, el Govern pagaria 3.200 euros –més 200 en concepte del deute que va contraure fa uns anys- i els ajuntaments 1.600. Així, les famílies no hauran d'abonar res per l'escolarització, tot i que sí per serveis com el menjador o l'acollida.
Concretament, des de la Diputació han criticat que a la pràctica Educació no estarà pagant la part real que fins ara abonaven les famílies, ni la de la mateixa conselleria. En primer lloc, per la disparitat d'escoles bressol i en segon, perquè han alertat que dels càlculs s'han extret despeses i d'altres no s'han tingut en compte i s'han limitat a cobrir el cost per les cinc hores d'escolarització. Així, quedarien fora la part proporcional dels subministraments, temes com el cost dels bolquers. La Diputació ha estimat que només la part dels subministraments incrementa en un 20% el cost de la plaça.
A més a més, Monràs ha explicat que el marc legal fa que els ajuntaments hagin d'eliminar de les serves ordenances els conceptes que ara pagaven les famílies i que no puguin cobrar res en concepte d'escolarització. "Qualsevol element de suport a l'escolarització haurà de recaure sobre la motxilla pressupostària del propi ajuntament", ha manifestat. Davant d'això, temen que seran els municipis els que tornaran a assumir aquest cost addicional i que es podria repetir una situació com la que es va donar fa uns anys, quan la Generalitat va deixar d'abonar el terç del cost que li corresponia. "No podem ser la caixa B de la Generalitat", ha manifestat per concloure amb un advertiment: el finançament del P2 per al curs següent no està garantit.
Quasi un 21% més de demanda que no es podrà cobrir
Amb xifres de set municipis, la Diputació ha calculat que la demanda del P2 ha pujat un 20,55% de mitjana. La situació varia segons la ciutat i per exemple l'increment és del 2% a Manresa, però del 48,89% a Vilassar de Mar. En ciutats grans, com Terrassa, l'Hospitalet o Santa Coloma de Gramenet, els increments són d'entre el 20 i el 26%. A banda d'això, també s'ha detectat una pujada del 16,81% de les preinscripcions al P1 i del 12,11% al P0. Per la seva banda, Monràs ha alertat que no hi ha més places i que, per tant, la demanda no es pot cobrir. El diputat ha lamentat que amb l'anunci de la gratuïtat s'han generat "expectatives" que no es poden complir.
D'altra banda, ha considerat que la gratuïtat és falsa perquè no és un servei universal i perquè tal com s'ha presentat ha deixat de banda la feina dels ajuntaments. La Diputació ha recordat que el 90% de les llars públiques són municipals i que són els consistoris els que les han construït i mantingut.
Crítica a la manca de col·laboració d'Educació
La Diputació va plantejar tots aquests dubtes i crítiques en una reunió amb la conselleria a finals d'any i Monràs ha lamentat que la resposta que han rebut ha estat el silenci i s'ha mostrat decebut per la manca de col·laboració en aquest tema i en d'altres. Per exemple, ha explicat que va oferir personalment a Cambray ampliar al país l'experiència del programa de Noves Oportunitats Educatives contra l'abandonament escolar prematur i que tampoc els han respost. A més a més, l'ens ha denunciat que el decret per compartir informació que ha permès a Educació detectar l'alumnat vulnerable no és bidireccional i ells no poden accedir a informació sobre l'abandonament escolar dels seus veïns. "No volem cap protagonisme, però s'han de resoldre els problemes", ha conclòs.
El conseller d'Educació, Josep Gonzàlez Cambray, va anunciar a principis d'abril l'acord amb les entitats municipalistes pel qual la Generalitat passaria a pagar la part del cost del P2 que ara abonaven les famílies, més la part que ja cobria i els municipis continuaven pagant la tercera part. D'aquesta manera, el Govern pagaria 3.200 euros –més 200 en concepte del deute que va contraure fa uns anys- i els ajuntaments 1.600. Així, les famílies no hauran d'abonar res per l'escolarització, tot i que sí per serveis com el menjador o l'acollida.
Concretament, des de la Diputació han criticat que a la pràctica Educació no estarà pagant la part real que fins ara abonaven les famílies, ni la de la mateixa conselleria. En primer lloc, per la disparitat d'escoles bressol i en segon, perquè han alertat que dels càlculs s'han extret despeses i d'altres no s'han tingut en compte i s'han limitat a cobrir el cost per les cinc hores d'escolarització. Així, quedarien fora la part proporcional dels subministraments, temes com el cost dels bolquers. La Diputació ha estimat que només la part dels subministraments incrementa en un 20% el cost de la plaça.
A més a més, Monràs ha explicat que el marc legal fa que els ajuntaments hagin d'eliminar de les serves ordenances els conceptes que ara pagaven les famílies i que no puguin cobrar res en concepte d'escolarització. "Qualsevol element de suport a l'escolarització haurà de recaure sobre la motxilla pressupostària del propi ajuntament", ha manifestat. Davant d'això, temen que seran els municipis els que tornaran a assumir aquest cost addicional i que es podria repetir una situació com la que es va donar fa uns anys, quan la Generalitat va deixar d'abonar el terç del cost que li corresponia. "No podem ser la caixa B de la Generalitat", ha manifestat per concloure amb un advertiment: el finançament del P2 per al curs següent no està garantit.
Quasi un 21% més de demanda que no es podrà cobrir
Amb xifres de set municipis, la Diputació ha calculat que la demanda del P2 ha pujat un 20,55% de mitjana. La situació varia segons la ciutat i per exemple l'increment és del 2% a Manresa, però del 48,89% a Vilassar de Mar. En ciutats grans, com Terrassa, l'Hospitalet o Santa Coloma de Gramenet, els increments són d'entre el 20 i el 26%. A banda d'això, també s'ha detectat una pujada del 16,81% de les preinscripcions al P1 i del 12,11% al P0. Per la seva banda, Monràs ha alertat que no hi ha més places i que, per tant, la demanda no es pot cobrir. El diputat ha lamentat que amb l'anunci de la gratuïtat s'han generat "expectatives" que no es poden complir.
D'altra banda, ha considerat que la gratuïtat és falsa perquè no és un servei universal i perquè tal com s'ha presentat ha deixat de banda la feina dels ajuntaments. La Diputació ha recordat que el 90% de les llars públiques són municipals i que són els consistoris els que les han construït i mantingut.
Crítica a la manca de col·laboració d'Educació
La Diputació va plantejar tots aquests dubtes i crítiques en una reunió amb la conselleria a finals d'any i Monràs ha lamentat que la resposta que han rebut ha estat el silenci i s'ha mostrat decebut per la manca de col·laboració en aquest tema i en d'altres. Per exemple, ha explicat que va oferir personalment a Cambray ampliar al país l'experiència del programa de Noves Oportunitats Educatives contra l'abandonament escolar prematur i que tampoc els han respost. A més a més, l'ens ha denunciat que el decret per compartir informació que ha permès a Educació detectar l'alumnat vulnerable no és bidireccional i ells no poden accedir a informació sobre l'abandonament escolar dels seus veïns. "No volem cap protagonisme, però s'han de resoldre els problemes", ha conclòs.