27
de juny
del
2022
Actualitzat
a les
20:50h
El jutjat d'instrucció 21 de Barcelona ha admès parcialment a tràmit la querella d'Òmnium Cultural pel Catalangate. D'aquesta manera, el jutge Ignacio Sánchez García-Porrero investigarà l'espionatge de l'Estat contra l'exvicepresident de l'entitat, Marcel Mauri; la periodista i parella de Jordi Cuixart, Txell Bonet; i l'exresponsable de l'àrea d'internacional d'Òmnium, Elena Jiménez. És la primera querella que s'admet sobre l'espionatge a l'independentisme.
A través de Twitter, Òmnium ha insistit que no defallirà en la defensa davant dels atacs a les llibertats individuals i col·lectives de l'Estat. La admissió és parcial i només s'investiga els fets relatius a una possible vulneració del dret a la intimitat i el secret de les comunicacions dels querellants per tal de determinar la seva extensió i qui n'és l'autor.
En l'escrit del jutge, de nou pàgines i al qual ha tingut accés NacióDigital, ordena que els querellants aportin els seus telèfons mòbils que han estat objecte de l'atac amb Pegasus i que es faci un informe pericial per analitzar els dispositius i veure si hi ha indicis d'espionatge que pugui ser rellevant per identificar-ne els autors. També s'ordena als querellants que aportin que aportin els anàlisis tècnics dels dispositius que permeten afirmar que els telèfons de Mauri, Bonet i Jiménez van ser espiats.
El jutge argumenta també per quins motius l'admissió és només parcial. La querella es dirigeix contra l'empresa NSO, creadora i comercialitzadora de Pegasus, i assenyala que va participar en la verificació de la implantació del software als diferents dispositius afectats. "Totes dues conductes no es poden considerar connexes, perquè el fet de crear un programari és independent de l'ús que li puguin donar els qui l'adquireixin", diu l'escrit. També assenyala la falta de jurisdicció del jutjat pel que fa als suposats delictes comesos fora de l'Estat per part de NSO.
El magistrat critica que Òmnium fa "hipòtesis" per intentar argumentar la participació de NSO en tots els fets, cosa que "no té base jurídica". "No hi ha cap indici objectiu per corroborar aquestes hipòtesis", ha dit. També assenyala que no hi ha "cap base" de la intervenció del CNI en aquest espionatge i recorda que estan prohibides les investigacions prospectives. Per tot plegat, conclou el jutge, primer s'ha de veure si als mòbils dels querellants s'hi va instal·lar algun tipus de programa espia i, si això es confirma, procedir a la identificació dels autors.
A través de Twitter, Òmnium ha insistit que no defallirà en la defensa davant dels atacs a les llibertats individuals i col·lectives de l'Estat. La admissió és parcial i només s'investiga els fets relatius a una possible vulneració del dret a la intimitat i el secret de les comunicacions dels querellants per tal de determinar la seva extensió i qui n'és l'autor.
En l'escrit del jutge, de nou pàgines i al qual ha tingut accés NacióDigital, ordena que els querellants aportin els seus telèfons mòbils que han estat objecte de l'atac amb Pegasus i que es faci un informe pericial per analitzar els dispositius i veure si hi ha indicis d'espionatge que pugui ser rellevant per identificar-ne els autors. També s'ordena als querellants que aportin que aportin els anàlisis tècnics dels dispositius que permeten afirmar que els telèfons de Mauri, Bonet i Jiménez van ser espiats.
El jutge argumenta també per quins motius l'admissió és només parcial. La querella es dirigeix contra l'empresa NSO, creadora i comercialitzadora de Pegasus, i assenyala que va participar en la verificació de la implantació del software als diferents dispositius afectats. "Totes dues conductes no es poden considerar connexes, perquè el fet de crear un programari és independent de l'ús que li puguin donar els qui l'adquireixin", diu l'escrit. També assenyala la falta de jurisdicció del jutjat pel que fa als suposats delictes comesos fora de l'Estat per part de NSO.
El magistrat critica que Òmnium fa "hipòtesis" per intentar argumentar la participació de NSO en tots els fets, cosa que "no té base jurídica". "No hi ha cap indici objectiu per corroborar aquestes hipòtesis", ha dit. També assenyala que no hi ha "cap base" de la intervenció del CNI en aquest espionatge i recorda que estan prohibides les investigacions prospectives. Per tot plegat, conclou el jutge, primer s'ha de veure si als mòbils dels querellants s'hi va instal·lar algun tipus de programa espia i, si això es confirma, procedir a la identificació dels autors.