1 de 10
Jocs Olímpics d'Hivern

El Govern no tira la tovallola i tindrà preparat al juliol el projecte en solitari dels Jocs d'Hivern

L'executiu, després d'una reunió amb representants del Pirineu, no concreta si la candidatura catalana optarà al certamen del 2030 o del 2034 una setmana després que el COE enterrés la via conjunta amb l'Aragó

Esquiadors a Baqueira-Beret. | ACN
per Oriol March, Barcelona, Catalunya | 27 de juny de 2022 a les 19:00 |
La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, i el secretari general de la Vicepresidència, Ricard Font, s'han reunit aquest dilluns a la tarda la taula de representació territorial del projecte de candidatura dels Jocs Olímpics d'Hivern del 2030. Sis dies després de la negativa del Comitè Olímpic Espanyol (COE) a la candidatura conjunta amb l'Aragó, Vilagrà ha indicat en roda de premsa que el projecte català en solitari estarà preparat el mes de juliol. La consulta ciutadana per validar aquest projecte es faria un cop presentada davant del COE. Pel que fa a la data -2030 o 2034-, la consellera no ha detallat a quina s'optaria, perquè els calendaris depenen de les institucions olímpiques. En tot cas, ha apuntat que les disciplines de salt i de lliscament s'haurien de fer en un altre país per manca d'instal·lacions.

"Catalunya pot tenir una candidatura en solitari. Estem treballant de manera tècnica perquè en les properes setmanes tinguem tancada una proposta", ha assenyalat la consellera de la Presidència, que ha considerat que la candidatura és una "oportunitat". "El territori sent que el Pirineu és al centre", ha apuntat Vilagrà. "Lamentem que aquesta oportunitat no es pugui formalitzar encara, però continuem treballant per una candidatura quan sigui possible. Estem preparats i la presentarem al COE", ha assenyalat la consellera de la Presidència, sense especificar si serà el 2030 o el 2034.


Ha estat Font qui ha detallat que els Jocs són un "accelerador" per al Pirineu, però que hi ha plans per a la zona que ja estan en marxa al marge del certamen esportiu. El procés de confecció de l'agència estratègica dels Pirineus està en marxa, es presentarà durant el mes de juliol i a la tardor hi haurà un procés de participació per definir les prioritats. "Aquest és un mandat del propi pacte de Govern. Hi ha finestres d'oportunitats, com els Jocs, que poden ser accelerador. Però farem el procés participatiu que teníem pensat per introduir les mesures volgudes per part del territori que implicarà el ciutadans, els ajuntaments i els consells comarcals", ha indicat Font.

Javier Lambán, president de l'Aragó, ha assenyalat en una visita a Barcelona que les relacions amb Catalunya han de ser "prioritàries". "Determinats desencontres i percepcions que es tenen a la regió sobre l'independentisme indiquen que hi ha d'haver espais de trobada i de respecte mutu", ha apuntat Lambán, dirigent del PSOE, que ha defensat la "cooperació" en el "futur de la història d'Espanya" entre les dues comunitats. El líder aragonès ha fet aquestes declaracions en una visita al Centre Aragonès de Barcelona en les quals no ha valorat res sobre els Jocs d'Hivern.


La setmana passada, el president del COE, Alejandro Blanco, va evidenciar que Lambán via tingut un pes rellevant en el resultat final de les negociacions. El COE el va fer responsable de l'"enfrontament" entre administracions, per bé que el màxim mandatari olímpic espanyol va posar el focus en el desacord polític global, després de sis reunions de les comissions tècniques, fetes entre el desembre del 2021 i el març del 2022. "Aquest projecte ha derivat en enfrontaments polítics interns, basats en mentides, desavinences, suposicions i susceptibilitats", va verbalitzar. Blanco va recordar com el president de l'Aragó es va desmarcar del pacte subscrit en els debats tècnics, que preveia 52 proves esportives per al Pirineu aragonès i 42 per a les comarques de muntanya de Catalunya. El repartiment suposava que 2.138 esportistes competissin a l'Aragó i que 2.520 ho fessin a Catalunya.

El màxim responsable del COE va recordar que l'essència de la candidatura conjunta era el "respecte" i "diàleg" entre territoris, i que aquest era un dels seus grans atributs. L'altre gran valor, segons Blanco, era la "regeneració" de territoris que reclamaven inversions. "Era un projecte que el que pretenia era integrar, el que pretenia era unir. No estava liderat per la política, el liderava la societat", va exposar. Les característiques del projecte, especialment la seva voluntat de ser "punt de trobada" entre diverses sensibilitats, han anat mutant fins a convertir-lo -va dir Blanco- en una batalla entre "constitucionalistes i independentistes". "Cadascú ha d'assumir la seva responsabilitat", va afegir en una roda de premsa des de Madrid.


Per tot plegat, va demanat a les administracions recapacitar sobre la "imatge" projectada davant el Comitè Olímpic Internacional (COI) i la premsa estrangera. "La imatge que hem donat davant del moviment olímpic no ha estat la millor", va reconèixer Blanco. De tota manera, va apuntar que el prestigi d'Espanya no queda tocat davant del màxim organisme olímpic i va ressaltar, també, la necessitat de retirar-se de la cursa un cop constatat que no hi ha possibilitat d'entesa i de presentar una candidatura forta. "No podem perdre els valors i els principis, si un projecte no surt, ho reconeixem. Esperem tenir un projecte presentable aviat", va insistir. La finestra de 2030 quedava tancada en aquell moment, però continuava oberta l'opció de 2034.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació