Cambray es reivindica després d'un any de protestes sindicals: «El que fem és bo per a l'alumnat»

El primer any de Josep Gonzàlez Cambray al capdavant del Departament d'Educació no ha estat plàcid. El curs va començar encara amb pandèmia i mascaretes a les aules, i entre el març i el juny hi ha hagut fins a nou jornades de vaga dels sindicats d'educació, molt crítics amb el tarannà del conseller i les mesures que es volen impulsar des de la conselleria. Cambray també ha estat criticat al Parlament i és un dels dos únics consellers a qui la CUP -que va facilitar la investidura d'Aragonès malgrat que a dia d'avui ja actua com un partit més de l'oposició- ha demanat la dimissió. L'altra és la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, per la gestió de la candidatura fallida dels Jocs d'Hivern de 2030. A tot plegat hi ha sobrevolat també l'ofensiva dels tribunals contra el català a l'escola.

Cambray ha volgut reivindicar la feina feta en el primer any a Educació en un acte moderat per la periodista Laia Servera aquesta tarda des de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). El conseller ha estat acompanyat de l'alcaldessa de Tàrrega, Alba Pijuan, la directora de l'Escola del Mar de Barcelona, Teresa Guillaumes, i una professora, Maite Anglada. També hi ha hagut presència dels sindicats, que han protestat a l'exterior. "M'agradaria que vinguessin a parlar on han de parlar, a la mesa de negociació. Sempre hi tindran una cadira", ha dit Cambray just a l'arrencar l'acte. Malgrat el "soroll", ha assegurat que "connectarà" amb aquelles mestres amb qui encara no han connectat. "El que fem és bo per a l'alumnat", ha afirmat, i ha reivindicat el seu equip al Departament. "No fem cas del que diguin, busquem els fets", ha afegit.

Una de les mesures més importants que ha adoptat el Departament ha estat l'avançament del calendari escolar. L'any vinent, el curs a Primària començarà el 5 de setembre, i el dia 7 als instituts. Quan es va anunciar, va desencadenar una onada de protestes. El conseller ha detallat que el Consell Escolar feia deu anys que demanava l'avançament de l'inici del curs. "La decisió no modifica les condicions laborals dels mestres i els nens entren a la mateixa hora i surten a la mateixa hora", ha dit. "Ho farem bé", ha garantit Cambray, que ha dit que s'han "adaptat" alguns mètodes i procediments per facilitar a les escoles l'avançament del curs. Per això, el conseller ha dit que les plantilles s'han nomenat a mitjans de juny. "Tots els centres educatius saben les plantilles estructurals que tindran el curs vinent", ha dit Cambray. 

Ha generat rebuig entre els sindicats també el canvi de currículums. La mesura no s'aplicarà directament el curs vinent, sinó que hi haurà un marge de tres anys per aplicar-lo. "Els infants s'hauran d'adaptar a canvis professionals al llarg de la seva vida de manera continua", ha dit Cambray, i ha ressaltat el nou currículum posa les bases perquè els centres es posin les piles per canviar. "Els nous currículums són la llevó del canvi per fer que els aprenentatges siguin més competencials i més significatius, sense renunciar en cap cas a l'exigència", ha detallat. En aquest sentit, Cambray ha dit que amb els currículum hi ha hagut "més diàleg que mai". "Ho vam fer conjuntament amb la comunitat educativa", ha remarcat, després d'un any amb crítiques de manca de diàleg per part dels sindicats. 

Defensa legal i jurídica dels docents
A les protestes sindicals s'hi ha sumat també l'ofensiva dels jutges per imposar un 25% de castellà a l'escola. "Hem lluitat amb totes les nostres eines; ho hem fet tot i tot alhora", ha dit el conseller. En aquest sentit, ha ressaltat la importància del Pacte Nacional per la Llengua i el pla d'impuls del català als centres educatius per incrementar l'ús del català a les aules. Així mateix, ha defensat la llei aprovada al Parlament i el decret llei, que es convalidarà aquesta setmana al Parlament, per protegir les direccions dels centres. "Hem volgut fer un escut jurídic i legal per protegir els centres", ha remarcat. El Govern també farà un decret per procedimentar la redacció dels projectes lingüístics, que s'hauran de fer en funció de la realitat de cada centre i després avaluar-ne el compliment.

Resposta a demandes de fa molts anys
"Estem donant resposta a demandes de la comunicat educativa de fa molts anys", ha afirmat el conseller, i ha recordat que s'han calendaritzat la reversió de les retallades durant la legislatura. Una altra de les mesures clau és la gratuïtat de l'Infantil-2. El conseller ha ressaltat que aquesta mesura es fa "per primera vegada a la història". "Per primera vegada l'alumnat d'Infantil 2 tindrà la gratuïtat a les escoles bressol públiques", ha dit. Així, ha dit que s'han pres una sèrie de decisions per "estructurar" el sistema educació amb l'horitzó de 2030. "L'I-2 és una d'aquestes polítiques", ha afirmat Cambray, que ha admès que són "moltes coses en poc temps" i s'han de fer "una després de l'altra". 

Una altra de les mesures del Departament passa per revertir la segregació escolar. "L'alumnat en situació de vulnerabilitat ha passat en un ay del 6 al 18%", ha remarcat Cambray, que ha avisat que si les escoles estan segregades, per molts recursos que s'hi destinin, continuaran segregades. Per fer-hi front, la conselleria ha impulsat un decret d'admissió, amb una reserva de places a tots els centres amb fons públics i s'ha fet una distribució equilibrada d'aquest alumnat. "Tot l'alumnat d'I-3 i 1r d'ESO arriba amb acompanyament econòmic per fer possible la distribució equilibrada", ha dit Cambray. Pel que fa a l'escola inclusiva, Cambray ha dit que no és només una qüestió econòmica. "Hem de ser capaços de tractar l'escola inclusiva com tractem partides obertes del Departament d'Educació, com l'escolarització", ha dit. 

La rebaixa de ràtios, una altra de les demandes històriques de la comunitat educativa, també s'ha abordat aquest darrer any. El nou curs començarà a I-3 amb ràtio de 20 alumnes per classe i el conseller ha apuntat que en nou anys totes les aules tindran ràtio 20. "Rebaixem el número de nens a l'aula, incrementem els grups i augmentem els mestres. Aquest és el futur de l'escola catalana", ha afirmat. De cara a l'any vinent, una altra mesura adoptada és la no renovació dels concerts en les escoles que segreguen per sexe. "Teníem consens polític, social i pedagògic per fer-ho", ha afirmat, i ha ressaltat la importància de lluitar contra el masclisme i el racisme des de l'educació, amb "tolerància zero" davant de qualsevol tipus de discriminació o assetjament.

Mantenir els recursos addicionals de la Covid
Cambray ha admès que el curs ha estat marcat encara per la pandèmia i el conseller ha dit que el sistema educatiu ha d'aprendre del que ha passat aquests darrers any. "Ens ha tocat fer coses com no les havíem fet mai i per això hem de començar una nova etapa", ha assegurat, i ha insistit que les novetats que hi haurà de cara al curs vinent "no seran totes alhora" i seran "bones per a l'alumnat". La pandèmia ha tingut conseqüències evidents: segons ha detallat Cambray, el sistema educatiu té ara més alumnat vulnerable, i l'alumnat vulnerable ho és més ara que abans de la pandèmia. "Hem de destinar tots els recursos al sistema educatiu català i hi hem de sumar tot el que teníem fins ara i tot el que puguem afegir", ha afirmat. Per això, ha reclamat al govern espanyol -dimarts mateix enviarà una carta a la ministra d'Educació, Pilar Alegría- que mantingui els recursos addicionals de la Covid-19.