La cortina de fum que regalen a Sánchez

Rep El Despertador cada matí al teu correu

La divisió dels partits de l'executiu català sobre com afrontar el diàleg amb el govern espanyol posa les coses molt fàcils a Pedro Sánchez. Aquest cap de setmana vaig escriure que l'autoritat del president Pere Aragonès està soscavada per l'actitud dels seus socis de Junts, inclòs el vicepresident Jordi Puigneró. Això fa que, mentre la fórmula de govern es mantingui i no incorpori una entesa estratègica, el president no tingui les esquenes cobertes en les converses amb la Moncloa, la principal carpeta política de la legislatura. 

L'entrevista que ahir publicava La Vanguardia a Pedro Sánchez era paradigmàtica d'això. Quan els periodistes li pregunten pel bloqueig del diàleg, el president espanyol afirma que serà "llarg" i que vol "determinació i paciència" perquè és l'única "solució". Uns principis generals que difícilment algú pot no subscriure. Però tira pilotes fora sobre els continguts. Branda els indults, ja concedits i que ara ha de revisar el Tribunal Suprem, i no tanca la porta a reformar el delicte de sedició. Aquesta darrera mesura, defensada per Podem i també per la part catalana, podria resoldre la situació dels exiliats al marge del que decidís la justícia europea, però, com els indults, només resoldria situacions personals.

No hi ha res més, no hi ha cap proposta política per resoldre el problema de fons, que és el xoc de sobiranies entre el Parlament de Catalunya i el bloc polític majoritari a Espanya que, en aquest assumpte, formen el PSOE, el PP, Vox i Cs. És complex i pot generar debats encesos, però és també el pinyol de la qüestió. La mesa de diàleg es va crear amb dos motius: abordar el conflicte polític i desjudicialitzar la vida política a Catalunya. La part catalana, primer amb Quim Torra i els dos partits del Govern, i després amb Aragonès i només ERC, ha estat clara quan ha fet la seva proposta: referèndum d'autodeterminació i amnistia. Les majories polítiques i socials a Catalunya ho avalen i les altres opcions possibles, ja siguin reformes de la Constitució en clau federal, mantenir-se en l'statu quo de l'actual Constitució i de l'Estatut que va retallar el TC, o cedir competències i recentralitzar l'Estat, tenen menys suport. Fa anys que, votació rere votació, la realitat és tossuda.

Però és una realitat que Sánchez no vol assumir. Vol diàleg, però no accepta centrar el debat en allò que és nuclear, que és si els catalans poden o no convertir-se en un estat independent. L'argument és que és una proposta "divisòria". Com si no ho fos també l'actual marc autonòmic o les resolucions dels tribunals quan imposen quotes de castellà a l'escola o tomben lleis socials. A l'entrevista, Sánchez branda com a "solució" l'anomenada Agenda del retrobament. Però una lectura atenta a aquest document presentat fa més de dos anys, que la Moncloa té penjat al seu web amb una avaluació molt benèvola del grau de compliment, demostra que està desenfocat perquè els temes que s'hi recullen no aborden el conflicte polític que explica l'1-O, el 27-O, el 155, l'exili i la presói que tot plegat s'hagi elevat a la justícia europea. L'Agenda del retrobament s'incardina en un marc autonòmic que la majoria dels catalans dona per superat i planteja temes que, si bé són importants, s'han de resoldre en el marc de les relacions bilaterals contemplades a l'Estatut vigent i que tenen un funcionament diguem-ne que poc satisfactori a tenor, per exemple, del grau d'execució pressupostària.

Sánchez ho té massa fàcil amb Catalunya. Evita la qüestió de fons i deixa al diari del Grup Godó un titular. Diu que li agradaria que Junts, que el darrer cop no va voler seure a la taula perquè Aragonès només hi volia membres del Govern, fos a les reunions. La seva frase va crear ahir un nou enfrontament entre ERC i Junts, que posava noves condicions per ser-hi. Que barat li surt tot plegat al president espanyol, que dos anys i mig després de la primera reunió de la mesa de diàleg encara no ha posat ni una proposta damunt la taula i pot anar fent la viu-viu gràcies a les deslleialtats dins l'executiu català i la divisió del moviment independentista.  

Ahir Sánchez va ser a Barcelona, a l'entrega dels premis de Pimec. Aragonès va demanar-li mecanismes per garantir el compliment de les inversions, i tant el president com Ada Colau van exigir també una investigació dels fets ocorreguts a Melilla. Sánchez no va aterrar cap tema i es va limitar a dir que "per més dures que siguin les crisis i els desacords cal dialogar". No se sap sobre què, tanmateix. I tampoc sembla que hi pateixi massa. 
 

---

Avui no et perdis

» Aragonès exigeix davant Sánchez mecanismes per garantir el compliment de les inversions; per Oriol March i Pep Martí.

» Crònica: Aragonès i Sánchez es temptegen al Camp Nou amb Pimec com a àrbitre; per Pep Martí.

» L'abast i la composició de la negociació amb l'Estat tampoc posen d'acord ERC i Junts; per Bernat Surroca i Sara González.

» Opinió: «Els fatxes ja han guanyat»; per Jordi Borràs.

» La Cambra prepara un «reconeixement merescut» al Consell per la República i a Puigdemont; per Pep Martí.

» Opinió: «Orgull de ser empresaris»; per Cinta Pascual, vicepresidenta de Foment.

» Maite Barrera, nova presidenta de Barcelona Global.

»El Govern no tira la tovallola i tindrà preparat al juliol el projecte en solitari dels Jocs d'Hivern; per Oriol March.

»La Moncloa evita la polèmica sobre les morts a Melilla i silencia Podem; per Lluís Girona.

» Opinió: «Pro-vida: OTAN, Melilla i avortament»; per Jordi Mir.

» El TC anul·la la delegació de vot de Lluís Puig (Junts) al Parlament, que haurà de decidir avui.

» Opinió: «Recentralització sanitària»; per Marina Geli.

» El Mobile es quedarà a Barcelona fins al 2030; per Víctor Rodrigo.

» Fil directe: «Populisme televisiu»; per Pep Martí.

Dia de l'Orgull

»El vocabulari que t'apropa al col·lectiu; per Irene Montagut.

» Llum verda a la llei trans: canvi de sexe sense autorització a partir dels 16 anys; per Lluís Girona.

» El Govern defensa el «combat ideològic» per protegir els drets LGTBIQ+; per Oriol March.

»El petó de «Lightyear» i l'homofòbia de Disney: l'evolució dels drets LGTBIQ+ al cinema; per Víctor Rodrigo.

» Test | Saps què representa cadascuna de les banderes del moviment?
 

---

 El passadís

L’alineació prevista era la següent: Salvador Illa (PSC), Oriol Junqueras (ERC), Jéssica Albiach (comuns) i Maria Sirvent (CUP). El debat polític a la UPEC sempre és d'interès per fer balanç del curs, però aquesta vegada tenia com a al·licient afegit el retrobament en un espai d'interlocució  entre el líder dels socialistes catalans i el president dels republicans un any després que aquest sortís de la presó pels indults. En el darrer moment, però, Illa ha caigut del cartell i en el seu lloc hi anirà el diputat i secretari primer de la mesa del Parlament, Ferran Pedret. Per què Illa no hi anirà? La versió oficial del PSC és que just el divendres es fa la tradicional reunió de l'anomenat govern alternatiu. Sempre, de fet, és en divendres, però aquesta rutina setmanal inicialment no havia estat un impediment perquè estigués confirmat al programa de la UPEC. Finalment, no hi haurà retrobament.

Vist i llegit

Gustavo Petro va guanyar per primer cop les eleccions per a l'esquerra a Colòmbia després d'una llarga campanya que, en el tram final, semblava decantar-se a favor del candidat populista. Els polítics de primera línia tenen assessors polítics i en campanya se solen multiplicar. Poden abraçar assumptes com el discurs, la relació amb els mitjans o la gestió de les relacions polítiques. Ara se'n diu spin doctors i n'hi ha que són màrqueting sense ànima ni fons. Altres tenen idees i experiència en moltes campanyes. És el cas del català Antoni Gutiérrez-Rubí, que va assessorar el polític colombià. En aquest interessant reportatge de Juan Diego Quesada a El País s'explica -i s'immortalitza amb fotos- la feina de Gutiérrez-Rubí amb Petro així com el moment clau de la campanya "tranquil·la" del líder de l'esquerra. Per cert que, a més de Gutiérrez-Rubí, al cercle d'assessors de Petro hi ha un altre català que fa anys que hi té amistat, concretament des que era alcalde de Bogotà. Es tracta de l'exdirigent d'ERC Xavier Vendrell, que estava al càrrec de l'aparell de mobilització de la campanya.

 L'efemèride

Tal dia com avui del 1968 es van produir els fets de Stonewall, que serveixen per commemorar l'Orgull LGTBIQ+. Es tracta, tanmateix, d'una data funesta per al moviment i les persones del col·lectiu: un grup de policies van entrar en un bar gai de Nova York, al barri de Greenwich Village, i van agredir i detenir desenes de persones. La brutal actuació policial, però, va suposar un punt d'inflexió i va donar pas a una setmana sencera de protestes del col·lectiu. L'esperit reivindicatiu d'aquella revolta és el que pretén recollir la diada d'avui. Dissabte es va fer la manifestació reivindicativa a Barcelona.

 L'aniversari

El 28 de juny de l'any 1881 va nàixer a Cadaqués el periodista, escriptor, historiador i polític Carles Rahola i Llorens. Va ser afusellat per les tropes de Franco el 1939 per ser un dels intel·lectuals de referència del catalanisme. Rahola va fer fortuna com a articulista a L'autonomista i va ser delegat de la Generalitat a Girona malgrat que no militava a cap partit. Va ser l'únic escriptor condemnat pels seus articles. Està vinculat familiarment a altres polítics i intel·lectuals, entre ells Pilar Rahola, i és un dels referents intel·lectuals de Carles Puigdemont. Aquest vídeo pel 75 aniversari de la seva mort repassa els seus últims moments.

 ​Fes clic aquí per rebre'l