24
de juny
del
2022
Actualitzat
a les
20:47h
Fi al dret a l'avortament als Estats Units. El Tribunal Suprem del país, amb una majoria conservadora de sis jutges, ha votat anul·lar una històrica sentència de 1973 que donava protecció legal a nivell federal a un dret que, després de gairebé 50 anys de vida, queda ara en res. La decisió de legislar sobre l'avortament quedarà ara en mans de les autoritats de cada estat, la meitat dels quals volen derogar aquest dret.
Aquella sentència de fa 49 anys va provocar un sisme pràcticament sense precedents als Estats Units: el dret a l'avortament quedava protegit per una nova doctrina de la Cort Suprema. Era el cas Roe versus Wade, que va provocar l'abolició de moltes lleis contra l'avortament que imperaven als EUA i a molts dels estats que integren el país.
Ara, però, el Suprem es posiciona en contra d'aquell precedent i considera que va ser "una decisió equivocada". En un esborrany filtrat per Público, el jutge de la Cort Suprema Samuel Alito Jr -nomenat per George W. Bush-, afirmava que aquesta mena de posicionaments "han de ser escollits i valorats per polítics, no pels tribunals". "La conclusió ineludible és que el dret a l'avortament no està profundament arrelat a la història i les tradicions de la nació", assegurava el text.
Joe Biden ha afirmat que aquest divendres 24 de juny és un dia "trist" per al país, després que el Tribunal Suprem, amb sis magistrats conservadors -tres dels quals han obtingut el càrrec durant el mandat de Donald Trump- i tres progressistes, hagi anul·lat el dret a l'avortament suportat per la Constitució dels EUA. El president nord-americà ha subratllat que el Suprem ha "retirat expressament" un dret constitucional al poble nord-americà "que ja havia reconegut". "No l'han limitat, simplement se l'han endut. Això no s'havia fet mai a un dret tan important per a tants nord-americans. Però ells ho han fet, és un dia trist per al Tribunal i per al país", ha afirmat en una compareixença davant dels mitjans.
Aquesta mateixa declaració ha generat rebombori entre els col·lectius i les associacions feministes dels Estats Units. Un argument, afirmen, que es podria haver utilitzat en molts altres temes "sense un profund arrelament en la història dels EUA", però, tot i això, estan legislats i protegits per doctrines del Suprem.
"És hora de fer cas a la Constitució i retornar el debat sobre l'avortament als representants electes del poble", explicava l'esborrany. "La Constitució no prohibeix als ciutadans de cada estat regular o prohibir l'avortament El cas de Roe i Casey els va prendre aquesta autoritat", afirma el Suprem. Alito considera que la sentència del 1973 "és molt dèbil i mancat d'argument vigent en l'actualitat", una opinió que comparteixen la majoria dels membres del Suprem, segons els mitjans nord-americans.
Contraatac conservador
En més de dues dotzenes d'estats conservadors els legisladors han preparat ja projectes de llei que prohibirien o restringirien l'avortament, segons ha explicat el The New York Times. El primer ha estat Idaho, que ja ha donat llum verda a una nova legislació que prohibeix l'accés al dret a l'avortament per part de les dones. Aquesta norma, molt controvertida, premia amb 20.000 dòlars totes aquelles famílies que denunciïn una clínica, una persona o un col·lectiu que ajudi a una dona a avortar.
Amb aquesta nova llei, a més, el personal mèdic que participi en la interrupció d'un embaràs a l'estat d'Idaho podria enfrontar-se a una pena d'entre dos i cinc anys de presó si és declarat culpable d'un "avortament criminal". La llei d'Idaho només contempla avortaments molt concrets en casos de violació o incest. Legislacions com aquesta es poden repetir en desenes d'estats controlats pels republicans. El president dels Estats Units, Joe Biden, s'ha pronunciat al respecte, mostrant-se "molt preocupat per la decisió que pugui prendre el Suprem i com afectarà això als drets de les dones de tot el país".
Aquella sentència de fa 49 anys va provocar un sisme pràcticament sense precedents als Estats Units: el dret a l'avortament quedava protegit per una nova doctrina de la Cort Suprema. Era el cas Roe versus Wade, que va provocar l'abolició de moltes lleis contra l'avortament que imperaven als EUA i a molts dels estats que integren el país.
Ara, però, el Suprem es posiciona en contra d'aquell precedent i considera que va ser "una decisió equivocada". En un esborrany filtrat per Público, el jutge de la Cort Suprema Samuel Alito Jr -nomenat per George W. Bush-, afirmava que aquesta mena de posicionaments "han de ser escollits i valorats per polítics, no pels tribunals". "La conclusió ineludible és que el dret a l'avortament no està profundament arrelat a la història i les tradicions de la nació", assegurava el text.
Joe Biden ha afirmat que aquest divendres 24 de juny és un dia "trist" per al país, després que el Tribunal Suprem, amb sis magistrats conservadors -tres dels quals han obtingut el càrrec durant el mandat de Donald Trump- i tres progressistes, hagi anul·lat el dret a l'avortament suportat per la Constitució dels EUA. El president nord-americà ha subratllat que el Suprem ha "retirat expressament" un dret constitucional al poble nord-americà "que ja havia reconegut". "No l'han limitat, simplement se l'han endut. Això no s'havia fet mai a un dret tan important per a tants nord-americans. Però ells ho han fet, és un dia trist per al Tribunal i per al país", ha afirmat en una compareixença davant dels mitjans.
Aquesta mateixa declaració ha generat rebombori entre els col·lectius i les associacions feministes dels Estats Units. Un argument, afirmen, que es podria haver utilitzat en molts altres temes "sense un profund arrelament en la història dels EUA", però, tot i això, estan legislats i protegits per doctrines del Suprem.
"És hora de fer cas a la Constitució i retornar el debat sobre l'avortament als representants electes del poble", explicava l'esborrany. "La Constitució no prohibeix als ciutadans de cada estat regular o prohibir l'avortament El cas de Roe i Casey els va prendre aquesta autoritat", afirma el Suprem. Alito considera que la sentència del 1973 "és molt dèbil i mancat d'argument vigent en l'actualitat", una opinió que comparteixen la majoria dels membres del Suprem, segons els mitjans nord-americans.
Contraatac conservador
En més de dues dotzenes d'estats conservadors els legisladors han preparat ja projectes de llei que prohibirien o restringirien l'avortament, segons ha explicat el The New York Times. El primer ha estat Idaho, que ja ha donat llum verda a una nova legislació que prohibeix l'accés al dret a l'avortament per part de les dones. Aquesta norma, molt controvertida, premia amb 20.000 dòlars totes aquelles famílies que denunciïn una clínica, una persona o un col·lectiu que ajudi a una dona a avortar.
Amb aquesta nova llei, a més, el personal mèdic que participi en la interrupció d'un embaràs a l'estat d'Idaho podria enfrontar-se a una pena d'entre dos i cinc anys de presó si és declarat culpable d'un "avortament criminal". La llei d'Idaho només contempla avortaments molt concrets en casos de violació o incest. Legislacions com aquesta es poden repetir en desenes d'estats controlats pels republicans. El president dels Estats Units, Joe Biden, s'ha pronunciat al respecte, mostrant-se "molt preocupat per la decisió que pugui prendre el Suprem i com afectarà això als drets de les dones de tot el país".