25
de juny
del
2022
Actualitzat
el
28
de juny
a les
14:44h
Quan, el gener passat, l'índex de preus al consum (IPC) va pujar un 5,1% i, poc després, l'IPC de la major part d'estats de la UE es va descontrolar, es van començar a encendre les llums d'alarma al Banc Central Europeu (BCE). Però el que semblava un moment conjuntural ha esdevingut un incendi generalitzat. Aquest dissabte, en un consell de ministres extraordinari, el govern espanyol ha prorrogat el decret per respondre a l'impacte de la guerra a Ucraïna, ampliant el ventall de mesures per combatre uns preus desbocats. És el primer moviment que fa Pedro Sánchez després de la patacada del PSOE a les eleccions andaluses, resultats que han alimentat el relat d'un canvi de cicle a la política espanyola. L'estat de l'economia juga en contra de Sánchez.
El record de la crisi dels anys setanta, que va conduir a una estagflació -la combinació diabòlica d'inflació descontrolada i creixement econòmic nul- ha restat en l'imaginari com un malson de conseqüències imprevisibles. La major part d'experts alerten d'un escenari preocupant a la tardor i apunten al risc de recessió. Serà prou resilient l'economia esapnyola i catalana? Seran efectives les mesures de la Moncloa, com la rebaixa de l'IVA de la llum? Ens aproximem a un escenari de recessió? Què diuen els experts?
L'economia catalana resisteix?
Carme Poveda, directora d'Anàlisi Econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona, destaca a NacióDigital la "resiliència" de l'economia catalana: "El consum s'ha alentit, però menys del que prevèiem. El turisme mostra dades molt positives per aquest estiu i les exportacions estan en màxims històrics, alhora que l'estalvi envasat mostra robustesa. De cara a la tardor, però, la perspectiva és d'un creixement alentit".
Poveda explica el que està passant a partir de la diferència entre la inflació total a l'estat espanyol del maig (8,7%) i la inflació subjacent, que és del 4,9%. La subjacent és la inflació traient els productes energètics i els aliments no elaborats, com pot ser el blat. És aquí on està concentrada la inflació. "Encara som a temps d'aturar el contagi de l'increment de preus energètics a la resta de productes", assenyala Carme Poveda.
Com afectaran les mesures del govern espanyol?
L'economia de la Cambra de Comerç considera que les mesures adoptades per l'executiu de Sánchez, com la rebaixa de l'IVA del 10 al 5%, van en la direcció d'evitar precisament el contagi de l'increment dels preus de l'energia a la resta de l'economia. D'altres economistes es mostren, però, més escèptics.
Guillem López-Casasnovas, catedràtic de la Universitat Pompeu Favrà (UPF), exconseller del Banc d'Espanya i director de la Revista Econòmica de Catalunya -que edita el Col·legi d'Economistes (CEC)- es mostra escèptic amb la reducció de l'IVA de la llum o les subvencions a la benzina. Segons López-Casasnovas, "la inflació es mou per expectatives i en aquests moments és inabordable". "Només la pot aturar l'autoritat monetària, incrementant els tipus d'interès. Baixar l'IVA és com voler apagar un gran incendi amb galledes d'aigua. És una fal·làcia intentar baixar els preus d'aquesta manera", afegeix.
López-Casasnovas assegura que el govern espanyol només té una sortida: "Abraçar-se als europeus i als mecanismes d'estabilitat. Amb utillatge propi, Sánchez no se'n sortirà". Tampoc es deixa impressionar per la paradoxa d'uns preus desbocats amb uns bons indicadors d'ocupació: "Això és fruit de la demanda externa i de les bones dades del turisme. Quan passi l'estiu, ja en parlarem".
Un impost a les elèctriques?
En canvi, López-Casasnovas sí que considera positiu i necessari l'establiment d'un impost a les elèctriques. "Això sí. Aquests beneficis són rendes, no obeeixen a guanys de gestió de capital. Són beneficis caiguts del cel. A més, l'encariment dels preus recau especialment sobre les famílies més vulnerables", puntualitza.
Hi coincideix Carme Garcia, presidenta de la Comissió d'Economia Financera del Col·legi d'Economistes de Catalunya: "És difícil impedir la inflació quan circula tant de diner a l'economia. Mesures com les de reduir l'IVA, al final se les acaba menjant el mercat i perden efecte. Ho hem comprovat amb els 20 cèntims de la benzina, en què l'impacte s'ha diluït en pocs dies. Són més eficaces les aportacions directes als sectors més afectats. O l'impost a les elèctriques, si s'estructura com cal".
Quines conseqüències hi haurà a la UE?
Per López-Casasnovas, la deriva de la crisi porta a una Europa de dues velocitats: "La UE prioritzarà la preservació de la democràcia com a comú denominador del projecte europeu. En canvi, es va cap a una asimetria entre els països més sans fiscalment i els que van a segona velocitat, com és el cas d'Espanya, Portugal, Grècia i fins i tot Itàlia, amb un deute que ja és el 150% del seu PIB".
"A partir del moment que el BCE deixi de comprar deute, aquest deute ens pressionarà de valent. Ja fa temps que, en realitat, estem en una situació de dues velocitats a la Unió -explica Carme Garcia-. És evident que l'estat espanyol i Alemanya no estan en la mateixa situació de partida".
Tornarà l'austeritat?
"L'austeritat vindrà de facto -assegura Garcia- des del moment que les famílies perdin la seva capacitat de consum i estalvi, un estalvi que es va generar durant la pandèmia. La capacitat de compra, de fet, ja s'ha vist reduïda". Ve una tardor conflictiva? Garcia es mostra prudentment optimista i aconsella comunicar bé la realitat de les dades: "Part del clima social dependrà de com s'expliquin les coses. Tots els agents socials són avui més conscients del marge de maniobra que tenen els altres. Els sindicats saben que una empresa necessita beneficis, però aquests han de tenir un retorn social i arribar també als treballadors".
Per Poveda, s'acabarà imposant un context d'austeritat, però no ara ni el 2023, i subratlla la decisió del BCE de deixar de comprar deute públic el juny, abans que pugin els tipus d'interès: "Durant la pandèmia, el BCE va suspendre els controls del dèficit públic. Ara, al deixar de comprar deute, pujaran les primes de risc i ho faran de manera desigual". L'economista confia, amb tot, que el BCE trobarà un mecanisme que sigui una "solució intermèdia" per no deixar descobertes les finances dels països del sud.
Poveda fa un vot de confiança en el futur i assenyala que "diguin el que diguin, el progrés econòmic i el benestar de la gent no estan en contradicció. En economia és perfectament compatible el creixement amb els drets socials i les bases essencials de l'estat del benestar".
El record de la crisi dels anys setanta, que va conduir a una estagflació -la combinació diabòlica d'inflació descontrolada i creixement econòmic nul- ha restat en l'imaginari com un malson de conseqüències imprevisibles. La major part d'experts alerten d'un escenari preocupant a la tardor i apunten al risc de recessió. Serà prou resilient l'economia esapnyola i catalana? Seran efectives les mesures de la Moncloa, com la rebaixa de l'IVA de la llum? Ens aproximem a un escenari de recessió? Què diuen els experts?
L'economia catalana resisteix?
Carme Poveda, directora d'Anàlisi Econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona, destaca a NacióDigital la "resiliència" de l'economia catalana: "El consum s'ha alentit, però menys del que prevèiem. El turisme mostra dades molt positives per aquest estiu i les exportacions estan en màxims històrics, alhora que l'estalvi envasat mostra robustesa. De cara a la tardor, però, la perspectiva és d'un creixement alentit".
Poveda explica el que està passant a partir de la diferència entre la inflació total a l'estat espanyol del maig (8,7%) i la inflació subjacent, que és del 4,9%. La subjacent és la inflació traient els productes energètics i els aliments no elaborats, com pot ser el blat. És aquí on està concentrada la inflació. "Encara som a temps d'aturar el contagi de l'increment de preus energètics a la resta de productes", assenyala Carme Poveda.
Com afectaran les mesures del govern espanyol?
L'economia de la Cambra de Comerç considera que les mesures adoptades per l'executiu de Sánchez, com la rebaixa de l'IVA del 10 al 5%, van en la direcció d'evitar precisament el contagi de l'increment dels preus de l'energia a la resta de l'economia. D'altres economistes es mostren, però, més escèptics.
Guillem López-Casasnovas, catedràtic de la Universitat Pompeu Favrà (UPF), exconseller del Banc d'Espanya i director de la Revista Econòmica de Catalunya -que edita el Col·legi d'Economistes (CEC)- es mostra escèptic amb la reducció de l'IVA de la llum o les subvencions a la benzina. Segons López-Casasnovas, "la inflació es mou per expectatives i en aquests moments és inabordable". "Només la pot aturar l'autoritat monetària, incrementant els tipus d'interès. Baixar l'IVA és com voler apagar un gran incendi amb galledes d'aigua. És una fal·làcia intentar baixar els preus d'aquesta manera", afegeix.
López-Casasnovas assegura que el govern espanyol només té una sortida: "Abraçar-se als europeus i als mecanismes d'estabilitat. Amb utillatge propi, Sánchez no se'n sortirà". Tampoc es deixa impressionar per la paradoxa d'uns preus desbocats amb uns bons indicadors d'ocupació: "Això és fruit de la demanda externa i de les bones dades del turisme. Quan passi l'estiu, ja en parlarem".
Un impost a les elèctriques?
En canvi, López-Casasnovas sí que considera positiu i necessari l'establiment d'un impost a les elèctriques. "Això sí. Aquests beneficis són rendes, no obeeixen a guanys de gestió de capital. Són beneficis caiguts del cel. A més, l'encariment dels preus recau especialment sobre les famílies més vulnerables", puntualitza.
Hi coincideix Carme Garcia, presidenta de la Comissió d'Economia Financera del Col·legi d'Economistes de Catalunya: "És difícil impedir la inflació quan circula tant de diner a l'economia. Mesures com les de reduir l'IVA, al final se les acaba menjant el mercat i perden efecte. Ho hem comprovat amb els 20 cèntims de la benzina, en què l'impacte s'ha diluït en pocs dies. Són més eficaces les aportacions directes als sectors més afectats. O l'impost a les elèctriques, si s'estructura com cal".
Quines conseqüències hi haurà a la UE?
Per López-Casasnovas, la deriva de la crisi porta a una Europa de dues velocitats: "La UE prioritzarà la preservació de la democràcia com a comú denominador del projecte europeu. En canvi, es va cap a una asimetria entre els països més sans fiscalment i els que van a segona velocitat, com és el cas d'Espanya, Portugal, Grècia i fins i tot Itàlia, amb un deute que ja és el 150% del seu PIB".
"A partir del moment que el BCE deixi de comprar deute, aquest deute ens pressionarà de valent. Ja fa temps que, en realitat, estem en una situació de dues velocitats a la Unió -explica Carme Garcia-. És evident que l'estat espanyol i Alemanya no estan en la mateixa situació de partida".
Tornarà l'austeritat?
"L'austeritat vindrà de facto -assegura Garcia- des del moment que les famílies perdin la seva capacitat de consum i estalvi, un estalvi que es va generar durant la pandèmia. La capacitat de compra, de fet, ja s'ha vist reduïda". Ve una tardor conflictiva? Garcia es mostra prudentment optimista i aconsella comunicar bé la realitat de les dades: "Part del clima social dependrà de com s'expliquin les coses. Tots els agents socials són avui més conscients del marge de maniobra que tenen els altres. Els sindicats saben que una empresa necessita beneficis, però aquests han de tenir un retorn social i arribar també als treballadors".
Per Poveda, s'acabarà imposant un context d'austeritat, però no ara ni el 2023, i subratlla la decisió del BCE de deixar de comprar deute públic el juny, abans que pugin els tipus d'interès: "Durant la pandèmia, el BCE va suspendre els controls del dèficit públic. Ara, al deixar de comprar deute, pujaran les primes de risc i ho faran de manera desigual". L'economista confia, amb tot, que el BCE trobarà un mecanisme que sigui una "solució intermèdia" per no deixar descobertes les finances dels països del sud.
Poveda fa un vot de confiança en el futur i assenyala que "diguin el que diguin, el progrés econòmic i el benestar de la gent no estan en contradicció. En economia és perfectament compatible el creixement amb els drets socials i les bases essencials de l'estat del benestar".