23
de juny
del
2022
Actualitzat
a les
14:40h
Pagar per contaminar. Aquesta és la teoria sobre la qual se sustenta la proposta de l'eurodiputat Toni Comín, de Junts, que aquest dimecres ha aprovat el Parlament Europeu. Les emissions de CO2 de les empreses europees finançaran l'adaptació al canvi climàtic dels països subdesenvolupats. Així, es dedicaran més de 1.500 milions d'euros als països del tercer món, que són els que més pateixen les conseqüències del canvi climàtic.
Segons ha detallat Comín en un fil de piulades, Europa té el "deure ètic" d'impulsar polítiques de suport als països més perjudicats que, alhora, són els menys responsables perquè la lluita contra el canvi climàtic és un "repte central de la comunitat internacional". En aquest sentit, l'eurodiputat assegura que cal posar èmfasi en les polítiques de mitigació als països responsables de les emissions perquè aquestes es redueixin, mentre es prioritzen les polítiques d'adaptació als països subdesenvolupats.
Per fer-ho, el Parlament Europeu ha aprovat una reforma del mercat europeu dels drets d'emissió que, tenint en compte la llei europea del canvi climàtic, demanava la reducció del 55% de les emissions de CO2 el 2030 i la descarbonització total el 2050. Ara, la finalitat de la reforma és que el procés de descarbonització s'acceleri gràcies a la reducció dels drets d'emissió gratuïts amb què actualment comptaven les empreses europees.
Per fer-ho, s'aplicarà una taxa de carboni a la frontera, segons detalla Comín, perquè les indústries dels altres països contaminants paguin els impostos corresponents a la contaminació. Així, s'aconseguirà que les empreses europees també els paguin, sense que es perjudiqui la competitivitat. El principi del "qui contamina, paga", doncs, s'aplicarà per igual als països de la UE i a les empreses externes.
"Si hi ha menys drets d'emissió gratuïts, les empreses es veuran obligades a pagar més per poder contaminar", diu l'eurodiputat. Això tindrà una conseqüència important a la subhasta del mercat: no caldrà protegir tant la indústria europea perquè també es penalitzen les indústries dels països de fora de la UE. Les empreses hauran de comprar més drets per poder contaminar, i un 10% d'aquests ingressos -inicialment, la proposta apostava per un 5%- seran destinats obligatòriament a lluitar contra els efectes del canvi climàtic als països subdesenvolupats, tal com ha aprovat el Parlament Europeu a petició de la Comissió de Desenvolupament.
1/ El @Europarl_CAT aprova la proposta del conseller @toni_comin que consisteix a dedicar més de 1.500 milions d'euros per la lluita contra el canvi climàtic als països en via de desenvolupament.
— Junts i Lliures per Europa (@JuntsEU) June 22, 2022
Us detallem la iniciativa en el següent fil⬇️ pic.twitter.com/z2Mx0UFI3g
Segons ha detallat Comín en un fil de piulades, Europa té el "deure ètic" d'impulsar polítiques de suport als països més perjudicats que, alhora, són els menys responsables perquè la lluita contra el canvi climàtic és un "repte central de la comunitat internacional". En aquest sentit, l'eurodiputat assegura que cal posar èmfasi en les polítiques de mitigació als països responsables de les emissions perquè aquestes es redueixin, mentre es prioritzen les polítiques d'adaptació als països subdesenvolupats.
Per fer-ho, el Parlament Europeu ha aprovat una reforma del mercat europeu dels drets d'emissió que, tenint en compte la llei europea del canvi climàtic, demanava la reducció del 55% de les emissions de CO2 el 2030 i la descarbonització total el 2050. Ara, la finalitat de la reforma és que el procés de descarbonització s'acceleri gràcies a la reducció dels drets d'emissió gratuïts amb què actualment comptaven les empreses europees.
Per fer-ho, s'aplicarà una taxa de carboni a la frontera, segons detalla Comín, perquè les indústries dels altres països contaminants paguin els impostos corresponents a la contaminació. Així, s'aconseguirà que les empreses europees també els paguin, sense que es perjudiqui la competitivitat. El principi del "qui contamina, paga", doncs, s'aplicarà per igual als països de la UE i a les empreses externes.
"Si hi ha menys drets d'emissió gratuïts, les empreses es veuran obligades a pagar més per poder contaminar", diu l'eurodiputat. Això tindrà una conseqüència important a la subhasta del mercat: no caldrà protegir tant la indústria europea perquè també es penalitzen les indústries dels països de fora de la UE. Les empreses hauran de comprar més drets per poder contaminar, i un 10% d'aquests ingressos -inicialment, la proposta apostava per un 5%- seran destinats obligatòriament a lluitar contra els efectes del canvi climàtic als països subdesenvolupats, tal com ha aprovat el Parlament Europeu a petició de la Comissió de Desenvolupament.