Voti i no emprenyi

Rep El Despertador cada matí al teu correu

"M'agradaria que, en lloc de queixar-se i criticar, votin aquest reial decret". Ho va demanar ahir Pedro Sánchez al Congrés dels Diputats en la seva resposta a la pregunta del portaveu d'ERC, Gabriel Rufián. El president espanyol va anunciar-li que dissabte el consell de ministres aprovarà, entre altres mesures per fer front a la situació econòmica derivada de la guerra d'Ucraïna, una rebaixa del 10% al 5% en l'IVA de la factura de la llumque haurà de validar la cambra baixa.

A la tarda, el seu número dos, el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, es va reunir amb la seva homòloga catalana, la consellera Laura Vilagrà, a la Moncloa. De la trobada no en va sortir cap compromís concret més enllà de continuar explorant el diàleg i celebrar una cimera de presidents aquest estiu per abordar el Catalangate, el debat sobre l'autodeterminació i l'amnistia en el marc de la taula de diàleg, i la baixa execució pressupostària. El govern espanyol intenta no oferir res i guanyar temps. I que, mentre això passa i es genera una expectativa de no se sap ben bé què, ERC li vagi votant lleis i decrets al Congrés, que quan no ho ha fet s'ha hagut de buscar la vida amb el PP o patint pel darrer vot.

Esquerra cometrà un greu error polític si és condescendent amb aquest PSOE entregat al tacticisme. He escrit diversos cops que els republicans ja han esgotat el seu marge per als actes de fe amb temes com els pressupostos, la taula de diàleg o la llei de l'audiovisual. La majoria dels catalans vol diàleg i negociació entre governs, i això els republicans ho han sabut llegir encara que no agradi als seus socis de Junts, que els desgasten sense manies per la manca de resultats. Però, en un moment o altre, l'aposta ha de donar fruits o acabar-se si no volen autolesionar-se.  

En la relació amb el govern de Madrid, i a l'hora de votar o no mesures de tipus social i econòmic, sovint ERC ha hagut de triar entre tibar-la condicionada pel procés, o bé limitar-se a jutjar el contingut de decrets anticrisi, estats d'alarma o la reforma laboral. Si no hi ha un tomb espectacular d'aquí a dissabte, aquest cop poden tenir-ho més fàcil. El contingut que s'intueix del reial decret és qüestionable des d'una òptica redistributiva. Es redueix l'IVA i, per tant, és la hisenda pública la que perd recaptació i no hi ha afectació en els beneficis de les elèctriques, que operen en un mercat regulat i de primera necessitat. Ho fan en un context de fort augment dels seus beneficis i d'empobriment de treballadors, autònoms i pensionistes. La inflació afecta la butxaca dels ciutadans i a Barcelona impacta, per exemple, de forma brutal en el preu dels lloguers com no ho havia fet en vint anys, tal com expliquem avui en aquesta interessant informació amb dades.

El govern espanyol ara vol abaixar impostos a la llum com ja proposava el PP per frenar la inflació. Ja va subvencionar amb 20 cèntims per litre el carburant dels cotxes, però les gasolineres van aprofitar-ho sense manies per apujar preus, tal com vam detallar. La clau no és si el govern espanyol castiga més la seva hisenda i, per tant, s'endeuta o retalla prestacions i inversions. Ho és si el decret anunciat per Sánchez va lligat a un nou tribut que gravi els beneficis de les elèctriques. Ahir la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, va dir després de les pressions de Podem, que sí, que es plantejaven fer-ho el 2023, bé reformant l'impost de societats o bé creant-ne un de nou. Calen, però, compromisos clars. I són necessaris des de fa temps perquè la situació és, com en el cas dels lloguers que el govern espanyol no vol regular amb contundència i tampoc deixa que ho faci el català, injusta. Per més que, hiperbòlica, la patronal CEOE posés ja ahir el crit al cel treient a passejar la indiferència davant dels nazis.

Som en una paradoxa que explica que l'atur estigui en xifres menors de les d'abans de la crisi financera de 2008 mentre la pèrdua de poder adquisitiu va a més cada dia que passa. Tenir feina ja no és garantia de "guanyar-se la vida" al nostre país. És evident que tots els "ajuts" que no impliquin gravar a qui més té i més guanya són pedaços que no fan més que acabar subvencionant de forma indirecta grans empreses malbaratant diners públics. Només unes dades per a pensar-hi. Iberdrola va presentar beneficis rècord el 2021 i espera que siguin encara més grans el 2022 (entre 4.000 i 4.200 milions) i repartir més dividend als seus accionistes. De fet, el 2021 Endesa, Iberdrola i Naturgy van guanyar entre les tres 6.500 milions d'euros nets, 2.000 més que l'any 2020. El conjunt de les energètiques de l'Ibex-35 van multiplicar per quatre els beneficis. És evident que poden contribuir més.

Reunions i procés a banda, no sembla que Sánchez pugui reclamar als partits d'esquerres que vulguin ser una mica coherents els vots amb aquesta fatxenderia sense un compromís per canviar aquesta situació. 
 

---

Avui no et perdis

» Sánchez anuncia una nova rebaixa en l'IVA de la llum per frenar l'escalada dels preus; per Pep Martí.

» Dades: Barcelona pateix el major increment del lloguer dels últims 20 anys en un primer trimestre; per Roger Tugas Vilardell.

» Govern i Moncloa posen rumb a la represa del diàleg: reunió entre Sánchez i Aragonès aquest estiu; per Joan Serra Carné i Sara González.

»Veus del secretariat de l'ANC alerten que el debat del quart espai independentista alimenta el populisme; per Bernat Surroca.

» Opinió: «Desbordar per la independència»; per Rosa Maria Caballero i Martí Claret, del secretariat de l'ANC.

» Fil directe: «Allò que no s'ha dit»; per Sara González.

» Jorge Fernández Díaz va dirigir l'operació contra la família Pujol.

» El TSJC rebutja els recursos de la Generalitat contra l'execució forçosa del 25% de castellà; per Bernat Surroca.

»El Consell Lingüístic vol que el títol de català en acabar l'ESO no sigui automàtic; per Lluís Girona.

» Acord «històric» a la Catalunya Nord per generalitzar l'ensenyament del català en deu anys.

» Les Borges Blanques es disculpa per mentir sobre els socorristes i el català i diu que hi posarà remei; per Àlvar Llobet.

»Guia per gaudir de la revetlla de Sant Joan amb seguretat; per Bernat Surroca.

» Opinió: «​La guspira de la prohibició»; per Marina Fernández.

» Ciència en societat | Refugiats climàtics: la veritable catàstrofe ambiental; per Cristina Junyent.

» Opinió: «TGN, botigues que tanquen»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.
 

---

 El passadís

Ahir es complia un any de la concessió dels indults. A El Matí de Catalunya Ràdio van reunir per parlar-ne els exconsellers Raül Romeva, d'ERC, i Josep Rull, de Junts. Un i altre van exhibir la bona sintonia que van treballar a la presó i van mostrar poques diferències en el seu discurs i bon to. El programa també comptava amb Toni Comín, eurodiputat de Junts i també exconseller, com a veu de l'exili. Comín i Romeva van protagonitzar un moment de tensió quan, arran de les crítiques de Gabriel Rufián a Junts i després d'assegurar que no eren comparables amb les dels seus companys cap a ERC, l'eurodiputat va instar Romeva a aclarir si els republicans tenien per "tarats" els que van proclamar la independència el 27-O. Romeva, enutjat, va preferir no entrar-hi.  

Vist i llegit

"Antonio Caño" es titula un article de Pablo Iglesias a Publico.es. L'exlíder de Podem assenyala la rellevància d'un tuit de qui va ser director del diari El País on admetia que el rotatiu va jugar a fons per impedir un govern del PSOE i Podem amb el suport dels independentistes. Iglesias, que en va ser vicepresident, afirma que cal agrair a Caño que digui la veritat. Tot seguit afirma respectar l'orientació ideològica d'un mitjà, però assenyala el risc per a la pluralitat quan grans diaris estan en mans de corporacions i interessos bàsicament econòmics. La direcció del conservador Caño, recorda, va situar El País al nivell de mitjans que defineix com a "tabloides" com La Razón i El Mundo, sense que es pogués veure en molts moments les diferències en la línia editorial. Amb ironia, agraeix a Caño que ajudés a fer que diaris com el "liberal" La Vanguardia guanyessin lectors d'esquerres a tot Espanya.   

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1931, en plena efervescència republicana, es fundava a Barcelona el setmanari satíric El Be Negre, un dels més populars dels anys trenta i que va tenir el periodista manresà Josep Maria Planes com a primer director. El Be Negre va desaparèixer el juliol del 36, coincidint amb l'inici de la Guerra Civil. Moltes de les seccions del setmanari eren obra col·lectiva i entre els seus col·laboradors, majoritàriament catalanistes i progressistes, hi havia alguns dels periodistes i ninotaires més brillants del país com Tísner, Sempronio, Castanys o Xammar. Aquest vídeo de la Biblioteca de Catalunya ens ajuda a conèixer més la mítica publicació.  

 L'aniversari

El 23 de juny de l'any 1895 va néixer a Barcelona l'historiador, etnòleg i polític Josep Maria Batista i Roca, que va morir a la mateixa ciutat l'estiu de 1978. És considerat el pare de l'antropologia científica catalana i és l'introductor a Catalunya de l'escoltisme. Batista i Roca, d'idees independentistes, va col·laborar amb Francesc Macià i després de la guerra es va exiliar al Regne Unit —país davant del qual havia fet gestions per implicar-lo en el rescat de la Catalunya republicana— per fer de professor d'història a Cambridge. Va promoure el Consell Nacional Català i se'l va vincular amb organitzacions armades com EPOCA, fet que mai es va demostrar. En aquest vídeo s'explica la seva implicació en el moviment escolta. L'Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC) en reivindica la seva figura a través d'uns premis anuals que reconeixen els catalans i catalanòfils per mantenir la presència al món.
 ​Fes clic aquí per rebre'l