Agustí Carles: «La diplomàcia espanyola es mourà a tots els nivells per la investigació d'Andorra»

La "trama andorrana" de l'operació Catalunya, que s'investiga des de fa anys a Andorra, ha fet un salt qualitatiu en els darrers dies amb la imputació de Mariano Rajoy, Cristóbal Montoro i Jorge Fernández Díaz, juntament amb la cúpula de la "brigada política" de la Policia Nacional. La querella presentada per Drets i l'Institut de Drets Humans d'Andorra (IDAH) l'any 2019 s'ha acceptat ara, i l'expresident i els exiministres del govern espanyol han de designar un advocat andorrà i comparèixer a la causa. No seria estrany, doncs, veure'ls declarar en els propers mesos en una causa que investiga les pressions al govern andorrà i als directius de Banca Privada d'Andorra (BPA) per obtenir informació bancària de la famíliaPujol, Artur Mas iOriol Junqueras amb l'objectiu de desacreditar el moviment independentista.

En aquesta entrevista amb NacióDigital, Agustí Carles (Barcelona, 1964), un dels advocats que ha impulsat la querella contra Rajoy i la resta de polítics i policies que van liderar i executar les coaccions, admet que el procés que s'obre a partir d'ara serà llarg i que la diplomàcia espanyola "es mourà a tots els nivells". Més enllà d'ordenar aquesta causa, amb protagonistes coneguts com José Manuel Villarejo, Eugenio Pino o Marcelino Martín Blas, entre d'altres, Carles planteja dubtes que sobrevolen el cas i que també esquitxen el Departament del Tresor dels Estats Units. Va ser a través del FinCEN que es va desencadenar l'operació que va acabar amb el tancament de BPA i Banco Madrid. Els arguments que Espanya va donar al Departament del Tresor i que s'han demostrat falsos són, a dia d'avui, "secret d'estat".

- Com s'arriba a la imputació de Mariano Rajoy, Cristóbal Montoro i Jorge Fernández Díaz? 

- Quan comença el cas BPA, el senyor Cierco [Higini Cierco, president i màxim accionista de de Banca Privada d'Andorra] explica davant la batlle instructora que havia estat extorquit per dos policies espanyols, Celestino Barroso i Marcelino Martín Blas. També havien pressionat el CEO del banc, Joan Pau Miquel, amb la fortuna que això havia quedat enregistrat i, per tant, teníem una gravació. Aquestes extorsions, quan ells les revelen, ens criden l'atenció. A Catalunya començaven a aparèixer notícies que no ens quadraven. Quan nosaltres compareixem, aportem a Andorra el coneixement sobre com funcionava la Policia Nacional. Diem a la batlle instructor que Barroso i Martín Blas tenen uns caps jeràrquics, que hi ha un agregat d'Interior que es diu Bonifacio Díez Sevillano que també és la mà dreta d'Eugenio Pino i també ha estat a Andorra... Aportem informació i la jutge pot anar completant el primer puzle. 

- Però la primera querella no va contra els polítics. Contra qui la presenten?

- En un primer moment va contra els quatre policies: Eugenio Pino, Bonifacio Díez, Marcelino Martín Blas i Celestino Barroso. En aquell moment s'envien quatre comissions rogatòries contra aquestes persones perquè compareguin a la causa. La sorpresa és quan se cita Celestino Barroso i l'estat espanyol diu que aquest senyor és diplomàtic i no pot declarar. Això ens sobta, i també a la batlle, que insisteix que se li aixequi la immunitat, però res. Pel que fa a Martín Blas, ell declara correctament. Sobre Pino, la policia diu que s'ha jubilat i no dona més detalls. I sobre Díez Sevillano, que en aquell moment estava destinat a l'ambaixada a Mèxic, la resposta és que la comissió rogatòria no està prou ben fonamentada. El batlle instructor veu que no hi ha cap tipus de col·laboració per part de l'estat espanyol, i això als jutges no els agrada.

- I aquí apareix Villarejo. 

- En aquell moment hi ha diferents proves i apareix el senyor Villarejo amb documentació i informació interessant. Declara com a testimoni i, arran d'això, es reflecteix que els policies no tenen capacitat per tancar un banc. És aquí quan fem el salt i, amb una querella de Drets i l'Institut de Drets Humans d'Andorra molt elaborada, fem el pas següent i diem al jutge que, d'acord amb una sèrie d'indicis, ampliem el focus. L'any 2019 presentem la querella, s'admet el 2020 i es remet a la instància judicial equivalent a l'Audiència Nacional d'Andorra. La jutge especialitzada ratifica que hi ha indicis de delicte i posa en marxa la investigació, ja ampliada a Rajoy, Montoro i Fernández Díaz.
 
- Anem per parts. Quin paper s'atribueix als policies que actuen sobre el terreny?

- Als policies se'ls atribueix un delicte de coaccions, amenaces i extorsió. El tipus penal no està decidit, perquè encara no està feta la valoració jurídica. Ens movem entre l'extorsió, el xantatge, l'amenaça, la coacció... Els policies diuen als responsables de BPA que venen en representació de l'estat espanyol, que estan en guerra contra el nacionalisme català, i que volen confirmar una sèrie d'informacions. No volen informació sinó que volen ratificar una informació que ja tenen. Ells ja han fet un treballar previ i estaven convençuts que a BPA hi havia els comptes dels Pujol, de Mas, de Junqueras i dels seus familiars. Des de BPA no es dona informació perquè a Andorra hi ha secret bancari. L'any 2013, l'Estat ja havia intentat obtenir informació bancària dels Pujol via comissions rogatòries, sense èxit. Quan se n'adonen que per les vies judicials no poden aconseguir-ho, posen en marxa un altre pla.

"El 2013, l'Estat ja havia intentat obtenir informació bancària dels Pujol. Quan s'adonen que per la via judicial no poden, posen en marxa un altre pla"

- El cas agafa una nova dimensió amb l'aparició de Villarejo. És convenient refiar-se d'un personatge com l'excomissari? 

- Villarejo, però també altres proves. Tothom sap qui és el senyor Villarejo. En aquell moment tot es va agafar amb pinces i la feina nostra va ser comprovar les informacions de l'excomissari per altres vies. Amb les comprovacions fetes, el puzle anava quadrant. Per això la batlle instructora, creiem que amb bon criteri, ha demanat que compareguin tots amb advocat i es mirin bé les proves. Tornar a citar Villarejo i que totes les parts, amb igualtat d'armes, puguin preguntar i passar pel filtre aquesta prova. Ho trobo perfecte. Nosaltres presentem la querella amb indicis, ara s'han de comprovar i per això serveix la instrucció.

- En quin punt es troben les comissions rogatòries enviades a Espanya per notificar la querella contra Rajoy, Montoro i Fernández Díaz?

- Ja han arribat a Madrid i ara s'han de distribuir pels jutjats dels municipis on viuen els afectats. És un tràmit que s'està duent a terme ara i dependrà de la rapidesa dels jutjats. Andorra envia comissions rogatòries arreu del món cada dia, estan molt acostumats a fer-ho i tenen moltes col·laboracions amb molts països. És un tràmit normal i corrent: s'entreguen unes querelles i es dona quinze dies per nomenar un advocat andorrà i comparèixer a la causa.

"Si s'arriba a judici i Rajoy no vol comparèixer, Andorra podria demanar-ne l'extradició"

- Quan es notifiqui, què farà la batllessa?

- Podrà ordenar diligències amb totes les parts comparegudes i en igualtat d'armes.
 
- Veurem Mariano Rajoy declarar com a investigat? 

- La batlle primer ordenarà diligències i quan tingui un gruix d'investigació, amb prou prova indiciària, es desplaçarà a l'Audiència Nacional, a Madrid, per practicar la declaració. És el que es fa a Andorra amb causes delicades o importants. Les declaracions les pren el jutge espanyol, que és qui dirigeix l'acte, amb la jutgessa andorrana al costat, que al final fa una intervenció. És el procediment normal.

- Ens trobaríem un jutge espanyol interrogant Rajoy? 

- Interrogant-lo a partir de les preguntes redactades per la jutge andorrana. Rajoy tindria dret a no declarar, respondre només al seu advocat... O fer servir els seus recursos dialèctics habituals, la "doctrina Rajoy". 

- Espanya té marge per bloquejar les declaracions de Rajoy, Montoro i Fernández Díaz?

- S'aplica el conveni de col·laboració en matèria penal i en principi, en aquesta fase, no ho poden bloquejar, perquè no hi ha cap valoració de res. Això no és cap euroordre, aquí no s'aplica res semblant a allò que hagi pogut passar amb els exiliats sinó que parlem de convenis de col·laboració. La jutge entén que hi ha indicis de delicte, es pren declaració, preguntarà sobre uns temes i l'Audiència Nacional no pot dir res. L'únic moment en què es podria parlar d'un bloqueig seria en el moment de l'extradició, que sí que és un acte polític. Si arribem al moment del judici, que s'hauria de fer a Andorra, i els acusats no hi volen anar voluntàriament, es demanaria l'extradició. Aquí ja hi hauria una part més política.

"El març de 2015, gràcies a la notice del FinCEN, es tanquen dos bancs. Això no havia passat mai en la història del FinCEN"

- Per arribar a aquest escenari falta temps.

- Dependrà també de qui mana a Espanya, qui hi ha al consell de ministres... Ara bé, hi ha observadors internacionals i si la causa es va instruint, van sortint proves del delicte... Cal recordar que Andorra és un coprincipat: un copríncep és el president de la República Francesa i l'altre és el bisbe episcopal Seu d'Urgell. Hi ha un factor diplomàtic, també: Espanya, Andorra i França tenen un tractat de bon veïnatge. De moment, Emmanuel Macron no ha dit res perquè tenia eleccions, però ara la premsa francesa comença a reaccionar i a assenyalar que a Andorra hi ha imputat l'expresident d'Espanya per una intromissió en la sobirania del seu coprinicpat. A banda de la qüestió penal, es poden moure moltes fitxes.
 
- Quin paper s'atribueix a Mariano Rajoy, Cristóbal Montoro i Jorge Fernández Díaz?

- Nosaltres hem anat pujant en l'escala jeràrquica. La primera part fa referència a l'extorsió. Tenim uns policies nacionals que operen sobre el terreny. Qui els dirigeix? Ignacio Cosidó, cap de la Policia Nacional. A sobre d'ell qui hi ha? Francisco Martínez, secretari d'Estat de Seguretat. Hem anat veient que Martínez seria el responsable de la part operativa. Per sobre d'ell hi ha el ministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz. Aquesta primera part vol aconseguir informació bancària dels Pujol per la via de pressió als responsables de BPA.

- I la segona part és la que implica Rajoy i Montoro. 

- BPA tenia una filial a Madrid des de 2010, Banco Madrid. Una de les mesures de pressió, un cop veuen que no poden aconseguir els comptes per la via legal, és començar una inspecció a Banco Madrid, i Marcelino Martín Blas adverteix Joan Pau Miquel que els faran una inspecció. Com que l'entitat té la matriu a Andorra, per poder entrar a Banco Madrid han d'entrar a Andorra. Aquí és quan entra en joc el FinCEN, el Departament del Tresor dels Estats Units. Per dades que tenim, entenem que el govern espanyol avisa el Tresor americà que al Pirineu hi ha un país que té un banc que es diu BPA que pot tenir interès pels Estats Units. Els havien de vendre alguna cosa i els diuen que BPA té tres causes: Gao Ping, Petrov i Veneçuela. Algú, no sabem qui, envia informació als americans i els posa en alerta.

- El març de 2015, el FinCEN publica la famosa notice. 

- El 10 de març de 2015, gràcies a aquesta notice, es tanquen immediatament dos bancs, cosa que no havia passat mai en la historia del FinCEN. Acusem a Rajoy, Montoro i Fernández Díaz de donar les ordres per executar aquesta falsedat documental. El tercer element, encara més sorprenent, és el de la visita oficial del govern espanyol a Andorra.

- El 8 de gener de 2015.

- No havia passat mai a la història que un president del govern espanyol faci una visita oficial a Andorra. Rajoy i Montoro hi pugen per signar un tractat de fiscalitat. El codi penal d'Andorra té un delicte de coacció als òrgans constitucionals i nosaltres pensem que això és el que va passar. Hi havia una notice preparada, Rajoy puja a Andorra al gener i parla amb el cap de govern, Antoni Martí. El 10 de març, es publica la notice i el govern andorrà, en lloc de demanar explicacions a BPA (que és el que diu el reglament del FinCEN), intervé el banc, fa fora tothom i tanca dos anys a la presó el conseller delegat. Acusem Rajoy i Montoro de coacció als òrgans constitucionals. Els fets passen a Andorra i els delictes són contra andorrans, per tant qui té competència és Andorra. O es jutja a Andorra o no es jutja en lloc.
 
- Els Estats Units també hi tenen un paper, doncs. No es poden sentir enganyats per Espanya? 

- Al cap d'uns mesos, el FinCEN retira la nota que va provocar el tancament de BPA, però el mal ja està fet. Els Cierco van anar als Estats Units i van fer un plet contra el FinCEN. En aquest plet, demanen tots els mails que van rebre d'Espanya, però els reben encriptats perquè el Tresor americà diu que és un "secret d'estat". Tothom va quedar enganxat, en aquesta història. L'últim dia de termini per desencriptar la informació, el FinCEN retira la nota i recorda que qui tanca el banc és el govern andorrà, no ells. Demanem a la jutge que investigui qui ha fet què. S'han d'aclarir coses. Tothom està jugant les seves cartes. La reacció americana, els mails, qui els envia... Això s'ha d'investigar. Els mails que donen arguments al FinCEN per fonamentar la notice que acaba amb el tancament de BPA són secrets.

"Els arguments d'Espanya que van fonamentar la notice del FinCEN són "secret d'estat" als Estats Units"

- La reunió del gener de 2015 es produeix en ple cas Pujol i és important. Sap de què van parlar Rajoy i el cap de govern d'Andorra, Antoni Martí? 

- Quan li pregunten a Rajoy si ha parlat de Pujol, ell diu que no han parlat de persones. És Rajoy en estat pur. Clar, perquè van parlar de bancs! No van estar una hora parlant d'un tractat de doble imposició fiscal. Tot això són presumpcions. No tenim proves, tenim indicis. Les proves surten a la sentència. Tenim la certesa de què va passar? No, però tenim moltes dades per tenir-ne una idea.

- L'actuació de Rajoy i Montoro en aquesta reunió, que fonamentaria el delicte més greu, no queda emparada d'alguna manera en la seva condició de polítics? Poden dir que tenien uns indicis sobre BPA i van parlar-ne amb el cap de govern d'Andorra, sense pressionar a ningú, en defensa dels interessos d'Espanya. 

- Ni Rajoy ni Montoro tenien cap protecció diplomàtica. Ni Rajoy ni Montoro tenien cap competència política per parlar de bancs, no són ningú per dir si s'obre o es tanca un banc. Si hi havia un problema de blanqueig de capitals, això és una qüestió de la justícia i de la Fiscalia. Era una operació política: a qui interessava tancar el banc? Ho veiem després: just després que tanqui el banc, puja la UDEF a Andorra i xucla totes les dades bancaries de BPA. Rajoy i Montoro no feien cap servei a l'Estat, feien una cosa per la qual no tenien competència perquè era delictiva. Demanaven que tanquessin un banc en base a una informació que ells mateixos havien creat. O van enganyar els andorrans o els andorrans hi estaven d'acord o aquí ha passat alguna cosa.

"Andorra és un país petit i s'hi van atrevir. Que Rajoy ho feia per Espanya? Ho va fer per interès polític"

Què fa un president d'un govern visitant el president d'un altre govern perquè tanqui un banc? No hi ha cap justificació. Els serveis a l'Estat es poden fer dins de la llei i democràticament. El que va fer no estava emparat en cap llei, i menys en un tercer estat. És com si un agent de l'FBI surt de l'ambaixada dels Estats Units, se'n va a veure Isidre Fainé i li diu que vol els comptes de Donald Trump i si no li tancarà el banc. I li tanca el banc. Hauria estat un escàndol. Andorra és un país petit i s'hi van atrevir. Ho feien per Espanya? Ho van fer per interès polític.
 
- Per què puja la UDEF després del tancament del banc?

- Com que no poden accedir a Banco Madrid, des de Madrid s'envia una comissió rogatòria a Andorra i es diu a la jutge que volen totes les dades. Primer arriba la UDEF i, des de les nou del matí, comença a copiar dades sense autorització judicial, que arriba més tard. No va aparèixer cap dels comptes que buscaven.

"El delicte de coacció als òrgans constitucionals no s'ha aplicat mai; els jutges andorrans hauran de tenir un punt de valentia"

- Si es confirma la seva tesi, seria una clara ingerència contra la sobirania andorrana. S'ha aplicat alguna vegada el delicte de coacció als òrgans constitucionals?

- No s'ha aplicat mai. Andorra té constitució des de l'any 1993 i els codis penals són molt nous. Els tribunals andorrans i el Tribunal Constitucional andorrà hauran d'interpretar què és una coacció a l'òrgan constitucional. Els jutges hauran de tenir un punt de valentia.

"Després de la confessió de Pujol, Antoni Martí visita Rajoy a Casa de Alícia, al poble de Besoñaño. Passen sis hores xerrant. De què parlaven?"

- Quin paper té en tot plegat l'excap de govern d'Andorra? 

- No ho sabem. En la querella examinem els passos que fa Antoni Martí l'any 2014. Ell sempre intentava dir que Espanya ajudaria Andorra a aconseguir un bon tractat amb la Unió Europea. Després de la publicació dels comptes de Pujol a El Mundo, Rajoy rep Antoni Martí a la Moncloa. Al setembre de 2014, Martí torna a la Moncloa i és quan convida Rajoy a Andorra. L'agost de 2014, després de la confessió de Pujol, Antoni Martí visita Rajoy en un poble a prop de Pontevedra. Passen sis hores xerrant. De què parlaven? Tot plegat porta a pensar que això no era per un tractat fiscal sinó que hi havia alguna cosa més important. Quan veus les paraules de Martín Blas i Celestino Barroso el maig de 2014 ["ens heu d'ajudar, si no us tancarem els bancs", "els americans ho saben tot"] i quan veus la notice del FinCEN i que qui compra BPA acaba sent un fons americà... Com podien saber aquests policies què passaria un any després si és que no eren ells qui ho havien muntat tot? Tot això s'ha d'investigar.

- Per què van a BPA i no a un altre banc d'Andorra? 

- Això és un altre gran tema. Ho expliquen molt les notes d'intel·ligència de Villarejo. Quan als anys 2012 i 2013 es comença a parlar d'Andorra, les primeres feines es fan a ANDBank, que és on estaven tots els comptes. Villarejo deia que s'havia d'anar a ANDBank, que és on tenien els comptes els Pujol. De fet, la captura de pantalla d'El Mundo són comptes d'ANDBank. Villarejo diu que "per temes polítics", ANDBank era intocable perquè hi havia molts interessos. Hi havia diners de catalans, però també de moltes persones espanyoles.
 
- Celestino Barroso quedarà impune per la immunitat diplomàtica. Pot passar el mateix amb Bonifacio Díez Sevillano, que també va ser agregat a l'ambaixada espanyola a Andorra? 

- No, perquè el maig de 2014 quan Bonifacio Díez fa pressions a la secretària del consell d'administració de BPA, Rosa Castellón, perquè atenguin les peticions dels policies espanyols ja no era diplomàtic. Quan actuava, era un inspector en cap, però no tenia protecció diplomàtica.

"L'ambaixador d'Espanya a Andorra, Àngel Ros, farà la feina que hagi de fer"

- Els efectes centrals de l'operació Catalunya són a Espanya. Confia que s'investigui alguna cosa?

- No, no s'investigarà. La justícia andorrana farà el seu camí sent conscient que la diplomàcia espanyola es mourà a tots els nivells. L'ambaixador d'Espanya a Andorra, Àngel Ros, farà la feina que hagi de fer.

- La justícia andorrana serà prou independent i exigent per aguantar les pressions que hi haurà?

- Independent i exigent, sí. Andorra és un poble que té molta dignitat i voldran aclarir aquest tema. Són batlles molt professionals.

- Ha patit vostè en algun moment? 

- Sí, però forma part del joc. Quan vaig a Andorra em sento observat. Crec que ja han vist què estava fent.