21
de juny
del
2022
Actualitzat
a les
17:00h
El PSOE es nega a admetre l'ús de les llengües cooficials al Congrés dels Diputats i els partits independentistes i nacionalistes -ERC, Junts, En Comú Podem, el BNG, Compromís, Bildu, la CUP, el PDECat i el PNB- han fet una declaració conjunta aquest dimarts des del pati del Congrés. "El futur de les nostres llengües és crític", ha dit el representant del Bloc Nacionalista Gallec durant la declaració, i just després que En Comú Podem hagi lamentat que els parlants de llengües diferents del castellà no tenen garantit el dret "imprescriptible" d'utilitzar les seves respectives llengües a la vida pública i privada.
El diputat del BNG ha fet referència també a les dades preocupants de l'ús social del català, l'euskera i el gallec, tot i el seu reconeixement oficial. Uns fets que la CUP ha recordat que són deguts a l'"ofensiva del supremacisme lingüístic espanyol" que vol evitar que les altres llengües guanyin espais en diferents àmbits. Com a exemple, l'escola, un dels punts més calents a Catalunya després de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obliga a impartir un 25% en castellà.
La reivindicació que totes les llengües, per sobreviure, han de ser utilitzades en diferents àmbits ha estat un dels aspectes més destacables de la declaració. I és que, segons han recordat, si no és així es consolida una "diglòssia" en què una de les llengües és de prestigi -el castellà- i la resta cada cop s'usen menys. "El Congrés és un clar exponent d'aquesta situació de privilegi per al castellà", han denunciat.
De fet, els partits firmants de la declaració han recordat que no està establert al reglament del Congrés que s'hagi de prioritzar l'ús del castellà. Així, han lamentat que la Presidència de la cambra baixa es recolza en els usos i costums del castellà per negar l'expressió en les llengües cooficials. En aquest sentit, han recordat que els parlaments de Suïssa o el Canadà, on històricament s'havia prioritzat i imposat una llengua per sobre d'una altra, actualment permeten i reflecteixen el plurilingüisme del país.
"Amb aquesta nul·la sensibilitat davant del plurilingüisme es vulnera la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries", han denunciat els vuit nou grups parlamentaris, alhora que han recordat que això demostra la imposició del castellà al Congrés dels Diputats. Tenint en compte que aquest dimarts a la tarda la cambra ha començat a debatre l'ús de les llengües cooficials, els partits han volgut recordar que les "nostres llengües" són tan "vàlides" com el castellà.
En aquest sentit, els partits han parlat durant el dimarts al Congrés en català, euskera i gallec i ha estat en aquest moment quan la mesa del Congrés ha demanat a la diputada d'ERC Montse Bassa i el diputat de la CUP Albert Botran, entre d'altres, que abandonessin la tribuna. "No tirarem la tovallola", han clamat, mentre recordaven les paraules de l'escriptor kurd Musa Anter: "Si la meva llengua colpeja els fonaments del teu estat, això significa que has construït el teu estat en terra meva".
El diputat del BNG ha fet referència també a les dades preocupants de l'ús social del català, l'euskera i el gallec, tot i el seu reconeixement oficial. Uns fets que la CUP ha recordat que són deguts a l'"ofensiva del supremacisme lingüístic espanyol" que vol evitar que les altres llengües guanyin espais en diferents àmbits. Com a exemple, l'escola, un dels punts més calents a Catalunya després de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obliga a impartir un 25% en castellà.
La reivindicació que totes les llengües, per sobreviure, han de ser utilitzades en diferents àmbits ha estat un dels aspectes més destacables de la declaració. I és que, segons han recordat, si no és així es consolida una "diglòssia" en què una de les llengües és de prestigi -el castellà- i la resta cada cop s'usen menys. "El Congrés és un clar exponent d'aquesta situació de privilegi per al castellà", han denunciat.
De fet, els partits firmants de la declaració han recordat que no està establert al reglament del Congrés que s'hagi de prioritzar l'ús del castellà. Així, han lamentat que la Presidència de la cambra baixa es recolza en els usos i costums del castellà per negar l'expressió en les llengües cooficials. En aquest sentit, han recordat que els parlaments de Suïssa o el Canadà, on històricament s'havia prioritzat i imposat una llengua per sobre d'una altra, actualment permeten i reflecteixen el plurilingüisme del país.
"Amb aquesta nul·la sensibilitat davant del plurilingüisme es vulnera la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries", han denunciat els vuit nou grups parlamentaris, alhora que han recordat que això demostra la imposició del castellà al Congrés dels Diputats. Tenint en compte que aquest dimarts a la tarda la cambra ha començat a debatre l'ús de les llengües cooficials, els partits han volgut recordar que les "nostres llengües" són tan "vàlides" com el castellà.
En aquest sentit, els partits han parlat durant el dimarts al Congrés en català, euskera i gallec i ha estat en aquest moment quan la mesa del Congrés ha demanat a la diputada d'ERC Montse Bassa i el diputat de la CUP Albert Botran, entre d'altres, que abandonessin la tribuna. "No tirarem la tovallola", han clamat, mentre recordaven les paraules de l'escriptor kurd Musa Anter: "Si la meva llengua colpeja els fonaments del teu estat, això significa que has construït el teu estat en terra meva".