21
de juny
del
2022
Actualitzat
el
22
de juny
a la
13:31h
La seu del ministeri de la Presidència, a Madrid, acull aquest dimecres la reunió entre Félix Bolaños i Laura Vilagrà. És el primer contacte -públic- entre un ministre i una consellera des que l'esclat del Catalangate va portar la Generalitat a congelar les relacions amb la Moncloa. El moment -després de les eleccions andaluses- no és casual, com tampoc ho és la tria dels interlocutors, persones de la màxima confiança dels presidents Pedro Sánchez i Pere Aragonès. Ja fa dos mesos que els vincles entre Palau i la Moncloa estan corcats per la desconfiança, sense rastre de trobada entre Sánchez i Aragonès, i les expectatives per la part catalana són més aviat escasses, però la cita de Madrid és un pas per refer les relacions, encara molt lluny de ser normalitzades. "Cada pas costa molt", resumeixen fonts governamentals consultades per NacióDigital.
La relació entre administracions no s'ha aturat en cap moment, però els contactes polítics han brillat per la seva absència. La disciplina que han exhibit els consellers a l'hora d'esquivar trobades amb ministres -amb comptades excepcions- no ha tingut pràcticament fissures. I, en essència, la trobada entre Vilagrà i Bolaños és més una aproximació que una cita pensada per canviar de dalt a baix el clima entre l'Estat i la Generalitat. Ni s'espera que es desbloquegi la taula de diàleg -congelada des que va transcendir l'espionatge massiu a l'independentisme, inclòs Aragonès i l'entorn de Carles Puigdemont-, i hi ha escepticisme sobre si es posarà data a la reunió entre presidents. La trobada està pendent des de principis de maig, que els dos van coincidir a Barcelona, i no s'ha trobat la manera que cristal·litzi. A Palau insisteixen que "no és veritat" que Aragonès hagi rebutjat la cita, i sostenen que es podria fer "demà mateix".
El calendari electoral, en tot cas, ha estat decisiu a l'hora d'emmarcar el deteriorament de les relacions entre els dos executius. Les eleccions a Castella i Lleó van postergar la reunió de la taula de diàleg prevista per les primeres setmanes del 2022 -tot i que ja s'havia fet públic que hi hauria una nova trobada-, i els comicis a Andalusia han acabat de convertir el primer semestre de l'any en un paratge erm per als avenços en la resolució del conflicte polític. La debacle del PSOE a Andalusia, on el PP s'hi ha endut una majoria absoluta històrica, situa Sánchez en una situació de debilitat que ERC s'ha afanyat a intentar capitalitzar tornant a posar sobre la taula la carpeta antirepressiva. Una carpeta que, tal com va avançar NacióDigital i ha confirmat aquest dimarts la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, formarà part de la cita Vilagrà-Bolaños.
La carpeta més rellevant que portarà Vilagrà sota el braç quan es desplaci aquest dimecres a Madrid és, però, la del cas d'espionatge massiu. Els dos protagonistes ja es van trobar un diumenge a Palau una setmana després del Catalangate, i Bolaños es va mostrar reticent a respondre de manera concreta les demandes de la Generalitat sobre qui havia ordenat la vigilància i sobre les garanties per tal que no es repetís el cas. A la Moncloa, per ara, consideren que n'hi ha més que suficient amb la destitució de la directora del CNI, Paz Esteban, i amb l'anunci de dues mesures: la reforma de la llei dels serveis d'intel·ligència i una nova llei de secrets oficials. Des que Sánchez va fer públiques aquestes dues mesures des del Congrés, el govern espanyol no s'ha pronunciat més sobre l'impacte del Catalangate, relegat per la campanya andalusa i, ara, per la desfeta socialista davant del PP de Juan Manuel Moreno Bonilla.
La idea, per tant, és mirar si es pot "superar el bloqueig", ara que no hi ha més campanyes en l'horitzó i el PSOE es troba davant la tessitura de com tirar endavant la legislatura amb la dreta agafant posicions arreu de l'Estat. "L'immobilisme no és una opció", ha remarcat la portaveu Plaja, que ha comparegut amb la mateixa samarreta que, la setmana passada, va causar la polèmica de l'escot a TV3. La trobada entre Vilagrà i Bolaños també estarà marcada pel xoc de les inversions que l'Estat no compleix a Catalunya, protagonistes en la subcomissió d'infraestructures celebrada divendres a Barcelona. I serà complicat que la consellera i el ministre s'aïllin de la polèmica dels Jocs d'Hivern, destinats al fracàs -segons el Govern- per "l'anticatalanisme" de Javier Lambán, president de l'Aragó i un dels barons del PSOE més allunyats de Sánchez.
Junts es queixa de manca d'informació
Com en bona part de les qüestions rellevants de la legislatura, l'anunci de la trobada entre Vilagrà i Bolaños ha derivat en una topada entre socis de Govern. El president del grup parlamentari de Junts, Albert Batet, ha carregat contra els republicans per no haver "informat" el seu partit de la cita a Madrid. "Sembla que alguns volen passar de la taula de diàleg a la tauleta, i aquí nosaltres ja no hi cabem", ha apuntat Batet. La mesa de negociació, per cert, no està previst que es reactivi arran de la reunió entre la consellera i el ministre, perquè la Generalitat considera que encara no es donen els mínims de confiança necessaris per reconstruir el mecanisme entre governs.
Batet ha lamentat que Junts no conegués la trobada en la reunió de coordinació d'aquest dilluns -amb Laura Borràs i Jordi Turull com a debutants en tant que màxims dirigents del partit- versió que és negada a Palau, on se sosté que aquesta qüestió es va tractar. Fonts governamentals asseguren que, quan en la trobada de l'executiu d'aquest dimarts s'ha explicat que Vilagrà i Bolaños s'asseurien a la mateixa taula, cap conseller de Junts ha aixecat la veu per queixar-se. Junts pressiona aquests dies, amb el resultat d'Andalusia a la mà i la negativa de l'Estat a anar més enllà a l'hora de retre comptes sobre el Catalangate -no s'ha complert la demanda d'Aragonès de fer plegar la ministra de Defensa, Margarita Robles- a la mà, per bastir un front unitari a Madrid i per passar pàgina de la taula de diàleg a partir del cinquè aniversari de l'1-O.
Mentrestant, però, Aragonès i el seu entorn aspiren a refer les relacions, encara que sigui amb recels per les dues bandes, amb la Moncloa. "Es busquen garanties concretes perquè l'espionatge no torni a passar", ha explicat Plaja, i aquesta és una de les bases que es posen a Palau per refer ponts amb el govern espanyol. Aquesta vegada no hi ha cap campanya electoral en els propers mesos que condicioni, com ha passat fins ara, l'estratègia d'un Sánchez que necessita una sacsejada al tauler per arribar viu al final de la legislatura i, de passada, afrontar la reelecció a les urnes.
La relació entre administracions no s'ha aturat en cap moment, però els contactes polítics han brillat per la seva absència. La disciplina que han exhibit els consellers a l'hora d'esquivar trobades amb ministres -amb comptades excepcions- no ha tingut pràcticament fissures. I, en essència, la trobada entre Vilagrà i Bolaños és més una aproximació que una cita pensada per canviar de dalt a baix el clima entre l'Estat i la Generalitat. Ni s'espera que es desbloquegi la taula de diàleg -congelada des que va transcendir l'espionatge massiu a l'independentisme, inclòs Aragonès i l'entorn de Carles Puigdemont-, i hi ha escepticisme sobre si es posarà data a la reunió entre presidents. La trobada està pendent des de principis de maig, que els dos van coincidir a Barcelona, i no s'ha trobat la manera que cristal·litzi. A Palau insisteixen que "no és veritat" que Aragonès hagi rebutjat la cita, i sostenen que es podria fer "demà mateix".
El calendari electoral, en tot cas, ha estat decisiu a l'hora d'emmarcar el deteriorament de les relacions entre els dos executius. Les eleccions a Castella i Lleó van postergar la reunió de la taula de diàleg prevista per les primeres setmanes del 2022 -tot i que ja s'havia fet públic que hi hauria una nova trobada-, i els comicis a Andalusia han acabat de convertir el primer semestre de l'any en un paratge erm per als avenços en la resolució del conflicte polític. La debacle del PSOE a Andalusia, on el PP s'hi ha endut una majoria absoluta històrica, situa Sánchez en una situació de debilitat que ERC s'ha afanyat a intentar capitalitzar tornant a posar sobre la taula la carpeta antirepressiva. Una carpeta que, tal com va avançar NacióDigital i ha confirmat aquest dimarts la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, formarà part de la cita Vilagrà-Bolaños.
La carpeta més rellevant que portarà Vilagrà sota el braç quan es desplaci aquest dimecres a Madrid és, però, la del cas d'espionatge massiu. Els dos protagonistes ja es van trobar un diumenge a Palau una setmana després del Catalangate, i Bolaños es va mostrar reticent a respondre de manera concreta les demandes de la Generalitat sobre qui havia ordenat la vigilància i sobre les garanties per tal que no es repetís el cas. A la Moncloa, per ara, consideren que n'hi ha més que suficient amb la destitució de la directora del CNI, Paz Esteban, i amb l'anunci de dues mesures: la reforma de la llei dels serveis d'intel·ligència i una nova llei de secrets oficials. Des que Sánchez va fer públiques aquestes dues mesures des del Congrés, el govern espanyol no s'ha pronunciat més sobre l'impacte del Catalangate, relegat per la campanya andalusa i, ara, per la desfeta socialista davant del PP de Juan Manuel Moreno Bonilla.
La idea, per tant, és mirar si es pot "superar el bloqueig", ara que no hi ha més campanyes en l'horitzó i el PSOE es troba davant la tessitura de com tirar endavant la legislatura amb la dreta agafant posicions arreu de l'Estat. "L'immobilisme no és una opció", ha remarcat la portaveu Plaja, que ha comparegut amb la mateixa samarreta que, la setmana passada, va causar la polèmica de l'escot a TV3. La trobada entre Vilagrà i Bolaños també estarà marcada pel xoc de les inversions que l'Estat no compleix a Catalunya, protagonistes en la subcomissió d'infraestructures celebrada divendres a Barcelona. I serà complicat que la consellera i el ministre s'aïllin de la polèmica dels Jocs d'Hivern, destinats al fracàs -segons el Govern- per "l'anticatalanisme" de Javier Lambán, president de l'Aragó i un dels barons del PSOE més allunyats de Sánchez.
Junts es queixa de manca d'informació
Com en bona part de les qüestions rellevants de la legislatura, l'anunci de la trobada entre Vilagrà i Bolaños ha derivat en una topada entre socis de Govern. El president del grup parlamentari de Junts, Albert Batet, ha carregat contra els republicans per no haver "informat" el seu partit de la cita a Madrid. "Sembla que alguns volen passar de la taula de diàleg a la tauleta, i aquí nosaltres ja no hi cabem", ha apuntat Batet. La mesa de negociació, per cert, no està previst que es reactivi arran de la reunió entre la consellera i el ministre, perquè la Generalitat considera que encara no es donen els mínims de confiança necessaris per reconstruir el mecanisme entre governs.
Batet ha lamentat que Junts no conegués la trobada en la reunió de coordinació d'aquest dilluns -amb Laura Borràs i Jordi Turull com a debutants en tant que màxims dirigents del partit- versió que és negada a Palau, on se sosté que aquesta qüestió es va tractar. Fonts governamentals asseguren que, quan en la trobada de l'executiu d'aquest dimarts s'ha explicat que Vilagrà i Bolaños s'asseurien a la mateixa taula, cap conseller de Junts ha aixecat la veu per queixar-se. Junts pressiona aquests dies, amb el resultat d'Andalusia a la mà i la negativa de l'Estat a anar més enllà a l'hora de retre comptes sobre el Catalangate -no s'ha complert la demanda d'Aragonès de fer plegar la ministra de Defensa, Margarita Robles- a la mà, per bastir un front unitari a Madrid i per passar pàgina de la taula de diàleg a partir del cinquè aniversari de l'1-O.
Mentrestant, però, Aragonès i el seu entorn aspiren a refer les relacions, encara que sigui amb recels per les dues bandes, amb la Moncloa. "Es busquen garanties concretes perquè l'espionatge no torni a passar", ha explicat Plaja, i aquesta és una de les bases que es posen a Palau per refer ponts amb el govern espanyol. Aquesta vegada no hi ha cap campanya electoral en els propers mesos que condicioni, com ha passat fins ara, l'estratègia d'un Sánchez que necessita una sacsejada al tauler per arribar viu al final de la legislatura i, de passada, afrontar la reelecció a les urnes.