Especial turisme: entrevista

«La pandèmia ens ha ensenyat que existeix un gran turisme rural de qualitat»

Esteve Dot, expert en turisme de la UAB, analitza la situació i els reptes del sector després de la Covid

per Sergi Baixas, Sant Cugat del Vallès, Catalunya | 22 de juny de 2022 a les 05:15 |
Esteve Dot, professor de la UAB | Cedida
Després de dos anys fortament marcats per la pandèmia, el sector turístic es frega les mans davant de les optimistes previsions dels mesos d'estiu. Hi ha ganes de desconnectar per vacances i poder tornar a desplaçar-se lliurement i amb seguretat mentre comencen a deixar enrere el malson del coronavirus.

Els 20 milions de turistes anuals que rep Catalunya -dels quals 8,5 milions a Barcelona, segons l'Idescat- tornen a trucar la porta. I és en aquest context de pronòstics de recuperació que NacióDigital parla amb Esteve Dot, professor de l'Escola de Turisme i Direcció Hotelera de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) per conèixer el pols del sector davant de la caiguda de les restriccions i esbrinar quins són els reptes que derivaran d'aquest turisme postpandèmic


- El país comença a tornar a caminar amb certa normalitat després de l'impacte de la pandèmia. Considera que enguany serà el primer estiu de plena recuperació del turisme després de dos anys marcats per la Covid-19?

- Sempre és difícil pronosticar el futur, però sí que sembla que la tendència és de clara recuperació i normalitat. Després del desastrós 2020 i d'un 2021 de certa relaxació, sembla que per fi tornarem a les xifres del 2019 d'abans de l'arribada de la pandèmia. Ja aquesta Setmana Santa, a Catalunya va registrar-se una ocupació hotelera excepcional del 80% i 90%; inclús en destinacions que fa uns anys no eren tan buscades.


- Ha quedat reforçat el turisme de proximitat?

- Molt. Si una cosa ens ha ensenyat la pandèmia, és que existeix un gran turisme rural de qualitat. Durant el transcurs de la crisi sanitària hem descobert que tenim territoris com Osona, el Bages, el Priorat o el Montsià que han experimentat recentment una forta injecció de visitants; mentre que, per exemple, aquesta dinàmica no es reproduïa d'una manera tan evident en aquelles destinacions turístiques més habituals del litoral català. Els catalans s'han adonat que no calia anar tan lluny i marxar a l'estranger per gaudir d’atractius turístics interessants.


- En aquest sentit, considera que s'han abraçat nous costums a l’hora de viatjar derivats de la crisi sanitària?

- N'estic convençut. Durant la incidència del coronavirus, entre d'altres, s'ha valorat moltíssim la seguretat i la proximitat; i part d'això també ha explicat aquesta proliferació del turisme d'interior. A més, cada vegada estem observant més viatgers conscienciats que busquen una experiència turística sostenible que beneficiï especialment a l'economia local i que tingui cura del conjunt del patrimoni de l'indret, tant natural com cultural.

- Quins són els sectors del turisme que enguany poden beneficiar-se més d'aquest previsible boom de visitants?

- Com dius, ara mateix hi ha moltes ganes de viatjar i realment crec que, enguany, la immensa majoria d'ubicacions d'arreu del país tindran molta demanda. Això sí, sense obviar que, per antonomàsia, el turisme de sol i platja és l'atractiu turístic principal de Catalunya i Espanya. Un model que continua preservant el seu pes, tot i que en els darrers anys ha anat perdent certa rellevància a favor d’aquest turisme més urbà i d'interior. A més, aquells que s'ho puguin permetre, també aprofitaran per fer alguna escapadeta a l'estranger.


- Per tant, podríem afirmar que les sensacions són molt positives?

- Els pronòstics indiquen que el sector podria arribar a fer la mateixa o més caixa que l'any 2019. Inclús hi ha qui apunta que podríem arribar a batre nous rècords.

- En aquesta línia d'alta demanda, quins són els reptes que té el sector per aconseguir surfejar l'onada i no morir d'èxit?

- No existeix una fórmula màgica. El mapa és molt complex i cada indret té les seves particularitats, però la resposta romandria en la planificació i gestió eficient per minimitzar aquells impactes negatius i maximitzar-ne els positius. A ningú se li escapa que el turisme és molt important per a l'economia catalana. Diga'm què farien a la Vall d'Aran, al Pallars Sobirà o a la Cerdanya sense l'activitat turística quan aquesta suposa gairebé la meitat del seu PIB. Igual que a Barcelona, on l'impacte del turisme gira al voltant del 10%. 

"L'alta massificació concentrada del turisme, i sovint estacionalitzada, genera conflictes"

Ara bé, també és evident que aquesta alta massificació concentrada, i sovint estacionalitzada, genera conflictes. El volum importa i aquesta, si està descontrolada, genera tensió. Per això, cal intervenir de manera conjunta i consensuada per arribar a un equilibri que no és tan fàcil ni evident com voldríem.

- En aquest sentit, un dels lemes que es poden anar observant amb més freqüència a la capital catalana és el "Tourists, go home". Quina valoració en fa d’aquesta dependència del rèdit econòmic del turisme que repercuteix al país enfront de la denunciada prostitució de l'entorn al seu servei…

- Sí, això és així. Hi haurà alguns que estaran ben contents perquè faran caixa mentre que d'altres, com el veïnat, que en definitiva és qui acaba donant sentit a la ciutat, se sent relegat, intimidat i inclús violentat per aquesta concentració turística que deriva en elevats graus de malestar. I això no només acaba repercutint en la insatisfacció dels residents locals, sinó en els mateixos turistes que podrien arribar a experimentar la desagradable sensació d'estar visitant més un parc temàtic en lloc d'una ciutat viva.

- Durant els darrers mesos també s’ha observat a diversos restauradors i hotelers desesperats perquè, asseguren, no troben personal. Per contra, hi ha qui apunta que de treballadors sí que n’hi ha, però que el problema de fons rau en les condicions laborals paupèrrimes que certa part del sector ofereix...

- Totalment d’acord. Tothom té el dret de guanyar-se la vida dignament i estar ben remunerats, i no tenir uns contractes temporals de mitja jornada quan s'estan treballant 10 hores diàries. La qualitat dels llocs de treball és un dels reptes pendents per aconseguir que aquella economia turística més estacionalitzada sigui sostenible. I, en aquest sentit, caldria recordar que amb un personal a gust, el rendiment dels negocis també anirà a l'alça.

"La qualitat dels llocs de treball és un dels reptes pendents per aconseguir que aquella economia turística més estacionalitzada sigui sostenible"

- En aquesta crida reiterada a la sostenibilitat, seria partidari de regular l'arribada de creuers a Barcelona?

- No hi ha un turisme bo o dolent. La resposta, reitero, està en la gestió. És cert que aquells creuers que fan una parada per fer carburant i gairebé no toquen peus a terra a la ciutat no serveixen per a res i segurament sí que s’haurien d’evitar. Però aquella tipologia creuerista que trepitja i fa pernoctacions, penso que sí que s’hauria de potenciar tenint en compte la gran petjada econòmica que deixen a la ciutat. En tot cas, la turismofòbia no és la solució.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació