Estabilitzat o controlat? Què és el GRAF? I l'ADF?: així s'explica un incendi

Amb l'arribada de l'estiu arriba també la temporada d'incendis i, amb ella, tota una sèrie de conceptes tècnics que utilitzen les autoritats per explicar l'evolució dels focs. Són dies de sentir que un foc ha estat estabilitzat, controlat o perimetrat, llegir quantes dotacions es mobilitzen per extingir-lo o sentir a dir que s'han mobilitzat els ADF i els GRAF mentre diverses comarques estan al nivell 2 o 3 del Pla Alfa. Però què volen dir tots aquests conceptes?

De manera oficial, el departament d'Interior i els Bombers estableixen quatre fases d'un incendi forestal per parlar de com evoluciona. La primera és quan un foc es troba actiu, que vol dir que es propaga activament i pot créixer de forma lliure. Mentre avança sense fre, les dotacions de Bombers ja treballen per estabilitzar-lo. 

És aquesta precisament la segona etapa. Un foc està estabilitzat quan encara es propaga, però la seva dinàmica no ha superat la capacitat d'extinció. El tercer pas sobre l'evolució d'un incendi és tenir-lo controlat, o dit d'altra manera, que el foc ja no es propaga lliurement i, tot i que té algun punt calent, ja no avança. És en aquest moment en què s'inicia ja el procés d'extinció i es remata el perímetre.

Finalment, s'arriba a l'extinció, el concepte més senzill de comprendre. El foc ja no es propaga ni es pot reiniciar. Els Bombers consideraran com a un nou incendi si es torna a propagar el foc a la zona. Més enllà d'aquests quatre termes, un d'altre que genera més dubtes és el d'un incendi perimetrat. La definició és més inexacta, però s'entén com que es té controlat el perímetre del foc, però l'incendi encara no està ni estabilitzat ni controlat. En aquest sentit, quan un foc està perimetrat també és habitual dir que s'ha pogut establir un eix de confinament.

Quan l'incendi es declara i els Bombers es mobilitzen, és molt normal que se senti parlar de dotacions. Una dotació és cadascun dels vehicles destinats a actuar sobre un foc. Poden ser terrestres o aeris, sent habitualment identificats aquest segons com a MAER, que significa mitjans aeris dels Bombers de la Generalitat. Pel que fa als efectius del cos, en situacions excepcionals també s'activa el protocol M2, fet que implica que tot el personal de Bombers ha de presentar-se al seu parc sempre que hi hagi vehicles per treballar.

Qui ajuda els Bombers?
En els incendis és molt usual que també hi intervinguin i sovint es parli de la mobilització d'ADF i dels GRAF. En el primer cas, es tracta de l'Agrupació de Defensa Forestal, una entitat sense ànim de lucre que inclou agrupacions de voluntaris formades per propietaris forestals i els ajuntaments dels municipis del seu àmbit territorial. Van ser regulats a partir del 1986 i a banda de participar en l'extinció d'incendis forestals també fan tasques de prevenció i vigilància de focs, a més de campanyes de divulgació i sensibilització.

Les sigles GRAF signifiquen Grup de Recolzament d'Actuacions Forestals. Dit de manera simple, és el grup d'especialistes dels Bombers que des del 1998, després dels incendis que van cremar 27.000 hectàrees a la Catalunya Central, treballen en l'extinció d'incendis forestals. Actualment, tenen el seu punt operatiu a Bellaterra i és una localització clau a l'hora de fer el seguiment i el control dels focs. De fet, per aquest motiu és habitual veure-hi la presència del conseller de l'Interior i altres autoritats públiques.

Com s'actua?
A banda de la feina tècnica per millorar la capacitat d'actuació del cos, en un incendi destaca la seva tasca a l'hora de crear focs tècnics o contrafocs. Precisament aquests dos conceptes també poden generar confusió. Un foctècnic o contrafoc és l'acció dels Bombers que consisteix a cremar sota control una part del bosc en la direcció en què avança un incendi per tal de crear un buit n'impedeixi l'avanç.

I abans de l'actuació hi ha la previsió, molts cops articulada a través del Pla Alfa. Definit pel Departament d'Interior, es tracta del procediment operatiu establert pel cos d'Agents Rurals i actualitzat diàriament per definir les actuacions dels efectius de vigilància i prevenció d'incendis, davant les situacions de perill d’incendi forestal que es puguin produir.

Aquestes situacions de perill d’incendis forestals es graduen en una escala de quatre nivells operatius i es divideixen per comarques. El nivell zero implica un perill baix d'incendi forestal mentre que l'u és moderat, el dos és alt i el tres és el nivell extrem de perill. A partir dels nivells dos i tres, implica també l'activació de les fases de prealerta i alerta previstes en el Pla Infocat, el que Protecció Civil dedica a les emergències d'incendis forestals.

A partir del nivell dos de perill, l'aplicació d'aquest pla implica la prohibició o la restricció de determinades activitats susceptibles de provocar incendis forestals, com ara la possibilitat d’encendre foc, la realització d’activitats esportives, de treballs forestals o d’activitats agrícoles i l’ús de barbacoes en les àrees de lleure existents. Fins i tot, com ha passat en molts moments de l'estiu, arribant a restringir l'accés a parcs naturals o zones muntanyoses.

I, quan un incendi està extingit, normalment el focus se centra en les causes. En aquest sentit, segons recull el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i AgendaRural, un foc pot haver sorgit per causes naturals -per exemple, una pluja seca de llamps-, accidentals -la crema d'una línia elèctrica o d'un motor-, intencionats -una persona o grup de persones l'han provocat amb un interès-, o per negligències -com cigarretes, fogueres o cremes agrícoles-. Segons dades del mateix departament, en els últims quatre anys la majoria han estat intencionats o per negligències.