* Especial turisme*

El complex equilibri entre ser «meca» de pelegrinatge i obrir les portes al turisme

Montserrat i la Cova, els dos centres de culte en actiu que més devoció atreuen de tot Catalunya, gestionen de manera diferent l'arribada de visitants

per Aina Font Torra, Manresa, Catalunya | 22 de juny de 2022 a les 05:45 |
Una turista fent-se una selfie a Montserrat | Adrià Costa
Segons dades actuals de l'Idescat (l'Institut d'Estadística de Catalunya), el Bages és la segona comarca de Catalunya que més centres de culte catòlic té: 299, concretament. Només la supera Osona, que compta amb 494. "No hem d'oblidar que en aquestes xifres també s'hi inclouen totes aquelles petites capelles construïdes dintre de masies pairals; i d'aquest tipus de masies, a Osona n'hi ha moltes", puntualitza el consultor expert en turisme, patrimoni i desenvolupament sostenible Jordi Rodó, que continua: "Tampoc podem perdre de vista que al llarg de la història, Manresa ha patit severs incendis que li han fet perdre un nombre important de centres de culte".

Es refereix, sobretot, al que hi va haver durant la Guerra de Successió (en què es va cremar mitja ciutat); als dos que van tenir lloc en el marc de la Guerra del Francès, i a la crema de deu grans centres de culte durant la Guerra Civil. "Si tenim en compte aquestes casuístiques, segurament estaríem empatats amb Vic", assegura.


Amb aquestes dades, doncs, no és d'estranyar que el Bages sigui la comarca que alberga els dos centres de culte en actiu de Catalunya que "més devoció i pelegrinatge nacional i internacional atreuen", emfatitza Rodó. Ens referim a l'Abadia de Montserrat i a la Cova de Sant Ignasi de Manresa. La primera, símbol indiscutible de Catalunya, fa anys i panys que és un destí de primer ordre tant per la gent que ve de fora com pels que hi vivim a tocar; la segona, una mica més discreta, és on el fundador de la Companyia de Jesús, Sant Ignasi de Loiola, va viure el punt més àlgid de la seva transformació espiritual, fet que la converteix en una espècie de "meca" per als jesuïtes.


Contràriament al que algú pugui pensar, però, el fet que tots dos temples tinguin aquest estatus religiós i espiritual, no vol dir que el gruix principal de visitants que reben combreguin amb el catolicisme o que els mogui únicament la fe. En el cas de Montserrat, per exemple, dels 2.744.121 de persones que hi van pujar l'any 2019, només un 11% ho va fer per motius estrictament religiosos, segons dades de la mateixa abadia. Les casuístiques de la Cova eren, fins ara, sensiblement diferents a les de Montserrat: la concurrència que hi abundava eren pelegrins d'arreu del món que viatjaven expressament fins a la capital del Bages només per contemplar el santuari on el seu referent religiós havia experimentat la gran il·luminació. I diem "només" perquè un cop allà, no se'n movien fins que no tornaven cap a casa (o marxaven a una altra banda).
 

Interior de la capella de la Cova de Sant Ignasi. Foto: Adrià Costa


Aquesta tendència, però, d'un parell d'anys ençà, ha variat. El motiu? Manresa 2022, el macroprojecte de promoció turística liderat per l'Ajuntament que aprofita l'efemèride del 500è aniversari de l'arribada de Sant Ignasi de Loiola a la ciutat per "vendre'ns com un destí atractiu i, alhora, transformador", exposa Joan Calmet, regidor de Turisme i Projecció de la Ciutat de l'Ajuntament de Manresa. En aquest sentit, doncs, la intenció del consistori no és captar -només- l'atenció d'un perfil de visitant eminentment religiós: "El que volem és que la gent vingui, conegui la ciutat i se sorprengui del potencial que té".

Com? A través, sobretot, de les visites guiades Manresa, cor de Catalunya i Manresa Ignasiana. Aquesta segona recorre els diversos indrets de la ciutat marcats per les anècdotes, les llegendes i el simbolisme al voltant de la figura del fundador de la Companyia de Jesús. Entrar a la Cova, efectivament, forma part de l'itinerari.

La visió dels jesuïtes: "Hem perdut en qualitat d'acollida"


Xavier Melloni fa molts anys que viu a la Cova. Antropòleg, teòleg i fenomenòleg de la religió, actualment és el director del Centre Internacional d'Espiritualitat Ignasiana -conegut també com a Casa d'Exercicis Espirituals-, que es troba dintre de les instal·lacions del santuari manresà; un santuari, recordem-ho, que és privat i que gestionen els mateixos jesuïtes que hi resideixen. Això vol dir, doncs, que cada vegada que des de l'Oficina de Turisme de Manresa es programa una visita guiada pel patrimoni ignasià, abans ha de parlar amb la Cova per saber si els va bé rebre gent.


"Nosaltres no volem convertir-nos en un pol d'atracció turístic; no volem solapar visites, ni que hi hagi soroll, ni que qui vingui quedi indiferent davant del que veu. El que busquem és obrir un espai perquè les persones, a través de la sacralitat de la Cova, connectin amb el seu lloc sagrat interior", reflexiona Melloni. En el seu cas, "el que sempre intentem és que la visita acabi essent una experiència espiritual on la paraula no ocupi tot l'espai" i on "cadascú pugui fer la seva pròpia interpretació del que contempla". Aconseguir això, puntualitza, "és un art", perquè "no tots els grups venen amb aquesta disposició: n'hi ha que l'únic que busquen és consumir tantes vivències com sigui possible".

I aquí "és on rau, per a mi, la diferència entre el turista i el pelegrí". El primer, apunta Melloni, "torna igual que com va marxar però amb més souvenirs i més fotografies"; el pelegrí, en canvi, "arriba a casa diferent de com se'n va anar perquè el principal motiu del seu viatge era aprendre deixar-se transformar". 
 

Xavier Melloni, fotografiat a la sala de meditació del complex de la Cova de Sant Ignasi. Foto: Adrià Costa


Abans que Manresa 2022 entrés en acció, pràcticament totes les visites a la Cova aconseguien aquest punt experiencial i de connexió interior. Amb l'augment de visitants, però, "ens estem trobant que hem perdut en qualitat d'acollida, i això és perillós perquè pot conduir-nos a convertir-nos en un producte més de consum, i no ho volem de cap manera", diu el director de la Casa d'Exercicis Espirituals.

I és que a banda de per les rutes guiades ofertes per l'Oficina de Turisme, el temple jesuïta manresà també ha percebut un boom de visitants arran de la inauguració dels mosaics que el prestigiós artista Marko Rupnik va dissenyar per decorar les vuit capelles laterals del Santuari de la Cova. Aquest mosaïcista eslovè, que és conegut com el Miquel Àngel del segle XXI, ha concebut, entre d'altres, els mosaics de la capella Redemptoris Mater del Palau Apostòlic del Vaticà; els dels santuaris de Fàtima i Lourdes; els de la Catedral de l'Almudena de Madrid, o els del Santuari de Sant Joan Pau II, a Washington D.C.

"Una cosa que no ens havia passat mai és que ara ens trobem gent que ve exclusivament per veure l'obra de Rupnik i que no sap absolutament res de la Cova, del Manresa 2022 i, encara menys, de Sant Ignasi de Loiola". Són persones, comenta, "que només venen a veure art i que sense esperar-s'ho, es troben amb tota la resta". 

Deure's al turisme per seguir existint: la realitat de Montserrat


A diferència de la Cova -que la seva principal font d'ingressos són les formacions, els tallers i els retirs que s'ofereixen des del Centre Internacional d'Espiritualitat Ignasiana-, el model econòmic de Montserrat comença i acaba en el visitant. "Qui aporta els recursos per mantenir el sistema amb què funciona l'Abadia és la gent que ve", apunta Josep Altayó, director general de L'Agrícola Regional (L'ARSA), l'empresa propietat de la Comunitat Benedictina que gestiona tots els serveis de Montserrat, des dels hotels fins al museu, passant pels bars, els restaurants i les botigues. 
 

Llarga cua de persones per poder entrar a la basílica Santa Maria de Montserrat. Foto: Mar Martí


Amb el benentès, doncs, que l'estructura es manté viva gràcies al turisme, és pràcticament obligat "tenir una mentalitat molt oberta" i "rebre tothom amb la mateixa calidesa". I amb tothom "ens referim a qualsevol persona de qualsevol nacionalitat i amb la motivació que sigui", aclareix Altayó. Perquè si alguna cosa té Montserrat, "i que la fa pràcticament única al món", és que compta amb tres grans atractius en un mateix indret: la muntanya, el monestir i el santuari. Cadascun d'ells és susceptible d'atreure un públic diferent, però com que "tot és allà", el que acostuma a passar és que algú que ha pujat fins a dalt per fer muntanya, acabi, també, entrant a la basílica.

En aquest sentit, a simple vista, "seria molt difícil determinar qui ve per a què". És per això que abans que esclatés la pandèmia, des de L'ARSA acostumava a fer una mitjana de 2.000 enquestes anuals "en què preguntàvem a la gent quina era la motivació que els havia dut fins aquí i què hi estaven fent". 

No, la fe no és el motor principal de les visites


En tant que espai de culte religiós de referència, l'Abadia de Montserrat cada any fa un buidatge dels diferents perfils de gent que rep. Dintre d'aquest desglossat s'hi inclou tot aquell públic amb motivacions únicament religioses, és a dir, "aquella gent que visita algun dels espai que nosaltres anomenem sagrats i que participa activament en aquest fet religiós, ja sigui a través d'un acte litúrgic, d'una pregària...", diu Altayó. En aquest sentit, assenyala, "totes aquelles persones que entren a la basílica només per visitar-la però sense cap voluntat de viure una experiència religiosa, no s'incoluen en aquest sac".  

Feta aquesta apreciació, i segons dades facilitades per L'ARSA, trobem que el motor principal de les visites a l'Abadia no és la fe. Tal com avançàvem al començament del reportatge, l'any 2019, només un 11% del total de visitants que va registrar Montserrat va declarar que la motivació que l'havia dut fins allà era religiosa. Aquest percentatge creix una mica més (fins al 18%) si parlem de turisme català. "Podria ser que aquesta darrera dada fos una mica més alta, i és que en general, a Catalunya la religiositat es viu d'una manera molt introvertida", exposa Altayó.
 

Monestir de Montserrat. Foto: Josep M Montaner


Sigui com sigui, la tendència més comuna entre el públic internacional és visitar l'Abadia i tot el que ofereix, no pas per un interès religiós sinó per una inquietud més aviat cultural i, moltes vegades, eminentment turística: "La majoria són persones que han vingut a passar una setmaneta a Catalunya, que s'estan allotjant a Barcelona o a les costes Brava o Daurada, i que escullen un dia per pujar a Montserrat". Qui ve per vocació catòlica, normalment ho fa en grup i a través de circuits organitzats que passen pels grans santuaris d'Europa. "A tota aquesta gent els oferim una sèrie de serveis vinculats a l'atenció pastoral per si volen encarregar una missa, ser atesos per algun monjo, fer confessió...", detalla.

En el cas català, de les 774.671 persones que hi van fer cap durant el 2019, un 51% va declarar motivacions turístiques (visitar l'espai i passejar per l'entorn); un 18%, religioses; un 9% relacionades amb la natura, i un 17%, per interès cultural (anar al museu i sentir l'Escolania). Igual que en el cas internacional, "a qui ve per qüestions vinculades a la fe (romeries i parròquies, sobretot), també se li ofereix atenció pastoral". De fet, assegura Altayó, "atenem més gent catalana que estrangera". 
 

Cada cop més a prop de les xifres prepandèmia


"Hem patit molt, nosaltres, els efectes de la Covid", diu el director de L'ARSA. La caiguda de visitants tant el 2020 com el 2021 va ser del 70%. "Estem parlant d'un daltabaix important que, per sort, estem deixant enrere, sobretot pel que fa als visitants catalans". Segons comenta, "podríem dir que pràcticament estem en xifres prepandèmia". Pel que fa al mercat internacional, "anem millorant però tardarem temps a registrar els índex de 2017, 2018 i 2019". I és que "van ser uns anys de xifres altíssimes". Si bé la tendència, històricament, havia estat 40% visitants catalans - 60% turistes estrangers i de la resta de l'estat espanyol, durant els tres darrers anys abans que arribés el coronavirus, el volum de forasters va créixer exponencialment. El 2019, per exemple, del total de visitants, un 71,3% provenien d'Espanya o de la resta del món.
 

L'estiu no és la millor època


"No hi ha cap santuari que registri el pic més alt de visites durant els mesos d'estiu", sentencia Altayó. Montserrat no n'és una excepció. "La nostra temporalitat és des de Setmana Santa fins a Sant Joan, i des de la Mare de Déu d'Agost fins a Tots Sants", diu. "Hem de pensar que la majoria de gent, a l'estiu vol anar a la platja: aquí fa molta calor i, de fet, en algun moment o altre ens fan tancar el Parc Natural per risc d'incendi", recorda.

Un altre detall important que fa baixar l'afluència de visitants és el fet que durant el període vacacional per excel·lència, l'Escolania no hi és: "Molta gent només puja per sentir-la cantar!", assegura. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació