02
de juliol
del
2022
Actualitzat
el
04
de juliol
a les
10:24h
Les marques de vehicles més importants de l'Estat s'uneixen per crear una xarxa de confiances i d'intercanvi d'informació secreta i confidencial. El resultat: milers de clients que acaben pagant més diners per comprar un cotxe. Per insòlit i desconegut que pugui semblar, això és exactament el que va passar entre els anys 2006 i 2013 a l'Estat en el cas conegut com el càrtel dels cotxes.
Darrere de la trama hi ha -ni més ni menys- 147 concessionaris espanyols, més de 20 fabricants, dues consultores i 26 grans marques de vehicles. El cas es va destapar el 2015 i el Tribunal Suprem ja ha emès en els últims mesos diverses sentències que certifiquen les infraccions. De fet, la Comissió Nacional dels Mercats i Competència (CNMC) va multar amb 130,6 milions d'euros les marques. Totes excepte Volkswagen (amb marques com Seat, Porsche i Audi), a la qual la CNMC li va retirar la multa per haver delatat el càrtel.
Per entendre-ho de manera molt simplificada, un càrtel és un acord entre grans empreses del mateix sector amb l'objectiu d'eliminar la competència entre ells. Intercanviaven informació secreta i confidencial per controlar els preus de mercat i el perjudicat era el client, que pagava un sobrecost per la compra d'un vehicle. De forma simplificada, com detalla l'advocat Andoni de la Llosa -encarregat de gestionar des del seu bufet bona part de les reclamacions des del 2018-, amb aquests pactes aconseguien que cap de les marques fes mai un vehicle més barat o amb millors característiques que algun dels membres del càrtel. El Suprem actua perquè l'establiment d'aquests pactes és il·legal i està sancionat per llei: les empreses d'un mateix sector han de competir, no fer un càrtel. Milers de clients poden estar afectats pel cas i, per ara, s'estan gestionant ja més de 45.000 casos. Ara queden pocs mesos perquè acabi el termini per recuperar els diners que es van cobrar de mes.
El Suprem obre la porta a la reclamació
De la Llosa, especialista en dret de la competència i en concret del càrtel dels cotxes, explica les claus per afrontar una situació així en cas d'estar-hi immers. De fet, és arran de les condemnes del Suprem que s'obre la via de les reclamacions dels clients que van adquirir algun vehicle. "Es tracta de preguntar-nos què hagués passat", manté. Dit d'altra manera: quants diners s'haurien estalviat els clients per comprar un vehicle d'aquesta més d'una vintena de marques si el càrtel no hagués existit? No hi ha una resposta per a tots els casos, ja que, evidentment, cada vehicle té el seu cost, però la mitjana se situa entre els 3.000 i 4.000 euros. Ara, la lluita legal es basa a intentar que les marques retornin aquests diners als clients afectats.
I és un terreny que es preveu llarg. El procés, assegura De la Llosa, és molt complex i pot trigar fins a quatre o cinc anys a resoldre's des que s'inicia la reclamació davant la justícia. El bufet d'advocats del qual ell mateix forma part, Redi Advocats, actualment està gestionant més de 40.000 reclamacions que en les pròximes setmanes seran presentades davant dels tribunals. En termes jurídics, es tracta d'una reclamació de danys contra els condemnats.
Els terminis, una incertesa més en el cas
El recorregut legal del cas és una llosa més en el procés per reclamar. L'actuació del càrtel comença fa més de 15 anys, la condemna del Suprem és del 2015 i, després de les al·legacions dels condemnats tant al Suprem com a l'Audiència Nacional, les diverses sentències que ratifiquen les infraccions -són individuals per cada actor implicat- es van publicar entre l'abril i el desembre del 2021.
El fet que les sentències s'emetin de manera individual obre una incertesa més en el procés: la finalització del termini de reclamació. Teòricament, pot passar fins a un any per fer la reclamació des que hi ha una sentència ferma. Ara bé, hi ha interrogants que fins i tot no troben consens entre els juristes. "El més lògic és reclamar a la marca del vehicle afectat, però també es pot reclamar a Toyota per un cotxe Peugeot perquè forma part del mateix cas", assegura De La Llosa.
"A Espanya no hi ha jurisprudència"
Una altra de les claus del cas és l'aleatorietat de les sentències que poden emetre els jutges. De fet, encara que els advocats comprovin que hi ha vehicles que estan afectats pel càrtel dels cotxes, és possible que la justícia acabi decidint en contra dels seus clients. "Això és perquè a Espanya no hi ha jurisprudència", afirma De la Llosa, en referència al fet que existeixin diferents sentències en un mateix sentit no significa que no hi pugui haver una resolució en sentit contrari.
Cedir els drets de reclamació, una tercera via
Precisament pel sol fet que dos jutges puguin legislar totalment diferent, des del bufet d'advocats del qual forma part De la Llosa han obert una tercera via que, com a mínim, pot donar més seguretat econòmica als afectats. El que proposen és una cessió dels drets de reclamació, cosa que implica que tots els costos del procés vagin a càrrec de l'equip jurídic. Això és, per una banda, un avantatge: si el cas es perd, tots els càrrecs a pagar són coberts pel mateix equip. Per altra banda, l'inconvenient -lògic- és que si el cas acaba en victòria, el client cedeix el 25% dels diners obtinguts a l'empresa a la qual ha cedit els drets. Ara, el procés de recollida d'adhesions que havien establert ha acabat i portaran les reclamacions davant els tribunals.
Com puc comprovar si estic afectat?
Posat tot sobre la taula, és clar que és un procés molt complicat, però des del bufet d'advocats de De la Llosa han habilitat una manera senzilla d'intentar saber si un cotxe es troba entre els afectats. Només es tracta d'entrar en aquest enllaç i introduir la marca del cotxe i l'any i el mes en què va ser comprat, sense la necessitat de prendre cap més compromís. A l'instant es confirma si el vehicle està afectat pel cas del càrtel dels cotxes, i ja es tracta d'una decisió personal decidir si se segueix la via del bufet d'advocats o es busquen altres vies per intentar recuperar els diners.
Darrere de la trama hi ha -ni més ni menys- 147 concessionaris espanyols, més de 20 fabricants, dues consultores i 26 grans marques de vehicles. El cas es va destapar el 2015 i el Tribunal Suprem ja ha emès en els últims mesos diverses sentències que certifiquen les infraccions. De fet, la Comissió Nacional dels Mercats i Competència (CNMC) va multar amb 130,6 milions d'euros les marques. Totes excepte Volkswagen (amb marques com Seat, Porsche i Audi), a la qual la CNMC li va retirar la multa per haver delatat el càrtel.
Per entendre-ho de manera molt simplificada, un càrtel és un acord entre grans empreses del mateix sector amb l'objectiu d'eliminar la competència entre ells. Intercanviaven informació secreta i confidencial per controlar els preus de mercat i el perjudicat era el client, que pagava un sobrecost per la compra d'un vehicle. De forma simplificada, com detalla l'advocat Andoni de la Llosa -encarregat de gestionar des del seu bufet bona part de les reclamacions des del 2018-, amb aquests pactes aconseguien que cap de les marques fes mai un vehicle més barat o amb millors característiques que algun dels membres del càrtel. El Suprem actua perquè l'establiment d'aquests pactes és il·legal i està sancionat per llei: les empreses d'un mateix sector han de competir, no fer un càrtel. Milers de clients poden estar afectats pel cas i, per ara, s'estan gestionant ja més de 45.000 casos. Ara queden pocs mesos perquè acabi el termini per recuperar els diners que es van cobrar de mes.
El Suprem obre la porta a la reclamació
De la Llosa, especialista en dret de la competència i en concret del càrtel dels cotxes, explica les claus per afrontar una situació així en cas d'estar-hi immers. De fet, és arran de les condemnes del Suprem que s'obre la via de les reclamacions dels clients que van adquirir algun vehicle. "Es tracta de preguntar-nos què hagués passat", manté. Dit d'altra manera: quants diners s'haurien estalviat els clients per comprar un vehicle d'aquesta més d'una vintena de marques si el càrtel no hagués existit? No hi ha una resposta per a tots els casos, ja que, evidentment, cada vehicle té el seu cost, però la mitjana se situa entre els 3.000 i 4.000 euros. Ara, la lluita legal es basa a intentar que les marques retornin aquests diners als clients afectats.
I és un terreny que es preveu llarg. El procés, assegura De la Llosa, és molt complex i pot trigar fins a quatre o cinc anys a resoldre's des que s'inicia la reclamació davant la justícia. El bufet d'advocats del qual ell mateix forma part, Redi Advocats, actualment està gestionant més de 40.000 reclamacions que en les pròximes setmanes seran presentades davant dels tribunals. En termes jurídics, es tracta d'una reclamació de danys contra els condemnats.
Els terminis, una incertesa més en el cas
El recorregut legal del cas és una llosa més en el procés per reclamar. L'actuació del càrtel comença fa més de 15 anys, la condemna del Suprem és del 2015 i, després de les al·legacions dels condemnats tant al Suprem com a l'Audiència Nacional, les diverses sentències que ratifiquen les infraccions -són individuals per cada actor implicat- es van publicar entre l'abril i el desembre del 2021.
El fet que les sentències s'emetin de manera individual obre una incertesa més en el procés: la finalització del termini de reclamació. Teòricament, pot passar fins a un any per fer la reclamació des que hi ha una sentència ferma. Ara bé, hi ha interrogants que fins i tot no troben consens entre els juristes. "El més lògic és reclamar a la marca del vehicle afectat, però també es pot reclamar a Toyota per un cotxe Peugeot perquè forma part del mateix cas", assegura De La Llosa.
"A Espanya no hi ha jurisprudència"
Una altra de les claus del cas és l'aleatorietat de les sentències que poden emetre els jutges. De fet, encara que els advocats comprovin que hi ha vehicles que estan afectats pel càrtel dels cotxes, és possible que la justícia acabi decidint en contra dels seus clients. "Això és perquè a Espanya no hi ha jurisprudència", afirma De la Llosa, en referència al fet que existeixin diferents sentències en un mateix sentit no significa que no hi pugui haver una resolució en sentit contrari.
Cedir els drets de reclamació, una tercera via
Precisament pel sol fet que dos jutges puguin legislar totalment diferent, des del bufet d'advocats del qual forma part De la Llosa han obert una tercera via que, com a mínim, pot donar més seguretat econòmica als afectats. El que proposen és una cessió dels drets de reclamació, cosa que implica que tots els costos del procés vagin a càrrec de l'equip jurídic. Això és, per una banda, un avantatge: si el cas es perd, tots els càrrecs a pagar són coberts pel mateix equip. Per altra banda, l'inconvenient -lògic- és que si el cas acaba en victòria, el client cedeix el 25% dels diners obtinguts a l'empresa a la qual ha cedit els drets. Ara, el procés de recollida d'adhesions que havien establert ha acabat i portaran les reclamacions davant els tribunals.
Com puc comprovar si estic afectat?
Posat tot sobre la taula, és clar que és un procés molt complicat, però des del bufet d'advocats de De la Llosa han habilitat una manera senzilla d'intentar saber si un cotxe es troba entre els afectats. Només es tracta d'entrar en aquest enllaç i introduir la marca del cotxe i l'any i el mes en què va ser comprat, sense la necessitat de prendre cap més compromís. A l'instant es confirma si el vehicle està afectat pel cas del càrtel dels cotxes, i ja es tracta d'una decisió personal decidir si se segueix la via del bufet d'advocats o es busquen altres vies per intentar recuperar els diners.