economia

Giró destaca la solidesa de l'economia catalana malgrat un finançament que «escanya» el país

El dinamisme del sector serveis, especialment el turisme estranger, i la solidesa del mercat de treball impulsen la robustesa econòmica, segons l'Informe anual del Govern

El conseller Giró, aquest dilluns en la presentació de l'Informe anual | Economia
per Pep Martí, Barcelona, Catalunya | 20 de juny de 2022 a les 14:18 |
El conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró, ha destacat "l'extraordinària resiliència" i els "fonaments sòlids" de l'economia catalana malgrat el que ha suposat la successió de crisis que va començar a inicis del 2020 amb la pandèmia. Això malgrat que el país viu "escanyat" per un dèficit endèmic del sistema de finançament i per una balança fiscal igual d'asfixiant. Ho ha assegurat en la presentació de l'Informe anual de l'economia catalana, que ha fet acompanyat de la secretària d'Afers Econòmics i Fons Europeus, Matilde Villarroya, i la directora general d'Anàlisi i Prospectiva Econòmica, Marta Curto.

El conseller Giró ha recordat el relat interessat sobre una suposada "decadència" econòmica del país i els "efectes perniciosos" dels governs sobiranistes i l'ha contraposat al comportament de l'economia catalana els darrers trenta mesos. Les dades objectives de l'economia catalana -ha afirmat- mostren la robustesa del teixit productiu català. "Les prestacions de l'economia catalana estan demostrant ser superiors als de l'economia espanyola i estan al nivell d'altres economies europees".


Giró s'ha referit a la crisi global i la incertesa en l'horitzó, que té com a factor primer la inflació. Ha explicat que el Banc Central Europeu té la seva raó de ser en evitar que la inflació vagi més enllà d'un 2%, però ha alertat dels riscos de la decisió d'incrementar els tipus d'interès, el que pretén alentir l'activitat econòmica i contenir la inflació. Per això ha reclamat "precisió de rellotger" al BCE per evitar un escenari de recessió econòmica.  

El conseller Giró ha aprofundit també en l'efecte dels colls d'ampolla, que ha explicat l'esgotament del model d'organitzar la producció de la globalització, amb uns canals de producció eficients fins ara. La transcendència que tindran els fons europeus es troba també aquí, ja que pretenen donar robustesa al teixit productiu del continent i reduir-ne la seva dependència, que s'ha vist facilitada per la deslocalització d'empreses. Ha posat com a exemple d'això la voluntat de crear una sòlida indústria europea de microxips i microconductors, un sector estratègic essencial en l'actual context.


Jaume Giró ha subratllat el factor de la inestabilitat geopolítica, amb el que implica de reaparició de la temptació proteccionista. Un quadre que exigeix refermar els "fonaments" de la societat i l'economia catalana i en què els pressupostos hi tindran un paper essencial. El conseller d'Economia i Hisenda ha confiat en l'impacte que tindran, en aquest snetit, els Next Generation i també les inversions de l'Estat, "si finalment decideix invertir a casa nostra" en proporció a la solidesa econòmica de Catalunya.  

Un PIB a l'alça


El PIB català va créixer el 2021 per damunt de la mitjana espanyola i europea, com ha recordat Matilde Villarroya. El sector turístic està experimentant una inflexió rellevant, com també la base exportadora. La millora de l'ocupació també ha estat evident, amb una taxa d'atur el 2021 que va assolir els nivells més baixos des del 2008, amb l'inici de la crisi financera. La secretària d'Afers Econòmics ha destacat l'impacte de la guerra i la crisi de subministraments, que ha provocat una inflació desbocada, una tendència que ha forçat el BCE a un increment dels tipus d'interès. Un escenari al qual s'ha d'afegir el dèficit d'execució d'inversions per part de l'estat a Catalunya, que només ha complert el 35% del que havia pressupostat.  

Marta Calvo, responsable de l'elaboració de l'Informe, ha detallat les dades de reactivació de l'economia catalana després de la contracció que es va produir el 2020 arran de la pandèmia. La represa econòmica va ser general a tot el món el 2021, amb un increment del PIB global del 3,6% i a la zona euro d'un 5,4% interanual. L'impacte de la guerra fan que les previsions s'hagin vist rebaixades i la previsió és que el PIB creixi un 3,6% amb un creixement a la zona euro del 2,7%. L'estat espanyol creixeria entorn d'un 4%. 

El PIB català va créixer un 5,4% a Catalunya. "Sense una política expansiva -ha assegurat Calvo-, això no hagués estat possible". En el primer trimestre del 2022, el PIB català ha crescut un 6,4%, en bona part gràcies al dinamisme dels serveis. La previsió és d'un creixement del 4,9 pel 2022 i del 2,9% el 2023. Calvo ha subratllat que la represa del turisme estranger ha estat una de les sorpreses positives de l'actual context. El sector turístic serà un dels motors del creixement de l'economia catalana, davant una indústria, un sector agrari i una construcció que han notat més l'encariment i l'escassetat de matèries primeres. 

Pel que fa al mercat de treball, que també ha recuperat impuls, a inicis del 2022 les variables d'ocupació ja van retornar als valors dels anys anteriors a la pandèmia i la taxa d'atur se situava en els nivells més baixos des del 2008, amb una taxa del 10,2% en la dada. No es recordava una dada tan baixa des d'abans de la crisi financera. Una dada rellevant de l'Informe és que s'han reduït els nivells de desigualtat a on estaven abans de la pandèmia. En aquest sentit, les transferències públiques han estat decisives, en el moment més àlgid de la crisi sanitària, per reduir en dues terceres parts la desigualtat. 

Impacte directe de la guerra


L'Informe assenyala l'efecte del conflicte a Ucraïna en l'economia catalana. El pes de les exportacions catalanes als dos països en guerra no és molt elevat, amb un 0,8% a Rússia i un 0,2% a Ucraïna. En el cas de les importacions, les russes són només un 0,2% del total i les provinents d'Ucraïna un 0,4%. Però cal dir que tots dos països són actors crítics de la cadena de proveïments, especialment de combustibles i gas neó pel que fa a Rússia. En el cas d'Ucraïna, té un paper destacat pel que fa a importació d'oli de gira-sol i blat de moro. Pel que fa als colls d'ampolla, afecten l'economia catalana sectors com el del petroli, els cotxes de motor, productes químics, cautxú, equips elèctrics i productes informàtics. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació