19
de juny
del
2022
La societat francesa ha enviat un missatge molt clar al poder en la segona volta de les eleccions legislatives franceses: el president de la República, Emmanuel Macron, no disposarà de la majoria absoluta a l'Assemblea Nacional i haurà d'establir pactes ara encara incerts. Ensemble (Junts), l'aliança formada pel seu partit, La República en Marxa, i diversos aliats centristes com el Modem, no assoleixen el control del legislatiu, tot i ser la primera força. A les deu del vespre, les projeccions atorgaven als macronistes entre 230 i 240 escons, lluny dels 289 de la majoria absoluta. La Nova Unió Popular Ecologista i Social (Nupes), el bloc d'esquerres que lidera Jean-Luc Mélenchon, s'afiançava com a segona força a l'entorn de 165-175 escons.
Com a gran sorpresa, l'extrema dreta del Reagrupament Nacional de Marine Le Pen irrompia amb força al Parlament fregant els 90 diputats. Un bon resultat, tot i que no superior al que va obtenir la candidata ultra a les presidencials. Aquest cop, però, l'elevada abstenció i el desgast dels partits tradicionals ha fet que no s'hagi produït un front republicà massiu. D'aquesta manera, una part dels candidats ultres que havien arribat en primera posició a la primera volta, han obtingut la victòria. Això s'ha produït, per exemple, a la Catalunya Nord, que ha elegit quatre diputats d'extrema dreta: Sophie Blanc, Anaïs Sabatini, S. Dogor-Such i Michèle Martínez.
La dreta tradicional, concentrada en el partit Els Republicans, ha quedat en quarta posició i superarà amb prou feines la seixantena d'escons. La sorpresa dels resultats ha vingut donada per la gran fragmentació del vot, que no ha permès que el sistema majoritari, establert per garantir grans majories de la primera força, hagi actuat aquesta vegada per ajudar l'Elisi a disposar d'una Assemblea addicta.
Tot plegat obligarà Emmanuel Macron a fer pactes, prendre nota del malestar que emeten les urnes franceses i decidir cap a on vol dirigir la nova majoria. Previsiblement ho farà mirant a la dreta conservadora, amb la qual podria assolir la majoria absoluta de l'Assemblea, tot i que amb molts esforços. Fent una anàlisi més aprofundida, es podria afirmar que aquestes eleccions han donat al Parlament francès una rellevància política fins ara inexistent. I li treuran al cap de l'Estat, figura gairebé omnipotent en el sistema polític francès, part del seu poder simbòlic.
Com a gran sorpresa, l'extrema dreta del Reagrupament Nacional de Marine Le Pen irrompia amb força al Parlament fregant els 90 diputats. Un bon resultat, tot i que no superior al que va obtenir la candidata ultra a les presidencials. Aquest cop, però, l'elevada abstenció i el desgast dels partits tradicionals ha fet que no s'hagi produït un front republicà massiu. D'aquesta manera, una part dels candidats ultres que havien arribat en primera posició a la primera volta, han obtingut la victòria. Això s'ha produït, per exemple, a la Catalunya Nord, que ha elegit quatre diputats d'extrema dreta: Sophie Blanc, Anaïs Sabatini, S. Dogor-Such i Michèle Martínez.
La dreta tradicional, concentrada en el partit Els Republicans, ha quedat en quarta posició i superarà amb prou feines la seixantena d'escons. La sorpresa dels resultats ha vingut donada per la gran fragmentació del vot, que no ha permès que el sistema majoritari, establert per garantir grans majories de la primera força, hagi actuat aquesta vegada per ajudar l'Elisi a disposar d'una Assemblea addicta.
Tot plegat obligarà Emmanuel Macron a fer pactes, prendre nota del malestar que emeten les urnes franceses i decidir cap a on vol dirigir la nova majoria. Previsiblement ho farà mirant a la dreta conservadora, amb la qual podria assolir la majoria absoluta de l'Assemblea, tot i que amb molts esforços. Fent una anàlisi més aprofundida, es podria afirmar que aquestes eleccions han donat al Parlament francès una rellevància política fins ara inexistent. I li treuran al cap de l'Estat, figura gairebé omnipotent en el sistema polític francès, part del seu poder simbòlic.