No, no veia cada dia Els Matins, però sabia que Lídia Heredia era allà. I el simple fet de saber que tenia aquella part de la meva vida resolta em feia obviar la tele i preocupar-me per altres fronts que en aquell moment considerava més urgents. Perquè ja teníem la Lídia apuntalant-nos la informació matinal, i amb ella aquell territori concret quedava ben marcat i protegit.
Quedava protegit de localismes mal enfocats, de rigors relatius i de preguntes blanquescom la neu. Quedava protegit d'entrevistes robòtiques i de connexions buides de contingut. També de convidats que només tinguessin la voluntat de fer una mica de pantalla a l'hora del cafè, pasturant sense conseqüències per un plató, creient que el periodisme i els titulars es fan a la carta.
Perquè la Lídia sempre ha sabut què volia ella i què no interessava a l'audiència d'una televisió pública, i ens ho ha anat demostrant amb la impressió d'un segell reconeixible que no destaca per la seva capacitat de reproduir-se massivament dins del nostre periodisme. Un segell honest, sensat, que no s'ha caracteritzat mai per fer massa soroll ni per ser especialment vistós. N'ha tingut prou sent professional.
No, no veia cada dia Els Matins, però sabia que Lídia Heredia era allà, havent-se preparat a consciència una bona entrevista, com abans, quan les entrevistes es preparaven a consciència. I escoltant a qui tenia davant sense estar únicament pendent de la següent pregunta, com abans, quan a les entrevistes s'escoltava a l'altre.
Sabent que la Lídia era allà fent això -tal com ho fa també Gemma Nierga al seu Cafè d'idees, per cert- la meva ànima quedava tranquil·la. Algú estava fent la seva feina.
Avui, però, tot torna a quedar regirat. Què hi has d'anar a fer, a Washington, Lídia? Per què ens prives d'aquest refugi que ja teníem garantit? Acostumats a ser nòmades en tants aspectes de les nostres vides, alguns havíem trobat un lloc segur en el teu periodisme precís i amable. Un lloc que ara quedarà lluny, a milers de quilòmetres, amb la mateixa essència però amb aparicions comptades i breus.
Gaudeix l'experiència americana, però torna aviat, Lídia. Torna i queda't amb la franja que vulguis de la graella, tria-la a l'atzar com ho fa El Foraster a l'inici de cada programa. Aquella franja on vagi a parar el teu directe periodístic tornarà a ser un refugi.