19
de juny
del
2022
Actualitzat
a les
8:25h
Aquest diumenge, més de sis milions d'andalusos estan convocats a les urnes per renovar el Parlament de la comunitat. Fa quatre anys, una suma de les tres formacions de dretes -el PP, Ciutadans i Vox- van dur a la presidència de la Junta el popular Juan Manuel Moreno Bonilla. Un executiu de coalició de PP i Ciutadans ha regit Andalusia després de quasi 40 anys de govern del PSOE. Ara, les urnes diran si l'hegemonia conservadora és un parèntesi i l'esquerra recupera posicions, si la suma de dretes torna a imposar-se o si, encara més, Vox reforça la seva posició i arrossega el PP més a l'extrem.
A mesura que la campanya ha anat avançant, s'ha consolidat la sensació d'un PP que, per primer cop, podria situar-se com a primera força d'Andalusia. La majoria d'enquestes van en aquesta direcció i, alhora, assenyalen una clara tendència a l'alça de l'extrema dreta. Aquestes són cinc de les claus sobre les quals giraran les anàlisis postelectorals, que tindran un impacte directe sobre la política espanyola.
Un termòmetre de l'aliança Feijóo-PP andalús
Tret de gran sorpresa, el PP arribarà primer en aquestes eleccions. Moreno Bonilla ha fet una campanya tranquil·la, construïda sobre la base de la seguretat en el triomf i, per tant, no ha arriscat, evitant tant com ha pogut les controvèrsies. El president de la Junta se sent còmode amb un estil moderat i aparentment conciliador. En aquests moments, al PP governa una aliança entre el gallec Alberto Núñez-Feijóo i l'andalús Moreno.
Si aquest diumenge Moreno Bonilla frega la majoria absoluta o suma més que tota l'esquerra junta, haurà guanyat la partida que juga i, a més, haurà posat Feijóo a l'inici de la carretera que porta a la Moncloa. Si fan curt i necessiten el "sí" de Vox, suaran i donaran aire a Pedro Sánchez.
Un triomf nítid de Moreno diluirà la influència d'Isabel Díaz Ayuso dins del PP. Reforçaria l'estratègia d'una direcció conservadora que vol mostrar un rostre menys crispat que el de Pablo Casado. La presidenta madrilenya controla amb mà de ferro l'organització del partit a la seva comunitat, però un Moreno intractable la convertirà en una intèrpret secundària de la partitura de la dreta. Feijóo-Moreno haurien aconseguit, d'aquesta manera, oferir un discurs alternatiu al d'Ayuso sense dependre de Vox.
La capacitat de condicionar que tindrà Vox
El partit ultra ha jugat fort a Andalusia. La candidata, Macarena Olona, és una de les figures principals de Vox i no ha anat al sud per empatar. La seva dèria és rosegar tant com pugui el vot conservador i deixar Moreno del tot de genolls davant d'ella. En definitiva: trastocar al màxim els càlculs de Génova i forçar el dirigent andalús a radicalitzar la seva política, amb el risc que això pugui "despertar" una esquerra avui desubicada. Però si les urnes deixen Vox en una posició en què el seu suport explícit no sigui necessari, Andalusia haurà assenyalat els límits del populisme ultra. Olona va començar la campanya amb empenta, però els dos debats televisats van permetre a les candidates d'esquerres, Inmaculada Nieto i Teresa Rodríguez, ridiculitzar en més d'una ocasió l'aspirant ultra. "Iberdrolona", li va etzibar Rodríguez en un debat, recordant que era accionista de l'elèctrica.
La resistència del PSOE
Sánchez potser haurà de recórrer a més que el seu manual de resistència per reaccionar al veredicte electoral. Que el PSOE passi a segona força en el que ha estat el seu feu històric és ja de per si espectacular. Però que resti en la marginalitat i hagi de conformar-se amb una llarga etapa a l'oposició generarà tensió màxima al partit. Sánchez va anar retallant el poder de la seva arxienemiga Susana Díaz, però el candidat socialista, Juan Espadas, no ha estat capaç de generar un relat creïble i se li ha anat posant cara de Luis Tudanca, el líder socialista a Castella i Lleó, derrotat recentment. La gran pregunta és: què pot fer Sánchez en cas de desfeta?
Les limitacions del projecte de Yolanda Díaz
Els electors també decidiran si la vicepresidenta Yolanda Díaz està encarrilant el seu projecte polític. Que l'esquerra a l'esquerra del PSOE fos capaç de presentar una única llista a les urnes ja hauria estat una sorpresa. La conformació de les candidatures va oferir l'espectacle d'un Podem que no va poder inscriure els seus candidats per arribar tard al registre, però, com a mínim, la coalició Per Andalusia aplega Podem, IU, el Més País d'Íñigo Errejón, Equo i diverses forces minoritàries. Díaz s'ha abocat en tres actes que han estat multitudinaris i han donat esperances als més optimistes dels seus. Inmaculada Nieto, la candidata, procedent d'IU, ha estat eficaç i seriosa en els debats. De moment, s'han escenificat mítings amb Díaz, Ione Belarra i Errejón reunits, el que ja és un pas endavant cap a la unió de les esquerres al marge del PSOE.
El factor Teresa Rodríguez
La candidata d'Endavant Andalusia va defensar els colors de Podem en les anteriors eleccions, però després va protagonitzar una més de les escissions de Podem. Procedent d'Anticapitalistes, Rodríguez ha encarnat un andalusisme d'esquerra radical en aquesta campanya. Les seves possibilitats són incertes, però hi ha la sensació que aquesta professora de Filologia Àrab ha aprofitat bé les seves intervencions públiques. Especialment buscant el cos d'una Macarena Olona a qui va descentrar en més d'una ocasió, presentant-la com un exponent dels poderosos. Com si en una lluita entre populistes, l'elector fos conscient qui defensava realment els interessos populars. Una cosa es pot donar per segura: tota estratègia de les altres formacions d'esquerra no tindran en Teresa Rodríguez una aliada fàcil.
A mesura que la campanya ha anat avançant, s'ha consolidat la sensació d'un PP que, per primer cop, podria situar-se com a primera força d'Andalusia. La majoria d'enquestes van en aquesta direcció i, alhora, assenyalen una clara tendència a l'alça de l'extrema dreta. Aquestes són cinc de les claus sobre les quals giraran les anàlisis postelectorals, que tindran un impacte directe sobre la política espanyola.
Un termòmetre de l'aliança Feijóo-PP andalús
Tret de gran sorpresa, el PP arribarà primer en aquestes eleccions. Moreno Bonilla ha fet una campanya tranquil·la, construïda sobre la base de la seguretat en el triomf i, per tant, no ha arriscat, evitant tant com ha pogut les controvèrsies. El president de la Junta se sent còmode amb un estil moderat i aparentment conciliador. En aquests moments, al PP governa una aliança entre el gallec Alberto Núñez-Feijóo i l'andalús Moreno.
Si aquest diumenge Moreno Bonilla frega la majoria absoluta o suma més que tota l'esquerra junta, haurà guanyat la partida que juga i, a més, haurà posat Feijóo a l'inici de la carretera que porta a la Moncloa. Si fan curt i necessiten el "sí" de Vox, suaran i donaran aire a Pedro Sánchez.
Un triomf nítid de Moreno diluirà la influència d'Isabel Díaz Ayuso dins del PP. Reforçaria l'estratègia d'una direcció conservadora que vol mostrar un rostre menys crispat que el de Pablo Casado. La presidenta madrilenya controla amb mà de ferro l'organització del partit a la seva comunitat, però un Moreno intractable la convertirà en una intèrpret secundària de la partitura de la dreta. Feijóo-Moreno haurien aconseguit, d'aquesta manera, oferir un discurs alternatiu al d'Ayuso sense dependre de Vox.
La capacitat de condicionar que tindrà Vox
El partit ultra ha jugat fort a Andalusia. La candidata, Macarena Olona, és una de les figures principals de Vox i no ha anat al sud per empatar. La seva dèria és rosegar tant com pugui el vot conservador i deixar Moreno del tot de genolls davant d'ella. En definitiva: trastocar al màxim els càlculs de Génova i forçar el dirigent andalús a radicalitzar la seva política, amb el risc que això pugui "despertar" una esquerra avui desubicada. Però si les urnes deixen Vox en una posició en què el seu suport explícit no sigui necessari, Andalusia haurà assenyalat els límits del populisme ultra. Olona va començar la campanya amb empenta, però els dos debats televisats van permetre a les candidates d'esquerres, Inmaculada Nieto i Teresa Rodríguez, ridiculitzar en més d'una ocasió l'aspirant ultra. "Iberdrolona", li va etzibar Rodríguez en un debat, recordant que era accionista de l'elèctrica.
La resistència del PSOE
Sánchez potser haurà de recórrer a més que el seu manual de resistència per reaccionar al veredicte electoral. Que el PSOE passi a segona força en el que ha estat el seu feu històric és ja de per si espectacular. Però que resti en la marginalitat i hagi de conformar-se amb una llarga etapa a l'oposició generarà tensió màxima al partit. Sánchez va anar retallant el poder de la seva arxienemiga Susana Díaz, però el candidat socialista, Juan Espadas, no ha estat capaç de generar un relat creïble i se li ha anat posant cara de Luis Tudanca, el líder socialista a Castella i Lleó, derrotat recentment. La gran pregunta és: què pot fer Sánchez en cas de desfeta?
Les limitacions del projecte de Yolanda Díaz
Els electors també decidiran si la vicepresidenta Yolanda Díaz està encarrilant el seu projecte polític. Que l'esquerra a l'esquerra del PSOE fos capaç de presentar una única llista a les urnes ja hauria estat una sorpresa. La conformació de les candidatures va oferir l'espectacle d'un Podem que no va poder inscriure els seus candidats per arribar tard al registre, però, com a mínim, la coalició Per Andalusia aplega Podem, IU, el Més País d'Íñigo Errejón, Equo i diverses forces minoritàries. Díaz s'ha abocat en tres actes que han estat multitudinaris i han donat esperances als més optimistes dels seus. Inmaculada Nieto, la candidata, procedent d'IU, ha estat eficaç i seriosa en els debats. De moment, s'han escenificat mítings amb Díaz, Ione Belarra i Errejón reunits, el que ja és un pas endavant cap a la unió de les esquerres al marge del PSOE.
El factor Teresa Rodríguez
La candidata d'Endavant Andalusia va defensar els colors de Podem en les anteriors eleccions, però després va protagonitzar una més de les escissions de Podem. Procedent d'Anticapitalistes, Rodríguez ha encarnat un andalusisme d'esquerra radical en aquesta campanya. Les seves possibilitats són incertes, però hi ha la sensació que aquesta professora de Filologia Àrab ha aprofitat bé les seves intervencions públiques. Especialment buscant el cos d'una Macarena Olona a qui va descentrar en més d'una ocasió, presentant-la com un exponent dels poderosos. Com si en una lluita entre populistes, l'elector fos conscient qui defensava realment els interessos populars. Una cosa es pot donar per segura: tota estratègia de les altres formacions d'esquerra no tindran en Teresa Rodríguez una aliada fàcil.