17
de juny
del
2022
Actualitzat
a les
17:17h
Era una reunió sense consellers ni ministres, però amb un alt rerefons polític pel malestar de la Generalitat per la baixa execució pressupostària del 2021 a Catalunya. Lluny de centrar-se només en l'anàlisi de xifres, el Govern ha aprofitat la subcomissió tècnica de la bilateral d'infraestructures Estat-Generalitat per denunciar no només el 36% d'execució de l'any passat, sinó per posar de manifest que en els darrers 12 anys s'han deixat d'invertir fins a 12.383 milions d'euros, un dèficit que considera que no hi ha "raons objectives" per poder-lo justificar. D'aquesta quantitat, 3.000 milions corresponen a la disposició addicional tercera de l'Estatut, que consideren exigibles en forma transferència. I els altres 9.000 haurien d'arribar en forma d'inversions. El secretari general d'Infraestructures del ministeri de Transports, Xavier Flores, ha reconegut que el govern espanyol no està "satisfet" amb la baixa execució, però ha reivindicat tota l'obra que s'està executant i ha posat en dubte les xifres calculades pel Govern.
"Si ens plantegéssim revertir aquest dèficit, l'Estat hauria de posar sobre la taula com pagar els 3.000 milions i com executar els altres 9.000", ha assegurat Ricard Font, secretari general de Vicepresidència i número dos de Jordi Puigneró, una afirmació que constata que la trobada no ha servit per arribar a cap acord, sinó per posar xifres als greuges en inversions que la Generalitat denuncia que pateix de forma sistèmica. La desinversió en la xarxa de Rodalies, que el Govern subratlla que no s'ha ampliat des del 1975, i el Corredor Mediterrani, amb 18 actuacions pendents, han format part de l'ordre del dia. De la reunió n'ha quedat fora la polèmica B-40 entre Terrassa i Sabadell, el polèmic Quart Cinturó, que genera discrepàncies al Govern. "No era l'espai per parlar-ne", ha dit Font. "Estem disposats a finançar el projecte, però la Generalitat no n'ha volgut parlar", ha reblat Flores.
Durant la reunió, Font ha desgranat que la disposició addicional tercera de l'Estatut es va acordar com a constatació del dèficit en infraestructures que ja aleshores es reconeixia a Catalunya. "Era la constatació política d'una discriminació", ha insistit. L'historial és que la quantitat corresponent a l'any 2007 es va pagar i que els 759 milions de l'any 2008, dels quals ha arribat una part, no s'acabarà de pagar fins al 2024. Entre el 2009 i el 2013 és quan s'acumulen els 3.000 milions en aquest concepte no pagats. Els 9.000 milions que reclama el Govern en inversions responen a la xifra equivalent al seu pes en PIB, que des del 2013 fins avui suposen 15.000 milions dels quals s'han executat 6.000 milions.
Més enllà d'aquest històric, a la reunió han entrat a valorar el 36% executat del pressupost del 2021, un percentatge baix que situa Catalunya a la cua d'inversions i pel qual Font ha assegurat que "tampoc hi ha cap explicació". Sobretot perquè, malgrat la pandèmia, hi ha comunitats, com Madrid, on s'ha executat el 184%. En el cas de Catalunya, la mitjana històrica en els darrers cinc anys és del 63%, cosa que, segons Font, prova que el dèficit és sistèmic. Amb tot, ha titllat d'"escandalosa" la davallada del 2021, que fa que en els últims cinc anys hi hagi hagut a Catalunya "menys inversió que les 13 autonomies" que més inversió han tingut en el darrer any.
El govern espanyol posa en dubte les xifres
El govern espanyol ha posat en dubte les xifres de dèficit plantejades per la Generalitat i ha demanat centrar les demandes en projectes concrets. "La millor compensació és fer projectes; discutirem i impulsarem projectes que són el que necessita la gent", ha dit el secretari general del Ministeri de Transports, Xavier Flores. Ha assegurat que en la reunió no s'ha parlat de 3.000 milions en transferències. "S'ha parlat de 12.000 milions, però no de transferències. Si algú vol una transferència que l'elevi a la comissió política i que ho demani qui ho ha de demanar", ha dit. Sobre el dèficit de 12.383 milions entre 2009 i 2021, Flores ha posat en dubte la "cuina" que ha fet la Generalitat.
Pel que fa a Rodalies, Font ha recordat que l'acord pel qual es va signar el pla de Rodalies del 2008 comprometia 4.000 milions d'euros, 3.000 dels quals no tenen projecte executiu per poder-se fer. Això inclou projectes com la connexió de Castelldefels amb Cornellà, el túnel de Montcada, el desdoblament de la línia Arenys-Blanes o el 75% de la R3. "Quina justificació hi ha perquè 14 anys després no tinguem els projectes fets?", ha insistit Font, que ha assegurat que, en el millor dels casos, no es podran executar fins, com a mínim, el 2026. Pel que fa al pla de Rodalies presentat per l'exministre José Luis Ábalos, ha recordat que no preveia l'orbital ferroviària entre Mataró i Vilafranca a la qual el govern espanyol es va comprometre l'any 2009.
Flores, per la seva banda, ha admès que hi havia molts temes per parlar amb els representants de la Generalitat. Flores ha dit que la reunió ha estat "positiva" per poder "donar explicacions". "Volíem explicar-nos", ha dit Flores, que ha detallat alguns dels projectes de l'Estat per Catalunya. "No estem satisfets amb el 36% d'execució i l'objectiu del Ministeri és revertir aquesta situació", ha dit. Ara bé, ha demanat un anàlisi de "fons" sobre les dades. En aquest sentit, ha dit que Catalunya no és "l'últim de la fila". "En obligacions compromeses, Catalunya està al tercer lloc; i si vas a obra certificada, Catalunya és la comunitat on més obra s'ha executat amb 700 milions d'euros", ha dit Flores. "Mereixem conèixer tots els números. Hem de fugir de simplificacions", ha dit. En valors absoluts, ha conclòs, la xifra és bona. "Discutirem per fer realitat els projectes", ha dit, i ha assegurat que Catalunya és prioritària per al govern espanyol. "La imatge del 36% no s'ajusta a la realitat, estem executant obra com en cap altra comunitat", ha reblat.
18 actuacions pendents al corredor mediterrani
Ha la trobada s'ha parlat del corredor mediterrani. "L'objectiu del corredor és que passin trens per reduir el CO2 i el 2011 teníem un 4% de quota ferroviària a l'Estat i seguim en aquest percentatge. L'objectiu és incrementar aquesta quota", ha dit. Hi ha 18 actuacions pendents, 5 en fase de projecte, 5 en obres, 3 parcialment en servei i 2 en servei. "És un resultat que no ens agrada i que no ens dona solucions a curt termini", ha dit. En aquest punt, els projectes per les estacions d'Alta Velocitat de Reus i l'Aeroport de Girona estan en redacció. Per part espanyola, Flores ha admès que la infraestructura va tard però que s'hi està treballant.
"Si ens plantegéssim revertir aquest dèficit, l'Estat hauria de posar sobre la taula com pagar els 3.000 milions i com executar els altres 9.000", ha assegurat Ricard Font, secretari general de Vicepresidència i número dos de Jordi Puigneró, una afirmació que constata que la trobada no ha servit per arribar a cap acord, sinó per posar xifres als greuges en inversions que la Generalitat denuncia que pateix de forma sistèmica. La desinversió en la xarxa de Rodalies, que el Govern subratlla que no s'ha ampliat des del 1975, i el Corredor Mediterrani, amb 18 actuacions pendents, han format part de l'ordre del dia. De la reunió n'ha quedat fora la polèmica B-40 entre Terrassa i Sabadell, el polèmic Quart Cinturó, que genera discrepàncies al Govern. "No era l'espai per parlar-ne", ha dit Font. "Estem disposats a finançar el projecte, però la Generalitat no n'ha volgut parlar", ha reblat Flores.
Durant la reunió, Font ha desgranat que la disposició addicional tercera de l'Estatut es va acordar com a constatació del dèficit en infraestructures que ja aleshores es reconeixia a Catalunya. "Era la constatació política d'una discriminació", ha insistit. L'historial és que la quantitat corresponent a l'any 2007 es va pagar i que els 759 milions de l'any 2008, dels quals ha arribat una part, no s'acabarà de pagar fins al 2024. Entre el 2009 i el 2013 és quan s'acumulen els 3.000 milions en aquest concepte no pagats. Els 9.000 milions que reclama el Govern en inversions responen a la xifra equivalent al seu pes en PIB, que des del 2013 fins avui suposen 15.000 milions dels quals s'han executat 6.000 milions.
Més enllà d'aquest històric, a la reunió han entrat a valorar el 36% executat del pressupost del 2021, un percentatge baix que situa Catalunya a la cua d'inversions i pel qual Font ha assegurat que "tampoc hi ha cap explicació". Sobretot perquè, malgrat la pandèmia, hi ha comunitats, com Madrid, on s'ha executat el 184%. En el cas de Catalunya, la mitjana històrica en els darrers cinc anys és del 63%, cosa que, segons Font, prova que el dèficit és sistèmic. Amb tot, ha titllat d'"escandalosa" la davallada del 2021, que fa que en els últims cinc anys hi hagi hagut a Catalunya "menys inversió que les 13 autonomies" que més inversió han tingut en el darrer any.
El govern espanyol posa en dubte les xifres
El govern espanyol ha posat en dubte les xifres de dèficit plantejades per la Generalitat i ha demanat centrar les demandes en projectes concrets. "La millor compensació és fer projectes; discutirem i impulsarem projectes que són el que necessita la gent", ha dit el secretari general del Ministeri de Transports, Xavier Flores. Ha assegurat que en la reunió no s'ha parlat de 3.000 milions en transferències. "S'ha parlat de 12.000 milions, però no de transferències. Si algú vol una transferència que l'elevi a la comissió política i que ho demani qui ho ha de demanar", ha dit. Sobre el dèficit de 12.383 milions entre 2009 i 2021, Flores ha posat en dubte la "cuina" que ha fet la Generalitat.
Pel que fa a Rodalies, Font ha recordat que l'acord pel qual es va signar el pla de Rodalies del 2008 comprometia 4.000 milions d'euros, 3.000 dels quals no tenen projecte executiu per poder-se fer. Això inclou projectes com la connexió de Castelldefels amb Cornellà, el túnel de Montcada, el desdoblament de la línia Arenys-Blanes o el 75% de la R3. "Quina justificació hi ha perquè 14 anys després no tinguem els projectes fets?", ha insistit Font, que ha assegurat que, en el millor dels casos, no es podran executar fins, com a mínim, el 2026. Pel que fa al pla de Rodalies presentat per l'exministre José Luis Ábalos, ha recordat que no preveia l'orbital ferroviària entre Mataró i Vilafranca a la qual el govern espanyol es va comprometre l'any 2009.
Flores, per la seva banda, ha admès que hi havia molts temes per parlar amb els representants de la Generalitat. Flores ha dit que la reunió ha estat "positiva" per poder "donar explicacions". "Volíem explicar-nos", ha dit Flores, que ha detallat alguns dels projectes de l'Estat per Catalunya. "No estem satisfets amb el 36% d'execució i l'objectiu del Ministeri és revertir aquesta situació", ha dit. Ara bé, ha demanat un anàlisi de "fons" sobre les dades. En aquest sentit, ha dit que Catalunya no és "l'últim de la fila". "En obligacions compromeses, Catalunya està al tercer lloc; i si vas a obra certificada, Catalunya és la comunitat on més obra s'ha executat amb 700 milions d'euros", ha dit Flores. "Mereixem conèixer tots els números. Hem de fugir de simplificacions", ha dit. En valors absoluts, ha conclòs, la xifra és bona. "Discutirem per fer realitat els projectes", ha dit, i ha assegurat que Catalunya és prioritària per al govern espanyol. "La imatge del 36% no s'ajusta a la realitat, estem executant obra com en cap altra comunitat", ha reblat.
18 actuacions pendents al corredor mediterrani
Ha la trobada s'ha parlat del corredor mediterrani. "L'objectiu del corredor és que passin trens per reduir el CO2 i el 2011 teníem un 4% de quota ferroviària a l'Estat i seguim en aquest percentatge. L'objectiu és incrementar aquesta quota", ha dit. Hi ha 18 actuacions pendents, 5 en fase de projecte, 5 en obres, 3 parcialment en servei i 2 en servei. "És un resultat que no ens agrada i que no ens dona solucions a curt termini", ha dit. En aquest punt, els projectes per les estacions d'Alta Velocitat de Reus i l'Aeroport de Girona estan en redacció. Per part espanyola, Flores ha admès que la infraestructura va tard però que s'hi està treballant.