16
de juny
del
2022
Actualitzat
el
17
de juny
a les
12:19h
Quan Pere Aragonès i Pedro Sánchez van asseure's cara a cara en l'última reunió de la taula de diàleg, una de les certeses que suraven en l'aire era que aniria per llarg. Amb més o menys entusiasme, tant a Palau com a la Moncloa constataven que la negociació pel conflicte polític costaria, però que en qüestions vinculades al dia a dia hi hauria més marge sense la necessitat de barrejar-les amb el diàleg. Nou mesos després, tant la negociació sobre l'amnistia i l'autodeterminació com les relacions bilaterals autonòmiques estan congelades. Per quins motius? En essència, són tres: l'incompliment flagrant en les inversions pressupostàries de l'Estat a Catalunya; els Jocs Olímpics d'Hivern, sobretot des que la candidatura conjunta amb l'Aragó ha entrat en via morta; i també l'espionatge a dirigents independentistes, que ha minat la confiança Aragonès-Sánchez, pendents d'una trobada encara sense data.
És en aquest clima que se celebra aquest divendres a Barcelona la subcomissió tècnica de la bilateral d'infraestructures Estat-Generalitat. La cita, sense consellers ni ministres -les trobades d'alt nivell polític continuen congelades arran del cas d'espionatge, fins al punt que la comissió bilateral prevista per al juliol ni tan sols es produirà-, girarà al voltant de les dades conegudes fa dues setmanes i que indiquen que només s'han executat un terç de les obres compromeses. Aquest és el context de la reunió i aquests són els plets pendents entre les dues administracions en el moment més tens de la relació entre governs des que Aragonès va aterrar a la Generalitat.
- Infraestructures. La trobada d'aquest divendres no servirà per arribar a acords. Aquesta és una premissa que concorda amb la previsió de totes dues parts. La delegació catalana estarà liderada per Ricard Font, secretari general de Vicepresidència i número dos de Jordi Puigneró, mentre que la part estatal tindrà en Xavier Flores, secretari general d'Infraestructures del ministeri de Transports. Damunt la taula, la manca de compliment de les inversions i anuncis com el de la setmana passada de la ministra Raquel Sánchez sobre el Quart Cinturó, insatisfactori per part de la Generalitat perquè no va anar acompanyat -públicament- de pressupost i de calendari d'execució. Els problemes de les últimes setmanes a l'AP-7, amb derivades diverses -com ara el rescat parcial de la C-32 sud defensat pel conseller Joan Ignasi Elena i rebutjat per Puigneró-, també sobrevolaran la trobada. L'autopista, de fet, és de titularitat estatal.
La qüestió de les infraestructures és turbulenta des de l'inici de la legislatura, però va tenir el primer pic entre l'agost i el setembre, quan es va debatre l'ampliació de l'aeroport del Prat. El vicepresident i la ministra van arribar a un acord el 2 d'agost, coincidint precisament amb la celebració d'una bilateral a Madrid, però la Moncloa va retirar el projecte davant les desavinences entre socis de Govern. La gestió de les Rodalies -la Generalitat en demana el traspàs sencer i amaga amb la possibilitat d'adjudicar a Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) el servei- continua enfrontant les dues administracions i, per ara, no s'ha avançat en el canvi de titularitat de tot el que té a veure amb els trens a Catalunya. El Govern, a l'octubre, va adjudicar a FGC el servei de Rodalies a Lleida a partir del 2024, una mesura més de pressió al respecte.
- Jocs Olímpics d'Hivern. Ho va avançar aquest dimecres a Catalunya Ràdio, i aquest dijous ho ha certificat davant del Fòrum Europa: la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha oficialitzat que el Govern prepararà una candidatura en solitari als Jocs Olímpics d'Hivern del 2030. Davant del desacord amb l'Aragó -que ja treballa per remoure "terra i mar" per frenar qualsevol intent català en solitari-, la Generalitat sosté que no es pot deixar perdre cap "oportunitat", i per això planteja al Comitè Olímpic Espanyol (COE) que estudiï aquesta alternativa. Vilagrà, fins i tot, va interpel·lar ahir el ministre de Cultura i Esports, Miquel Iceta, per tal de fer costat al projecte.
En tot cas, la Generalitat i l'Estat tenen un altre front obert relacionat amb els Jocs, que és la modificació de la llei de consultes pensada -i aprovada- per la votació territorial sobre el certamen. El govern espanyol ha expressat dubtes sobre la legalitat de la reforma i s'ha obert un període de negociació de vuit mesos que pot acabar, si no hi ha entesa, al Tribunal Constitucional (TC). El Govern té decidit, almenys per ara, fer servir la modificació legal per emparar la consulta, que s'havia de fer el 24 de juliol però que continua sense data arran del desacord permanent amb l'Aragó.
- El cas Pegasus. És el que va desencadenar la desconfiança entre l'Estat i la Generalitat. La investigació de la revista New Yorker amb dades de Citizen Lab va revelar que una seixantena de dirigents independentistes havien estat espiats amb un software, Pegasus, que només pot ser adquirit per estats. La intervenció dels mòbils d'Aragonès i de l'entorn de Carles Puigdemont va ser admès per Paz Esteban, exdirectora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), en el marc de la comissió de secrets oficials, de manera que el malestar es va agreujar a Palau.
Les explicacions de Sánchez i la destitució d'Esteban no són considerades suficients al Govern, on es continuen reclamant responsabilitats, també en forma de dimissions. El president del govern espanyol, però, considera que ja s'han adoptat les mesures suficients. La discrepància fa que la subcomissió d'infraestructures estigui amarada de reticències per la part catalana i que la bilateral del mes de juliol hagi perdut el seu espai en el calendari. En gestió autonòmica, com en el diàleg, tampoc hi ha sintonia.
És en aquest clima que se celebra aquest divendres a Barcelona la subcomissió tècnica de la bilateral d'infraestructures Estat-Generalitat. La cita, sense consellers ni ministres -les trobades d'alt nivell polític continuen congelades arran del cas d'espionatge, fins al punt que la comissió bilateral prevista per al juliol ni tan sols es produirà-, girarà al voltant de les dades conegudes fa dues setmanes i que indiquen que només s'han executat un terç de les obres compromeses. Aquest és el context de la reunió i aquests són els plets pendents entre les dues administracions en el moment més tens de la relació entre governs des que Aragonès va aterrar a la Generalitat.
- Infraestructures. La trobada d'aquest divendres no servirà per arribar a acords. Aquesta és una premissa que concorda amb la previsió de totes dues parts. La delegació catalana estarà liderada per Ricard Font, secretari general de Vicepresidència i número dos de Jordi Puigneró, mentre que la part estatal tindrà en Xavier Flores, secretari general d'Infraestructures del ministeri de Transports. Damunt la taula, la manca de compliment de les inversions i anuncis com el de la setmana passada de la ministra Raquel Sánchez sobre el Quart Cinturó, insatisfactori per part de la Generalitat perquè no va anar acompanyat -públicament- de pressupost i de calendari d'execució. Els problemes de les últimes setmanes a l'AP-7, amb derivades diverses -com ara el rescat parcial de la C-32 sud defensat pel conseller Joan Ignasi Elena i rebutjat per Puigneró-, també sobrevolaran la trobada. L'autopista, de fet, és de titularitat estatal.
La qüestió de les infraestructures és turbulenta des de l'inici de la legislatura, però va tenir el primer pic entre l'agost i el setembre, quan es va debatre l'ampliació de l'aeroport del Prat. El vicepresident i la ministra van arribar a un acord el 2 d'agost, coincidint precisament amb la celebració d'una bilateral a Madrid, però la Moncloa va retirar el projecte davant les desavinences entre socis de Govern. La gestió de les Rodalies -la Generalitat en demana el traspàs sencer i amaga amb la possibilitat d'adjudicar a Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) el servei- continua enfrontant les dues administracions i, per ara, no s'ha avançat en el canvi de titularitat de tot el que té a veure amb els trens a Catalunya. El Govern, a l'octubre, va adjudicar a FGC el servei de Rodalies a Lleida a partir del 2024, una mesura més de pressió al respecte.
- Jocs Olímpics d'Hivern. Ho va avançar aquest dimecres a Catalunya Ràdio, i aquest dijous ho ha certificat davant del Fòrum Europa: la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha oficialitzat que el Govern prepararà una candidatura en solitari als Jocs Olímpics d'Hivern del 2030. Davant del desacord amb l'Aragó -que ja treballa per remoure "terra i mar" per frenar qualsevol intent català en solitari-, la Generalitat sosté que no es pot deixar perdre cap "oportunitat", i per això planteja al Comitè Olímpic Espanyol (COE) que estudiï aquesta alternativa. Vilagrà, fins i tot, va interpel·lar ahir el ministre de Cultura i Esports, Miquel Iceta, per tal de fer costat al projecte.
En tot cas, la Generalitat i l'Estat tenen un altre front obert relacionat amb els Jocs, que és la modificació de la llei de consultes pensada -i aprovada- per la votació territorial sobre el certamen. El govern espanyol ha expressat dubtes sobre la legalitat de la reforma i s'ha obert un període de negociació de vuit mesos que pot acabar, si no hi ha entesa, al Tribunal Constitucional (TC). El Govern té decidit, almenys per ara, fer servir la modificació legal per emparar la consulta, que s'havia de fer el 24 de juliol però que continua sense data arran del desacord permanent amb l'Aragó.
- El cas Pegasus. És el que va desencadenar la desconfiança entre l'Estat i la Generalitat. La investigació de la revista New Yorker amb dades de Citizen Lab va revelar que una seixantena de dirigents independentistes havien estat espiats amb un software, Pegasus, que només pot ser adquirit per estats. La intervenció dels mòbils d'Aragonès i de l'entorn de Carles Puigdemont va ser admès per Paz Esteban, exdirectora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), en el marc de la comissió de secrets oficials, de manera que el malestar es va agreujar a Palau.
Les explicacions de Sánchez i la destitució d'Esteban no són considerades suficients al Govern, on es continuen reclamant responsabilitats, també en forma de dimissions. El president del govern espanyol, però, considera que ja s'han adoptat les mesures suficients. La discrepància fa que la subcomissió d'infraestructures estigui amarada de reticències per la part catalana i que la bilateral del mes de juliol hagi perdut el seu espai en el calendari. En gestió autonòmica, com en el diàleg, tampoc hi ha sintonia.