19
de juny
del
2022
Actualitzat
el
20
de juny
a les
12:12h
És un dels capítols fins ara desconeguts del procés sobiranista i un dels més sorprenents. S'hi refereix el periodista Manel Pérez en el seu llibre La burguesía catalana, on radiografia l'actuació del món econòmic durant el procés. Es podria anomenar Operació Messina. Un grup d'empresaris va contractar qui va ser un dels cervells de la campanya de reelecció de Barack Obama, el 2012, per llançar "missatges d'estímul del vot unionista i de desànim de l'independentista" de cara a les eleccions catalanes del 21-D del 2017, just després del referèndum de l'1-O i de l'aplicació de l'article 155.
Era un moment de gran tensió. La mobilització massiva de l'1-O i la resposta repressiva de l'Estat va generar un ambient elèctric a Catalunya i una profunda preocupació en sectors sensibles del món econòmic. La intervenció de l'autonomia per part del govern de Mariano Rajoy i la convocatòria d'unes eleccions al Parlament sota el règim del 155, amb el president Carles Puigdemont a l'exili i el gruix del lideratge independentista entre Brussel·les i les presons d'Estremera i Alcalá-Meco, oferien un escenari de possibilitats a l'unionisme. I a algú se li va ocórrer contractar un guru de les noves tecnologies que havia demostrat la seva capacitat de guanyar campanyes molt difícils.
Qui és Jim Messina? Assessor polític nord-americà, fundador de The Messina Group, va ser des del 2007 una de les peces clau de l'equip de l'aleshores jove senador Barack Obama, que ja preparava la seva campanya a la Casa Blanca. Messina fou cap adjunt de gabinet del líder demòcrata després de la seva elecció, el 2008. Però va ser el 2012 quan va tocar la glòria. Messina va ser el cap de la campanya de reelecció del president, el 2012, que va començar amb mals auguris. La victòria d'Obama va desmentir molts pronòstics i es va elogiar la capacitat de l'assessor per emprar totes les tècniques que permetia la tecnologia per arribar a tots els nínxols de vot. Eric Schmidt, president de Google, va qualificar aquella campanya com "la més ben gestionada de la història".
Al davant de The Messina Group, el guru electoral va abocar-se a un seguit de campanyes electorals a diversos països. No dicriminava ideològicament i es va convertir en assessor de dirigents conservadors com els primers ministres britànics David Cameron i Theresa May. També va ser a Espanya el 2016 per col·laborar amb la campanya electoral de Mariano Rajoy.
En aquell moment, alguns empresaris establerts a Madrid ja havien pensat en ell perquè intervingués en la política catalana. Un d'ells va ser Javier Vega de Seoane, expresident d'Ercros i president en aquell moment del Círculo de Empresarios de Madrid. Era un dels membres de la patronal més hostils al procés sobiranista. Va ser del seu entorn d'on va sorgir la idea de contractar Messina, projecte al qual s'hi van afegir alguns a Barcelona.
L'assessor electoral, com assegura Manel Pérez, es va instal·lar en un espai del carrer de Trafalgar de Barcelona, al capdavant d'un equip de prop de quaranta persones, de diverses procedències, que van treballar intensament de cara a les eleccions del 21-D en una campanya d'intervenció a través de les xarxes. El resultat, però, no va ser l'esperat. El sobiranisme va assolir la majoria al Parlament, malgrat que Ciutadans va arribar en primera posició.
L'Operació Messina va ser un fracàs, un dels pocs que va patir en la seva tasca de guru electoral. Tot el contrari que els seus promotors empresarials, que davant el procés només van fer que acumular patacades. Després d'ensopegar amb Messina, el mateix sector econòmic, també amb un paper essencial de Vega de Seoane, va idear una altra operació, aquest cop amb el projecte de dur Manuel Valls a la política catalana, a qui veien com la salvació i en qui van creure a ulls clucs, en aquest cas amb moltes complicitats en el si del patriciat barceloní. Per ells, el pitjor encara havia d'arribar.
Era un moment de gran tensió. La mobilització massiva de l'1-O i la resposta repressiva de l'Estat va generar un ambient elèctric a Catalunya i una profunda preocupació en sectors sensibles del món econòmic. La intervenció de l'autonomia per part del govern de Mariano Rajoy i la convocatòria d'unes eleccions al Parlament sota el règim del 155, amb el president Carles Puigdemont a l'exili i el gruix del lideratge independentista entre Brussel·les i les presons d'Estremera i Alcalá-Meco, oferien un escenari de possibilitats a l'unionisme. I a algú se li va ocórrer contractar un guru de les noves tecnologies que havia demostrat la seva capacitat de guanyar campanyes molt difícils.
Qui és Jim Messina? Assessor polític nord-americà, fundador de The Messina Group, va ser des del 2007 una de les peces clau de l'equip de l'aleshores jove senador Barack Obama, que ja preparava la seva campanya a la Casa Blanca. Messina fou cap adjunt de gabinet del líder demòcrata després de la seva elecció, el 2008. Però va ser el 2012 quan va tocar la glòria. Messina va ser el cap de la campanya de reelecció del president, el 2012, que va començar amb mals auguris. La victòria d'Obama va desmentir molts pronòstics i es va elogiar la capacitat de l'assessor per emprar totes les tècniques que permetia la tecnologia per arribar a tots els nínxols de vot. Eric Schmidt, president de Google, va qualificar aquella campanya com "la més ben gestionada de la història".
Al davant de The Messina Group, el guru electoral va abocar-se a un seguit de campanyes electorals a diversos països. No dicriminava ideològicament i es va convertir en assessor de dirigents conservadors com els primers ministres britànics David Cameron i Theresa May. També va ser a Espanya el 2016 per col·laborar amb la campanya electoral de Mariano Rajoy.
En aquell moment, alguns empresaris establerts a Madrid ja havien pensat en ell perquè intervingués en la política catalana. Un d'ells va ser Javier Vega de Seoane, expresident d'Ercros i president en aquell moment del Círculo de Empresarios de Madrid. Era un dels membres de la patronal més hostils al procés sobiranista. Va ser del seu entorn d'on va sorgir la idea de contractar Messina, projecte al qual s'hi van afegir alguns a Barcelona.
L'assessor electoral, com assegura Manel Pérez, es va instal·lar en un espai del carrer de Trafalgar de Barcelona, al capdavant d'un equip de prop de quaranta persones, de diverses procedències, que van treballar intensament de cara a les eleccions del 21-D en una campanya d'intervenció a través de les xarxes. El resultat, però, no va ser l'esperat. El sobiranisme va assolir la majoria al Parlament, malgrat que Ciutadans va arribar en primera posició.
L'Operació Messina va ser un fracàs, un dels pocs que va patir en la seva tasca de guru electoral. Tot el contrari que els seus promotors empresarials, que davant el procés només van fer que acumular patacades. Després d'ensopegar amb Messina, el mateix sector econòmic, també amb un paper essencial de Vega de Seoane, va idear una altra operació, aquest cop amb el projecte de dur Manuel Valls a la política catalana, a qui veien com la salvació i en qui van creure a ulls clucs, en aquest cas amb moltes complicitats en el si del patriciat barceloní. Per ells, el pitjor encara havia d'arribar.