Un petó al cul equivocat

L'original de la Lleona de Girona es troba al Museu d'Art de la ciutat i data del segle XII, i molts turistes no ho saben

per ACN , 27 de març de 2011 a les 10:45 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de març de 2011 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Una turista besant el cul de la còpia de la Lleona de Girona. Foto: ACN

Els turistes que besen el cul de la Lleona de Girona amb la confiança que es compleixi la dita que qui fa el petó a la fera tornarà a trepitjar els carrers de la localitat, segurament no saben que es troben davant d'una còpia de l'escultura, ja que l'original està exposada al Museu d'Art de la ciutat. Per evitar que es degradés la veritable, aquesta va ser guardada i a mitjan anys 80 se'n va col·locar una reproducció a l'entrada del Barri Vell, que avui satisfà igualment la curiositat i les expectatives dels nombrosos visitants que busquen la bèstia pels carrers de Girona. L'escultura original, que pertany al fons de la Diputació, data del segle XII i es troba a les sales del romànic del museu.

Es tracta, però, d'una pràctica habitual, la de substituir els originals per reproduccions per evitar que es degradin, segons recorda el conservador del Museu d'Art de Girona, Antoni Monturiol. Així succeeix també, per exemple, amb l'apòstol que besen els peregrins a Santiago de Compostel·la, explica el conservador.

La fera es fa famosa coincidint amb el boom turístic

La Lleona no sempre ha gaudit de la fama que té actualment, citada centenars de vegades a Internet, als fulletons turístics i també en les explicacions dels guies de la ciutat. La popularitat li va arribar principalment a mitjan anys 80, amb la instal·lació de la còpia al carrer de Calderers. La col·locació de la reproducció va coincidir amb el primer gran esclat turístic a Girona, amb la restauració de les cases de la vora de l'Onyar, i amb la posada en valor del Barri Vell.

Sobre l'origen de l'estàtua, segons explica Carles Vivó a "Llegendes i misteris de Girona" (Quaderns de la Revista de Girona), antigament ja hi havia instal·lada al carrer de Calderers una alta columna de pedra en la qual s'enfilava un lleó. No es coneix el seu significat, però se suposa que podria ser una mena de reclam de l'anomenat Hostal de la Lleona, situat allà mateix en temps passats.

Una altra de les hipòtesis referent a l'origen és la que esgrimeix la doctora en Història de l'Art Dolors Vidal, que explica que ciutats com Venècia tenen a l'entrada una o dues columnes amb un lleó al capdamunt. Per això que podria ser que hi hagués hagut una peça igual, i la parella de columnes inaugurés un espai important d'una zona sagrada. De fet, la historiadora recorda que al campanar de Sant Feliu s'ha trobat alguna figura semblant a un lleó.

Els primers contactes amb la Lleona

Com que part de la columna original estava incrustada al sòl del carrer, allargant el braç era fàcil arribar a tocar el cul de la fera. Aquest gest es va convertir en un ritu ciutadà entre eròtic i escatològic. I amb el temps va arrelar la superstició que qui el duia a la pràctica mai se n'aniria de Girona o, si se n'anava, tornaria, recordava Vivó.

Per evitar que l'original es degradés, es van fer un parell de còpies de la veritable Lleona, una el 1986, i una altra, de més qualitat, el 1995. Sempre van anar acompanyades d'una escaleta per pujar-hi per si de cas fossin certes les dites. I realment ha estat amortitzada, ja que la demanda turística del bes és molt gran, convertint-se en el primer ritual per a molts dels visitants que trepitgen Girona. De fet, molts estrangers pregunten al Barri Vell on és la lleona, tal com passa amb el David de Miquel-Àngel a Florència, recorda Vidal.

Es prohibeix el petó per evitar el contagi de la grip A

El petó a la fera, convertida ja en objecte de record a les botigues de la ciutat, va estar censurat durant una temporada. En concret, davant la por que es convertís en una via de contagi de la grip A, es va retirar l'escala que permet arribar fins al cul de la Lleona.

D'altra banda, encara que l'animal representa clarament un lleó mascle, primer es va confondre amb un mico (potser pel fet d'enfilar-se per la columna) i més tard amb una lleona, com ha quedat fixat per la tradició ciutadana.

Lleons per tota la ciutat

El lleó o lleona comparteix la ciutat amb altres individus de la seva espècie, com el que corona la columna dedicada als herois dels setges francesos a la plaça del Mercat; els lleons d'Enric Monjo a la façana del Banc Vitalici de la Gran Via de Jaume I; el que serveix de broc a la Font dels Lledoners, o els caps de lleons al Pont de Pedra.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
Societat, Lleona, turisme, Girona
Participació