14
de juny
del
2022
Actualitzat
a les
17:25h
L'Hospital de la Vall d'Hebron ha detectat des de principis d'any cinc casos de bebès amb traumatisme cranial abusiu, també conegut com a síndrome del nadó sacsejat, ja que és un traumatisme provocat per un sacseig al nounat. La xifra registrada en només els primers sis mesos del 2022 suposa ja quatre casos més que en tot l'any 2021.
Davant d'això, l'hospital ha iniciat un programa de prevenció per informar tots els pares, mares i cuidadors dels infants que neixen a Vall d'Hebron dels riscos i les conseqüències que pot tenir sacsejar un nadó. I és que una sacsejada de només uns segons pot deixar-lo cec, provocar-li seqüeles neurològiques irreversibles o fins i tot la mort.
Cèsar Ruiz, cap de Secció de Neonatologia de Vall d'Hebron, afirma que encara no es pot assegurar que el creixement del nombre de casos sigui una tendència i es mostra prudent respecte els cinc casos detectats des d'inicis d'any. "La causa no la sabem, ens sobta, però ens congratulem d'haver-ho diagnosticat", indica.
I és que d'aquests cinc casos, s'ha pogut detectar a temps algun cas amb lesions lleus -els més difícils de detectar-, fet que ha evitat que acabin sent casos greus. Davant d'una possible sospita es reté al nadó i s'examinen les lesions. Els símptomes més freqüents d'un traumatisme cranial abusiu són l'hemorràgia cerebral i retiniana, les fractures òssies -per exemple, lesions a les costelles-, i les seqüeles neurològiques.
Segons assenyala, no és fàcil diagnosticar la síndrome del nadó sacsejat, ja que no existeix cap prova específica que indiqui que el mecanisme de lesió ha estat el sacseig. "Per arribar al diagnòstic has de sospitar-ho, buscar les lesions que saps que es poden produir per aquest mecanisme i alhora descartat altres causes que puguin provocar lesions similars", relata.
A més, indica, gairebé mai s'admet per part dels pares que hi ha hagut una sacsejada i fins i tot es nega, fet que encara complica més el diagnòstic mèdic. En el cas de sospita de traumatisme cranial abusiu, l'equip multidisciplinari format per professionals clínics i de la Unitat de Treball Social realitza les comunicacions a la DGAIA, a la fiscalia de menors i al jutjat de guàrdia.
El plor desconsolat, un possible "trigger"
El doctor Ruiz assegura per la seva experiència amb casos registrats els darrers anys que tot i que no hi ha un perfil únic de família sí que hi ha dos components importants: la dificultat del control dels impulsos i que són famílies sotmeses a molts estressors socials, com ara econòmics. "Per això, un nen que plora desconsoladament pot ser el 'trigger'", diu sobre el fet que el plor provoqui per part d'un dels progenitors un sacseig en un moment donat.
En els casos dels lactants s'ha observat que el desencadenant principal és, de fet, el plor continuat del nadó i habitualment són els homes qui exerceixen més aquest tipus de violència (el sacseig). Els pics d'incidència es registren en nens de dos i vuit mesos. També hi influeixen factors com ara unes expectatives no realistes sobre el desenvolupament del nadó, l'estrès, la violència masclista o l'ús d'alcohol o altres substàncies, així com haver estat víctima de violència en la infància.
"Els pares han de saber que els nens ploren entre dues i tres hores al dia o més i és la seva forma de manifestar-se", apunta Carmen El Ouahabi, infermera d'Obstetrícia de Vall d'Hebron. Per això, remarca la importància que pares, mares i cuidadors amb nens nascuts a l'hospital marxin a casa amb tota la informació sobre les cures al nadó. "Molts cops és per desconeixement, per no saber quines conseqüències tan greus pot tenir el sacseig del nadó", afegeix.
És en aquest context que l'equip EMMA-Unitat d'Atenció a les Violències vers la Infància i l'Adolèscencia i el Servei de Neonatologia de Vall d'Hebron han iniciat un programa preventiu. Ara, per tant, totes les famílies amb nounats reben la informació per part dels equips d'infermeria. Concretament, les infermeres informen verbalment als pares i mares dels nadons ingressats a planta i els donen un tríptic informatiu elaborat per l'Agència de Salut Pública de Catalunya.
El tríptic dona consells i recomana als cuidadors fer relleus amb altres persones que provin de calmar-los si altres tècniques, com bressar-los, no funcionen. A més, l'alerta sobre els riscos que comporta el sacseig també figura per escrit a l'informe d'alta que reben els progenitors.
En els darrers onze anys Vall d'Hebron ha atès 27 casos de nens amb traumatisme cranial abusiu, amb una mitjana de dos o tres casos l'any. La clínica per la qual les famílies acudeixen als serveis de salut solen ser les convulsions, i la meitat dels pacients presenten una simptomatologia molt greu. Un 40% dels pacients van presentar a l'alta algun tipus de dèficit cognitiu i dos (un 7%) van morir.
Davant d'això, l'hospital ha iniciat un programa de prevenció per informar tots els pares, mares i cuidadors dels infants que neixen a Vall d'Hebron dels riscos i les conseqüències que pot tenir sacsejar un nadó. I és que una sacsejada de només uns segons pot deixar-lo cec, provocar-li seqüeles neurològiques irreversibles o fins i tot la mort.
Cèsar Ruiz, cap de Secció de Neonatologia de Vall d'Hebron, afirma que encara no es pot assegurar que el creixement del nombre de casos sigui una tendència i es mostra prudent respecte els cinc casos detectats des d'inicis d'any. "La causa no la sabem, ens sobta, però ens congratulem d'haver-ho diagnosticat", indica.
I és que d'aquests cinc casos, s'ha pogut detectar a temps algun cas amb lesions lleus -els més difícils de detectar-, fet que ha evitat que acabin sent casos greus. Davant d'una possible sospita es reté al nadó i s'examinen les lesions. Els símptomes més freqüents d'un traumatisme cranial abusiu són l'hemorràgia cerebral i retiniana, les fractures òssies -per exemple, lesions a les costelles-, i les seqüeles neurològiques.
Segons assenyala, no és fàcil diagnosticar la síndrome del nadó sacsejat, ja que no existeix cap prova específica que indiqui que el mecanisme de lesió ha estat el sacseig. "Per arribar al diagnòstic has de sospitar-ho, buscar les lesions que saps que es poden produir per aquest mecanisme i alhora descartat altres causes que puguin provocar lesions similars", relata.
A més, indica, gairebé mai s'admet per part dels pares que hi ha hagut una sacsejada i fins i tot es nega, fet que encara complica més el diagnòstic mèdic. En el cas de sospita de traumatisme cranial abusiu, l'equip multidisciplinari format per professionals clínics i de la Unitat de Treball Social realitza les comunicacions a la DGAIA, a la fiscalia de menors i al jutjat de guàrdia.
El plor desconsolat, un possible "trigger"
El doctor Ruiz assegura per la seva experiència amb casos registrats els darrers anys que tot i que no hi ha un perfil únic de família sí que hi ha dos components importants: la dificultat del control dels impulsos i que són famílies sotmeses a molts estressors socials, com ara econòmics. "Per això, un nen que plora desconsoladament pot ser el 'trigger'", diu sobre el fet que el plor provoqui per part d'un dels progenitors un sacseig en un moment donat.
En els casos dels lactants s'ha observat que el desencadenant principal és, de fet, el plor continuat del nadó i habitualment són els homes qui exerceixen més aquest tipus de violència (el sacseig). Els pics d'incidència es registren en nens de dos i vuit mesos. També hi influeixen factors com ara unes expectatives no realistes sobre el desenvolupament del nadó, l'estrès, la violència masclista o l'ús d'alcohol o altres substàncies, així com haver estat víctima de violència en la infància.
"Els pares han de saber que els nens ploren entre dues i tres hores al dia o més i és la seva forma de manifestar-se", apunta Carmen El Ouahabi, infermera d'Obstetrícia de Vall d'Hebron. Per això, remarca la importància que pares, mares i cuidadors amb nens nascuts a l'hospital marxin a casa amb tota la informació sobre les cures al nadó. "Molts cops és per desconeixement, per no saber quines conseqüències tan greus pot tenir el sacseig del nadó", afegeix.
És en aquest context que l'equip EMMA-Unitat d'Atenció a les Violències vers la Infància i l'Adolèscencia i el Servei de Neonatologia de Vall d'Hebron han iniciat un programa preventiu. Ara, per tant, totes les famílies amb nounats reben la informació per part dels equips d'infermeria. Concretament, les infermeres informen verbalment als pares i mares dels nadons ingressats a planta i els donen un tríptic informatiu elaborat per l'Agència de Salut Pública de Catalunya.
El tríptic dona consells i recomana als cuidadors fer relleus amb altres persones que provin de calmar-los si altres tècniques, com bressar-los, no funcionen. A més, l'alerta sobre els riscos que comporta el sacseig també figura per escrit a l'informe d'alta que reben els progenitors.
En els darrers onze anys Vall d'Hebron ha atès 27 casos de nens amb traumatisme cranial abusiu, amb una mitjana de dos o tres casos l'any. La clínica per la qual les famílies acudeixen als serveis de salut solen ser les convulsions, i la meitat dels pacients presenten una simptomatologia molt greu. Un 40% dels pacients van presentar a l'alta algun tipus de dèficit cognitiu i dos (un 7%) van morir.