14
de juny
del
2022
Actualitzat
a les
20:22h
De les competències digitals a la setmana laboral de quatre dies, de la perspectiva de gènere a l'economia de la longevitat, passant pel combat contra la precarietat, el mercat laboral viu sota intensos debats. Ho ha recordat aquest dimarts la professora Judit Vall en l'acte de presentació del número 85 de la Revista Econòmica de Catalunya (REC) del Col·legi d'Economistes, dedicat a les transformacions del món del treball. El conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró, ha intervingut al costat del degà del Col·legi, Carles Puig de Travy, i el director de la revista i catedràtic d'Economia de la UPF, Guillem López Casasnovas.
El conseller Jaume Giró ha intervingut al final de l'acte acadèmic per posar en valor l'aposta estratègica del Govern per la recerca, que en els pressupostos d'aquest any ha vist incrementada la seva partida en 292 milions (un 43% més). El conseller ha destacat el nivell de la ciència econòmica a Catalunya, posant com a exemple la mateixa Revista Econòmica.
Giró ha fet un elogi del president Artur Mas, present a l'auditori del CEC, per la seva defensa d'una política ambiciosa en investigació. Ha assegurat que Mas ha estat "el darrer president que va creure en ferm en la recerca". Tot seguit, en un context de defensa de la gestió pública basada en dades empíriques, ha reclamat "polítiques realistes, tocant de peus a terra i no fer volar coloms". El conseller ha assenyalat que el món de la recerca té el dret a esperar dels polítics "suport i llibertat". Giró ha posat la recerca com a pedra de toc que mesura el compromís d'un govern amb el país al que serveix.
Sobre el contingut de la revista, Giró ha sostingut que més que parlar del futur del treball, que podria donar la percepció de seriosos dubtes sobre la realitat laboral, com si el treball tal com s'entén ara podria tenir els dies comptats, caldria fer-ho del treball del futur, que és, en realitat, del que tracta la revista.
Tots els ponents han coincidit en les grans tendències de fons que definiran els mercats de treball en les properes dècades: una població cada cop més envellida, una formació més en línia amb les necessitats de les empreses i un mercat de treball poc inclusiu i clarament desigual.
El dossier de la Revista Econòmica -presentat per l'economista Raül Ramos- alerta dels efectes perniciosos de la precarietat i la desigualtat en el mercat laboral. L'economista Josep Lladós ha reclamat tenir visió estratègica per decidir quin model de treball es vol, aprofitant que al país es fan bons diagnòstics. Segons ell, la transformació digital ha d'implicar una nova organització de la feina. Pensant en l'economia catalana, Lladós ha preconitzat millorar les condicions de feina i garantir que el talent no marxi a altres indrets.
Un dels coautors del dossier és Pedro Gomes, professor de la Universitat de Londres, un dels defensors de la setmana de quatre dies, una iniciativa que un dels referents del pensament econòmic contemporani, el keynesià Paul Samuelson, va defensar els anys setanta, sense massa èxit. Gomes defensa aquesta proposta en el llibre El divendres és el nou dissabte. En un article a la revista, considera que la mesura és factible sense suposar la reducció d'un 20% del salari dels treballadors, introduint mecanismes d'ajust, com una major productivitat per dia treballat i reducció de costos de producció per a les empreses (en electricitat, per exemple).
El conseller Jaume Giró ha intervingut al final de l'acte acadèmic per posar en valor l'aposta estratègica del Govern per la recerca, que en els pressupostos d'aquest any ha vist incrementada la seva partida en 292 milions (un 43% més). El conseller ha destacat el nivell de la ciència econòmica a Catalunya, posant com a exemple la mateixa Revista Econòmica.
Giró ha fet un elogi del president Artur Mas, present a l'auditori del CEC, per la seva defensa d'una política ambiciosa en investigació. Ha assegurat que Mas ha estat "el darrer president que va creure en ferm en la recerca". Tot seguit, en un context de defensa de la gestió pública basada en dades empíriques, ha reclamat "polítiques realistes, tocant de peus a terra i no fer volar coloms". El conseller ha assenyalat que el món de la recerca té el dret a esperar dels polítics "suport i llibertat". Giró ha posat la recerca com a pedra de toc que mesura el compromís d'un govern amb el país al que serveix.
Sobre el contingut de la revista, Giró ha sostingut que més que parlar del futur del treball, que podria donar la percepció de seriosos dubtes sobre la realitat laboral, com si el treball tal com s'entén ara podria tenir els dies comptats, caldria fer-ho del treball del futur, que és, en realitat, del que tracta la revista.
Tots els ponents han coincidit en les grans tendències de fons que definiran els mercats de treball en les properes dècades: una població cada cop més envellida, una formació més en línia amb les necessitats de les empreses i un mercat de treball poc inclusiu i clarament desigual.
El dossier de la Revista Econòmica -presentat per l'economista Raül Ramos- alerta dels efectes perniciosos de la precarietat i la desigualtat en el mercat laboral. L'economista Josep Lladós ha reclamat tenir visió estratègica per decidir quin model de treball es vol, aprofitant que al país es fan bons diagnòstics. Segons ell, la transformació digital ha d'implicar una nova organització de la feina. Pensant en l'economia catalana, Lladós ha preconitzat millorar les condicions de feina i garantir que el talent no marxi a altres indrets.
Un dels coautors del dossier és Pedro Gomes, professor de la Universitat de Londres, un dels defensors de la setmana de quatre dies, una iniciativa que un dels referents del pensament econòmic contemporani, el keynesià Paul Samuelson, va defensar els anys setanta, sense massa èxit. Gomes defensa aquesta proposta en el llibre El divendres és el nou dissabte. En un article a la revista, considera que la mesura és factible sense suposar la reducció d'un 20% del salari dels treballadors, introduint mecanismes d'ajust, com una major productivitat per dia treballat i reducció de costos de producció per a les empreses (en electricitat, per exemple).