La primera volta de les eleccions legislatives franceses ha donat sorpreses. La
Nova Unió Popular Ecologista i Social (Nopes), l'aliança d'esquerres liderada per
Jean-Luc Mélenchon,
ha arribat en primera posició amb un 26,11%, frec a frec amb
Junts, la marca electoral d'
Emmanuel Macron, amb un 25,88%. Però pocs diputats han estat elegits aquest diumenge i serà la segona volta, el 19 de juny, la que decidirà la composició de l'Assemblea Nacional. Amb més del 18%, l'extrema dreta de
Marine Le Pen queda enrere.
A la Catalunya Nord, les coses han anat diferent. És un dels
"fets diferencials" de la política nord-catalana. L'extrema dreta, encarnada pel
lepenista Reagrupament Nacional (RN), ha arribat en primer lloc a les
quatre circumscripcions. Els
lepenistes han superat el 30% en unes lluites que han estat bàsicament triangulars: Reagrupament Nacional, els
macronistes i l'aliança d'esquerres.
Una observació dels resultats al territori nord-català ofereix dades interessants. A la primera circumscripció (Perpinyà i voltants), la ultra
Sophie Blanc ha obtingut el 31,36% dels sufragis pel 24,54% de
Romain Grau (de Junts, el partit de la majoria presidencial) i el 23,63% del candidat de la Nova Unió Popular Ecologista i Social (Nopes),
Francis Daspe. Per la seva banda,
Rita Peix, amb l'etiqueta de "regionalista" (
Unitat Catalana), ha recollit un 2,06% dels suports.
En la segona (nord i litoral fins a Sant Cebrià),
Anaïs Sabatini (RN) ha tret el 37,62% dels vots,
Frédérique Lis (macronià), el 20,49%, seguit de prop per
David Berrué (Nopes), amb un 20,28%. El catalanista
Joël Diago ha arribat al 2,79% dels suports. En la tercera circumscripció (vall de la Tet), la ultra
Sandrine Dogor-Such ha arribat amb el 27,67% amb l'esquerrana
Nathalie Cullell frec a frec, amb un 27,29%, i el macronià
Pierre Bataille, amb un 24,36%. La catalanista
Morgane Le Floch ha esgarrapat un 2,57% dels vots.
Finalment, a la quarta (del Vallespir a la Costa Vermella), la ultra
Michèle Martínez ha guanyat amb diferència, obtenint un 30,40% dels sufragis, amb el
macronià Sébastien Cazenove, amb un 21,81%, i l'esquerrà
Jérôme Pous. amb un 20,79%. Aquí el catalanisme, amb
Jordi Vera, s'ha hagut de conformar amb un 2,57% dels vots.
Com que cap candidat ha obtingut la majoria absoluta, caldrà esperar al proper diumenge, 19 de juny, quan tindrà lloc
la segona volta. De cara a aquest moment, sense que es puguin fer conclusions definitives, cal preveure que la suma de
macronians i aliança d'esquerres està en condicions de fer elegir els més ben situats en cada districte enfront el candidat
lepenià. Això donaria l'elecció de tres diputats
macronians i un de l'esquerrana Nopes.
Ja fa anys que l'extrema dreta troba el
terreny abonat a la Catalunya Nord. En les passades eleccions presidencials, per primer cop, el Reagrupament Nacional va guanyar la segona volta, amb un 56,32% dels vots.
Emmanuel Macron va recollir tan sols el 43,68% dels suports. Cal recordar que la ciutat de Perpinyà és governada per
Louis Aliot, dirigent del partit de Le Pen -i excompany sentimental seu. Però, precisament, a la ciutat l'extrema dreta no es va imposar, quedant-se en un 48% dels suports.
Unitat Catalana: "Barrar el pas a l'extrema dreta"
Enric Balaguer, secretari general d'Unitat Catalana, reconeix en declaracions a
NacióDigital que els resultats catalanistes han estat
"modestos" i ho atribueix a diversos factors, des de l'arrelament dels tres grans blocs electorals de
macronisme, esquerra i extrema dreta, a la dificultat per fer arribar el missatge catalanista a l'electorat. Aquest vespre, la formació decidirà la consigna de vot, però tot apunta que faran "una crida a
barrar el pas a l'extrema dreta".
Sobre la fortalesa del
lepenisme, Balaguer l'atribueix a "un fort rebuig, com succeeix en altres territoris, a les polítiques clàssiques". També al fet de la importància demogràfica d'un segment de població provinent d'altres llocs de França, d'edat avançada i fortament conservadora: "És una cosa molt evident en alguns indrets, com a la meva circumscripció, la tercera".
Els francesos a l'exterior, una altra incògnita
També votaran els francesos a l'exterior. En el cas de la cinquena circumscripció exterior, on es va presentar
Manuel Valls i
va quedar derrotat ja en primera volta, celebrada el 5 de juny, competeixen el candidat d'esquerres
Renaud Le Berre i el
macronià Stéphane Vojetta. Des d'Unitat Catalana no s'ha donat una consigna formal de vot, però es veu amb més proximitat l'ecologista Le Berre. De fet, l'ecologisme manté un discurs menys jacobí que la resta de la classe política francesa i ha subscrit alguns acords am
b l'aliança regionalista Regions i Pobles Solidaris, on s'integra Unitat Catalana.
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
Fes-te subscriptor
per