França

L'altre «fet diferencial»: els candidats de Le Pen arriben primers a la Catalunya Nord

L'esquerra empata amb Macron a tot França mentre el front republicà es mobilitza per barrar el pas a l'extrema dreta a les quatre circumscripcions catalanes

per Pep Martí, Barcelona, Catalunya | 13 de juny de 2022 a les 12:40 |
Els candidats de Marine Le Pen van arribar en primer lloc a la Catalunya Nord | Europa Press
La primera volta de les eleccions legislatives franceses ha donat sorpreses. La Nova Unió Popular Ecologista i Social (Nopes), l'aliança d'esquerres liderada per Jean-Luc Mélenchon, ha arribat en primera posició amb un 26,11%, frec a frec amb Junts, la marca electoral d'Emmanuel Macron, amb un 25,88%. Però pocs diputats han estat elegits aquest diumenge i serà la segona volta, el 19 de juny, la que decidirà la composició de l'Assemblea Nacional. Amb més del 18%, l'extrema dreta de Marine Le Pen queda enrere. 

A la Catalunya Nord, les coses han anat diferent. És un dels "fets diferencials" de la política nord-catalana. L'extrema dreta, encarnada pel lepenista Reagrupament Nacional (RN), ha arribat en primer lloc a les quatre circumscripcions. Els lepenistes han superat el 30% en unes lluites que han estat bàsicament triangulars: Reagrupament Nacional, els macronistes i l'aliança d'esquerres. 


Una observació dels resultats al territori nord-català ofereix dades interessants. A la primera circumscripció (Perpinyà i voltants), la ultra Sophie Blanc ha obtingut el 31,36% dels sufragis pel 24,54% de Romain Grau (de Junts, el partit de la majoria presidencial) i el 23,63% del candidat de la Nova Unió Popular Ecologista i Social (Nopes), Francis Daspe. Per la seva banda, Rita Peix, amb l'etiqueta de "regionalista" (Unitat Catalana), ha recollit un 2,06% dels suports.

En la segona (nord i litoral fins a Sant Cebrià), Anaïs Sabatini (RN) ha tret el 37,62% dels vots, Frédérique Lis (macronià), el 20,49%, seguit de prop per David Berrué (Nopes), amb un 20,28%. El catalanista Joël Diago ha arribat al 2,79% dels suports. En la tercera circumscripció (vall de la Tet), la ultra Sandrine Dogor-Such ha arribat amb el 27,67% amb l'esquerrana Nathalie Cullell frec a frec, amb un 27,29%, i el macronià Pierre Bataille, amb un 24,36%. La catalanista Morgane Le Floch ha esgarrapat un 2,57% dels vots. 


Finalment, a la quarta (del Vallespir a la Costa Vermella), la ultra Michèle Martínez ha guanyat amb diferència, obtenint un 30,40% dels sufragis, amb el macronià Sébastien Cazenove, amb un 21,81%, i l'esquerrà Jérôme Pous. amb un 20,79%. Aquí el catalanisme, amb Jordi Vera, s'ha hagut de conformar amb un 2,57% dels vots.  

Com que cap candidat ha obtingut la majoria absoluta, caldrà esperar al proper diumenge, 19 de juny, quan tindrà lloc la segona volta. De cara a aquest moment, sense que es puguin fer conclusions definitives, cal preveure que la suma de macronians i aliança d'esquerres està en condicions de fer elegir els més ben situats en cada districte enfront el candidat lepenià. Això donaria l'elecció de tres diputats macronians i un de l'esquerrana Nopes. 


Ja fa anys que l'extrema dreta troba el terreny abonat a la Catalunya Nord. En les passades eleccions presidencials, per primer cop, el Reagrupament Nacional va guanyar la segona volta, amb un 56,32% dels vots. Emmanuel Macron va recollir tan sols el 43,68% dels suports. Cal recordar que la ciutat de Perpinyà és governada per Louis Aliot, dirigent del partit de Le Pen -i excompany sentimental seu. Però, precisament, a la ciutat l'extrema dreta no es va imposar, quedant-se en un 48% dels suports.  

Unitat Catalana: "Barrar el pas a l'extrema dreta"


Enric Balaguer, secretari general d'Unitat Catalana, reconeix en declaracions a NacióDigital que els resultats catalanistes han estat "modestos" i ho atribueix a diversos factors, des de l'arrelament dels tres grans blocs electorals de macronisme, esquerra i extrema dreta, a la dificultat per fer arribar el missatge catalanista a l'electorat. Aquest vespre, la formació decidirà la consigna de vot, però tot apunta que faran "una crida a barrar el pas a l'extrema dreta". 

Sobre la fortalesa del lepenisme, Balaguer l'atribueix a "un fort rebuig, com succeeix en altres territoris, a les polítiques clàssiques". També al fet de la importància demogràfica d'un segment de població provinent d'altres llocs de França, d'edat avançada i fortament conservadora: "És una cosa molt evident en alguns indrets, com a la meva circumscripció, la tercera". 

Els francesos a l'exterior, una altra incògnita


També votaran els francesos a l'exterior. En el cas de la cinquena circumscripció exterior, on es va presentar Manuel Valls i va quedar derrotat ja en primera volta, celebrada el 5 de juny, competeixen el candidat d'esquerres Renaud Le Berre i el macronià Stéphane Vojetta. Des d'Unitat Catalana no s'ha donat una consigna formal de vot, però es veu amb més proximitat l'ecologista Le Berre. De fet, l'ecologisme manté un discurs menys jacobí que la resta de la classe política francesa i ha subscrit alguns acords amb l'aliança regionalista Regions i Pobles Solidaris, on s'integra Unitat Catalana. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació