Lídia Heredia: «TV3 podria haver estat més curosa pel que fa a la neutralitat»

Lídia Heredia està a punt d'engegar una nova etapa professional. La periodista (Badalona, 1971) deixarà Els Matins de TV3 al final d'aquesta temporada i acarona diversos projectes que encara no revela del tot. Conclou així un trajecte de vuit anys al capdavant d'un dels programes amb més personalitat de la televisió catalana.

La periodista acumula una llarga trajectòria, des de Ràdio Ciutat de Badalona a Canal+, on va treballar gestionant drets de la televisió, passant pel diari Avui i Ràdio Barcelona. En aquesta conversa, Heredia explica coses de la seva professió, de com l'entén i com la viu, el seu distanciament envers el periodisme activista i els canvis necessaris a TV3. Parla també de l'ego i de com sotmetre'l, i fa autocrítica.  

- Imagino que no ens revelarà els seus projectes de futur.

- És que no els sé ni jo, en aquests moments. És veritat que el mes de gener vaig comunicar a la direcció d'informatius i de TV3 que creia que la meva etapa a Els Matins havia d'arribar al final en aquesta temporada. Ho vaig traslladar amb temps perquè creia que la casa havia de pensar bé quin era el relleu i també quina podia ser la meva funció al servei de la televisió. Quan ho comuniques amb tant de temps, pensant a fer les coses bé, l'altra cara és que això s'acaba sabent. Al gremi periodístic, quan una cosa la saben més de dues persones, ja n'hi ha prou perquè corri. Per tant, vaig arribar a la conclusió sobre què no volia continuar fent abans de decidir què volia fer. No ha estat una decisió fàcil. Jo soc feliç a Els Matins: és més, ara encara estic més tova. Han estat cinc anys dirigint-lo, però vuit presentant la part informativa. I és una decisió més presa pensant que puc fer altres coses bé que no pas per avorriment del que estava fent. Però també en el convenciment que si no forces tu els canvis, no passen. I forçar-los quan les coses van bé, i van bé a Els Matins. 

- Estava cansada?

- Era una suma de coses. L'horari és dur. Dorms poc i anar curt de son és una tortura. La feina és dura i molt exigent mentalment. Vol dir una connexió total amb l'actualitat. Aquesta part de desgast hi és. Però, per altra part, és un programa que m'ha donat moltes satisfaccions i d'això no me'n vull oblidar en aquests moments. També tenia la sensació que en algunes coses difícilment me'n podia donar gaires més. Que ja ens havia passat tot el que ens podia passar. Qui ens havia de dir que vindria una pandèmia i tantes coses que han acabat passant? Sempre penso que l'actualitat i la realitat t'acaben sorprenent.  

- L'atreuen els Estats Units?

- Això ha circulat d'una manera que, com quan es filtren coses, fa més mal que bé. Efectivament, una de les possibilitats era aquesta. Sabia que la corresponsalia de Washington arribava al final i, quan es va confirmar que s'obriria el procés que s'obre sempre quan s'ha de cobrir una corresponsalia, vaig decidir de participar-hi. Com tots els altres companys que estem a la llista. Que s'hagi filtrat el meu nom potser em perjudica perquè no tinc més drets que la resta de companys, però tampoc menys. Estic en el procés. Qui no voldria anar a fer de periodista a Washington?
 
- O dirigir un programa de debats.   

- Jo amb la casa no he parlat de res en concret. Simplement, em vaig posar a disposició per allà on podria fer més servei, que segurament és fent entrevistes, programes electorals o de debat. Una cosa que li agraeixo a TV3 és que he tocat molts pals, i a tot arreu he estat feliç i m'ha agradat la feina. Penso que recomençar és bo per tothom i, després de vuit anys, recomençar en algun lloc serà bo per mi.  

"TV3 té punts forts que no s'han de reinventar, sinó consolidar-los i sobretot no perdre'ls"

- De fet, ara és un moment de canvis a TV3. Nova direcció a la CCMA i renovació en molts programes que són carril central, d'Els Matinsal Tot es mou o al Planta baixa. Els veu ben encarrilats?

- No soc ningú per dir-ho. Planyo els qui tenen responsabilitats de direcció a la televisió en una situació com l'actual. No és fàcil perquè és una situació en funcions. Es va escapçar la direcció de la televisió i la ràdio, també la d'informatius, i els qui han entomat aquestes funcions han de decidir coses importants en un moment delicat. Confio que ho faran perquè són professionals. Crec que les coses s'han fet en un ordre discutible.

- Què s'hauria d'haver fet?

- Penso que escapçar les direccions d'informatius i de televisió sense tenir el concurs culminat deixa una situació d'interinatge amb un munt de gent a la qual se li ha multiplicat la feina. És difícilment explicable.  

- Rosa Romà, nova presidenta de la Corporació, ha utilitzat el terme reinvenció. TV3 necessita una repensada general?

- Tot sempre necessita una repensada general. Ara, reinventar pot voler dir moltes coses o no res, si no l'omples de contingut. Crec que les empreses, també les públiques, estan obligades a la revisió permanent. TV3 té punts forts que no s'han de reinventar, sinó consolidar-los i sobretot no perdre'ls. 

- Quins són els punts forts i què cal revisar?

- Crec que els serveis informatius són un puntal de TV3, i ja fa molts anys que ho són. Quan una cosa és sòlida vol dir que alguna cosa bé s'ha fet. Coses a revisar: el mercat televisiu ha canviat la darrera dècada com un mitjó i nosaltres no deixem de ser una televisió en obert generalista. I s'ha de fer un lloc en un món que s'ha fragmentat i multiplicat, amb plataformes especialitzades. Que TV3 aguanti com aguanta és un petit miracle. Però jo no vull confiar en els miracles per governar, ni una televisió ni res. Les retallades del 2008, el 2010 i el 2012 no s'han revertit, tampoc a la televisió pública. Això obliga a blindar el que creus que es fa bé, també dotar-ho pressupostàriament, i posar-s'hi en tot allò que s'ha de canviar. Pel que fa als serveis informatius, crec que està bastant fora de dubte que és un projecte sòlid que funciona. Soc bastant partidària de parlar per la feina que fem. Per això una de les nostres dèries ha estat sobreviure a la gran confusió. Separar el relat de l'actualitat.
 
- Què vol dir això?

- Doncs que la nostra feina és triar. Fins i tot quan decideixes no fer un tema, tu estàs explicant què ets i com entens l'actualitat. I és molt important el to. Perquè fa que el teu producte sigui una mica diferent de la resta. L'espectador sap que si passen coses rellevants, nosaltres hi som. Però que la vida, la realitat, que no és el mateix que l'actualitat, és tot el que passa en aquest moment. No passa res si un dia et fixes en una cosa que no és estricta actualitat, però que forma part de la realitat que compartim. I cal agrair a la direcció de TV3 que ens ho hagi permès.     

"Crec en la funció social del periodisme, però no en el periodisme activista"

- Enmig de molts atacs injustos, quines crítiques a TV3 compartiria?

- Jo crec que en això no hem de ser autocomplaents i, he estat especialment batalladora en això dins de TV3. El que sí que crec és que s'ha aprofitat un moment en què la cadena estava enmig de la batalla política per mirar de lesionar-la en la seva totalitat. Una esmena a la totalitat t'impedeix una crítica constructiva. Puc estar d'acord que en els darrers anys TV3 podria haver estat més curosa pel que fa a la neutralitat. Però si la solució és dir que s'ha de tancar, no hi puc estar d'acord, perquè això no beneficia ningú. Aquests anys hem viscut una situació de fer una defensa sencera o una crítica sencera i qui ha sortit perdent ha estat la feina ben feta. 

- Dit això, i mirant enrere, creu que el periodisme ha estat poc exigent amb els dirigents polítics catalans? Que se'ls han perdonat moltes coses?    

- Una regla bàsica del periodisme és explicar el que es veu, no el que es voldria veure. I això val per al procés i per tot. És una norma que ens hem de recordar. I el procés és una petita lliçó d'això. El periodisme no ha de donar res per sabut i ha de fer preguntes. En algun moment, segurament, tots ens vam veure arrossegats per una inèrcia que ens va fer sortir del nostre lloc. I la nostra obligació és tornar sempre al nostre lloc. No som infal·libles. I s'ha de dir obertament i saber rectificar. Del periodisme activista, en general, en soc poc partidària. Per més que per moltes de les causes m'hi trobaria la primera en uniforme de civil. Crec en la funció social del periodisme, en què el periodisme de denúncia ajuda que les coses canviïn, però no crec en el periodisme activista. No hem de deixar mai de ser vigilants. Sense heroïcitats. La nostra feina no ha de ser heroica, s'ha de fer amb rigor i respecte. 
 
- Ara que diu això, a mesura que passa el temps, va canviant la seva visió sobre el periodisme? Se'l creu més o menys?

- No sé què dir-li. Hi ha dies que tiraries el barret al foc, però n'hi ha molts que veig que la nostra feina té sentit. Sí que ja no estic en la fase de creure que la nostra feina sigui canviar el món, sinó explicar-lo. Trobo que hi ha molt periodisme d'especulació, però crec que hem de fer periodisme del que ha passat. La realitat està plena de coses que valen la pena de ser contades. La nostra feina és surar per sobre de la confusió i tenir una resistència íntima a que t'ofeguin en la sobreinformació. Hem de fer la barra de pa cada dia. No podem sortir amb un gran pastís perquè el nostre ritme no ho permet, però jo he de sortir cada dia amb el pa ben fet. M'agrada comparar-me amb la feina de forner. 

"La vanitat, que és un risc en la nostra professió, es domestica treballant"

- I com és que hi ha tant periodisme d'agitació? Ho veiem en mitjans ben propers i en d'altres de llunyans. Com és que tenen èxit les cadenes Fox d'arreu? 

- Crec molt en la responsabilitat professional dels periodistes, però això depassa la feina dels periodistes. Sembla que estem interessats en el soroll, en generar-lo i en escoltar-lo. Jo intento no contribuir-hi, per això insisteixo en la diferència entre relat i realitat. Li poso un exemple de fa uns dies. Hem fet un programa sobre la vaga de l'educació i les preinscripcions. Sempre els dic a l'equip que els temes de fons que no estan resolts no ens els hem d'estalviar a les entrevistes. Al final no l'he feta, però tenia previst preguntar per què el sistema públic no ha recuperat la sisena hora. Ningú n'ha parlat més. Des de fa un munt d'anys hi ha moltes hores menys fetes a la pública en relació amb la concertada. I com això trobaríem moltes coses. En el tema de les renovables, resulta que la Generalitat té aprovada una normativa que diu que tots els terrats i sostres han d'anar amb plaques solars. Doncs no hi són. Quan algú ens ve a dir que s'ha aprovat un decret i tal, se li ha de preguntar què s'ha fet del que ja està aprovat. Però per fer això s'ha de llegir més, i és feina.  

- Ha tingut o patit algunes topades amb figures com Inés Arrimadas, Albert Rivera o Manuel Valls. Hi ha hagut algun moment que voldria esborrar?

- A mi les entrevistes en directe m'encanten perquè són coses que només passen una vegada i d'una determinada manera. En una entrevista així has de prendre decisions en segons. I com més treballada portis l'entrevista, més fàcil és improvisar. Quan et posen en una situació molt tensa, també t'estan utilitzant. Tampoc soc de llepar-me ferides. 

- S'avorreix molt entrevistant a polítics?

- Avorrir-me no seria la paraula, però sí que tinc la sensació d'haver esgotat ja el repertori. El repertori meu, eh, no ho dic per ells. Hi ha un moment en què ell ja sap què li preguntaré, que això és mancança meva. Fa vuit anys, els polítics venien amb una mica més de tranquil·litat a les entrevistes. Amb això hem perdut. Per això s'agraeix que vingui algú que vingui amb llibertat d'esperit, que no estigui segrestat per arguments de partit.
 
- Algun dirigent polític li ha semblat molt més interessant del que preveia?

- Segur que sí. No participo de la campanya antipolítica. Per més mediocre que pugui ser un dirigent, prefereixo això que l'antipolítica. La nostra feina és prestigiar una cosa que entre tots ha quedat desprestigiada. Ells també han fet molt per desprestigiar-la. Tenen una responsabilitat en la qualitat del debat públic. Molts les millors entrevistes les donen quan marxen. Recordo alguna amb Artur Mas, que és un bon entrevistat perquè brilla més quan el pots apretar. N'hi ha d'altres. Miquel Iceta és agraït d'entrevistar perquè ell sap jugar l'entrevista. Tenen cintura per sortir del guió. Però m'agrada molt també entrevistar la gent que en diem del carrer. Recordo quan feia el programa Banda ampla, que era de debat ciutadà, i veia que la gent se sabia explicar, sabia debatre, i és bo que l'escoltem. La vida és tot i mentre estem discutint sobre Rufián perquè ha dit tarat, ha nascut una granota en un lloc. Ja ens barallarem per portar el personatge del dia, però hem de ser també refugi de la intempèrie. Que la gent sàpiga que jo soc com una lloca. 

- Això de lloca feia temps que no ho escoltava.

- Doncs jo m'hi sento. Jo soc molt mamífera. Les lloques no ho són. El programa és com una lloca, amb una ala toquem l'actualitat i entrevistarem a qui calgui, però amb l'altra hi ha d'haver espai per tot.     

"Quan estàs en directe tantes hores, al final se't veu l'ànima"

- Dona la sensació que és dels periodistes mediàtics que millor ha domesticat la bèstia. Sap gestionar bé l'ego?

- Segurament això forma part del caràcter. Aquesta feina nostra és una mica invasiva. Entrem a les cases de la gent. Ara durant tres hores seguides, però en algunes etapes han estat quatre o cinc. Jo sempre dic que, quan estàs en directe tantes hores, al final se't veu l'ànima. Per bé i per mal. És difícil fer un paper durant tant de temps. Sobre això que diu de la bèstia, crec que la meva carrera periodística ha estat molt progressiva, molt a poc a poc i picar pedra. No he tingut grans salts. Crec que a mi això m'ha ajudat. Jo em sento formant part de la classe obrera del periodisme, perquè no tinc altra opció ni conec altra manera. Quan dic classe obrera ho dic en el sentit de picar pedra, no en el sentit de precarietat. Aquestes coses les tinc molt presents, la precarietat de molts dels joves que es dediquen a això nostre, i no voldria que es malinterpretés. Jo tinc feina a TV3 guanyada en oposicions, lluny de la precarietat, i en soc molt conscient. El programa que fem ara ens porta molta feina i no conec altra manera de fer que pencant. I en arribar a casa, llegir i consultar, i consultar amb l'equip. No tinc temps per creure que soc no sé qui. A mi em sembla que la vanitat, que és un risc d'aquesta feina nostra, es domestica treballant.