la pocmoderna surt de mare

Les institucions públiques s’han de posar les piles

«Tant de bo que alguna d’aquestes coses que no entenc o que no comparteixo sigui perquè em falta informació, però a hores d’ara penso que és perquè no s’han gestionat com tocava»

per Elisenda Soriguera, Barcelona, Catalunya | 12 de juny de 2022 a les 17:30 |
Una classe d'una escola de Catalunya durant aquest curs | ACN
Hi ha uns quants pensaments desordenats que darrerament em roden pel cap. Possiblement, no m’hi rodarien si no fos mare i, segurament, la meva visió seria diferent si no fos pel que veig i sento quan miro les meves criatures i el seu entorn. Us els comparteixo perquè potser també us roden a vosaltres…

El miratge de l’escola inclusiva. L’escola inclusiva és un gran projecte sobre paper. Però l’escola inclusiva no té sentit si no s’hi destinen recursos. És inviable tirar endavant un projecte així si no hi ha un reforç econòmic, que es tradueixi en un equip humà capacitat per tirar endavant el projecte, amb adaptar instal·lacions... Si no, l’escola inclusiva és paper mullat, i tota la comunitat educativa se’n sent ressentida. No entenc com pot ser que es faci bandera d’un decret d’inclusió aprovat el 2017 que a hores d’ara és paper mullat. Si voleu aprofundir sobre el tema, llegiu a la Noemí Font. Les institucions públiques s’han de posar les piles urgentment.

  
El malson de no entrar a l’escola (o institut) que vols. Han tornat a haver-hi les preinscripcions escolars. La nostra segona puça engega al setembre, i hem viscut el procés amb la tranquil·litat dels 80 punts de germana ja escolaritzada, que ens asseguraven plaça allà on volíem. Però també s’han repetit les angoixes i situacions de malestar de moltes famílies que, ara com ara, no tenen plaça en una escola pública de proximitat (per exemple, les famílies de Badalona que s’han organitzat per reivindicar aquesta situació nefasta). O de les que s’han quedat sense plaça a l’institut públic, tal com ha passat a Sant Andreu (Barcelona). Per citar dos dels molts casos. Un malson que es repeteix any rere any, i que cal solucionar de manera urgent. Les institucions públiques s’han de posar les piles urgentment.

  
El català. No entenc per què a hores d'ara hem de veure com trontolla de nou la immersió lingüística, un petit tresor de la nostra educació. Em preocupa realment aquest atac frontal a la nostra llengua. Em preocupa respondre-hi adequadament, i no només a nivell personal. Crec que les institucions públiques s’han de posar encara més les piles.

 
I, segurament, em manca informació, i tant de bo que alguna d’aquestes coses que no entenc o que no comparteixo sigui perquè em falta informació, però a hores d’ara penso que és perquè no s’han gestionat com tocava. Que algú ho faci, si us plau.
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació