09
de juny
del
2022
Actualitzat
a les
14:31h
El Tribunal Suprem ha fet públiques aquest dijous les interlocutòries que accepten revisar els indults dels presos polítics. La decisió, adoptada el 24 de maig, va generar controvèrsia, perquè implicava un canvi de criteri respecte el que la mateixa secció cinquena de la sala contenciosa administrativa va dir fa uns mesos, quan va rebutjar d'entrada tots els recursos contra els indults per manca de legitimació dels recurrents. El canvi de composició de la sala ha implicat, també, un canvi de decisió i tres dels cinc magistrats han admès a tràmit les impugnacions i es revisarà el perdó. La sentència trigarà mesos.
Dos dels magistrats s'han oposat a la decisió majoritària i han emès un vot particular en què desgranen per què els recurrents -Vox i diputats de PP i Ciutadans, majoritàriament- no tenen legitimació per impugnar la decisió del govern espanyol. Conclouen, els magistrats Octavio Herrero i Ángel Ramón Arozamena, que PP i Ciutadans volen tombar els indults per interessos polítics. "Descartat l'interès concret invocat pels recurrents, el recurs no té altre objecte que la defensa d'una determinada posició política sobre la concessió de l'indult i la legalitat del mateix", diu el vot particular, inclòs en la interlocutòria de 39 pàgines.
L'escrit dels dos magistrats desmunta els arguments de Vox, PP i Ciutadans per presentar-se com a víctimes del procés d'independència i, així, poder tenir legitimació per impugnar la decisió de Pedro Sánchez, que va prendre el consell de ministres aviat farà un any. L'eix central de la discussió és precisament el concepte de "legitimació", és a dir, qui pot, en un procediment contenciós-administratiu com el de l'indult, presentar recurs contra una decisió administrativa del consell de ministres. En el cas concret de Vox, els jutges recorden que ser part en un procediment penal no habilita directament a tenir legitimació en un procediment contenciós-administratiu.
Els magistrats discrepants consideren que el moment d'al·legacions prèvies és suficient per determinar la manca de legitimació i rebutjar els recursos, però la majoria de la secció pensa que no. El vot particular sosté que en el moment d'al·legacions ja hi havia prou informació sobre els interessos i arguments jurídics dels recurrents com per prendre una decisió sobre la seva legitimació. "En el moment processal d'al·legacions prèvies hi havia suficient identificació dels interessos en defensa dels quals actuen els recurrents i la raó jurídica en base a què exerciten les seves pretensions", mantenen els dos jutges.
La majoria de la secció -amb l'entrada significativa de la magistrada Inés Huerta, que ha decantat la balança- manté que la qüestió de la legitimació és una qüestió "fosca" i considera que cal entrar acceptar els recursos -és a dir, revisar els indults- i pronunciar-se sobre aquesta qüestió en el moment que hi hagi sentència. Tot plegat, amb l'objectiu de no vulnerar el dret a la tutela judicial efectiva de les parts que han presentat recurs. "Els complexos perfils de la legitimació activa en aquest tipus de delictes, juntament amb la reiterada discrepància a la secció, evidencia que no hi ha claredat ni fermesa exigible a una decisió d'aquestes característiques", diu la interlocutòria.
Dos dels magistrats s'han oposat a la decisió majoritària i han emès un vot particular en què desgranen per què els recurrents -Vox i diputats de PP i Ciutadans, majoritàriament- no tenen legitimació per impugnar la decisió del govern espanyol. Conclouen, els magistrats Octavio Herrero i Ángel Ramón Arozamena, que PP i Ciutadans volen tombar els indults per interessos polítics. "Descartat l'interès concret invocat pels recurrents, el recurs no té altre objecte que la defensa d'una determinada posició política sobre la concessió de l'indult i la legalitat del mateix", diu el vot particular, inclòs en la interlocutòria de 39 pàgines.
L'escrit dels dos magistrats desmunta els arguments de Vox, PP i Ciutadans per presentar-se com a víctimes del procés d'independència i, així, poder tenir legitimació per impugnar la decisió de Pedro Sánchez, que va prendre el consell de ministres aviat farà un any. L'eix central de la discussió és precisament el concepte de "legitimació", és a dir, qui pot, en un procediment contenciós-administratiu com el de l'indult, presentar recurs contra una decisió administrativa del consell de ministres. En el cas concret de Vox, els jutges recorden que ser part en un procediment penal no habilita directament a tenir legitimació en un procediment contenciós-administratiu.
Els magistrats discrepants consideren que el moment d'al·legacions prèvies és suficient per determinar la manca de legitimació i rebutjar els recursos, però la majoria de la secció pensa que no. El vot particular sosté que en el moment d'al·legacions ja hi havia prou informació sobre els interessos i arguments jurídics dels recurrents com per prendre una decisió sobre la seva legitimació. "En el moment processal d'al·legacions prèvies hi havia suficient identificació dels interessos en defensa dels quals actuen els recurrents i la raó jurídica en base a què exerciten les seves pretensions", mantenen els dos jutges.
La majoria de la secció -amb l'entrada significativa de la magistrada Inés Huerta, que ha decantat la balança- manté que la qüestió de la legitimació és una qüestió "fosca" i considera que cal entrar acceptar els recursos -és a dir, revisar els indults- i pronunciar-se sobre aquesta qüestió en el moment que hi hagi sentència. Tot plegat, amb l'objectiu de no vulnerar el dret a la tutela judicial efectiva de les parts que han presentat recurs. "Els complexos perfils de la legitimació activa en aquest tipus de delictes, juntament amb la reiterada discrepància a la secció, evidencia que no hi ha claredat ni fermesa exigible a una decisió d'aquestes característiques", diu la interlocutòria.