11
de juny
del
2022
Actualitzat
el
13
de juny
a les
8:03h
Al procés congressual de Junts encara li queda un mes i una setmana per completar-se. Després d'escollir la direcció en una votació telemàtica proclamada a Argelers, Laura Borràs i Jordi Turull ja tenen una composició de lloc més precisa dels reptes que hauran d'afrontar en els propers mesos. N'hi ha alguns que ja estaven previstos -recalcular el full de ruta del procés, encarar les eleccions municipals, entronitzar el nou tàndem que substitueix Carles Puigdemont i Jordi Sànchez- i d'altres que, tot i anunciats, han agafat més rellevància, com ara els equilibris que denota la vacant -momentània- de la secretaria d'organització. Aquestes són les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats de Junts a l'espera de la segona fase del congrés, centrat en unes ponències que des de dimarts estan en mans de la militància per ser esmenades.
- Debilitats. Malgrat que els dirigents de Junts consideren un actiu la diversitat interna, que hi hagi tantes crides a la "generositat" i a un "esperit d'unitat" indica que s'han de recosir ferides entre famílies. La votació de la cúpula, que va castigar David Torrents a organització -el seu nom, però, encara no està en cap cas descartat, i és potestat de Turull proposar-lo en tant que secretari general- i Aurora Madaula a la vicepresidència, certifica l'existència de sectors i que les relacions no sempre han estat òptimes. Són dos noms que va costar de negociar durant les converses entre Borràs i Turull, i que ara han emergit com a perfils que generen contestació de portes endins. Pair la votació no ha resultat senzill per a l'entorn de Borràs, que no veu extingida del tot l'antiga CDC.
En una direcció -així ho estipula la reforma dels estatuts elaborada en la ponència organitzativa- en què la presidència disposa de poder executiu al costat del secretari general, queda clar que les grans qüestions hauran de ser validades pel nou tàndem. La ponència política esquiva terminis per declarar la independència i es limita a plantejar una "segona volta" de la tardor del 2017 a partir del cinquè aniversari de l'1-O, però dins del partit hi conviuen maneres diferents de fer política. Una més institucional -l'estructurada al voltant de Turull, amb el sottogoverno alineat- i una més de carrer, branca on encaixava el nom de Torrents, que va tallar la Diagonal al seu pas pel Palau de Congressos en els dies posteriors a la sentència de l'1-O. Acordar mesures concretes amb la resta de partits quan fracassi el diàleg també requerirà equilibris interns.
- Amenaces. En l'horitzó més immediat, l'entrebanc principal que afronta Junts és l'obertura del judici oral contra Borràs per les presumptes irregularitats al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), que va arribar a dirigir amb Artur Mas com a president i Ferran Mascarell com a conseller de Cultura. El reglament del Parlament estipula, en el seu article 25.4, que quan s'obri judici oral per "corrupció" a un diputat, se l'ha de suspendre de les seves funcions. La presidenta de la cambra entén que el seu cas no té a veure amb males pràctiques sinó amb la causa general contra l'independentisme, i el partit li ha fet costat de manera rotunda en públic. Vol dir això que el suport és unànime? El cert és que hi ha dirigents del partit que, des de fa setmanes, defensen "entrenar ja" un relleu per si és condemnada.
A banda, Borràs ha defensat més d'una ocasió, en cercles reduïts, que caldrà "explicar molt bé a la militància" que el pacte amb ERC continuï vigent si els republicans no li fan costat a la mesa quan arribi l'hora de decidir si se la suspèn o no. I això lliga amb la segona amenaça en l'horitzó, que és una hipotètica sortida del Govern, plantejada fins i tot en la ponència política. "El poder ens relliga", mantenen sovint des del sector més pragmàtic. Amagar amb la sortida de l'executiu ha aparegut en diverses trobades de la cúpula -en una cita de dos dies a Sallent se'n va parlar-, i va ser motiu de discussió abans de l'acord amb ERC. Borràs, per exemple, no veia malament repetir les eleccions, mentre que Puigdemont defensava investir Pere Aragonès sense entrar al Govern.
En cas de quedar fora de l'executiu -hi ha una consulta a la militància plantejada per la nova presidenta sobre aquest escenari-, Junts es podria trobar amb dificultats per trobar cap de cartell. No seria cap sorpresa que Borràs apostés per tornar a ser candidata, però estaria subjecte a la seva situació judicial. Un dels noms que apareix en les travesses és el de Jaume Giró, conseller d'Economia i ara també membre de l'executiva -va ser el que va aplegar més suports en el tercer bloc de votacions-, però per ara sosté que està centrat en la tasca governamental. El paper de Jordi Puigneró com a vicepresident no està acabant de ser clau en el vessant polític del Govern, tot i que fa tan sols un any i mig va ser propulsat -sense èxit- per dirigents del partit per tal que es presentés a les primàries. Finalment, Damià Calvet va ser el candidat alternatiu a Borràs, que es va imposar amb un 75% de vots davant de l'exconseller.
- Fortaleses. Tot i que hi hagi feina per recosir la unitat, Junts és un partit amb lideratges consolidats. Els noms de Puigdemont, Borràs, Turull, Sànchez -ara al capdavant del think tank del partit-, Giró, Josep Rius -portaveu-, sumats als consellers i els protagonistes a Madrid -Míriam Nogueras i Josep Lluís Cleries-, són cares conegudes i que es poden projectar en diversos fronts i àmbits sectorials. La renovació de la direcció s'ha fet sense esquerdes públiques i s'ha evitat un congrés entre dues candidatures, que hauria pogut derivar en més enfrontaments.
I, malgrat que ja no és president, Puigdemont continua sent el referent del partit. "Qui es pensi que marxa, està equivocat", apunten des de Junts. La vida interna de la formació no viurà canvis, perquè l'expresident ja no participava dels consells nacionals i de bona part de les reunions de la direcció, i se li continuarà fent costat en la pugna judicial a Europa contra el Tribunal Suprem. En cas que les sentències comunitàries siguin favorables i que es pugui explorar un hipotètic retorn, Junts es posarà a la seva plena disposició. L'entorn de l'expresident sosté, en tot cas, que revalidar la presidència li hauria costat crítiques dins del Consell per la República -que ell mateix lidera- i que, en cas d'avaluar un retorn, la seva figura havia de quedar apartada de les sigles.
- Oportunitats. Les eleccions municipals de l'any vinent són cabdals per al futur del partit i la seva implantació territorial. Junts aspira a ser el primer partit del país, però per aconseguir-ho haurà de pugnar amb el PSC i ERC en una lluita que, a l'àrea metropolitana, es presenta desigual tenint en compte que els socialistes ja van remuntar posicions el 2019 i que els republicans fa anys que s'hi dediquen. En tot cas, el partit de Borràs i Turull té opcions d'obtenir el primer lloc en regidors i alcaldies, si es té en compte el resultat de fa tres anys. També és una oportunitat per acabar de passar el rasclet a l'espai del PDECat, que es mourà entre les marques territorials i el suport a Centrem. En el seu mandat, Sànchez va voltar per tot el país per evitar al màxim la confrontació amb els postconvergents parlant amb els seus alcaldes.
Un del reptes és trobar candidat o candidata a Barcelona després de la retirada d'Elsa Artadi, que el 2019 va obtenir cinc regidors i va quedar lluny de lluitar per la victòria. Els noms de Míriam Nogueras, Jaume Alonso-Cuevillas i Pilar Calvo han sonat per ser cap de cartell, però la direcció es reserva la possibilitat d'un fitxatge mediàtic. Passi el que passi a Barcelona, la fragmentació en bona part de consistoris i òrgans supramunicipals obligarà a arribar a pactes, que en alguns casos -així va passar, i passa, a la Diputació de Barcelona- han tensat les costures de Junts. En la ponència municipal s'hi llegeix que es prioritzen els pactes independentistes, però s'hi respecta l'autonomia local. Terreny abonat per un xoc amb ERC que hauran de gestionar Borràs i Turull.
- Debilitats. Malgrat que els dirigents de Junts consideren un actiu la diversitat interna, que hi hagi tantes crides a la "generositat" i a un "esperit d'unitat" indica que s'han de recosir ferides entre famílies. La votació de la cúpula, que va castigar David Torrents a organització -el seu nom, però, encara no està en cap cas descartat, i és potestat de Turull proposar-lo en tant que secretari general- i Aurora Madaula a la vicepresidència, certifica l'existència de sectors i que les relacions no sempre han estat òptimes. Són dos noms que va costar de negociar durant les converses entre Borràs i Turull, i que ara han emergit com a perfils que generen contestació de portes endins. Pair la votació no ha resultat senzill per a l'entorn de Borràs, que no veu extingida del tot l'antiga CDC.
En una direcció -així ho estipula la reforma dels estatuts elaborada en la ponència organitzativa- en què la presidència disposa de poder executiu al costat del secretari general, queda clar que les grans qüestions hauran de ser validades pel nou tàndem. La ponència política esquiva terminis per declarar la independència i es limita a plantejar una "segona volta" de la tardor del 2017 a partir del cinquè aniversari de l'1-O, però dins del partit hi conviuen maneres diferents de fer política. Una més institucional -l'estructurada al voltant de Turull, amb el sottogoverno alineat- i una més de carrer, branca on encaixava el nom de Torrents, que va tallar la Diagonal al seu pas pel Palau de Congressos en els dies posteriors a la sentència de l'1-O. Acordar mesures concretes amb la resta de partits quan fracassi el diàleg també requerirà equilibris interns.
- Amenaces. En l'horitzó més immediat, l'entrebanc principal que afronta Junts és l'obertura del judici oral contra Borràs per les presumptes irregularitats al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), que va arribar a dirigir amb Artur Mas com a president i Ferran Mascarell com a conseller de Cultura. El reglament del Parlament estipula, en el seu article 25.4, que quan s'obri judici oral per "corrupció" a un diputat, se l'ha de suspendre de les seves funcions. La presidenta de la cambra entén que el seu cas no té a veure amb males pràctiques sinó amb la causa general contra l'independentisme, i el partit li ha fet costat de manera rotunda en públic. Vol dir això que el suport és unànime? El cert és que hi ha dirigents del partit que, des de fa setmanes, defensen "entrenar ja" un relleu per si és condemnada.
A banda, Borràs ha defensat més d'una ocasió, en cercles reduïts, que caldrà "explicar molt bé a la militància" que el pacte amb ERC continuï vigent si els republicans no li fan costat a la mesa quan arribi l'hora de decidir si se la suspèn o no. I això lliga amb la segona amenaça en l'horitzó, que és una hipotètica sortida del Govern, plantejada fins i tot en la ponència política. "El poder ens relliga", mantenen sovint des del sector més pragmàtic. Amagar amb la sortida de l'executiu ha aparegut en diverses trobades de la cúpula -en una cita de dos dies a Sallent se'n va parlar-, i va ser motiu de discussió abans de l'acord amb ERC. Borràs, per exemple, no veia malament repetir les eleccions, mentre que Puigdemont defensava investir Pere Aragonès sense entrar al Govern.
En cas de quedar fora de l'executiu -hi ha una consulta a la militància plantejada per la nova presidenta sobre aquest escenari-, Junts es podria trobar amb dificultats per trobar cap de cartell. No seria cap sorpresa que Borràs apostés per tornar a ser candidata, però estaria subjecte a la seva situació judicial. Un dels noms que apareix en les travesses és el de Jaume Giró, conseller d'Economia i ara també membre de l'executiva -va ser el que va aplegar més suports en el tercer bloc de votacions-, però per ara sosté que està centrat en la tasca governamental. El paper de Jordi Puigneró com a vicepresident no està acabant de ser clau en el vessant polític del Govern, tot i que fa tan sols un any i mig va ser propulsat -sense èxit- per dirigents del partit per tal que es presentés a les primàries. Finalment, Damià Calvet va ser el candidat alternatiu a Borràs, que es va imposar amb un 75% de vots davant de l'exconseller.
- Fortaleses. Tot i que hi hagi feina per recosir la unitat, Junts és un partit amb lideratges consolidats. Els noms de Puigdemont, Borràs, Turull, Sànchez -ara al capdavant del think tank del partit-, Giró, Josep Rius -portaveu-, sumats als consellers i els protagonistes a Madrid -Míriam Nogueras i Josep Lluís Cleries-, són cares conegudes i que es poden projectar en diversos fronts i àmbits sectorials. La renovació de la direcció s'ha fet sense esquerdes públiques i s'ha evitat un congrés entre dues candidatures, que hauria pogut derivar en més enfrontaments.
I, malgrat que ja no és president, Puigdemont continua sent el referent del partit. "Qui es pensi que marxa, està equivocat", apunten des de Junts. La vida interna de la formació no viurà canvis, perquè l'expresident ja no participava dels consells nacionals i de bona part de les reunions de la direcció, i se li continuarà fent costat en la pugna judicial a Europa contra el Tribunal Suprem. En cas que les sentències comunitàries siguin favorables i que es pugui explorar un hipotètic retorn, Junts es posarà a la seva plena disposició. L'entorn de l'expresident sosté, en tot cas, que revalidar la presidència li hauria costat crítiques dins del Consell per la República -que ell mateix lidera- i que, en cas d'avaluar un retorn, la seva figura havia de quedar apartada de les sigles.
- Oportunitats. Les eleccions municipals de l'any vinent són cabdals per al futur del partit i la seva implantació territorial. Junts aspira a ser el primer partit del país, però per aconseguir-ho haurà de pugnar amb el PSC i ERC en una lluita que, a l'àrea metropolitana, es presenta desigual tenint en compte que els socialistes ja van remuntar posicions el 2019 i que els republicans fa anys que s'hi dediquen. En tot cas, el partit de Borràs i Turull té opcions d'obtenir el primer lloc en regidors i alcaldies, si es té en compte el resultat de fa tres anys. També és una oportunitat per acabar de passar el rasclet a l'espai del PDECat, que es mourà entre les marques territorials i el suport a Centrem. En el seu mandat, Sànchez va voltar per tot el país per evitar al màxim la confrontació amb els postconvergents parlant amb els seus alcaldes.
Un del reptes és trobar candidat o candidata a Barcelona després de la retirada d'Elsa Artadi, que el 2019 va obtenir cinc regidors i va quedar lluny de lluitar per la victòria. Els noms de Míriam Nogueras, Jaume Alonso-Cuevillas i Pilar Calvo han sonat per ser cap de cartell, però la direcció es reserva la possibilitat d'un fitxatge mediàtic. Passi el que passi a Barcelona, la fragmentació en bona part de consistoris i òrgans supramunicipals obligarà a arribar a pactes, que en alguns casos -així va passar, i passa, a la Diputació de Barcelona- han tensat les costures de Junts. En la ponència municipal s'hi llegeix que es prioritzen els pactes independentistes, però s'hi respecta l'autonomia local. Terreny abonat per un xoc amb ERC que hauran de gestionar Borràs i Turull.