11
de juny
del
2022
Actualitzat
el
13
de juny
a les
8:01h
El govern espanyol va posar una atenció especial en desarticular l'acció exterior catalana amb l'aplicació de l'article 155. La diplomàcia catalana en els mesos més intensos del procés va ser una via d'aigua que l'Estat no va poder frenar, i la repressió posterior ha estat intensa en aquest àmbit. Ho demostren les diverses causes judicials i comptables, que continuen ben vives i afecten alguns dels responsables i exalts càrrecs del Departament d'Acció Exterior, com Raül Romeva o l'exsecretari general del Diplocat Albert Royo, entre d'altres. Cinc anys després, la conselleria que lidera Victòria Alsina vol recuperar terreny i ha intensificat l'acció exterior amb més presència a l'Àsia i contactes de nivell a Washington. "Volem fer acció exterior perquè hi tenim dret", apunten veus del Departament.
Aquest segon semestre la conselleria reforçarà la xarxa de delegacions a l'exterior: ara n'hi ha catorze i a finals d'any n'hi haurà vint. El Govern va aprovar al maig la creació de noves delegacions, que a poc a poc van avançant. Una de les regions que es vol reforçar és l'Àfrica. La nova delegació al Senegal estarà liderada per Xavier Calderón, amb experiència a l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. Alsina hi viatja la setmana vinent per abordar qüestions sobre cooperació i conèixer els tràmits per establir la seu física de l'"ambaixada" catalana a Dakar. També a l'Àfrica, es crearà una delegació a Pretòria (Sud-Àfrica) per reforçar la presència a l'Àfrica Meridional. Al nord, la delegació de Tunísia passarà al Marroc per cobrir el Magreb.
L'Àsia, però, és una les regions on Catalunya reforçarà significativament la seva presència estratègica. El Govern crearà abans que acabi l'any una delegació al Japó, amb seu a Tòquio, i una altra a Corea del Sud, amb seu a Seül. Seran les dues primeres "ambaixades" a la regió, en dos països econòmicament rellevants per a Catalunya, i no es descarta ampliar-les. Fonts d'Exteriors assenyalen que s'està treballant per obrir també una delegació a la Xina. Més enllà d'aquesta regió, el Govern també obrirà una delegació a Andorra -encara s'ha de triar el nou delegat, per concurs públic- i s'ha d'aprovar també la creació de la delegació al Brasil, de cara a principis de l'any vinent.
El Govern també incrementarà les oficines. Se n'obrirà una a Ljubljana, que dependrà de la delegació al sud-est d'Europa, amb seu a Zagreb. La Generalitat vol tenir "relacions estretes" amb el nou govern del país, format pel liberals, la socialdemocràcia i l'esquerra. Alsina va ser a la capital d'Eslovènia per assistir a la presa de possessió del nou govern la setmana passada. Al Quebec també s'hi obrirà una nova oficina, que dependrà de la delegació dels Estats Units, que abraça també el Canadà. A finals de maig, Alsina va entrevistar-se amb CitizenLab arran del Catalangate. També es va reunir amb el president de l'Assemblea Nacional del Quebec, François Paradis. La tercera oficina nova serà a Dublín, que dependrà de la delegació del Regne Unit.
Contactes rellevants a Washington
Una de les delegacions del govern és als Estats Units, amb seu a Washington. En els darrers dies, el diari Abc ha posat al punt de mira la tasca del seu delegat, Isidre Sala, que en els últims sis mesos s'ha reunit amb equips de legisladors influents. Un d'ells, el gabinet del senador demòcrata Bob Menéndez, president de la comissió d'Exteriors del Senat. "Fem la nostra feina, estem en comunicació amb tothom", assenyala Sala en declaracions a NacióDigital. Més enllà de qüestions polítiques, bona part de la tasca és sectorial. Catalunya té un conveni amb Califòrnia -també amb Massachussets- per tractar aspectes d'interès comú com l'energia renovable o la recerca acadèmica. Hi ha hagut reunions en els darrers mesos amb legisladors, i n'hi haurà més aquest mes de juny.
Els delegats, però, també són representants del Govern a l'exterior i, per això, entre les carpetes que s'aborden en les reunions s'inclou explicar la posició política de la Generalitat o la situació política catalana. En aquest sentit, hi ha reunions i es treballen acords per qüestions relacionades amb l'economia, la cultura o la cooperació, però també hi ha interès per la situació política de Catalunya i les relacions amb el govern espanyol. En les darreres setmanes, una de les carpetes que ha estat sobre la taula és la del Catalangate. Al maig, Alsina es va reunir amb el ministre de Ciberseguretat del Quebec, Éric Caire, i les dues delegacions van acordar treballar conjuntament per crear legislació que eviti casos com el de Pegasus. L'espionatge a independentistes també s'ha tractat en reunions als Balcans, Àustria i els Estats Units en les darreres setmanes.
En el cas concret de Washington, hi ha comissions al Congrés i al Senat sobre l'àmbit internacional, integrades per legisladors interessats en política exterior i les relacions internacionals. "Ells també parlen amb tothom. Quan hi ha notícies importants se'ls informa i, si ho consideren, fan preguntes per saber el posicionament del Govern", explica Sala. A finals de l'any passat, Alsina va ser als Estats Units i es va reunir amb membres d'aquestes comissions per abordar l'actualitat catalana, les relacions amb l'Estat o la taula de diàleg. De tota manera, Sala reconeix que l'interès pel procés català -en hores baixes des de fa uns anys- ha disminuït. "No hi ha el mateix interès que el 2017 i també depèn de la resta d'actualitat. Quan passen coses com el Catalangate, Catalunya torna al punt de mira. Hi ha alts i baixos", diu el delegat.
L'amenaça judicial
L'acció exterior s'intensifica però la repressió no cessa. Exteriors va ser un dels àmbits que més va mirar de frenar l'Estat arran del procés i això es tradueix en diverses causes judicials i comptables obertes cinc anys després. Els protagonistes del relat exterior del Govern en els moments àlgids del procés -Raül Romeva, Aleix Villatoro, Albert Royo i altres càrrecs de la conselleria- estan immersos en causes al jutjat 13 i al 18 -aquests procediments estan aturats perquè s'investiguen els mateixos fets en dos jutjats diferents- i també en dues causes al Tribunal de Comptes per la despesa en diplomàcia, que es considera malversació. Per ara, i malgrat que l'Estat "no posa facilitats" a la feina de la Generalitat a l'estranger, l'acció exterior es continua reforçant.
Aquest segon semestre la conselleria reforçarà la xarxa de delegacions a l'exterior: ara n'hi ha catorze i a finals d'any n'hi haurà vint. El Govern va aprovar al maig la creació de noves delegacions, que a poc a poc van avançant. Una de les regions que es vol reforçar és l'Àfrica. La nova delegació al Senegal estarà liderada per Xavier Calderón, amb experiència a l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. Alsina hi viatja la setmana vinent per abordar qüestions sobre cooperació i conèixer els tràmits per establir la seu física de l'"ambaixada" catalana a Dakar. També a l'Àfrica, es crearà una delegació a Pretòria (Sud-Àfrica) per reforçar la presència a l'Àfrica Meridional. Al nord, la delegació de Tunísia passarà al Marroc per cobrir el Magreb.
L'Àsia, però, és una les regions on Catalunya reforçarà significativament la seva presència estratègica. El Govern crearà abans que acabi l'any una delegació al Japó, amb seu a Tòquio, i una altra a Corea del Sud, amb seu a Seül. Seran les dues primeres "ambaixades" a la regió, en dos països econòmicament rellevants per a Catalunya, i no es descarta ampliar-les. Fonts d'Exteriors assenyalen que s'està treballant per obrir també una delegació a la Xina. Més enllà d'aquesta regió, el Govern també obrirà una delegació a Andorra -encara s'ha de triar el nou delegat, per concurs públic- i s'ha d'aprovar també la creació de la delegació al Brasil, de cara a principis de l'any vinent.
El Govern també incrementarà les oficines. Se n'obrirà una a Ljubljana, que dependrà de la delegació al sud-est d'Europa, amb seu a Zagreb. La Generalitat vol tenir "relacions estretes" amb el nou govern del país, format pel liberals, la socialdemocràcia i l'esquerra. Alsina va ser a la capital d'Eslovènia per assistir a la presa de possessió del nou govern la setmana passada. Al Quebec també s'hi obrirà una nova oficina, que dependrà de la delegació dels Estats Units, que abraça també el Canadà. A finals de maig, Alsina va entrevistar-se amb CitizenLab arran del Catalangate. També es va reunir amb el president de l'Assemblea Nacional del Quebec, François Paradis. La tercera oficina nova serà a Dublín, que dependrà de la delegació del Regne Unit.
Contactes rellevants a Washington
Una de les delegacions del govern és als Estats Units, amb seu a Washington. En els darrers dies, el diari Abc ha posat al punt de mira la tasca del seu delegat, Isidre Sala, que en els últims sis mesos s'ha reunit amb equips de legisladors influents. Un d'ells, el gabinet del senador demòcrata Bob Menéndez, president de la comissió d'Exteriors del Senat. "Fem la nostra feina, estem en comunicació amb tothom", assenyala Sala en declaracions a NacióDigital. Més enllà de qüestions polítiques, bona part de la tasca és sectorial. Catalunya té un conveni amb Califòrnia -també amb Massachussets- per tractar aspectes d'interès comú com l'energia renovable o la recerca acadèmica. Hi ha hagut reunions en els darrers mesos amb legisladors, i n'hi haurà més aquest mes de juny.
Els delegats, però, també són representants del Govern a l'exterior i, per això, entre les carpetes que s'aborden en les reunions s'inclou explicar la posició política de la Generalitat o la situació política catalana. En aquest sentit, hi ha reunions i es treballen acords per qüestions relacionades amb l'economia, la cultura o la cooperació, però també hi ha interès per la situació política de Catalunya i les relacions amb el govern espanyol. En les darreres setmanes, una de les carpetes que ha estat sobre la taula és la del Catalangate. Al maig, Alsina es va reunir amb el ministre de Ciberseguretat del Quebec, Éric Caire, i les dues delegacions van acordar treballar conjuntament per crear legislació que eviti casos com el de Pegasus. L'espionatge a independentistes també s'ha tractat en reunions als Balcans, Àustria i els Estats Units en les darreres setmanes.
En el cas concret de Washington, hi ha comissions al Congrés i al Senat sobre l'àmbit internacional, integrades per legisladors interessats en política exterior i les relacions internacionals. "Ells també parlen amb tothom. Quan hi ha notícies importants se'ls informa i, si ho consideren, fan preguntes per saber el posicionament del Govern", explica Sala. A finals de l'any passat, Alsina va ser als Estats Units i es va reunir amb membres d'aquestes comissions per abordar l'actualitat catalana, les relacions amb l'Estat o la taula de diàleg. De tota manera, Sala reconeix que l'interès pel procés català -en hores baixes des de fa uns anys- ha disminuït. "No hi ha el mateix interès que el 2017 i també depèn de la resta d'actualitat. Quan passen coses com el Catalangate, Catalunya torna al punt de mira. Hi ha alts i baixos", diu el delegat.
L'amenaça judicial
L'acció exterior s'intensifica però la repressió no cessa. Exteriors va ser un dels àmbits que més va mirar de frenar l'Estat arran del procés i això es tradueix en diverses causes judicials i comptables obertes cinc anys després. Els protagonistes del relat exterior del Govern en els moments àlgids del procés -Raül Romeva, Aleix Villatoro, Albert Royo i altres càrrecs de la conselleria- estan immersos en causes al jutjat 13 i al 18 -aquests procediments estan aturats perquè s'investiguen els mateixos fets en dos jutjats diferents- i també en dues causes al Tribunal de Comptes per la despesa en diplomàcia, que es considera malversació. Per ara, i malgrat que l'Estat "no posa facilitats" a la feina de la Generalitat a l'estranger, l'acció exterior es continua reforçant.