08
de juny
del
2022
Actualitzat
a la
13:40h
"En discrepo i no les comparteixo en cap cas. Hi haurà una correcció". Així ha desautoritzat el president de la Generalitat, Pere Aragonès, el portaveu del seu partit al Congrés, Gabriel Rufián, per haver assegurat que els dirigents que com Carles Puigdemont van proclamar la independència l'octubre del 2017 són uns "tarats". Es tracta de la tercera polèmica que Rufián obre contra Junts en menys de tres mesos. Fa dues setmanes, va retreure al portaveu de Podem i dels comuns, Jaume Asens, les seves visites a Waterloo. I el passat 15 de març ja va provocar un altre incendi per vincular l'entorn de Puigdemont a "sàtrapes" russos.
Ha estat el president de Junts al Parlament, Albert Batet, qui ha traslladat la queixa a ERC durant la sessió de control, ja que les paraules de Rufián, que poc després ha fet un tuit per explicitar que no s'havia explicat prou bé, han generat un nou incendi entre els dos partits. En resposta prèvia a Ciutadans, Aragonès ja havia defensat Puigdemont, per qui ha demanat "respecte". El partit taronja ha acusat el Govern de ser "uns empestats" a Europa i ha assenyalat que Aragonès es reuneixi amb un "fugat de la justícia".
A més d'abocar el president de la Generalitat a desacreditar les paraules del dirigent del seu partit, Batet ha dedicat la seva intervenció a qüestionar l'estratègia dels republicans a Madrid i ha emplaçat Aragonès a canviar-la. De fet, en el ple de fa dues setmanes ja va instar-lo a abordar una nova fase de la relació amb la Moncloa després de donar per fracassada la taula de diàleg i de negociació. Després del congrés de Junts que ha dipositat el lideratge del partit en Laura Borràs i Jordi Turull, els postconvergents defensen en la seva ponència política que cal "recomençar" el procés a partir de l'1-O.
Batet ha criticat que el govern espanyol "menteix i incompleix" amb Catalunya i perjudica tots els catalans amb un "espoli fiscal crònic" i un dèficit en inversions. "Pedro Sánchez ha eixamplat la base dels greuges amb Catalunya", ha denunciat. "Ni resolució del conflicte, ni protecció del català, ni compliment de les inversions", ha afegit tot criticant que el govern espanyol, sigui del PP o del PSOE amb Podem, actua de la mateixa manera amb Catalunya. En aquest sentit, ha demanat a Aragonès que justifiqui el suport d'ERC als pressupostos del govern espanyol i l'estabilitat de Sánchez a la Moncloa. "La independència és l'única via per garantir el nostre futur", ha afirmat.
"No renunciar a cap espai"
Malgrat les relacions congelades amb la Moncloa pel Catalangate i l'incompliment en inversions, el president ha reivindicat la negociació i ha demanat "no renunciar a cap espai", tampoc al Congrés dels Diputats. "No renunciaré a defensar l'amnistia i l'autodeterminació", ha insistit, malgrat reconèixer, a preguntes de la CUP, que el govern espanyol no ha donat cap garantia de no-repetició pels casos d'espionatge contra l'independentisme.
Durant la sessió de control, Aragonès també ha ressaltat l'acord "ampli" sobre el català a l'escola i ha traslladat un reconeixement públic a les quatre formacions que l'han fet possible. "Qui legisla és el Parlament, no els tribunals", ha dit. A més, ha lamentat també les expressions d'Alberto Núñez Feijóo, que va parlar d'"apartheid lingüístic" a Catalunya. "És una banalització dels crims i els morts que va provocar aquest règim a Sud-Àfrica", ha dit. Aragonès ha demanat "reforçar a unitat" en la defensa dels interessos de Catalunya davant dels incompliments pressupostaris de l'Estat i també sumar suports pe aconseguir que el país pugui fer un referèndum.
Els comuns, per la seva banda, han retret a Aragonès que el decret aprovat pel Govern per pal·liar l'impacte econòmic que ha provocat la guerra a Ucraïna es queda curt i han posat com a exemple els 1.000 milions d'euros que destinarà el País Valencià. El president, per la seva banda, ha replicat que el decret s'ha fet estant en contacte amb els grups i que "l'escut social" que reclamen els de Jéssica Albiach és necessari però no deixa de ser "fum" si no hi ha els recursos suficients. De fet, ha assenyalat que el govern espanyol es va comprometre a conferència de presidents celebrada a la Palma a assumir la despesa de l'acollida dels refugiats de la guerra "i no ha pagat ni un euro".
Cambray continua al punt de mira
La sessió de control ha situat també el focus sobre el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, que just aquest dijous afronta la darrera jornada de vaga convocada pels docents aquest curs. PSC, comuns i la CUP han carregat contra el dirigent per la reducció de ràtios, les places a l'escola pública o el nou calendari escolar. Cambray ha refermat la decisió d'avançar el curs escolar a principis de setembre i ha garantit que es podrà assumir l'oferta de monitors a través de les entitats de lleure.
"L'avançament és una bona mesura per a l'alumnat i permet la conciliació al 100%", ha dit Cambray, que ha repassat les mesures adoptades pel Departament en els darrers mesos i ha assegurat que s'estan adoptant d'acord amb la comunitat educativa "malgrat el soroll d'alguns". Cambray ha estat un dels protagonistes de la jornada, amb protestes a l'hemicicle per part dels sindicats d'educació, que n'han demanat el cessament. Aquesta tarda continuarà la mediació amb els representants dels treballadors, a poques hores de la darrera jornada de vaga prevista a l'educació.
La jornada ha estat marcada també per l'aprovació de la llei per defensar el català. L'aval del Consell de Garanties Estatutàries (CGE) a la proposició de llei sobre el català pactada entre ERC, Junts, el PSC i els comuns ha permès celebrar aquest dimecres el debat i votació de la nova normativa, que s'ha aprovat amb el suport dels impulsors. Ara ja només queda aprovar el decret llei governamental per completar l'estratègia ideada per esquivar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que imposa un 25% de castellà a les aules. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha volgut intervenir al final del debat per subratllar la importància de la decisió. Aragonès ha definit l'entesa com un "acord de país", i ha agraït l'existència del consens, vertebrat des de la "responsabilitat". "El català és l'eix vertebrador de l'escola catalana", ha apuntat el president des del faristol.
Ha estat el president de Junts al Parlament, Albert Batet, qui ha traslladat la queixa a ERC durant la sessió de control, ja que les paraules de Rufián, que poc després ha fet un tuit per explicitar que no s'havia explicat prou bé, han generat un nou incendi entre els dos partits. En resposta prèvia a Ciutadans, Aragonès ja havia defensat Puigdemont, per qui ha demanat "respecte". El partit taronja ha acusat el Govern de ser "uns empestats" a Europa i ha assenyalat que Aragonès es reuneixi amb un "fugat de la justícia".
A més d'abocar el president de la Generalitat a desacreditar les paraules del dirigent del seu partit, Batet ha dedicat la seva intervenció a qüestionar l'estratègia dels republicans a Madrid i ha emplaçat Aragonès a canviar-la. De fet, en el ple de fa dues setmanes ja va instar-lo a abordar una nova fase de la relació amb la Moncloa després de donar per fracassada la taula de diàleg i de negociació. Després del congrés de Junts que ha dipositat el lideratge del partit en Laura Borràs i Jordi Turull, els postconvergents defensen en la seva ponència política que cal "recomençar" el procés a partir de l'1-O.
Batet ha criticat que el govern espanyol "menteix i incompleix" amb Catalunya i perjudica tots els catalans amb un "espoli fiscal crònic" i un dèficit en inversions. "Pedro Sánchez ha eixamplat la base dels greuges amb Catalunya", ha denunciat. "Ni resolució del conflicte, ni protecció del català, ni compliment de les inversions", ha afegit tot criticant que el govern espanyol, sigui del PP o del PSOE amb Podem, actua de la mateixa manera amb Catalunya. En aquest sentit, ha demanat a Aragonès que justifiqui el suport d'ERC als pressupostos del govern espanyol i l'estabilitat de Sánchez a la Moncloa. "La independència és l'única via per garantir el nostre futur", ha afirmat.
"No renunciar a cap espai"
Malgrat les relacions congelades amb la Moncloa pel Catalangate i l'incompliment en inversions, el president ha reivindicat la negociació i ha demanat "no renunciar a cap espai", tampoc al Congrés dels Diputats. "No renunciaré a defensar l'amnistia i l'autodeterminació", ha insistit, malgrat reconèixer, a preguntes de la CUP, que el govern espanyol no ha donat cap garantia de no-repetició pels casos d'espionatge contra l'independentisme.
Durant la sessió de control, Aragonès també ha ressaltat l'acord "ampli" sobre el català a l'escola i ha traslladat un reconeixement públic a les quatre formacions que l'han fet possible. "Qui legisla és el Parlament, no els tribunals", ha dit. A més, ha lamentat també les expressions d'Alberto Núñez Feijóo, que va parlar d'"apartheid lingüístic" a Catalunya. "És una banalització dels crims i els morts que va provocar aquest règim a Sud-Àfrica", ha dit. Aragonès ha demanat "reforçar a unitat" en la defensa dels interessos de Catalunya davant dels incompliments pressupostaris de l'Estat i també sumar suports pe aconseguir que el país pugui fer un referèndum.
Els comuns, per la seva banda, han retret a Aragonès que el decret aprovat pel Govern per pal·liar l'impacte econòmic que ha provocat la guerra a Ucraïna es queda curt i han posat com a exemple els 1.000 milions d'euros que destinarà el País Valencià. El president, per la seva banda, ha replicat que el decret s'ha fet estant en contacte amb els grups i que "l'escut social" que reclamen els de Jéssica Albiach és necessari però no deixa de ser "fum" si no hi ha els recursos suficients. De fet, ha assenyalat que el govern espanyol es va comprometre a conferència de presidents celebrada a la Palma a assumir la despesa de l'acollida dels refugiats de la guerra "i no ha pagat ni un euro".
Cambray continua al punt de mira
La sessió de control ha situat també el focus sobre el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, que just aquest dijous afronta la darrera jornada de vaga convocada pels docents aquest curs. PSC, comuns i la CUP han carregat contra el dirigent per la reducció de ràtios, les places a l'escola pública o el nou calendari escolar. Cambray ha refermat la decisió d'avançar el curs escolar a principis de setembre i ha garantit que es podrà assumir l'oferta de monitors a través de les entitats de lleure.
"L'avançament és una bona mesura per a l'alumnat i permet la conciliació al 100%", ha dit Cambray, que ha repassat les mesures adoptades pel Departament en els darrers mesos i ha assegurat que s'estan adoptant d'acord amb la comunitat educativa "malgrat el soroll d'alguns". Cambray ha estat un dels protagonistes de la jornada, amb protestes a l'hemicicle per part dels sindicats d'educació, que n'han demanat el cessament. Aquesta tarda continuarà la mediació amb els representants dels treballadors, a poques hores de la darrera jornada de vaga prevista a l'educació.
La jornada ha estat marcada també per l'aprovació de la llei per defensar el català. L'aval del Consell de Garanties Estatutàries (CGE) a la proposició de llei sobre el català pactada entre ERC, Junts, el PSC i els comuns ha permès celebrar aquest dimecres el debat i votació de la nova normativa, que s'ha aprovat amb el suport dels impulsors. Ara ja només queda aprovar el decret llei governamental per completar l'estratègia ideada per esquivar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que imposa un 25% de castellà a les aules. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha volgut intervenir al final del debat per subratllar la importància de la decisió. Aragonès ha definit l'entesa com un "acord de país", i ha agraït l'existència del consens, vertebrat des de la "responsabilitat". "El català és l'eix vertebrador de l'escola catalana", ha apuntat el president des del faristol.