07
de juny
del
2022
Actualitzat
el
08
de juny
a les
12:17h
La invasió russa a Ucraïna ha agreujat els danys relacionats amb la pandèmia de la Covid-19 i ha accentuat la desacceleració de l'economia mundial. Segons l'últim informe del Banc Mundial, l'economia del planeta està entrant en un període prolongat de creixement escàs i una inflació elevada: "Aquest context augmenta el risc d'estagflació".
La institució ha retallat al 2,9% la seva previsió de creixement per al 2022 i espera que el ritme d'expansió oscil·li al voltant d'aquest ritme durant els següents anys. Tot, condicionat per la guerra d'Ucraïna i el seu efecte en l'activitat econòmica, la inversió i el comerç.
Què és, però, l'estagflació? La pujada de preus descontrolada de l'últim any -és a dir, inflació-, sumada a l'estancament econòmic que preveu el Banc Mundial és el còctel perfecte perquè es pugui arribar a un punt d'estagflació. Un resum senzill, per entendre-ho, és una economia que no creix mentre el cost de la vida cada vegada és més car.
Tot i que l'increment de preus es produeix des de la segona meitat del 2021, el Fons Monetari Internacional va reiterar la tardor passada que l'economia global estava lluny d'arribar a un escenari d'estagflació, però ara el Banc Mundial ha posat el fenomen al centre de la diana. Els més de cent dies de guerra a Ucraïna no han ajudat a la recuperació postpandèmia.
Quines són les conseqüències de l'estagflació?
L'estagflació és un dels escenaris econòmics "més complexos i de solució més problemàtica", assenyala sovint l'economista Diego Fernández. I és que la ciutadania rep directament les conseqüències d'aquest fenomen. Una de les primeres: l'empobriment de la població, sobretot en les classes mitjanes-baixes i baixes.
L'activitat econòmica dels països es contreu i no és possible invertir en recursos per a nous projectes empresarials. A més, no es poden baixar les menes d'interès, perquè crearia més inflació, i els preus dels béns de consum pugen notablement i de manera no proporcional a l'increment dels salaris.
Tot això comporta, a més, un increment de l'endeutament, una crisi política i social i altes taxes de desocupació. Per ara, però, Catalunya registra mes rere mes un descens de persones a l'atur, sent el maig el mes amb menys aturats des del 2008.
La institució ha retallat al 2,9% la seva previsió de creixement per al 2022 i espera que el ritme d'expansió oscil·li al voltant d'aquest ritme durant els següents anys. Tot, condicionat per la guerra d'Ucraïna i el seu efecte en l'activitat econòmica, la inversió i el comerç.
Què és, però, l'estagflació? La pujada de preus descontrolada de l'últim any -és a dir, inflació-, sumada a l'estancament econòmic que preveu el Banc Mundial és el còctel perfecte perquè es pugui arribar a un punt d'estagflació. Un resum senzill, per entendre-ho, és una economia que no creix mentre el cost de la vida cada vegada és més car.
Tot i que l'increment de preus es produeix des de la segona meitat del 2021, el Fons Monetari Internacional va reiterar la tardor passada que l'economia global estava lluny d'arribar a un escenari d'estagflació, però ara el Banc Mundial ha posat el fenomen al centre de la diana. Els més de cent dies de guerra a Ucraïna no han ajudat a la recuperació postpandèmia.
Quines són les conseqüències de l'estagflació?
L'estagflació és un dels escenaris econòmics "més complexos i de solució més problemàtica", assenyala sovint l'economista Diego Fernández. I és que la ciutadania rep directament les conseqüències d'aquest fenomen. Una de les primeres: l'empobriment de la població, sobretot en les classes mitjanes-baixes i baixes.
L'activitat econòmica dels països es contreu i no és possible invertir en recursos per a nous projectes empresarials. A més, no es poden baixar les menes d'interès, perquè crearia més inflació, i els preus dels béns de consum pugen notablement i de manera no proporcional a l'increment dels salaris.
Tot això comporta, a més, un increment de l'endeutament, una crisi política i social i altes taxes de desocupació. Per ara, però, Catalunya registra mes rere mes un descens de persones a l'atur, sent el maig el mes amb menys aturats des del 2008.